Ignasi Belda i Reig escriu:

"Hola, s�c un xic de Cocentaina, al sud de Val�ncia, i he entrat a la seua pagina web, aleshores m'he preguntat si vost� sabria dir-me d'on v� l'expressi�: "n'hi has" que per all� baix la fem servir molt, per a dir "t�", per exemple: "n'hi has diners" > "t� diners". No estic segur que s'escriga aixina, per� nosaltres ho pronunciem //ny�s//.

En llat�, el verb HABERE es feia servir tamb� per expressar el que avui diem amb el verb "tenir". En algunes lleng�es, com el franc�s i l�itali�, "avoir" i "avere" han conservat aquest sentit, mentre que en d�altres, com el catal� i el castell�, ha desaparegut. No obstant aix�, es conserven en diversos llocs de la Pen�nsula Ib�rica restes d�aquest �s, com �s el cas de l�exemple que esmenta Ignasi.

Pel que fa a l��s de la part�cula "n" �s evidentment el pronom "en", provinent del llat� INDE, que s�usa ampliament tant a Catalunya com al Pa�s Valenci�.

M�s problem�tica resulta l�aparici� del pronom "hi" (procedeix del llat� IBI). La seva pres�ncia no est� justificada. Malgrat aix�, hem de tenir en compte que al Principat tamb� apareix, en la llengua col.loquial, en nombroses expressions on la seva pres�ncia no est� justificada etimol�gicament. Es tracta, doncs, d�una tend�ncia popular pr�pia del nostre �mbit ling��stic.

En totes les lleng�es, els sons N + I tendeixen a transformar-se en NY (per exemple, CATALONIA >Catalunya, o l�aragon�s "nyeba" (�n�hi havia�)). En general, el fonema /i/ tendeix a palatalitzar qualsevol consonant que el precedeixi; aquest fet, que explica la transformaci� "n�hi has" > "ny�s" �s, precisament, uns dels factors m�s importants que contribueixen a l�evoluci� fon�tica de qualsevol llengua.

L��nic fet que resta per explicar es la pres�ncia de la -S final, que semblaria pr�pia de la 2�. personal del singular ("tens"), per� no de la 3�. persona (t�). Hem de confessar que no tenim la m�s remota idea d�on ha sorgit.