Crònica de l’eclipsi anular de Sol del dia 3 d’octubre de 2005

 

Com tots ja sabeu, el mes d’octubre, concretament el dia 3 va tenir lloc a la península Ibérica un esdeveniment digne de remarcar.  Es va tractar com és sabut d’un eclipsi anular de Sol.

Astrònoms arribats d’arreu del món ens vàrem trobar dispersats tots per la franja de 200 quilòmetres d’amplada que creuava Espanya des de Galícia fins Alacant passant per la capital Madrid.

Hi havia moltes il·lusions posades en aquest interessant fenomen, donat que no és gens habitual que succeeixi.   L’Agrupació Astronòmica de Sabadell va estudiar el terreny i van decidir d’instal·lar el camp d’observació a prop d’un petit poble de la província de Cuenca anomenat Jábaga, concretament a l’alt de Cabrejas a mil metres d’alçada.  Com l’eclipsi era el dia 3 dilluns, vam sortir dissabte dia 1 d’octubre, així aprofitaríem per fer una mica de turisme.  Ja sabeu, “La Ciutat encantada”, “Rio Cuervo”, i “les Cases Penjades”.  De tots aquests indrets, algú de la terra ens va recomanar que no anéssim al río Cuervo donat que està sec, una llàstima, evidentment un río sec no és molt agradable ni maco per visitar-lo i fer fotografies.

Vam visitar Les Cases Penjades i la Ciutat Encantada,  ens va agradar molt aquell indret ple de roques amb estranyes formacions que sovint recorden animals, cares, ponts o qualsevol cosa que hom es pugui imaginar.  És un lloc que val la pena visitar si mai passeu a prop de Cuenca.

Arribà per fi el dia esperat, eren les 6 del matí i vaig llevar-me per tal de enllestir l’instrumental i les cameres.  A les 9:30 tot era llest per l’observació. A les 9:40 la Lluna començava a interposar-se entre el Sol i nosaltres. Començava l’eclipsi. 

Poc a poc la Lluna enfosquia el lluent disc solar i tots esperàvem ansiosos el moment de l’anularitat, es a dir el moment en que es mostraria només un anell lluminós al voltant de la silueta de la Lluna .

A les 11 es va fer més fosc, la temperatura va baixar de 8 a 4 graus centígrads, si bé es veia perfectament l’ambient i el color eren diferents, un color estrany i que només es veu durant aquest moment de l’eclipsi. L’anell es veia perfectament i les cameres no paraven de disparar i fer fotografies. Uns quaranta membre de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell havíem desplegat tot un regat de telescopis i cameres que apuntaven indiscretament a l’astre rei.

Eren les 12:30 i l’eclipsi era a prop del seu moment final. La Lluna havia passat pel davant i tot havia ja acabat.

Recollirem tots els instruments i un cop guardats dins el vehicle tornàrem cap a Barcelona, pel camí vam para a dinar a Motilla del Palancar, per recordar la gastronomia de la terra, Morteruelo, zarajos i ajo arriero, tots ells plats contundents i de pesada digestió.

L’eclipsi havia passat, ja tot quedava en el record dels nostres cors i de les nostres ments. Tot havia transcorregut segons havíem esperat.  Ara fins l’any 2026 no tindrem un altre eclipsi, que aquest cop serà total i passarà ben a prop de Catalunya.

Si voleu veure les fotografies ho podeu fer visitant al meu Web:    http://es.geocities.com/armandoob/

Allí dins l’entrada “Eclipse anular de Sol” teniu un recull de fotografies del esdeveniment.

Astronòmicament vostres.

Armand Oliva.