Manel ens demana:

"M'agradaria con�ixer l'origen de la paraula "pensar" (...) La meva
pregunta realment va m�s enll�. Vaig llegir que en grec no existia el verb
"pensar" i que els grecs cl�ssics deien alguna cosa com ara "parlar
amb un mateix". Es cert aix�?. D'on el van treure els romans? Se sap? (...)" Respostes:

1) El verb catal� "pensar" procedeix del llat� PENSARE, que significa
'pesar'. Ambdues paraules catalanes "pensar" i "pesar" tenen, doncs, el
mateix origen. La difer�ncia est� en qu� "pesar" �s un mot patrimonial
que s'ha transm�s oralment i que ha evolucionat fon�ticament a la
vegada que ha conservat el seu sentit originari de caire material. En
canvi "pensar" �s un cultisme, �s a dir, un mot que ha estat introdu�t en la
llengua pels escriptors per tal d'expressar una realitat de caire abstracte
(el fet de 'pensar', de 'sospesar mentalment') per mitj� d'una met�fora
i conserva intacta la seva fesomia llatina.

No obstant aix�, la paraula que es feia servir en llat� cl�ssic per dir
'pensar' era COGITARE, de CUM+AGITO (Recordem el fam�s COGITO
ERGO SUM, de Descartes). AGITO significa 'agitar', 'discutir',
'argumentar'.

A l'�poca cl�ssica es troben ja exemples de l'�s de PENSARE amb el
significat de COGITARE. En catal� l'�s de "pensar" amb el valor actual
est� documentat en obres liter�ries des del segle XIII.

2) La segona part de la teva pregunta �s molt m�s dif�cil de respondre, ja
que sobrepassa el camp de l'etimologia i s'endinsa en el que
s'anomena filosofia del llenguatge.

Els grecs tenien diverses paraules per expressar els diversos sentits
que nosaltres donem a la nostra paraula "pensar". Un d'ells, per
exemple, es FRONEIN, que est� relacionat amb la paraula FRENOS
(cervell).

En qualsevol llengua, les paraules que dessignen una idea de caire
abstracta s'han de basar for�osament en una met�fora elaborada a
partir d'una paraula que dessigna una realitat material.

La discussi� sobre aquest tema implica la idea de si totes les lleng�es
s�n aptes per expressar qualsevol cosa. Avui dia, la majoria dels
ling�istes coincideixen en afirmar que totes les lleng�es s�n igualment
aptes per atendre qualsevol necessitat comunicativa de l'�sser hum�. Si
una llengua no disposa d'una paraula, la improvisa en el moment que la
necessita, mitjan�ant els recursos que posseixen totes les lleng�es
(derivaci�, composici�, canvi de sentit, met�fora i meton�mia, etc...)

Una altra cosa s�n les dificultats que sorgeixen a l'hora de traduir d'una
llengua a una altra, ja que el vocabulari no �s biun�voc, com sap
qualsevol que parli dues o m�s lleng�es. Posar� un exemple per intentar
aclarir tot aix�: En castell� la paraula "adonar-se" es tradueix per "darse
cuenta", �s a dir, el castell� necessita dues paraules per traduir all� que
el catal� expressa amb un sol mot. Significa aix� que el castell� no �s
capa� d'expressar l'idea d'"adonar-se"?. �s evident que no. D'igual
manera el grec (o qualsevol altra llengua humana) pot expressar amb la
mateixa efic�cia que el llat� l'idea de "pensar". Aquest concepte no �s,
doncs, cap invenci� dels romans, sin� que cada poble l'ha expressat de
la manera que li ha semblat m�s adient..

Espero que hagi quedat una mica clar, per� insisteixo en qu� la pregunta
que tu planteges t� implicacions massa complexes com per poder-la
respondre satisfact�riament amb la brevetat que un consultori d'aquest
tipus exigeix. .