El Telescopi  (I)

El telescopi es va inventar a Holanda i s'atribueix a l'òptic Hans Lippershey, fabricant de lents òptiques.  Al 1609 Galileo Galieli es va fer amb un d'aquests instruments i el va dirigir cap els astres, primerament la Lluna, els planetes coneguts i el Sol.  Podem dir llavors que aquest va ser el primer telescopi astronòmic de la història.  Aquells instruments eren molt dolents, ja que oferien tota classe de aberracions (cromàtica, esfèrica, coma).  Al 1757 l'òptic britànic John Dollond va treballar en l'objectiu acromàtic, perfeccionant aquest tipus d'instruments i per tant la millora de l’observació i detall de les imatges que es veien amb aquells instruments. Aquests són els telescopis refractors.

Newton va investigar i creà un nou tipus de telescopi, aquest es basava en un mirall com objectiu principal, un mirall amb una forma còncava que dirigia la llum dels astres cap un altre mirall (secundari) que desviava la llum cap l'ocular.  Encara avui dia aquests telescopis són coneguts com telescopis Newton o reflectors.

Aquest dos telescopis podem dir que són els més coneguts, però ni ha d'altres models molt utilitzats per l'astronomia.  Hi ha telescopis que barregen lents i miralls, són els coneguts com catadiòptrics o Cassegrain, o Smith Cassegrain, aquest tipus d'instruments permeten focals llargues amb tubs relativament curts.  Una variació d'aquest tipus d'instrument es el conegut com Maksutov o els Ritchey-Chretien, tots ells variants dels Cassegrain, depenent del tipus de làmina correctora que porta davant del tub.

Quan es parla de telescopis, hom s'interessa bàsicament pels augments de l'instrument i que podrem veure amb aquell instrument.  Bé, aquí hauríem de discutir llarg i estès, però per donar unes idees bàsiques direm que el factor més important d’un telescopi serà el diàmetre de l'instrument, a més diàmetre més poder de captar llum i per lo tant veurem més coses, l'altre factor serà la distància focal que relacionada amb el diàmetre ens donarà el factor de lluminositat f:, per exemple un telescopi de 1000 mm i 100 mm de diàmetre tindrà una focal f:10, si el diàmetre fos de 60 mm., la relació focal seria de f:16, per lo tant menys lluminós.

Així ja tenim un factor decidit, a més diàmetre més llum.  L'altre factor serà l’ocular.  Un ocular es un conjunt de lents que es fiquen davant del punt focal de la imatge per que sigui amplificada i poder veure l'objecte amb més detall, per concretar és allà on fiquen l'ull per mirar.  Els oculars solen ser d'uns valors que oscil·len entre 6 i 40 mm. de distància focal, aquest valors ens donaran els augments de l'instrument.  Per exemple, seguint amb el telescopi de 1000 mm de distància focal i si li posem un ocular de 10mm., tindrem 100 augments D/d= x (D= Distància focal del telescopi, d= Distància focal de l'ocular, x= augments).

Es evident que quan més petita sigui la focal de l'ocular, més augments tindrem, però no ens enganyem, perdrem molta lluminositat i només podrem observar objectes mols lluminosos.  Així doncs, no ens deixem portar per la propaganda dels augments teòrics de l'instrument. 

Ara només ens queda el trípode per tal de col·locar l'instrument.  Quan parlem de telescopis astronòmics, el tipus de muntura serà sempre equatorial.  Hi ha també telescopis amb muntures acimutals, però no serveixen per fer el seguiment dels astres, aquest tipus de muntura són més adients per observacions terrestres.

Bé, com ja hem dit, la muntura equatorial està dissenyada especialment per l'observació astronòmica, està basada en el sistema de coordenades celestes equatorials, aquest disseny té dos eixos, un d'ells conegut com eix d'ascensió recta, s'ha d'apuntar cap a l'estrella Polar, quan el tinguem ben equilibrat amb aquesta estrella, cercarem un astre movent l'altre eix (eix de declinació), un cop que el tinguem dins el camp de visió, només movent aquest eix de declinació tindrem l'objecte sempre dins del camp de visió.  Per això, molts telescopis d'afeccionats tenen ambdós eixos motoritzats, de tal manera que fa el seguiment automàtic dels astres.

Avui hem parlat de telescopis dins el món amateur, en un altre ocasió parlarem dels telescopis professionals.

Cal dir que mai no s’ha de mirar el Sol amb un telescopi  o  prismàtic,  si no  és amb el filtre adequat o observant per projecció sobre una cartolina blanca, però mai directament, és evident que la ceguesa és immediata.

Que tingueu un bon cel.

Astronòmicament vostre.                                                           Armand Oliva