Aram Carreras Josa,
novembre del 2001
1-Anàlisis històric:
Els primers Mods van sorgir entre 1958-59 i van
tocar sostre durant el 1963-64 (primera onada). Al principi del moviment eren
adolescents de classe mitja, la majoria partanyien a comunitats jueves que
tenien relació amb el mercat de roba de Londres. Estaven obsessionats amb la
perfecció estètica influenciada per la roba ajustada italiana del moment.
Es caracteritzaven per un estil de vida basat en la
diversió i les relacions socials. Els seus gustos musicals es centraven en el
rhytm&blues i el modern jazz i més tard s’incorporaren el soul i el recent
ska arribat de Jamaica.
La popularització i comercialització d’aquest estil
va destruir la seva exclusivitat, la influència de finals dels 60 del LSD i el
hippies americans, i l’exageració feta per la premsa britànica sobre les Bank
Holidays (període de vacances que es va fer famós per les batalles campals
entre Mods i Rockers) van fer caure el moviment.
“Els Mods eren bàsicament workingclass fashion” Richard Barnes, manàger dels The Who.
A mitjans dels 60 Jamaica va viure una crisi
econòmica que va provocar fortes migracions dels joves del camp cap a les
ciutats i l’estranger. A Anglaterra van anar a parar a gethos negres de les
grans ciutats.
Aquest joves s’estancaren en la seva música (ska,
reggae). A Anglaterra la situació també era precària i destacaren per la seva
actitud violenta, així doncs van ser anomenats Rude Boys.
Els sectors més populars del moviment Mod, anomenats
en el moment Hard Mods s’aferraren a la música negra dels Rude Boys per
desmarcar-se dels nous aires “snops i bhoemis” del moviment Mod.
Així doncs els primers skinheads sorgiren de la mà
del moviment dels Hard Mods a finals del 60, però no fou fins al 1969 en que el
moviment skinhead es consolida com a una nova moda.
Aquests primers skinheads començaren a sorgir en
barris perifèrics de Londres, fet que els ha portat a autoanomenar-se els fills
de la classe obrera.
Dels Mods heredaren el perfeccionisme en l’estil i
la obsessió en el detall. Donaren però un gir molt més visible cap a un estil
més obrer; botes de treball, boines, tirants, camises de quadres, etc. En
canvi, d’aquests immigrants jamaicans n’heredaren la música, del qual en derivà
un nou estil l’Skinhead Reggae (reggae anglès de principis dels 70 amb temàtica
skinhead), i altres característiques com el cap afeitat, el gust per la boxa,
etc.
El futbol, com a punt de reunió i diversió i la
violència foren els trets més caractreístics d’aquesta primera onada Skinhead.
1.3Actualitat
A principis i meitat dels 70 l’escena juvenil
anglesa es trobava encallada. A finals dels 70 trobem un resorgiment del
moviment Skinhead a causa de l’aparició del Punk, el moviment “skatalitic” de
la 2Tone i el resorgir del moviment Mod. Aquesta explosió juvenil també
rejoveneix el moviment Skinhead, del qual s’en desprendrà una segona onada
resultat de la mescla d’aquests nous skinheads amb la cultura “Street-Punk” a
través del Oi! (tendència musical provinent del Punk).
Aquesta segona onada comporta un canvi brusc en
gustos musicals, el qual dividí l’escena entre els amants dels ritmes caribenys
i els provinents del moviment Punk. És en aquest moment en que els Skinheads
adopten una estètica molt més militaritzada i urbana.
És en aquesta segona onada quan determinats sectors
del moviment Skinhead comencen a destacar per un nacionalime britànic cada cop
més proper a una ideologia nacionalsocialista, aquest fet es deu a l’expansió
del British National Front (BNF) de principis dels 80, que incorporà en les
seves joventuts; punks i skinheads. La premsa sensacionalista britànica,
s’encarregà de donar una imatge falsa o si més no minoritària del moviment
skinhead, al difondre el binomi skinhead-nazi.
Aquí Espanya arriba bàsicament al mateix moment la
primera onada skinhead, revival Mod, punk del 77, era 2Tone, moviment Oi! i
cultura Street-Punk. Aquesta va ser l’època dels 80, on aquí, la joventut més
popular era característica en els coneguts barris perifèrics del franquisme,
totalment desurbanitzats i destacats pels problemes socials amb les drogues, la
delinqüència, etc.
Actualment als 90 i fins el moment, hem viscut una
prolongació d’aquests moviments que arrelaren amb tanta força als 80.
2-Característiques de la
cultura Skinhead:
El moviment Skinhead té un origen multicultural i
multiracial. A finals del 60, el moviment no es caracteritza per cap ideologia,
és cert que potser un número reduït d’skinheads s’interessaren per ideologíes
feixistes, com també alguns tendien a ideologíes comunistes, però en aquells
moments la política no va ser un fet distintiu de la cultura Skinhead.
Bàsicament el moviment Skinhead s’ha caracteritzat
per la seva actitud revel i violenta, fet que la premsa, com abans hem
esmentat, bombardejà sobre la idea skinhead-nazi, generalitzant així la
tendència feixista a tot el moviment.
Remarquem doncs que la política no ha sigut mai un
fet distintiu de la cultura Skinhead, la política ha sigut una desisió personal
de cada individu, ja que ens atrevim a dir que un gran sector del moviment
manté una actitud apolítica.
A causa d’aquesta confusió, determinats sectors
skinheads s’han vist obligats a recuperar a nivell informatiu el caràcter
multiracial de l’escena skinhead, un exemple són les organitzacions SHARP
(Skinheads Againts Racial Prejudice / Skinheads Antiracistes) o la
radicalització de grups de tendències socialistes com els anomenats Red Skins.
Els primers skinheads escoltaven bàsicament
música jamaicana (ska, rockstedy, reggae i sobretot skinhead reggae), herència
del gust dels Mods per la música negra, i la diferènciació dels Hard Mods
respecte als nous aires Mods de mitjans del 60. Tot i així estils com el soul o
el Rhytm&Blues seguien dins l’àmbit skinhead.
Amb la nova onada Skinhead de finals dels 70,
l’aparició del Punk va fer apereixer nous grups d’Ska dins l’anomenada era
2Tone, si més no era una variació en l’estil jamaicà acostant-se a la música
anglesa. Més que el Punk, l’Oi! fou una nova incorporació, que caracteritza aquesta
segona onada. Aquest estil apropà els skinheads a la cultura Street-Punk,
introduint així tota la vessant del rock dur a partir del Punk.
Com ja hem dit, fou en aquesta segona onada quan
s’incorpora la ideologia feixista a certs sectors del moviment, per tant sorgiren bandes d’Oi! de tendència nazi.
Cap d’aquest estils musicals és
exclusivament skinhead, la primera onada destaca per la influència de la música
negra i la segona per l’Oi!, però aquest va ser constituït per diferents
classes de joves (punks, skinheads, bootboys, herberts, etc).
Conducta
Els skinheads han destacat per
localitzar-se en barris perifèrics bàsicament obrers; com a influència de
l’ambient la seva actitud s’ha mostrat sempre força revel i violenta, la qual a
sigut explotada pels mitjans de comunicació.
Com moltes altres subcultures juvenils, ha tingut
una relació d’hostilitat ennvers la societat la qual no ha sigut mai
reconciliada per cap d’ambdues parts. Així i tot aquesta reacció contra el
sistema social establert, no ha sigut mai la raó de ser del moviment, aquest
tan sols ha mostrat una altra opció a les pautes generals de la cultura
hegemònica, influenciada pel seu medi. La cultura skinhead no es caracteritza
per ser un moviment de canvi social, sinó un estil de vida (conducta,
indumentària, música, etc).
El futbol ha resultat com una de les activitats més
destacades de la major part del col.lectiu skinhead, seguarment degut a la
importància d’aquest esport en els països on ha sorgit el moviment i el caràcter
de rivalitat i fanatisme que el caracteritza, el qual es converteix en punt de
reunió i diversió per al col.lectiu.
La música també ha jugat un paper important,
sobretot com a manifestació artística i aparador del mateix moviment.
Pot ser un dels punts més importants de la raó de
ser del moviment sigui la vida social que proporciona el grup d’iguals a
l’individu. Una resposta, potser, a
l’individualisme de la societat.
La indumentària ha sigut un dels fets que
ha caracteritzat sempre les tendències juvenils. El moviment Skinhead heredà
influències de la indumentària en els moviments Mods i Rudeboys.
Utilitzen roba estreta , tal i com feien
els Mods, combinant l’elegància d’aquests amb el segell obrer que caracteritza
els skins (jaquetes militars, camises angleses, tirants, etc). Els skinheads
més pròxims al Punk agafaren d’aquest més provocació en l’estil, es tenyien els
pantalons amb lleixiu, les botes fins els genolls i fins i tot alguns no es
distinguien del prototip Punk.
Dels rude boys jamaicans establerts al
Regne Unit en copiaren la comoditat de portar el cap rapat, en contradicció a
l’etiquetament de la societat d’una imatge militaritzada.
Sens dubte, la indumentària skinhead no deixa de ser
una moda procedent de la classe treballadora.