Pregunta formulada per Eduard Planas.

Els noms dels vents que s'usen a Catalunya coincideixen amb els que es fan a servir a la majoria dels pa�sos de la Mediterr�nia. Alguns d'ells precisament van ser difosos des del catal� a altres lleng�es a l'�poca de l'hegemonia comercial de Catalunya al Mediterrani.

Els noms de "llevant", "ponent" i "migjorn" no presenten cap dificultat. Fan refer�ncia a la direcci� en qu� el sol surt ("llevant"), es pon ("ponent") o en qu� est� en el seu punt m�s alt sobre l'horitz� ("migjorn", o sia, 'migdia'). Corresponen, doncs, als vents que bufen des de l'est, l'oest i el sud, respectivament.

La "tramuntana" �s el vent que bufa des del Nord. Aquest nom apareix ja a les obres de Llull amb les formes "tremuntana" o "tremontana". Procedeix del llat� TRANSMONTANUS-I ('d'enll� de les muntanyes').

El nom de "garb�" procedeix de l'�rab GARB�, que significa 'occidental', 'vent de l'Oest' (aquest arrel d�na tamb� nom a la regi� portuguesa de l'Algarve i al Magreb, la m�s occidental de les regions ar�bigues), derivada de GARAB ('anar-se'n', 'allunyar-se'). El nom apareix ja a la Cr�nica de Jaume I i del catal� s'estengu� a altres lleng�es, com l'itali�.

El vent que bufa del Sud-Oest s'anomena tamb� (a m�s de "garb�"), "llebeig". La paraula procedeix, probablement del moss�rab "leb�tx", aquesta del grec medieval "libitxi", la qual, al seu torn, del grec antic LIB�KION, diminutiu de LIB�K�S, 'provinent de L�bia'. Sembla ser que l'origen del nom es troba en el ge�graf egipci (de llengua grega) Ptolemeu, que va usar la paraula com a sin�nim d'Oest, ja que per a ell (a Egipte) l'Oest era L�bia.

El vent del Sud-Est s'anomena "xaloc". L'origen d'aquesta paraula �s incert, per�, per a Coromines, �s molt probable que procedeixi de l'�rab XURUQ ('sortida del sol'), derivat de XARAQ ('sol', 'sortir el sol')

El vent del Nord-Oest s'anomena "mestral". Antigament s'anomenava "maestre" o "mestre", tal i com apareix a les Grans Cr�niques. El seu nom prov� de l'adjectiu "mestre" en el sentit de 'cabdal', 'especialment important', tal i com trobem a les expressions "paret mestra", "vela mestra", "arbre mestre", etc. L'explicaci� �s que es tracta del vent dominant a l'Occit�nia i tamb� un dels m�s forts dels que bufen als Pa�sos Catalans.

El nom m�s curi�s �s el del vent del Nord-est, el "gregal". Antigament s'anomenava 'grec'. La terminaci� -al �s probablement deguda a analogia amb "mestral". Malgrat que el seu origen sembli tan clar ('vent que procedeix de Gr�cia'), cal tenir en compte que a Catalunya aquest vent no ens arriba de Gr�cia, sin� de la Proven�a. L'explicaci� �s que la paraula degu� apar�ixer a Sic�lia, on efectivament el vent del Nord-est els arriba des del pa�s hel.l�nic. Des de Sic�lia, la denominaci� es devia extendre per tots els pa�sos del Mediterrani, entre ells Catalunya.

Altres detalls interessants sobre la nomenclatura dels vents a Catalunya es poden trobar a l'obra de Josep Pla, "El meu pa�s".