Aram Carreras Josa, febrer del 2002
CAMPANYA CONTRA EL CAMP DE GOLF DE TORREBONICA I CAN BONVILÀ
1-Història
del moviment ecologista
L'ecologia és
la ciència que estudia les interrelacions entre els éssers vius i el seu
entorn. Tanmateix, els termes ecologia i medi ambient, avui en dia, formen part
del nostre vocabulari, com quelcom que hem afegit. Ecologia i medi ambient són termes que associem als
efectes negatius de l'activitat humana sobre la biosfera. Així doncs, l'efecte
hivernacle, l'extenció d'espècies o el forat de la capa d'ozó són problemes que
ens han posat de manifest l'existència de la realitat ambiental.
Podríem datar les arrels filosòfiques de l'ecologisme en els segles VI
i V a.c. on es comencen a donar una sèrie d'aconteixements que faran
concepcions novedoses en la forma de comprendre el món, els homes i els déus.
En el fons d'aquesta reforma del pensament hi ha la natura, un pensar que es
qüestiona sobre l'origen de les coses, de la seva dimensitat i del seu canvi
constant.
Per resumir tota una sèrie de fets i fenòmens que ha marcat la
història de la conservació de la natura i el medi ambient, els experts
l'agrupen en tres períodes:
El període de la primera etapa s'inicia amb la declaració de
Yellowstone (EEUU, 1872) com el primer parc nacional del món fins la celebració
del primer Dia de la Terra en 1970. Aquest període es caracteritza per la idea
de conservar la natura salvatge. Els
creixents problemes de contaminació mediambiental, la massificació
urbana i l'empitjorament de la qualitat de vida van donar arguments al moviment
ecologista. Fou ampliant la seva base fins el punt de arribar a condicionar els
governs. Al 1967 es produí el naufragi del petroler Torrey Canyon davant les
costes de la Bretanya. En 1969 es fundà Amics
de la Terra, una de les primeres organitzacions ecologistes de caràcter
mundial. Al febrer de 1970 els matrimonis Bohlen y Stowe van tractar d'impedir
una explosió nuclear a Alaska amb un vaixell que anomenaren Greenpeace i amb
això va nèixer aquesta organització.
La segona etapa es contaria fins la celebració en 1992 de la cimera de
la Terra a Rio de Janeiro. En abril de 1972 es fundà a Tasmania el primer
partit ecologista, el United Tasmania
Group. També al juny d'aquest any es celebrà la primera Conferència Mundial
sobre el Medi Ambient, organitzada per la ONU i Els anys setanta es
caracteritzen per un fort moviment antinuclear rera els accidents de Harrisburg
i Chernobil.
Cap als anys 80 sortí la publicació de la Estratègia Mundial per la
conservació per part de la Unió Internacional de la conservació de la natura
(VICN), el Programa de les Nacions Unides de Medi Ambient (PNUMA) i el Fons
Mundial per a la Vida Silvestre (WWF). Els arguments del moviment ecologista
difícilment podien ser obviats per l'opinió pública i els governs, la
sensibilitat mediambiental s'extenia com una taca d'oli entre les poblacions dels
països industrialment avançats, l'ecologia i el conservacionisme van deixar de
ser patrimoni exclusiu del moviment ecologista.
Al 1981 els cinetífics anunciaren que des de 1970 es reproduia cada
primavera un forat en la capa d'ozó a l'Antartida, provocat per l´acció dels
CFC.
La tercera etapa s´iniciarà amb la Cimera de la Terra arribant als
nostres dies, posant èmfasi en el canvi a un model social basat en el
desenvolupament sostenible i en els esforços per buscar una estrategia eficaç
per a fer viable el canvi sense desfer el benestar aconseguit fins ara a costa
del medi ambient.
2-Campanya
contra el camp de golf de Torrebonica i Can Bonvilà
Origens
El Real Club de Golf el
Prat, es trovaba situat als terrenys en els quals esta previst construir la 3ª
pista de l’areoport del Prat.
L’any 1998 el Club adquireix els terrenys de Torrebonica i Can
Bonvilà; terrenys que en un principi eren propietat de la Fundació Terrassa
contra la Tuberculosi, que va cedir-los a La Caixa als anys 20, per tal que els
gestionés com a obra social. Els terrenys incloien:
-La
Casa de Torrebonica (Sanatori de Tuberculosos)
-Horts.
-Espai
agrícola-forestal.
La Caixa ven els terrenys al Club de golf i paral·lelament l’Ajuntament de Terrassa fa
una reconversió dels terrenys, possibilitant que tots els terrenys que envolten
Torrebonica fossin urbanitzables, abans rurals.
Doncs la Campanya
contra el camp de golf comença al 1998, no tan sols amb la postura reticent a
la construcció d’un camp de golf sinó també contra la falta de transparència en
les negociacions entre els tres promotors involucrats en el procés (Club de
Golf el Prat, La Caixa i l’Ajuntament).
El camp de golf, amb
270 hectàrees de terreny suposa situar-se com el més gran d’Europa. Així com
inclou un xalet social pel club, pàrking, una promoció de 100 vivendes de luxe
i un vial d’accés propi amb entrada des de l’autopista A-18.
La Plataforma cívica d’entitats
contra el camp de golf de Torrebonica i Can Bonvilà està formada per 127
col.lectius. Tot i que engloba tot aquest conjunt d’associacions i col.lectius,
especialment del Vallès, ens centrarem en descriure els dos principals focus
d’acció:
L’ADENC (Associació de Defensa i Estudi de
la Natura de Catalunya) ha estat l’associcació que més pes ha tingut en les
accions més tècniques i legals dins el marc jurídic. És important apuntar que
aquesta associació està situada a Sabadell i que anteriorment es trobava a
Terrasssa, però amb la dura Campanya
contra el 4t Cinturó des de l’Ajuntament va fer-se el possible per tal que
canviés de seu.
També han mostrat
oposició al projecte de camp de golf els partits polítics d’esquerra
(Iniciativa i ERC), tot i que la seva oposició no ha tingut cap pes que no
sigui únicament el de denúncia en molts casos mostrant certa ambigüitat en la
seva política.
L’Ateneu Candela de Terrassa (Espai de
Participació i Transformació Social) ha estat el col·lectiu que ha portat el
pes de la campanya a nivell d’accions més enfocades a la denúncia social i la
sensibilització ciutadana. En les seves accions de denúncia utilitzen l’acció
directa no-violenta, i s’enfoquen a incitar al debat i diàleg entre els ciutadans,
d’un assumpte en el qual se’ls ha negat la opinió.
La campanya s’organitza a partir
d’assemblees conjuntes amb tots els col·lectius que hi formen part quan s’han
d’acordar mobilitzacions més conjuntes. Com per exemple s’han convocat
assemblees per a organitzar-se conjuntament per a les manifestacions que ha
organitzat la Plataforma (1998 i 2002) així com per la Manifestació Contra el
Pla Hidrològic Nacional, en la qual el lema de protesta contra tots els camps
de golf del Vallès en relació a la proposta d’una nova cultura de l’aigua.
Però,
com a funcionament general, es deixa llibertat a que els diferents col·lectius
enfoquin les seves accions des de la seva òptica política. La Plataforma no és
forma com a una entitat sinó com un punt de trobada entre diferents
associacions i col·lectius.
Actualment hi ha 33 contenciosos
administratius al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tots pendents de
resolució. Són denúncies en relació a:
-La tala d’arbres irregular; els arbres que
pel seu perímetre podien ser trasplantats(-de 50 centímetres en alzines i 75 en
pins), mai talats van ser tallats i cremats amb aquells arbres que pel seu
perímetre no podien ser ni trasplantats (arbres de més de 50 anys d’antiguetat
i d’uns 160-70 cm).
Així com abans
d’aprovar-se el projecte, constava un acord parlamentari que procurava pel
manteniment i conservació del corredor verd de Torrebonica, com a corredor
d’enllaç entre dos parcs naturals (San Llorenç del Munt i Collsserola).
Al febrer d’aquest any
l’Ajuntament va rebre un registre d’entrada d’un tècnic medi ambiental de la
Generalitat que denunciava la tala d’arbres. Fins l’abril l’Ajuntament no
decideix aturar part de les obres, aturant únicament les obres del vial d’accés
al camp.
-El tema del reg; també abans d’aprovar les
obres hi va haver un acte de confrontació entre l’Agència Catalana de l’Aigua
(ACA), responsable per vetllar pel bon ús i utilització de l’aigua, i la
Plataforma. El projecte de reg no s’ajustava a la realitat i dimensions d’un
camp de golf que gastarà diàriament, aproximadament l’aigua equivalent al
consum d’una ciutat de 30.000 habitants, així com la contaminació d’aigües
subterrànies amb els plaguicides i adobs que conté.
-Per la preservació de restes ecològiques
al subsòl (Una vila medieval), per llei obligades a conservar.
-Campanya “Penja una bandera per
Torrebonica; pretén convidar a la ciutadania a expressar la seva disconformitat
contra un projecte imposat des de l’Ajuntament. Va realitzar-se amb la
col·locació d’uns estocs de repartiment per barris. La bandera conté el lema;
OPINA, GOLF NO!
-Acampada davant l’Ajuntament de Terrassa
en denúncia de l’aturada de les obres il·legals del camp de golf; l’acampada va
coincidir amb el canvi d’alcalde i l’absència de cap altre durant 11 dies. La
programació d’activitats durant l’acampada constava de concentracions
reivindico-festives, passes de vídeo sobre el PHN, debats, xerrades,
assemblees, etc.
-Així com des de que van començar les obres
a Torrebonica (Finals del 2001), s’han organitzat diversos dinars populars i
acampada al mateix espai de Torrebonica i Can Bonvilà; així com diverses
accions, com per exemple: entrar al recinte ballat de les obres i recollir
mostres dels arbres tallats i tot seguit portar-los davant l’Ajuntament en
denúncia de la tala il·legal.
-Amics i Amigues per Torrebonica, un grup
clandestí de ciutadans, va realitzar una acció provocativa una setmana abans
que s’aprovés el projecte al ple municipal, anunciant restriccions i talls
d’aigua periòdics en un fals avís que
imitava el membret de l’Ajuntament, per tal d’incitar el debat entre els
ciutadans sobre el consum d’aigua desmesurat dels camps de golf. L’Ajuntamnet
va declarar l’acció com a cate terrorista i antidemocràtic i una setmana
després va aprovar-se el projecte.
Actualment la
centralitat del Vallès fa que sigui una zona on territorialment s’hi centren
molts interessos (Camp de Golf, 4t Cinturó, projectes d’urbanitzacions unifamiliars,
etc.).
L’impacte s’enfoca
bàsicament en la conscienciació ciutadana sobre l’entorn del territori i
l’ordenació territorial que volen imposar. La campanya es dirigeix a aquesta
reivindicació de participació ciutadana, per tal de que tingui veu i opinió
sobre el que es fa del seu propi entorn.
El model territorial
extensiu en el territori, privatitza l’espai, potencia l’ús del transport
privat i suposa un negoci amb el territori que fa que cada cop augmentin més
les desigualtats.
La incidència en relació
al camp de golf en concret, no s’ha pogut evitar la seva construcció però si
que s’ha pogut evitar la construcció de 27 pistes de tennis i un hotel de luxe
que constaven en el projecte.
Actualment s’han
aturat parcialment les obres i el que és més important és la resposta ciutadana
davant l’abús de poder del Partit Socialista pel que fa les irregularitats i
falta de transparència en el projecte de creació del camp de golf, un projecte
que ni tan sols ha estat exposat públicament.
Cal crear una
consciència del model de territori que ens volen imposar i d’aquell model que
realment desitgem.
La campanya, doncs,
s’enfoca no només a evitar la construcció d’un camp de golf que malauradament
ja esta molt avançat sinó també a continuar incidint en la conscienciació
ciutadana per impedir posteriors abusos municipals totalment antidemocràtics i
impopulars, en un sistema de política de fets consumats al qual cal seguir
oposant-se, donant veu a la ciutadania.
No només s’enfoca a
adoptar una postura crítica contra aquells que imposen sinó que,
paral·lelament, s’han d’anar elaborant propostes en favor d’un model més
sostenible i just d’ordenació territorial.
Fonts bibliogràfiques
-Entrevista a un membre de CRITS (Col·lectiu de resistència
i transformació social).
-Internet.
Candela Directa (Revista mensual d’activitats i contrainformació
de l’Ateneu Candela).