O. Obres:
Manuscrits
de filosofia i economia (1844)
Crítica a la filosofia del dret de Hegel (1844)
Miseria de la filosofia (1847)
Manifest del partit comunista (1848)
El Capital (1867)
1.
Crítica a Hegel:
Contra
la concepció hegeliana de la realitat = pensament, raó
o idea. Crítica a la suposada racionalitat de la societat
i la política que justifica l'ordre social establert.
Contra la concepció de que el subjecte de la història
és la idea o Esperit Absolut.
Per
Marx l'existència del proletariat contradiu la realitat
de la raó i condueix a la negació de la racionalitat.
La Realitat és falsedat, injustícia, esclavitud
... Acceptarà el moviment dialèctic de la realitat
però en un sentit diferent al de Hegel.
2.
Crítica a Feuerbach:
"Els
filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món,
el que cal és transformar-lo" XI Tesi sobre Feuerbach
(1845).
Malgrat
Marx accepta el materialisme de Feuerbach, entenent la realitat
com a matèria extensa. No accepta la passivitat del pensament
de Feuerbach. Per Marx també és important l'acció,
la praxis. Per altra banda Feuerbach no fa un estudi de l'alienació
de l'home concret, en un moment determinat de la seva història,
sinó de l'home en general, de l'home genèric,
i, per tant, també es queda al món de les idees
com Hegel.
3.
Crítica a les ideologies:
Marx
no nega les ideologies en sentit general com un saber d'idees,
sistema de conceptes ... dotat d'una importància cabdal
en el si d'una comunitat sempre i quan representin les condicions
reals d'existència. Tanmateix, no sempre és així
i les ideologies es presenten com a formes de saber falses o
falsa consciència. La crítica, doncs, es dirigeix
a les ideologies que representen a la classe dominant i que
donen una imatge falsificadora de la realitat i de les condicions
en què es desenvolupa la vida dels homes. En aquest sentit
les ideologies es converteixen en pseudo-sabers que amaguen
la vertadera situació "alienant" de l'humà.
4.
Alienació i crítica a la cultura:
L'Alienació
és el procés negatiu pel qual un subjecte es transforma
en un altre de diferent i perd la seva identitat, tot objectivant-se.
El subjecte es fa objecte. Per Marx en la nostra cultura es
produeixen diferents tipus d'Alienació que cal combatre:
-
Religiosa
= Projecció que fa l'humà del seu ésser
a un més enllà.
-
Filosòfica
= Pensament contemplatiu que allunya a l'humà de
la seva veritat que és la vida: "Praxis" (Acció).
-
Política
= L'Estat és l'encarnació de la màxima
explotació de l'humà i el creador d'ideologies
falses.
-
Social
i econòmica = En el treball l'humà
es troba alienat. El treballador perd el producte del seu
treball, en mans del capitalista, a canvi d'un salari. Es
produeix una situació de "Plusvàlua": distància
entre el valor del treball i el valor del producte d'aquest
treball. D'ella neix l'enriquiment del capital.
5.
Materialisme històric i dialèctic:
Segons
la teoria materialista tota la realitat és de caràcter
material, negant tota espiritualitat transcendent. Per Marx
la matèria, és el fonament de tota la realitat
i causa de tota transformació de la realitat, però
no es mou de manera mecànica (Epicur, Descartes, La Mettrie,...),
sinó que es desenvolupa a través de la història
humana: materialisme històric; i ho fa
seguint un procés dialèctic, per oposició
i contradicció que segueix el següent esquema: Tesi
/ Antítesi -> Síntesi.
- Tesi:
El subjecte de la història és la societat en
la seva estructura econòmica: Infraestructura
(estructura econòmica) que és la base de tot
procés de producció i està formada per
les forces productives (capacitat de producció
o treball i mitjans de producció: eines, màquines,
tecnologia...) i les relacions de producció
(relació entre els propietaris dels mitjans de producció
i els productors o treballadors). La relació entre
les forces productives i les relacions de producció
rep el nom de Modes de producció
els quals han estat diferents al llarg de la història:
-Primitiu o Asiàtic: Col·lectivisme
-Antic: Esclavatge
-Feudal: Vassallatge
-Capitalista o burgès: Alienació
Per
altra banda hi ha una Superestructura formada pel conjunt
de representacions o idees que configuren la consciència
social.
-
Antítesi:
Es produeix una contradicció entre la infraestructura
i la superestructura. Es el moment de la lluita de
classes com a revolució i motor de la història.
La revolució condueix a la Dictadura del proletariat,
pas previ per al triomf del Comunisme.
-
Síntesi:
Canvi de situació i d'infraestructura que provoca
un canvi superestructural. El Comunisme.