LA PSICOANÀLISI
0.Introducció
La psicoanàlisi és
un mètode terapèutic que es presenta com a hipòtesi
o model explicatiu de la vida psíquica humana i de les
forces (pulsions i instints) que intervenen.
La primera afirmació
de la psicoanàlisi és que els processos o mecanismes
psíquics són en si mateixos inconscients i, que
els processos conscients són actes aïllats de la
vida anímica total.
Normalment, s'havia identificat
el psíquic amb el conscient, considerant precisament
la consciència com la característica que definia
el psíquic i la Psicologia com la ciència dels
continguts de consciència expressats en el comportament
(conductisme o Behaviorisme).
En canvi, la psicoanàlisi
es contraria a aquesta identitat entre el psíquic i el
conscient. Per la psicoanàlisi el psíquic està
format per un conjunt de processos que inclouen els sentiments,
el pensament, la voluntat i afirma que existeix un pensament
inconscient i una voluntat inconscient (manifestacions : - símptomes
neuròtics; - somnis ; - actes fallits).
I.Estructura psíquica
A)Primera Tòpica (1903)
Es distingeixen tres nivells psíquics :
- Conscient: accions i continguts presents a la
consciència en el moment actual ;
- Pre-conscient: conjunt de coneixements,
records no actualitzats però que ho poden ser;
- Inconscient: continguts no accessibles a la
consciència a causa de la censura o repressió.
B) Segona Tòpica (1923)
Freud divideix el psíquic en tres instàncies que
constitueixen l'estructura de la personalitat :
-Jo (Ego): Adaptació
del subjecte a la realitat, d'ell depenen les funcions conscients.
Actua segons el principi de realitat o
ANANKÉ
-Super-Jo (Super-Ego)
: Dipositari de les normes socials. És l'origen de la
censura. És el model ideal del pare o de la mare que
el nen o nena assumeix quan ha superat el complex d'Edip o d'Electra.
Actua segons el principi de moralitat.
-Allò (Id): Conté
les pulsions que estan formades per una espècie
d'energia psíquica de tipus instintiu i inconscient,
que busca disminuir la seva tensió (principi de constància)
mitjançant la satisfacció del seu objectiu .
Aquestes pulsions estan composades
per dos instints bàsics :
EROS - Instint de vida (constituït per la Libido
o energia sexual que té com a finalitat la reproducció);
THANATOS - Instint de mort, de destrucció.
L'Allò està regit pel principi de
plaer i degut a que l'afany de plaer és il·limitat
sorgeix la frustració a causa de la repressió
o censura.La repressió efectuada sobre l'inconscient
provoca comportaments o mecanismes de defensa enfront de la
realitat angoixant com per exemple : Fixació ; Identificació;
Projecció; Regressió, Sublimació...
Formes de conducta anormal
La psicoanàlisi considera
els símptomes neuròtics i psicòtics com
els principals mecanismes anormals de defensa de l'Ego a través
dels quals intenta protegir-se de les exigències de l'Id.
-La neurosi ve provocada quan
els impulsos conflictius donen lloc a un estat de tensió
difícil de suportar, aleshores es produeix en el subjecte
una forta ansietat i obsessió.
-La psicosi és una retirada
de la realitat o una total deformació d'alguns dels seus
aspectes. Pel psicòtic el món és tal i
com ell creu, un món en el qual la fantasia es fa real.
No reconeix la seva malaltia. Es distingeixen tres formes de
psicosi : - L'esquizofrènia, que es caracteritza per
la desproporció que existeix entre la vida emocional
i la intel·lectual; - La paranoia, es caracteritza perquè
la desconfiança del subjecte davant dels altres arriba
al màxim;
- La mania depressiva, en la
que els estats d'ànim alternen la depressió i
l'excitació constant.
FREUD I LA INTERPRETACIÓ
DELS SOMNIS
Introducció:
Freud és qui primer va
fer dels somnis objecte d'investigació científica.
Fins aquell moment els somnis eren considerats com a material
de xerraires i endevinaires. L'opinió més generalitzada,
en el camp de la ciència, era que els somnis eren producte
d'un cervell cansat i que no tenien cap sentit.
L'interès de Freud pels
somnis va ser provocat pel fet de que algun dels seus pacients
neuròtics, parlant dels seus símptomes, també
esmentaven somnis i va descobrir que tenien en molts casos un
sentit psíquic desconegut fins aleshores.
Funcions del somni:
a) Protecció del son:
El seu objectiu és apartar tot allò que podria
destorbar el son. Ex: El toc de les campanes substitueix el
so del despertador.
b) Realització de desitjos
no satisfets o reprimits : En els somnis dels nens petits es
veu molt clar, per exemple en el cas d'aquell nen que durant
el dia se li ha prohibit menjar xocolata i al vespre somnia
que menja un pastís de xocolata.
Anàlisi psicoanalítica
dels somnis:
Freud va descobrir en els somnis
dos continguts : El contingut latent que és el
veritable motiu del somni i formen els processos mentals inconscients
que el produeixen. Aquest contingut es manifesta a través
d'idees, imatges i símbols que constitueixen el contingut
manifest que són diferents als desitjats, i que d'aquesta
manera poden escapar a les forces repressives del jo i del super-jo.
El vertader significat del somni resta, doncs, amagat en el
melic del somni.
El somni es presenta com un
jeroglífic que cal desxifrar. Aleshores és necessari
estudiar i interpretar mitjançant una anàlisi
precisa el material oníric (conjunt d'imatges del somni)
per conèixer el seu significat. A vegades, però,
aquests símbols només serveixen per amagar un
altre sentit, tot enganyant a la interpretació.
El simbolisme pressuposa la
transferència de l'interès emocional d'un objecte
a un altre provocant un desplaçament.
Hi ha alguns símbols que apareixen amb tanta freqüència
que la teoria freudiana els considera quasi universals:
-Caure: Por, angoixa, preocupació
-Animals petits: nens, germans
-Caixes, armaris, olles, vaixells : dóna, mare, germana
-Objectes allargats: òrgan sexual masculí.
-Escales, pujant i baixant: acte sexual
-Aigua: naixement, reproducció, realització desitjos
-Viatge: mort, canvi, novetats importants
.........
Qüestions :
->Quina relació té el somni amb la nostra vida
desperta?
->Quan somniem i quan estem desperts?
->Per què oblidem els somnis?
->Fins a quin punt deformem el somni quan el recordem al despertar-nos?
->Quin és l'origen del somni? Forma part d'un record
ancestral?
->Segueix essent un misteri el sentit del somnis?
FREUD I LA FILOSOFIA
0. Introducció
S.Freud es tractat per
la filosofia, sobre tot, per la seva aportació a la comprensió
dels fenòmens socials. A més, es considerat com
un filòsof de la sospita (com és el cas de Marx
i Nietzsche) perquè pretén posar de manifest
els condicionaments amagats que determinen certs comportaments,
tant individuals com socials. Tot i que no va estudiar els autors
citats anteriorment, en la seva obra s'hi troben referències
a aquests autors i molt sovint reconeix a Nietzsche l'haver-se
adonat de la importància dels instints i a Marx li retreu
la seva ingenuïtat al creure que l'home és bo per
naturalesa.
L'especulació filosòfica
de Freud sobre la societat i la cultura molt sovint no es pot
entendre sense la teoria psicoanalítica, ja que estableix
comparacions entre les malalties psíquiques individuals
i les estructures socials.
1. Influències
a) Filosofia Grega:
- S'observen coincidències
entre la divisió freudiana de les pulsions : Eros i Thanatos,
i els principis: Amor i Odi d' Empèdocles.
- Per tal de reforçar
la teoria de la Libido, Freud estableix analogies entre l'Eros
i el plantejament de Plató sobre l'Amor (impuls
que condueix al coneixement) exposat en el diàleg : El
Convit. També es poden trobar similituds entre la visió
tripartida de l'ànima platònica i les divisions
establertes per Freud en el psíquic.
b) Filosofia Moderna:
- Freud no comparteix la sobrevaloració
de la raó per part dels metafísics :
racionalistes (Descartes...) i idealistes (Hegel...)
. Ni tampoc en la dualitat entre matèria i esperit, perquè
el psíquic és una unitat (monisme) i està
regit per instints i impulsos irracionals.
- Respecte a les teories socials
Freud segueix el pensament de T. Hobbes que defensava
que "l'home era un llop per a l'home" contraposat a les teories
del Bon Salvatge de J.J. Rousseau.
- Critica a Kant i la
seva Estètica Transcendental que considerava l'espai
i el temps com a formes "a priori", ja que l'inconscient no
està estructurat en espais ni en temps sinó per
forces instintives que busquen una satisfacció. L'espai
i el temps són estructures racionals que pertanyen a
la consciència.
- Per últim cal tenir
en compte la important influència de L.Feuerbach, admirat
per Freud, per la seva crítica a la religió considerada
com una il·lusió, i que Freud definirà en el seu
llibre El Futur d'una il·lusió (1927) com la neurosi
obsessiva de la humanitat.
2. Interpretació de la cultura: El malestar en la cultura
(1930)
a) Objectius i intencions:
Freud pretén realitzar
una anàlisi de les relacions humanes i dels ideals culturals
(èxit, poder, riquesa) que fonamenten la cultura humana
en general, amb l'objectiu d'explicar com es produeix el malestar
en la cultura. La tesi que es presenta és la següent
: les mateixes institucions que busquen la supervivència
i la felicitat de la humanitat provoquen el seu malestar. La
cultura es constitueix com un conjunt de normes restrictives
dels impulsos humans, sexuals o agressius (més importants
ja que la seva repressió crea el sentiment de culpabilitat
i el càstig que forma part de la consciència moral
o super-jo) exigides per mantenir l'ordre social i el seu "benestar".
En general es pot dir que la
seva obra és una reflexió sobre la repressió
imposada per la vida civilitzada moderna ( principis s. XX)
a la sexualitat i a l' agressivitat, i també a la dificultat
d'assolir la felicitat en aquestes condicions.
La cultura sempre provoca malestar
(visió pessimista), i per rebaixar aquest malestar caldrà
reajustar les exigències imposades per la cultura que
introdueix en nosaltres una instància (super-jo) que
censura els nostres instints.
Per explicar com es produeix
aquest malestar Freud comença fent un estudi de l'origen
de la cultura i de la seva evolució.
b) Idees principals i Textos
1. En el primer capítol
Freud recupera les idees exposades en el seu llibre El Futur
d'una il·lusió (dedicat a la crítica a la
religió) per tal de fer una anàlisi global de
la cultura. D'aquesta manera comença fent un estudi de
les fonts religioses de la cultura a través del sentiment
oceànic. Aquest sentiment, segons Freud, prové
d'un sentiment del Jo que s'hauria format a partir d'un antic
trencament : de lligams amb la mare i d'enyorança d'un
pare protector.
Cal tenir en compte, però,
que el sentiment del Jo no és més que la façana
d'un sentiment més profund i primari de l'allò
(Inconscient hereditari) dominat pel principi de plaer que és
substituït pel jo adult seguint el principi de realitat
i de constància o conservació en el psíquic
que tendeix a establir equilibris entre els desitjos insatisfets.
2. Aleshores, explica perquè
la religió s'ha convertit en un element important de
la cultura. I la resposta és que la religió s'ha
presentat com la única que pot donar sentit a la vida
i un objectiu : La Felicitat. Així, la religió
es presenta com un dels mecanismes per fugir del sofriment (altres
mecanismes serien el Ioga, el treball, l'art, les drogues, malaltia
mental, l'amor...). Ara bé, la religió és
una transformació delirant de la realitat, deforma la
imatge del món i no compleix les seves promeses.
Deixant de banda quin és
l'objectiu de la vida, Freud es pregunta que és el que
esperen de la vida els humans i la resposta és: la Felicitat.
Aquesta felicitat és el fi últim del principi
de plaer . Però la felicitat és un fenomen episòdic,
no sempre s'aconsegueix , hi ha una sèrie d'impediments
: el cos, món exterior i la relació amb els altres
humans. Un dels mitjans per aconseguir la Felicitat que Freud
proposa és l'Amor però aquest és dèbil
i també pot fallar.
3. En el tercer capítol
es refereix a la cultura ja que aquesta hauria de ser un altre
mitjà per aconseguir la felicitat. La cultura es defineix
com la suma de les produccions i institucions que diferencien
la nostra vida dels nostres avantpassats animals i serveixen
per : protegir a l'humà contra la naturalesa i regular
les relacions entre els humans. Aquestes institucions, però,
no han proporcionat la felicitat que s'esperava.
4. Tot seguit, Freud, analitza
quin és l'origen i l'evolució de la cultura.
"Després que l'home primitiu va
descobrir que tenia a les mans, literalment, la possibilitat
de millorar, treballant, el seu destí sobre la terra,
ja no li va ser indiferent el fet que un altre treballés
amb ell o en contra d'ell. L'altre va adquirir el valor d'un
col·laborador, amb el qual era útil de conviure (...)
Es pot suposar que la fundació de famílies va
estar relacionada amb el fet que havia arribat l'hora en què
la necessitat de satisfacció genital ja no es presentava
com un hoste que de sobte ens trobem a casa, i que després
d'anar-se'n ja no sabem res més d'ell, sinó que
s'havia instal·lat com a llogater permanent en l'individu. Quan
això va succeir, el mascle va tenir un motiu per a conservar
al seu costat la femella, o parlant més en general, l'objecte
sexual; mentre que la femella, que no es volia separar dels
seus infants desvalguts, es va veure obligada, en interès
d'aquests, a quedar-se amb el mascle més fort. "
"La vida comunitària
dels homes va tenir, en conseqüència, una doble
fonamentació: d'una banda, l'obligació de treballar,
que provenia de les necessitats exteriors i, de l'altra, la
força de l'amor, segons la qual l'home no volia veure's
privat del seu objecte sexual - la dona -, ni aquesta tampoc
d'aquella part que s'havia separat d'ella, això és
, del seu fill. Eros i Ananké, amor i necessitat, esdevingueren
també els pares de la cultura humana. El primer èxit
de la cultura va ser que un gran nombre de persones podien ara
conviure en una comunitat. (...) I també costa d'entendre
com aquesta cultura podia actuar sobre els seus participants
d'una altra manera que no fos provocant la seva felicitat"
Es pot afirmar que el que fonamenta
en primer terme la cultura és l'Amor (Eros). Només
l'Amor fa possible la vida en comunitat i pot conduir a la felicitat.
Però aquest amor ha de ser inhibit (amistat ) i sublimat
pel bon funcionament de la cultura.
"La tendència per part
de la cultura, a restringir la vida sexual no és menys
manifesta que l'altra tendència, que també té,
a expandir la unitat cultural. Ja la seva primera fase cultural,
la del totemisme, implica la prohibició d'una tria incestuosa
de l'objecte, i aquesta és possiblement la més
greu mutilació que ha sofert la vida eròtica de
l'home en el transcurs de tots els temps. Els tabús,
les lleis i els costums imposen noves restriccions, que afecten
tant l'home com la dona."
5. La cultura es va adonar del desig il·limitat de plaer humà
i va posar límits, va reprimir la vida sexual de l'individu.
És precisament aquesta repressió la que ha provocat
malalties com la neurosi i la psicosi.
"La clau ens la pot proporcionar
una de les exigències ideals, com les hem denominades,
de la societat civilitzada. Diu : Estimaràs el pròxim
com a tu mateix. És una màxima coneguda arreu
del món i, sens dubte, és més antiga que
el cristianisme, que la proposa com un dels seus clams de què
està més orgullós. Però, certament,
no és molt antiga; fins i tot en èpoques històriques
era encara desconeguda per la humanitat. Adoptem ara una actitud
ingènua al seu respecte, com si l'escoltéssim
per primera vegada; no serem capaços de reprimir un sensació
de sorpresa i perplexitat. Per què ho hem de fer? De
què ens serveix? Però, sobretot , com ho hem de
fer per dur-lo a la pràctica? Com pot ser possible? El
meu amor és una cosa tan preciosa per a mi que no puc
lliurar-la sense pensar-m´hi. M'imposa obligacions que només
puc acomplir amb sacrificis. Si estimo algú, cal que
s'ho mereixi..."
"Hi ha un segon manament, que
encara em sembla més incomprensible i que suscita en
mi una resistència més gran. Diu : Estimaràs
els teus enemics..."
Aquests manaments de la cultura,
però, són necessaris perquè en l'humà
hi ha una altra força instintiva, a part de l'amor, que
és l'agressivitat . L'existència d'aquesta tendència
és la que explica la necessitat dels anteriors preceptes,
a fi d'assegurar la bona convivència. L'humà no
és bo per naturalesa, ni tampoc el comunisme és
possible. Així, la cultura es veu obligada a establir
diferències entre els seus membres ("narcisisme de les
petites diferències").
Aleshores si la cultura imposa
sacrificis, no només a la sexualitat, sinó també
a les tendències agressives, es pot entendre perquè
en ella no assolim la felicitat.
6. En el sisè capítol
s'exposen quines són les pulsions que dominen en l'evolució
de la cultura.
"Aquest instint agressiu és
el descendent i principal representant de la pulsió de
mort, que hem anat trobant al costat de l'Eros, el qual comparteix
amb aquella el domini del món. I ara em penso que ja
no se'ns amaga el sentit de l'evolució de la cultura.
Ha de presentar la lluita entre l'Eros i la mort, entre la pulsió
de vida i la de destrucció, tal com es porta a terme
en l'espècie humana. La vida no és en essència
res més que aquesta lluita i, per tant, l'evolució
de la cultura es pot descriure com la lluita de l'espècie
humana per la vida."
7. S' explica com l'instint
agressiu és interioritzat en el propi Jo mitjançant
el Super-jo o consciència moral creant un sentiment de
culpabilitat o de mala consciència que es manifesta sota
la forma de necessitat de càstig i que obliga a renunciar
als instints. Freud rebutja l'existència d'una facultat
original que permeti distingir el bé del mal.
Més aviat el motiu d'aquesta
distinció prové de l'exterior i estableix dues
fases en la consciència moral: La primera fase consistiria
en la por a la pèrdua de l'amor i ; la segona fase estaria
formada per la por a l'autoritat social interioritzada en el
Super-jo.
En definitiva la renúncia
als instints és la que crea la consciència moral.
Un altre origen del sentiment
de culpabilitat es troba en el complex d'Edip el qual institueix
la consciència moral per assegurar la vida en comunitat.
8. És aquest sentiment
de culpabilitat, engendrat per la cultura, el que a vegades
o molt sovint roman inconscient i s'expressa en un malestar
cultural provocant una pèrdua de felicitat. D'aquesta
manera el progrés evolutiu de la cultura ens ha conduït
a la infelicitat. Enfront d'aquesta situació l'Ètica
es presenta com una teràpia, que mitjançant el
Super-jo Cultural intenta establir l'equilibri entre les diferents
pulsions o forces en lluita.
"La qüestió decisiva
per a l'espècie humana em sembla que és si, i
fins a quin punt, el seu desenvolupament cultural aconseguirà
de dominar els trastorns de la vida en comú provocats
pels instints humans d'agressió i d'autodestrucció.
Podria ser que en aquest sentit, l'època actual fos especialment
interessant. Els homes han arribat a un domini tan aclaparador
de les forces de la natura, que amb el seu ajut podrien exterminar-se
mútuament, fins que no en quedés ni un. Això
ells ho saben, i d'aquí ve una gran part del seu habitual
malestar, de la seva infelicitat i de la seva angoixa. Però,
cal esperar que l'altra de les dues "potències celestials",
l'Eros etern, faci un esforç per imposar-se en la lluita
contra el seu adversari, també immortal. Però,
qui en podrà predir la victòria i el desenllaç
final?"