Pregunta formulada per F. Serrano
En llat� cl�ssic els noms de les estacions de l�any eren VER, AESTAS, AUTUMNUM i HIEMS.
En llat� vulgar es van convertir en (TEMPUS) VERANUM, (TEMPUS) AESTIVUM, (TEMPUS) AUTUMNUM i (TEMPUS) HIBERNUM.
A partir d�aqu� es formen els noms catalans. La paraula "ver" va subsistir en els primers temps, si b�, aviat va ser substitu�da per "primavera", �s a dir, �principi de la primavera�, perqu� aquesta se solia dividir en dues parts. L�expressi� "primavera" procedia tamb� del llat� vulgar i es troba en altres lleng�es rom�niques, com el castell� i l�itali�.
"Estiu" (habitualment pronunciat *istiu) i "hivern" estan formades sobre les corresponents formes del llat� vulgar i coincideixen amb altres lleng�es rom�niques: franc�s "�t�", "hiver"; itali� "inverno" (el nom de l�estiu , "estate", procedeix de la forma cl�ssica); castell� "invierno" (el castell� "verano" s�ha agafat del nom que primitivament s�aplicava a la primavera).
Per a la tercera de les estacions, els textos antics catalans fan servir la paraula "autumne", que actualment ha desaparegut de la nostra llengua. Al seu lloc, va sorgir la forma "tardor", que �s una creaci� genu�nament catalana i inexistent en cap de les altres lleng�es rom�niques (si b� mostra algun paral.lelisme amb els noms d�aquesta estaci� en les lleng�es germ�niques).
El primer testimoni de la paraula "tardor" �s de 1575 en una obra del giron� Onofre Pou on s�enumeren les estacions de l�any de la seg�ent manera: "... estiu - hivern - primavera - oto�o o tardor". La forma "oto�o" �s un castellanisme arrelat des de temps molt lluny� al Pa�s Valenci� i constitueix actualment la forma usual de dessignar la tardor en aquelles contrades. Al Principat, per�, no s�ha fet servir mai.
"Tardor" procedeix del llat� TARDATIONE format sobre l�adjectiu TARDUS. Aquesta etimologia ve avalada per l�exist�ncia de les formes origin�ries "tarda�", "tardag�" en alguns dialectes. La ra� d�aquesta dessignaci� est� en el fet que �s en aquesta �poca quan es recullen les darreres collites de fruita, les fruites tardanes.
La vitalitat de la paraula "tardor" ha fet desapar�ixer altres mots usats per aquesta estaci�, entre ells la forma anal�gica "primavera de l�hivern" (d��s molt viu fins al segle passat, especialment a la ciutat de Barcelona) i altres menys coneguts com "darrevera", "redevera", usats a indrets com Palafrugell i tamb� formats anal�gicament sobre "primavera".