Quan tractem el tema de la realitat
és necessari deixar clar a què ens referim, perquè una cosa
és la realitat del que sens apareix als sentits o realitat
aparent virtual- i una altra la realitat autèntica
vertadera- , que podem assolir amb el nostre coneixement
tant a nivell empíric, com racional, i que coincideix amb les
coses tal i com són.
La realitat en sentit dautenticitat
comprèn tot allò que és, que existeix, que podem experimentar,
deduir a partir daltres dades i obtenir un coneixement
fiable o vertader.
El
concepte realitat també es pot aplicar a diferents àmbits :
físic, psíquic o mental, humà, social-polític, cultural...
La realitat dels cossos físics o món físic
Si ens centrem en lexplicació
de la realitat física, del que podem veure, experimentar...
a nivell material, aleshores hem de recórrer a la disciplina
científica que se nocupa : La Física. Aquesta ens
diu que la realitat física o món físic conjunt de cossos
materials existents- està formada per matèria (àtoms,
quarks...) i energia (potencial, cinètica, calorífica).
(p.182-184)
A partir del segle XX les investigacions
en el camp de la Física han ampliat la visió de la realitat
del món físic, que es tenia fins aleshores, amb les aportacions
de la teoria de la relativitat (matèria i energia intercanviables)
i la mecànica quàntica (lenergia no semet
de manera contínua sinó en paquets o quàntums); fins a tal punt
que la incertesa ha passat a constituir lelement predominant
del món físic i humà. (p.185-189)
Davant daquesta nova visió del món físic shan formulat dues
interpretacions científiques :
- Escola de Copenhaguen:
segueix el principi dincertesa de W.Heisenberg (imprevisibilitat
de predir la posició i el moviment duna partícula en
un moment determinat), defensant que la realitat és subjectiva,
perquè depèn de lobservador. No podem determinar què
és la realitat fins que lobservem. Serà realitat el
que podem compartir amb altres observadors. La realitat també
és intersubjectiva. Aquesta posició condueix a una concepció
indeterminista de la realitat, perquè aquesta es troba en
tots els estats possibles al mateix temps.
- Posició realista:
defensa la continuïtat dels processos físics i considera que
existeix una realitat objectiva darrere els nostres experiments.
Critica la posició subjectivista del principi dincertesa
afirmant que no som nosaltres qui determinem lestat
de la naturalesa. Per exemplificar-ho E.Shrödinger
proposa el cas dun gat tancat en una caixa i sotmès
a les emanacions dun gas tòxic. Encara que no el veiem
el gat està viu o mort però el que no podem dir és que tant
pot estar viu com mort fins que nosaltres no lobservem.
Implicacions
filosòfiques
Des
del punt de vista de la filosofia es poden distingir dues teories:
- Realisme: existeix
una realitat física o objectiva de caràcter material, que
ocupa un espai i que existeix encara que nosaltres no la percebem.
El món físic existeix. Ex: una muntanya, un estel... Daquesta
teoria cal distingir dues interpretacions diferents:
Realisme ingenu: el món físic és tal i com el veiem.
Realisme crític: el món físic és una reconstrucció mental del
món material.
- Idealisme: existeix
una realitat mental o subjectiva de caràcter immaterial en
el sentit que no té una localització espacial concreta sinó
que només existeix quan shi pensa. Cadascú coneix la
seva realitat. El món físic és una representació mental. Ex
: un desig, una sensació, un concepte.
B)
PER QUÈ HI HA REALITAT?
Per respondre a aquesta pregunta
hem de recórrer a la Metafísica: branca de la filosofia
que estudia lexistència en general. Intenta respondre
també a les preguntes sobre lésser: què existeix? què
és existir? i , per què existeix?
Què
és existir? per què existeix?
En principi, podem dir que la
realitat està formada per coses que són malgrat els canvis
daparença i estat (p. 158 sobre el canvi)- , que existeixen
en el sentit que tenen una substància, una manera pròpia de
ser, que les fa ser com són. Segons Aristòtil (s.III
aC) aquesta substància estaria formada per una matèria i una
forma o essència que determina a lésser a ser el que és.
Però hi ha filòsofs, com per exemple G. Berkeley (s.
XVII) que consideren que aquesta substància depèn del fet que
sigui percebuda per un subjecte, és a dir, les coses són en
tant que són objecte de percepció, en tant que les podem observar
i conèixer. També podríem defensar la idea que les coses són
en tant que en podem parlar, en tant que les podem comunicar
als altres.
Resumint i responent a la pregunta ¿per què hi ha realitat o per què hi
han coses?:
·
perquè
hi ha quelcom de permanent o substància que les fa existir i
ser com són,
·
perquè
les podem observar i conèixer,
·
perquè
en podem parlar i comunicar-les als altres.
Podria
haver-hi no res? o per què hi ha quelcom en comptes de no-res?
Segons Parmènides (s.V
aC) el no-res no és i no pot ser que sigui perquè aleshores
seria alguna cosa en comptes de no-res. Per H.Bergson
(s.XX) el no-res és una pseudoidea, un terme sense significat,
perquè no es pot imaginar ni pensar. Però com sexplica
que en podem parlar, pensar, imaginar... ? Si el podem pensar
o imaginar, aleshores ja és alguna cosa. Actualment es manté
una posició de tipus lògic respecte al no-res, afirmant que
el no-res és un terme lògic buit de contingut, però que com
a tal, és.
Una altra visió és la proporcionada
pels existencialistes (J.P. Sartre, M.Heidegger)
que estableixen una relació de necessitat i de complementarietat
entre lésser i el no-res. Daquesta manera el no-res
és la possibilitat que dóna llibertat a lésser. Dit duna
altra manera lésser té llibertat de ser o no, gràcies
a lexistència de la seva negació.
Exemple: El mal com a negació
del bé és necessari per a lexistència del mateix bé.
No podríem parlar daccions bones sense tenir com a referent
les accions dolentes.
Què
existeix?
Com ja hem dit,
la realitat està formada per totes les coses que són, en el
sentit que existeixen, i que comparteixen unes propietats determinades.
Però tot el que és o existeix, és autènticament real o simplement
aparent ? Les coses que donem per suposat que existeixen, tenen
el mateix grau de realitat o no? La seva realitat és objectiva
o subjectiva?
Exemples a debatre:
- El
bé i el mal : són simples conceptes o existeixen
realment ? Hi ha accions bones per si mateixes o som nosaltres
qui decidim el que és bo o dolent ? Són independents de qualsevol
altra cosa (absoluts, objectius) o depenen de la situació
(relatius)? Una persona és bona perquè fa accions bones o
fa accions bones perquè és bona ?
- Lamor
: existeix o és simplement una manera diferent
de dir sexe? Hi ha diferents tipus damor? És absolut
o relatiu?
- Labsolut
o déu : és una invenció humana o realment existeix? es pot provar la seva existència?