|
|
La trobada amb l’escultor Marcel Martí a l’edat de setze anys i un fort desig per expressar-se mitjançant la imatge, inicialment el còmic, fan decidir Jordi Bofill a dedicar-se a l’art. El desig no serveix si no va acompanyat d’una formació que permeti a l’artista creador fer ús del seu potencial expressiu. És així que, després d’uns anys d’estudis programats, Jordi Bofill s’adonà de la seva capacitat autodidàctica i no va voler continuar sotmès a cap tipus de regla acadèmica que l’incités a anul·lar les possibilitats creatives i originals que havien de regir la seva carrera professional. |
|
Avui, els processos formatius de les tradicionals escoles d’art han canviat radicalment pel fet que l’art segueix camins allunyats de les anomenades belles arts. Tot i això, certes línies didàctiques conformen els seus estudis sota aquests criteris, doncs, vulguem o no, hi ha qui manté el dret d’estructurar la seva plàstica sobre principis llargament establerts en el temps. L’obra de Jordi Bofill s’allunya del concepte simplista d’obra bella per assolir el d’obra amb contingut sensitiu; una obra plena de poesia.
|
|
Tot
i la seva joventut, Jordi Bofill és un pintor format i en constant
producció. Un pintor que ha assolit la seva personalitat en l’àmbit
de la pintura per mitjans propis. El seu món ingènit és ple d’espais
onírics i astrals. Un món que ell sap transformar plàsticament en
imatges potents que permeten a un ventall molt ampli d’espectadors
gaudir de la riquesa de formes i objectes que emplenen els seus quadres.
|
|
Les formes són fàcilment percebudes a la pintura de Jordi Bofill, però cal l’espai sensitiu i reflexiu no racional de l’espectador per a penetrar el quadre i assolir així la seva complicitat. Quan el discurs que proporciona l’obra i el propi espectador es fan còmplices, s’assoleix aleshores la ressonància que eleva el diàleg en obra d’art.
|
|
Tots
tenim pares, avis i besavis en el món de l’art. No hi ha ningú, per
més que ho vulgui, que es pugui alliberar del món en què viu i es
desenvolupa. Jordi Bofill ha begut del món imaginatiu, ric i oníric
que derivat de les propostes freudianes van esberlar el món del
subconscient. És dins d’aquesta línia que l’artista ha trobat la
seva personalitat com a pintor. És doncs del món del subconscient, del
de la irracionalitat controlada, que beu la seva pintura. El
subconscient esdevé així el mitjà creatiu, sense oblidar certs valors
cerebrals, privats dels quals no es podria configurar l’obra.
|
|
La
natura, i l’univers en general, conformen les seves formes: cels,
terres, cèl·lules, pedres, llunes i tota mena d’astres, entre altres
que, ell transforma en formes pictòriques i personals. Tot i això, no
és la figuració en ella mateixa la que interessa a l’artista, ni tan
sols el propi objecte, sinó la càrrega de transmissió d’emocions,
creadora d’induccions sensitives que pot generar en l’espectador.
Sota aquest principi, la imatge es transforma en energia per esdevenir
una mena de joc erràtic entre l’espiritualitat i la metafísica.
|
|
Tot i que el seu esperit creatiu és lliure i imaginatiu, el seu procés de treball és metòdic, gairebé sistemàtic. Un cop iniciat el procés de creació de l’obra, els propis espais de la tela li suggereixen objectes que poc a poc prenen consistència formal. A vegades la idea apareix apriorísticament abans de començar l’obra, d’altres, és el propi procés el que va determinant els elements formals que conformaran l’obra acabada. |
|
Com molts
altres artistes, Jordi Bofill treballa en sèries. Una primera obra es
pot generar casualment, o bé per efectes de la recerca d’un contingut
plàstic o ideològic determinat. A partir d’aleshores una nova idea
pren cos i, ella mateixa li exigeix l’inici d’un altre quadre.
Aquest procés es repeteix fins que l’artista ha assolit el resultat
desitjat. La unitat de cadascuna de les sèries es produeix per les
formes, els colors o pels objectes representats.
|
|
Hi
ha en tota la seva obra un fort contingut psíquic. La coneguda frase
coneix-te tu mateix es formula aquí per la traducció en valors pictòrics
de l’essència del creador. Es tracta d’una recerca constant entre
el jo i el món còsmic, tenint a la pintura com a mitjà de diàleg.
|
|
Escrit
. Jordi Rodriguez Amat.2005. Pintor i director de la Fundació Rodriguez-Amat. |
|