Llu�s Garc�a escriu:

M'agradaria saber l'or�gen d'alguns top�nims de la ciutat de Barcelona, com Gr�cia, Sarri�, la Guineueta i especialment el nom de Sant Mart� de Proven�als.

Gr�cia:

L�origen del barri de Gr�cia es troba en la prohibici� (segle XIV) d�establir noves esgl�sies, monestirs o hospitals dintre del recinte emmurallat de la ciutat de Barcelona. Aquest fet va provocar la construcci� de nombrosos convents extramurs, d�entre els quals van ser importants per a la configuraci� de Gr�cia els de Sta. Maria de Jes�s (s. XIV), el de Montcalvari o Caputxins vells (1578) i el de carmelitans de Santa Maria de Gr�cia o dels Josepets (establert l�any 1626 a l�actual pla�a de Lesseps), que don� nom al barri. El seu desenvolupament va fer que al 1820 obtingu�s l�autonomia municipal que va perdre i recobrar diverses vegades durant el segle XIX, fins que el 1897 va ser annexat definitivament al municipi de Barcelona.

Sarri�:

Aquest nom est� documentat des de l�any 986. Se suposa que prov� d�un antrop�nim (nom de persona) Serianus o Sirianus, que donava nom, com sol succeir en aquests casos, a un "fundus" (tipus de propietat agr�cola propi dels darrers temps de l�Imperi Rom�).

La vila de Sarri� va cr�ixer a l�entorn de l�esgl�sia de Sant Vicen� i va ser annexada a Barcelona el 1921.

La Guineueta:

Aquest barri formava part de l�antic municipi de Sant Andreu de Palomar. El nom es deu a que est� constru�t prop de l�antiga masia de Can Guineueta, i el nom d�aquesta s�ha de suposar provinent del nom de l�animal.

El nom de la guineu era en llat� VULPES. No obstant aix�, en catal� s�opt� per donar-li un altre nom, ja que, com sol succeir amb el nom de certs animals, era tab� pronunciar-lo. "Guineu" prov� del nom germ�nic WINIDHILD, nom de la muller del comte Guifre I de Barcelona. En altres llocs de Catalunya s�anomena "guilla" a aquest animal, derivat de nom de persona GUISLA, muller del comte Guifre I de Cerdanya.

En altres idiomes tamb� es designa la guineu amb noms de persona: en franc�s, "renart" (del nom germ�nic REINHARDT) i en basc "azeri", del nom propi AZNARI (sic!)

San Mart� de Proven�als:

La primera documentaci� d�aquest nom �s de l�any 989.

Hi ha dues opinions diferents sobre el seu origen

1) Que procedeixi de repobladors originaris de Proven�a, que s�assentaren en l�indret. Aix� podria succeir, segons alguns entre els segles IX i X. Els que inicialment sostenien aquesta opini� creien que l�assentament es va produir en l��poca del comte Ramon Berenguer III (1082 - 1131), casat amb Dol�a de Proven�a. Com que la data de la primera documentaci� �s anterior a aquest personatge, aquesta teoria va restar desprestigiada durant molt de temps.

2) Que provingui de "provincials" (teoria proposada per Francesc de Bofarull i seguida per altres fil�legs con Enric Moreu-Rey). El nom faria al.lusi� a un tipus de propietat comunal, �s a dir, de domini p�blic i que tindria les seves arrels a l��poca romana.

L�aportaci� m�s recent a aquest problema �s la que fa Josep Moran i Ocerinjauregui, a "Estudis d�Onom�stica Catalana". Aquest autor diu que no li ha estat possible trobar cap tipus de documentaci� que parl�s de l�exist�ncia d�un "ager provincialis", nom que, a m�s, li sembla poc plausible i troba m�s versemblant la teoria de l�assentament de repobladors proven�als que hauria tingut lloc no a l��poca de Ramon Berenguer III, sin� molt abans, probablement a partir del 801, quan el rei carolingi Llu�s I recuper� Barcelona de mans dels sarra�ns.

El municipi de Sant Mart� de Proven�als va ser annexat a la ciutat de Barcelona l�any 1897.