David HUME
(1711-1776)
1.Obres : Tractat
sobre la naturalesa humana, (Resum : "Abstracte");
Investigació sobre l'enteniment humà; Investigació
sobre els principis de la moral" ; Diàlegs
sobre religió natural"
2.Característiques pensament
i influències :
La seva pretensió és transformar les ciències
a partir de la investigació de les operacions que realitza
l'enteniment quan coneix. Aquest objectiu és producte
del problema filosòfic predominant de l'època
: trobar els fonaments sobre els quals poder establir el coneixement
científic.
Crítica el racionalisme i segueix les idees de l'empirisme
antic : R. Bacon, G. Occam .També té present el
problema de la inducció de F. Bacon i el materialisme
de Hobbes.
La seva influència més propera és la de
l'empirisme de Locke i Berkeley; i el mètode experimental
de Newton.
L'experiència és el límit del coneixement
humà. Critica la pretensió científica de
la metafísica. Nova filosofia basada en la naturalesa
humana.
3.Problema: Possibilitat i límits
del coneixement.
A) Quina és la font de coneixement:?
Només l'experiència sensible. Tot el coneixement
prové de l'experiència i s'adquireix per la percepció
(=significat que atribuïm als esquemes sensitius i que
permet captar la realitat d'una manera estructurada dins d'un
espai i temps).
B) Què coneixem?: Fenòmens=allò
que es presenta a través de la percepció. ( Desconeixement
de la realitat en si )
-Continguts de coneixement humà: *Percepcions: ->Fortes:
Impressions -sensacions,passions, emocions; - de reflexió.
->Dèbils : Idees (imatges dèbils d'impressions)
Totes dues poden ser ->Simples o no separables; ->Compostes
C) Com coneixem? i Quins tipus
de coneixement podem obtenir?:
*Associació d'idees - Relació d'idees :
Les idees es relacionen seguint unes lleis d'associació:
-Semblança ; -Contigüitat; -Causalitat.
La relació d'idees produeix unes idees complexes que
són una simple col·lecció d'idees referides
a quelcom desconegut : -Idees de modes ; -Idees de substància;
- Idees de relació
El coneixement de relacions d'idees s'expressa
en proposicions analítiques (ciències formals
: matemàtiques, lògica...) necessàries
però que no informen de la realitat factual.
*Relacions o coneixements de fets - Qüestions de fets :
El coneixement de fets es limita a les
nostres impressions. Les seves proposicions són sintètiques
(informen de la realitat) contingents = Coneixement provisional
i probable , perquè la seva veritat es fonamenta en l'experiència
fenomènica.
El coneixement sobre els fets s'expressa
en proposicions sintètiques que no són necessaries
però que ens informen de la realitat. Com?
Es basen en la relació causa-efecte (Critica del principi
de causalitat) i la seva connexió necessària.
Hume critica aquesta relació de
causalitat i també el pensament necessari sobre la inducció.
Anàlisi de la ciència : Matemàtiques /
Física / Metafísica (no ciència)
D) Què podem conèixer?
Crítica als conceptes metafísics :
Crítica a la idea de substància en general com
a realitat independent i a les idees de:
->JO com identitat personal .
->MÓN (substància material : substrat o suport
d'accidents)
->DÉU i les proves de la seva existència (a
posteriori -Tomàs d'Aquino- i a priori -Descartes-).
Escepticisme moderat.
4.Moral i política : Defensa
una moral basada en el sentiment de benevolència (moral
del sentiment) i en política és liberal (liberalisme).
Contra el racionalisme moral i a favor de l'emotivisme moral
.
MORAL
L'Ètica de D. Hume té
per objectiu descobrir els principis fonamentals i elementals
que influeixen en la vida moral de l'humà. Segons Hume,
la moralitat d'una acció no depèn de l'objecte
sinó del subjecte que la realitza. Per tant, cal analitzar,
la naturalesa humana què és la responsable última
del fet o acció moral.
Anàlisi del fet moral:
Les normes fonamentals necessàries per a la vida pràctica
no són conclusions provinents d'argumentacions racionals.
La raó no és l'origen del bé i mals morals,
ni dels deures, virtuts...
El que mou i dirigeix l'humà a l'acció són
les passions i les emocions . En última instància
les decisions que prenem en la vida pràctica provenen
del Sentiment moral i no de la raó.
Hume dóna molta importància
a l'aspecte emocional de la naturalesa humana ( Emotivisme moral
- F. Hutcheson) denunciant la fal·làcia naturalista
en la qual incorren els racionalistes perquè pretenen
derivar del "ser" (del que l'home -la seva naturalesa-
és) de l'"haver de ser" (el bé i el
mal morals.. ); I no es pot dir que quelcom és bo perquè
la naturalesa o manera de ser que té és bona.
Si examinem una acció humana qualsevol no trobarem mai
el que s'anomena "vici". La raó no pot jutjar
si una cosa és bona o dolenta segons sigui la seva naturalesa.
Les distincions i valors morals ( bé,
mal, virtut, vici... ) provenen del Sentiment d'aprovació
o desaprovació, d'agrat o desgrat de les accions realitzades
i és desinteressat, encara que admet un cert utilitarisme
perquè per exemple : el que provoca o motiva el sentiment
derivat de benevolència i justícia és la
utilitat de l'acció per a la col·lectivitat :
"Tot el que contribueix a la felicitat de la col·lectivitat
mereix la nostra aprovació".
És aquest sentiment el que fa
que vulguem o no una cosa o realitzem una acció, és,
doncs, el que mou a la Voluntat : Impressió interna que
sentim i de la qual som conscients quan fer sorgir una emoció
al cos. Així , doncs, podem dir que està sotmesa
a les causes naturals ( desitjos, motius, inclinacions).
La llibertat és una manifestació
de la voluntat i es defineix com una absència de causes
externes que obliguin a actuar; és el poder d'actuar
o no actuar d'acord amb les determinacions de la voluntat. Hume
nega la llibertat metafísica (absoluta) però accepta
una llibertat pràctica. L'acció humana no és
el resultat de la lliure elecció, és a dir, d'una
decisió presa per la raó després d'analitzar
els pros i els contres, perquè la raó es limita,
únicament a anunciar les idees i afer judicis teòrics
que no provoquen cap mena d'acció.
POLÍTICA
Hume sotmet a crítica les institucions
socials, l'Estat i la teoria del Contracte Social. Creu que
l'Estat està format per una agregat d'individus units
pel costum i el seu origen no és cap acord o contracte
sinó la utilitat (Utilitarisme - A.Smith, J.Bentham,
J.Stuart Mill) . El valor que té l'organització
social no és un altre que la seva utilitat. I aquest
sentiment ha generat el procés constitutiu de la societat.
L'obediència política obliga només si el
govern que està en el poder és útil.
La Justícia és una convenció
necessària i útil per a la formació de
la societat que es fonamenta en l'interès comú
i en el sentiment de simpatia (necessari en les relacions socials).
Les lleis no són arbitràries, però tampoc
eternes, sinó que es basen en la utilitat pública.
RELIGIÓ
Hume critica la seva pretensió
de fonamentar-se en principis racionals. És un acte de
fe, desproveït de racionalitat, l'origen del qual s'ha
de trobar en un sentiment.