™Procés cinematogràfic (Anna Duran) := visualització d'1 peli.
Ÿ= títol d'1 peli.
*= Comparació o explicació del tema.

TEMA 1. Sistemes de producció.
*Una indústria cultural universal. Diversificació de gèneres, formats i procedències. El disseny d'una producció.
El cinema és una indústria. El cine és 1 art transversal. És espectacle i art junt. Des dels seus inicis fins fa poc (15 anys) s'havien fet 400.000 pel.lícules. El país + productor és Índia. Les pel.lícules p. ex. de ROM, JAP, GRE, no les arribarem a veure quasi mai, o sigui q tindrem un cultura força pobre respecte al cinema mundial però veient les altres i les + representatives d'aquest països exòtics ja és suficient.
Rànking de productors de pelis (1999)
Índia 940
USA 304
.... .....
ESP 13
Moltes pel.lícules no les podrem veure mai pq es destrueixen (per les guerres), les roben, es fan malbé pq han estat fetes amb nitrats. Hi ha 1 desconeixement respecte a les pelis de països exòtics. Cines importants a Barcelona ( RENOIR, VERDI,...)
Assistència als cinemes (1 any)
Àsia 12.000.000.000
Amèrica del Nord 1.600.000.000
Europa 1.200.000.000
Total 15.000.000.000

Els espanyols miren pelis:
USA 67.000.000
ESP 8.000.000
altres 12.000.000
Total 87.000.000

Producció cinematogràfica (%) Continent Beneficis (%)
49.3 Àsia 20.4
5.5 Àfrica 0.1
33.3 Europa 32.1
0.7 Oceania 0.3
5.5 Amèrica del Nord 0.7
6 Amèrica del Sud 43.4
Producció: és el q fa possible la realització d'1 peli. El motor és la productora q troba 1 finançament $. Tb és possible la coproducció (entre països diferents). Es fan acords entre els països per vendre + al teu país (contracten actors autòctons per vendre +, ...). A + tenen molts avantatges, reben ajuts de les institucions governamentals, tant nacionals com internacionals. Comparteixen 1 risc i tens assegurada la distribució a l'altre país. Es poden fer pelis amb molt pocs $, i alhora pelis amb 1 pressupost elevadíssim han estat grans fracassos. Pelis amb molt d'èxit amb pocs $: Bruixa Blair, Mariachi, Full Monty, Nit de Halloween i Easy Raider, en serien un bon exemple.
*Comparació entre Solas (Ricardo Zambrano) i Todo sobre mi madre (Pedro Almodóvar).
Ÿ Solas va costar 125M i destinat als actors 10M, en publicitat es van gastar 17M.
Ÿ Todo sobre mi madre, costà 785M, pels actors 110M i publicitat 48M.
Les 2 van tenir 1 èxit de taquilla molt igual.
Comparació:
: Blade Runner (Ridley Scott, 1982) i : Roma città aperta (Roberto Rossellini, 1945).
Ÿ Blade Runner és 1 adaptació d'1 novel.la escrita q es deia "Sueñan los androides con ovejas eléctricas" Va tenir 1 pressupost molt alt pq s'havien de fer els efectes especials (FX), vestuari, ... A + té 1 equip tècnic fantàstic, els actors són de renom, Harrison Ford, Daryl Hannah. Comença a Los Àngeles, 2019 on unes unitats de policia (Blade Runner) q han de matar als robots Nexus 6 creats per conquerir galàxies i ara es volen sublevar i busquen el creador i els Blade Runner han de matar aq replicans (Nexus 6). Hi ha amor, dubtes, ambigüitat, ...
Ÿ En canvi Roma città aperta va ser 1 guió escrit per 3, Rossellini, Bellini i Amidei. La Gestapo assassina 1 capellà. Està feta amb molt pocs diners, només hi ha 2 actors professionals, el vestuari i altres mancances són aprofitades pel director. Hi ha 1 imatge de la PIETAT de Miquelàngel quan maten a la mare i el capellà l'agafa en braços.
El cine és 1 negoci q només s'interessa pels $ però tb hi ha pelis q els atrauen + els premis. És 1 cine + artístic i compta + el prestigi q els $. El cine és 1 art del s.XX i ho serà del s.XXI, quan va sortir la TV va ser 1 cop molt dur (1950+-) però va aguantar. La TV era + quotidià, el cine és + màgic. Actualment cine i TV es complementen a la perfecció.
El cine és immortal pq fa somiar i explica històries, tb és universal. Té la capacitat d'actualitzar elements renovats ja existents en la literatura clàssica (Ovidi, Il.líada, Odisea, ...)
Els temes poden ser molt variats i diferents. 1 viatge, amor prohibit, no correspost, ambició sense límits, identitat en crisi. Té 1 gran capacitat per universalitzar-ho tot, motius visuals reconeixibles per tothom i q tenen 1 significat (La pietat). Aq motius (arquitectura, ...) remeten emocions i sentiments.
Creen nous mites, espais fílmics, ...
Ara ens centrarem en els Arguments universals i els motius visuals.
*Comparació:
: Il Gato Pardo (Lucchino Visconti, 1963), neorealista ITA i : El saló de música (Satyajit Ray, 1958).
En aq 2 pelis es passa de l'estructura argumental antiga (vella), a la nova, arriba 1 nova època, i desapareix el món idíl.lic i luxós en el q vivien abans.
Ÿ Il Gato Pardo és la història del declivi d'1 aristòcrata de Sicília i 1 nova classe social posarà en crisi la família ITA (els Salinas).Tota la parafernàlia, balls, vestits, ornaments, ... perdran valor. El nebot dels Salinas (Allen Dellon, prota és el príncep Salinas) s'alia amb la nova classe. Els elements de producció, la història es basa en 1 novel.la escrita per Tomasi di Campeduza q li agradava molt escriure i va ser 1 best seller. 1 productora (20th. century FOX) s'interessa pel llibre i adapten l'obra. Visconti és molt minuciós, detallista el resultat és 1 peli molt cara. Es busca 1 palau per fer la història, la família, el pas del temps, ... Aposten per actors joves, Clàudia Cardinale, A. Dellon, Burt Lancaster.
Ÿ El saló de música és la història d'1 terratinent q veu l'arribada de nous rics degut a la industrialització i van repoblant la zona on tenia el seu palau (sobretot el saló de música, q és el seu refugi, on fa moltes festes). S'arruïna i ha de vendre les seves riqueses per continuar fent balls i dissimular q cada cop va a -. Satyajit Ray (Índia) va agafar les rendes de la producció índia i van desbancar el cine USA i estranger amb la dansa i música autòctona q als indis els agrada molt. Tb està basada en 1 llibre. No trobaven el palau per fer la història i 1 vell els va dir q en sabia 1. L'amo del palau era 1 antic mecenes de músics. La casualitat fou q van trobar el palau en el qual l'autor es va basar per escriure el llibre.
: Muntatge, són escenes llargues, panorames amplis, els personatges evolucionen... Passen de l'esplendor (amb música) a la decadència (es miren al mirall, tenen nostàlgia) i finalment la mort.
Amb 2 produccions diferents, es pot comprovar com el cine és universal i actualitzant dels arguments reconeixibles per tothom. La gestualitat, les mirades, el rostre. Tb la banda sonora influeix.
TEMA 2. La fase de l'escriptura.
*La idea inicial d'un film. La trama argumental. El guió.
Hi ha molts temes per plantar una llavor per desenvolupar 1 film. Si li preguntes a 1 nen et pot explicar 1 conte, 1 història, ... i moltes coses.
Es pot basar en un fet real, Roma città aperta.
en 1 novel.la, Blade Runner.
en 1 conte curt, Quim Monzó.
en 1 invenció.
en 1 experiència personal, El perro andaluz de Buñuel i Dalí al 1928.
en 1 somni.
en la premsa o diaris, Scarface.
en la història de fets reconeguts universalment, Hitler sobre la 2GM.
en 1 biografia d'1 personatge històric, Joana d'Arc, 1917,1920,1940,1950,1960,1990, diferents versions.
en la literatura d'obres clàssiques, Shakespeare s'han fet moltes adaptacions.
en documentals sobre la realitat, malalties, vivències.
en teatre, musicals, òpera.
en 1 còmic, Superman, Spiderman, Batman.
en dibuixos animats inspirats en novel.les, contes d'herois.
en la TV, la realitat del dia a dia.
Seqüeles q són pelis amb continuació o sagues, James Bond, 007; Star Wars,...
Re-make, q són diferents versions q es fan d'1 peli, actualitzar-la o versionar-la.
: Smoke de Wayne Wang JAP. És la història d'1 escriptor del NY Times, Paul Auster q ha d'escriure un conte de Nadal i no sap q cony escriure obre 1 capsa de cigarrets i s'inspira (Cuento de Navidad de Anggie Wim). Llavors Wang li agrada el llibre i li demana q desenvolupi els personatges. 1 estanquer explica 1 conte de Nadal. S'ha de mirar la planificació (de plans generals a primers plans del ulls), els diàlegs, actors, ...
: Eduardo manostijeras. Coneix l'amor no correspost pq és artificial, és molt igual q Frankenstein, la Bella i la Bèstia, Dràcula,...
1 cosa molt important són els drets de l'obra original, els quals s'han de comprar si es vol fer 1 adaptació d'1 novel.la.
Estructura argumental (Dramàtica). Desenvolupament de la idea.
Ja tenim l'esquelet, la idea de la història, ens falta la presentació dels papers, conflictes i resolució. Tot això s'ha de desenvolupar. Cada obra consta de 3 actes (introducció 30', nus o conflicte, i desenllaç).
Estructures bàsiques. 1.-Amor: Noi coneix noia, s'enamoren, es perden i al final es troben.
2.-Viatge físic o mental. L'heroi és cridat a 1 terra llunyana i mentre fa el trajecte amb 1 típic talismà q li han donat es troba obstacles q supera, arriba al lloc de destí lluita amb el dolent, guanya, recompensa i HEROI torna a casa triomfador.
3.-Dins d'1 comunitat arriba 1 element extern i posa la comunitat en perill. Ve el bo i tot acaba bé. Abans estaven disgregats i ara estan + junts q mai.
: La diligència de John Ford. 1880 Guy de Montpassant escriu l'obra "Boule de Suif", Bola de sebo, era 1 conte curt i la idea inicial per fer aq film q parla d'1 viatge durant la guerra FRA vs. PRUS. Dins una diligència hi havia molts protagonistes i tb 1 puta. Protes evolucionen per culpa de la puta.
Diligència a Lordxburg d'Ernest Haycox al 1937, la diligència era el mitjà de transport + comú abans.
Ÿ 1939 La diligència de John Ford amb 1 guionista comú amb la de Lordxburg, Dudley Nicholls.
Protes:
El Doctor, q és 1 metge q el fan fora de la ciutat pq és alcohòlic.
Dallas, la puta, tb expulsada.
El conductor.
Comerciant de licors, (calvo).
Sheriff q busca a Ringo i el banquer corrupte.
Ringo, John Wayne fuig de la justícia pq vol venjar la mort del seu germà.
Jugador de cartes q protegeix la dona. Mor al tiroteig amb els Apaches.
Lucy dona respectada i prenyada i peta.
Banquer puja quan marxen de la ciutat.
Hi ha conflictes (Lucy té 1 part prematur, el Doctor vol reconstruir la seva vida, Dallas intenta integrar-se, Ringo agafa l'autoritat en moments de perill) q se superen en surten de nous i se solucionen.
Les mirades entre Dallas i Ringo i Dallas i Lucy, llenguatge gestual.
Sobre l'esquema del VIATGE, molt utilitzat per John Ford, es pot tractar de la recerca d'1 tresor com Indiana Jones, 1 retorn a casa (Odissea), la fundació d'1 pàtria (la població cerca la seva terra, pàtria, com a Eneida). J. Ford creu q del quotidià pot sorgir l'extraodinari.
Al final Ringo venja al seu germà, el Sheriff deté al banquer, la puta demostra ser 1 santa i se'n va amb en Ringo i el doctor deixa l'alcohol.
És com 1 VIATGE REDEMPTOR: és l'estructura bàsica d'1 gènere: ROAD MOVIE.
La primera va ser Easy Raider (D. Hoppa 1969), té l'estructura d'1 viatge però actualitzat, rebels, hippies, marginats, fugitius, ... p. ex. Paris-Texas, Thelma i Louise, Todo sobre mi madre.
És 1 estructura flexible q permet variacions: elaboració del guió, ordenació d'escenes, diàlegs, manteniment de l'atenció de l'espectador, obstacles, clímax, tria del final, ...
Ÿ GÈNERES:
Westerns, musicals, melodrames, films històrics, fantàstics, ciència ficció, aventures, terror, comèdies, thrillers, ... Són estructures q es repeteixen: personatges, estructures identificables i q ens permeten fer classificacions, per això podem distingir gèneres.
El gènere en cinema, és el q és el format en TV.
A rau del cinema sonor sorgeixen moltíssims gèneres.
Els gèneres s'adequen i s'adapten a la societat. P. ex. el gènere històric sempre existirà però variarà segons el punt de vista de l'època i del lloc. Anys 20, cinema de gàngters; Anys 30 cinema negre. El cinema negre sorgeix a rau de la crisi americana i la llei seca, és 1 personatge positiu q ha de vèncer els dolents, Humphrey Bogart protagonitza moltes pelis d'aquestes.
El cine de gàngsters servia, acabada la 2GM i durant la guerra freda, per assenyalar amb el dit els dolents, comunistes, ...
Als Anys 70 tornen a sorgir herois positius q lluiten contra la xusma com Harry el Sucio, Taxi driver, China towm, és 1 personatge anònim q decideix lluitar contra el mal.
Als Anys 80 està de moda el thriller, corrupció dels estats, drogues, ... Avui en dia s'arriben a extrems com és el cas del director Quentin Tarantino o A. Linch, ...
El western americà va servir per enfortir el sentiment nacionalista d'1 poble sense història (USA) però va anar desapareixent. Als anys 80 se'n van fer alguns per reconciliar-se amb els indis.
Els musicals permeten mostrar la grandiositat del cine, molts cantants han fet d'actors en musicals, després es venen + CD's q no pas pelis (Evita).
El cinema de catàstrofes va sorgir cap als anys 70, maremotos, terratrèmols, tsunamis, ... es necessiten molts Special FX. Als 90 va tornar a resorgir com Twister, Vulcano, Deep Impact, Dante's Peak, ...
El cinema de ciència ficció Mélliès ja en feia, Metropolis tb ho és. (Fritz Lang). Als 50 cine de ficció passa a 1 segon terme. Cap als 80 fins ara, s'han creat molts efectes especials i se n'han fet moltes pelis, directors com George Lucas o Steven Splielberg són autèncits genis d'aq gènere.
El melodrama té molt d'èxit, tracta d'amor, mort, família, angoixa, sentiments, ... Trobem ja a Griffith, cap als 50 hi ha 1 auge amb Michael Curtiz i Dougles Sirk. Aq melodrames giren entorn l'amor, la família, i la dona sacrificada.
: Sólo el cielo lo sabe de D. Sirk al 1955. Paper de la dona abnegada com a mare de família. Relació mare-filla, els fills la deixaran.
: Tacones lejanos, sacrifici d'1 filla per la mare.
A partir dels anys 60 comença a aparèixer 1 cine + íntim, q no busca l'èxit comercial sinò l'èxit en els festivals de Berlín, Cannes, són pelis + avantguardistes.
El guió: al final hi ha la sinopsi q és 1 resum de l'obra o la peli. Pot ser de 4 línies, mig full o 4 ó 5 fulls, la millor és la + breu.
El guió és el tractament i desenvolupament d'aq sinopsi q té 1 extensió d'entre 15-45 fulls on hi ha la estructura narrativa dividida en blocs. Es defineixen els temps i els espais, descripció clara dels personatges, sabem com comença i acaba la història. Tb es veu el ritme, la resolució, el clímax i es pot canviar.
El guió literari és el desenvolupament total. Hi ha la introducció de cada seqüència, descripció molt clara dels personatges, els diàlegs, ... El guionista ha d'escriure 1 guia pel director. N'hi ha amb + especificacions q d'altres i és el q servirà als actors, als directors de fotografia, ... Tb descriu els decorats, vestuari, interiors, exteriors, si s'han de llogar llums, ...
Quan s'adapta 1 novel.la és + fàcil q quan es crea 1 guió original. S'ha de tenir en compte la quantitat d'informació q es va donant. Com s'ordena, crear 1 bon ritme adaptat a l'acció, el clímax i després el relaxament.
Elements importants del guió:
La trama, l'acció dels personatges, els diàlegs, els llocs, el temps (q és essencial, les elipsis), quins motius mouen els actors (amor, venjança, odi, ...), aparició de l'antagonista q fa avançar la història. Temps forts del guió, l'estructura es divideix en 3 actes, clímax, progressió, desenllaç, escenes (q són + petites pq vénen del teatre, és 1 fragment del film on es desenvolupa 1 acció concreta en 1 mateix espai i temps) i seqüències (q són + grans i llargues, format per diferents plans i escenes relacionades entre sí pq desenvolupin 1 mateixa acció.
Procediments narratius. Hi ha diferents punts de vista, el del prota, el narrador omniscient, diferents punts de vista. El suspens, la repetició, la dramatització.
: Veredicte final (el fragment del guió està a les fotocòpies) de Sydney Lumet, 1982. 1 dels guionistes era David Mamet (q ha fet La trama, o els intocables d'Eliott Ness) i Barry Reed.
El diàleg és 90% de la peli, +-. Té +- importància segons el gènere. Els rètols intertítols et deien la informació q no podies treure a partir dels actors, el vestuari, ... a les pelis mudes.
Funcions del diàleg:
*Dóna informació sobre els fets, accions, personatges, sobre la història, ... tb n'oculta i és necessari. Important el q es diu però tb el q no es diu, el silenci és dramàtic. Donarà gradació dramàtica segons la història.
*Caracterització dels personatges. Què diuen i sobretot com ho diuen, et revelen l'estat d'ànim, la procedència social. S'haurà de fer 1 revisió del vocabulari, el registre.
*Estableix relacions entre els personatges, és el vehicle a través del qual el mouran els personatges mitjançant relacions amoroses, d'odi, filial, ... Diàlegs conflictius són característics de les pelis de ficció pq fa avançar la acció.
ESQUEMA-> 1 interlocutor té informació q els altres no tenen, hi ha desigualtat discursiva respecte a l'altre, és 1 característica q sempre es repeteix i volen arribar a 1 acord comú. L'espectador es va acostant i s'identifica, emociona, sent la història.
: Secretot i mentiras de Mike Leigh (director i guionista ), producció GBR. És 1 exemple claríssim del paper q juga el diàleg. En aq peli hi ha 3 històries. 1- 1 noia negre q busca la seva mare i la identitat, 2- 1 mare maltractada q té 1 filla bastarda i 3- 1 matrimoni q no ha pogut tenir fills. Hi ha 2 escenes obligatòries q s'han de complir pq l'espectador s'ha fet espectatives q són 1- la trobada de filla i mare i 2- tots els personatges es troben i esclaten els conflictes i parlen de secrets i mentides. Als silencis apareix música, la banda sonora q accentua el dramatisme.
Estan tot acostats (cumple), se separen, tornen a ajuntar-se i abraçar-se després d'emprenyar-se.
Acció de comentar l'acció, és la veu en OFF i el diàleg a través del què es diu es comenta l'acció.
: Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar, el monòleg de La Agrado.
Tot crea credibilitat, l'atrezzo, la interpretació, el vestuari, ...
TEMA 3. La realització.
*La direcció artística: l'espai del rodatge, vestuari, ambientació. Càsting. La selecció dels actors. L'star-system. La planificació narrativa. Llums, ombres i colors. Composició visual. Efectes especials FX.
La realització és l'espai de rodatge, l'espai fílmic. Interiors o bé exteriors, naturals o reconstruïts. Per alguns gèneres serà + important 1 tipus o 1 altre. P. ex. l'acció requereix espais oberts, exteriors.
Hi ha 1 evolució, als inicis eren espais naturals tant exteriors com interiors (l'estació de trens, les fàbriques, com els Lumière). + endevant s'aniran creant espais, decorats amb 1 taló com 1 teatre q s'adequin a la història. Mélliès amb viatge a la lluna. Neix la feina de decorador, director artístic. A partir del 1910 trobem l'embrió dels estudis cinematogràfics amb sostres de vidre pq entrés la llum del sol eren com laborators. Hi havia La Universal Studios, Unites Artists, RKO, Warner Bros, 20th century Fox, ... Shepherton i Pinewood a ANG, Cine Città a ITA, a BCN 1929 per l'expo universal s'urbanitzà Montjuïc però no es va aprofitar per culpa de la puta Guarra Civil (Orphea Films). Se situen a les afores de les grans ciutats per rodar com + pelis millor, i per això es necessita molt d'espai, tb per abaratir costos, és + barat construir en 1 estudi q anar viatjant, tb pel temps i les seves inclemènicies. 1910-20 augmenten la creació d'estudis, USA guanya a EUR.
: Kavíria de Pastrone al 1913, hi havia 1 decorat molt ganso.
Amb l'impressionis-me ALE s'entén el cine com 1 art total. Tb hi juga molt la il.luminació, les ombres: Caligari, espais deformats; Nosferatu, espai de rodatge; Metropolis de Fritz Lang, espai de rodatge impressionant, crea 1 ciutat del futur, juga amb el maquetisme, proporció dels tamanys.
1930 el Western s'aprofita dels espais naturals exteriors, però rodats als estudis pq es pot treballar + amb la càmera, la il.luminació, tot és + dominable, com la Diligència de John Ford.
1940 Kane citizen d'Orson Welles, l'espai de rodatge canvia per primera vegada es veuen els sostres, hi ha contrapicats.
Neorealisme, càmera surt al carrer i vol ensenyar la realitat històrica, la guerra, retorn als espais reals no reconstruïts, com Roma città aperta.
1950 Hitchkock ja és la òstia, ho treballa tot, vestuari, atrezzo, ... era molt meticulós. La soga dura 2 hores reals, és 1 finestra molt gran q es veu el pas del dia.
1960 a FRA la nova onada (nouvelle bague) amb Jean Luc Godart q defugien les concepcions acadèmiques. Fan 1 cine + lliure, donen + llibertat als actors i a la improvització. Canvia la concepció de l'espai de rodatge, la càmera torna al carrer i vol ensenyar la ciutat i la perifèria. Es busca naturalitat i la il.luminació tb ha de ser natural.
1970 compta + la financiació. Volen q l'espai s'assembli el màxim possible a la història. El director artístic ho ha de saber tot, art, pintura, ... El decorat dóna to, caracteritza + als personatges.
1980 +- = q els 70 però entra la imatge digital i els efectes especials.
1990
2000
(: Visualització d'1 treball de fi de carrera, 1 musical).
Hi ha diversos llocs o espais de rodatge q ja són mítics i evoquen unes característiques concretes segons la peli i el context però s'han fet famosos pq apareixen a moltes pelis: 1 exemple serien les escales, els deserts, ...
: Kaviria de Pastrone, va ser 1 peli molt cara, rodada a molts llocs d'ITA, hi va aparèixer el 1r. TRAVELLING 1913.
: El joven Mr. Lincoln de J. Ford es reconstrueix tot 1 poble de l'oest.
: West side story, va de lo general (ciutat) a lo concret (2 persones parlant...)
: Metròpolis de Fritz Lang creen ciutats futuristes, FX, decorats, ... 1926.
: Blade Runner, hi ha molts FX, tb molt cara, tot reconstruït...
: Lo que el viento se llevó on hi va treballar 1 director artístic molt bo, William Cameroon.
: Ciudadano Kane d'O. Welles va suposar moltes novetats en diferents àmbits, muntatge, il.luminació.
Passen dels nitrats al celuloide.
: El apartamento, usen 1 falsa perspectiva per descriure l'ambient d'1 oficina per emplenar es contracten nans o es pinta.
EL VESTUARI: ajuda a crear versemblança i credibilitat, té antecedents en el teatre. Al cine la càmera es pot acostar al teatre no. Al cine tb hi ha blanc i negre. Es busquen grans modistes, eren estrelles tb. Vestuari descriu moltes característiques dels personatges, estats d'ànim, procedència social. En pelis d'història s'ha de fer 1 treball de recerca per saber com vestien i tb saber l'atrezzo. El vestuari influeix al carrer i tot es copiava.
: Veurem 3 versions de Cleopatra 1917 Gordon Edwards, actriu Theda Bara
1934 Cecil Bo de Mill, actriu Claudette Goldberg
1963 Joseph Mankewicz, actriu Liz Taylor
Es pot comprovar l'evolució del vestuari paral.lela a l'evolució del cine.
Hi han peces de roba q prenen el nom de la peli pq va ser molt famosa i va crear addicció i moda.
Actualment no hi ha grans modistes, hi ha grans marques.
CÀSTING
La selecció dels actors: En 1 inici, molts actors vénen del teatre, però amb les tècniques del cine i el desenvolupament del llenguatge fa diferenciar 1 actor de cine amb 1 de teatre.
Hi ha Head Hunters, o caçatalents.
Trobem la creació de mites, l'estrellat, l'star-system, q és 1 reclam per anar al cine.
PRIMERS MITES: noia ingènua, Mary Pickford (la van encasellar molt)
l'actor positiu, democràtic, transparent.
prototipus eròtic, Rodolfo Valentino (mor jove)
actrius vampiresses i seductores, Gloria Swanson, Theda Bara, Louise Brooks, Marlene Dietrich, q fuma, sedueix la càmera i als homes.
Anys 30, és 1 època d'inestabilitat política mundial, el cine té 1 paper ideològic i social. Sorgeix el cine Nacional i les escoles d'actors, escola Kuleshov (tècniques + realistes i naturalistes) la fàbrica de l'actor excèntric (molt lligat al circ), tb hi havia la Actors Studio molt semblant a la de Kuleshov.
Tot gira entorn la fotogènia i les estrelles i la interpretació queda en 1 segon pla (Greta Garbo).
L'actor treballarà molt conjuntament amb el director. Sorgiran molt noms, com Stewart, Humphrey Bogart, Catherine Hepburn, Bette Davis, Sara Crawford, ... tots ells molt encasellats en 1 tipus de personatges.
: Casablanca, 1942 de Michael Curtiz i actor Humphrey Bogard crea el seu personatge.
Any 1947 fou creada l'Actors Studio per Elia Kazar. Es treballen tècniques d'interpretació naturalistes i són especialistes en psicologia dels personatges.
Cine FRA, devrealista, naturalista a molt elegant.
Cine ITA, del neorealisme a actors exhuberants.
*Error de càsting o Midcast per falta de pressupost, pq el personatge no s'adequa al guió, per interessos de producció, a les coproduccions 1 país posa la pasta $ i l'altre l'actor i no sempre surt bé.
: Sospecha de Hitchkock, la productora es nega a q Cary Grant sigui 1 assassí. Causen el final, ell no la mata amb el vas de llet, es fa 1 seqüència final apanyada q ho resol tot.
*Però tb hi ha grans encerts de càsting.
Es van a buscar actors q vénen de la moda, la música, el teatre, ...
De mica en mica han anat encasellant els actors encara q ells vulguin trencar aq tendència (Stallone, Schwarzenegger).
: Paul Schroder volia fer 1 peli American Gigolo amb Richard Gere i la productora volia en John Travolta (pq acabava de fer Fiebre del sábado noche). Al final ho aconsegueix i van fer 1 paròdia d'1 escena de Fiebre... per venjança, la de triar la roba davant del mirall ensenyant músculs.
Tipus d'actors:
Atòmiques, Anita Hecbert, Marilyn Monroe, rosses explosives.
Atormentats, James Dean, Jack Nicholdson.
Aventures, Errol Flint, Harrison Ford.
Comediants, Cary Grant, C. Hepburn.
Distingits, Grace Kelly, Ingrid Bergman, Jeremy Irons.
Durs, H. Bogard, John Wayne, Bette Davis.
Musculosos, Johnny Weismuller, Van Dame, Jacky Chang.
Romàntics, G. Garbo, Romy Schneider, Warren Beatty.
Serens, Gregory Peck, Henry Fonda, Paul Newman.
Planificació:
Abans d'iniciar-se 1 rodatge es té molt clar allò q es rodarà i es necessitarà, per això existeix l'STORYBOARD q són vinyetes on es desglossen els plans, cada vinyeta 1 pla. Serveix per planificar el rodatge, la distància, els moviments de la càmera, els tipus de plans. Es comença visualitzar la peli, el director de fotografia i l'operador treballen junts. El director va veient els plans pel COMBO, 1 pantalla petita a la càmera on veu els plans q seran rodats. Abans de veure's al cine, es veu en video pq la cinta (celuloide) és molt cara. 1r. assaig -> després rodatge i finalment muntatge. Pot haver-hi 1 proporció de 200 h. filmades i se n'han de triar només 2 h.
Tipus de plans:
Els tipus de pla tenen a veure amb la nomenclatura referida a la distància entre la càmera i la persona humana.
Pla general PG: enquadra tota la persona i el seu entorn i dóna informació de la persona i la situa. Tb hi ha el gran pla general.
Pla conjunt PC: enquadrament es va tancant i descriu la relació entre les persones i els concreta i ja hi ha conflictes. Hi apareixen + d'1 persona.
Pla americà PA: el personatge es veu fins als genolls, es va crear al 1930-40 pq es veiés la pistola, als westerns.
Pla mig PM: el personatge es veu fins la cintura.
Primer pla PP: es veu el rostre dels actors, capta l'expressió del personatge. No s'ha de veure 1 sobre actuació.
Primeríssim primer pla o pla detall PPP o PD: s'usa en pelis de suspens, ensenya parts del cos molt concretes o objectes.
Picat: el picat minimitza el personatge, la càmera està per sobre ell.
Contrapicat: el contrapicat maximitza el personatge, la càmera està per sota ell.
La feina de l'SCRIPT. És 1 secretari q s'encarrega de revisar el guió tècnic q no hi hagi errors.
RACCORD, ajustament de moviments i d'altres elements i altres factors i tb q afecten a la continuïtat entre pla i pla (detalls de mirades, vestuari, objectes, ...).
No passeu d'1 gran pla general a 1 primer pla, es pot fer, però és brusc i xungo.
El director ha de decidir vàries coses, la mobilitat de la càmera, els plans, ...
Enquadraments mòbils:
Panoràmic: la càmera gira sobre el seu propi eix.
Picat i contrapicat: tb poden ser mòbils
Travelling: la càmera es mou pel decorat sobre rails.
Stedicam: armadura q es coloca l'operador de càmera i la està allà i hi ha molta mobilitat, ara ho porten alguns programes.
Càmera en mà: es posa la càmera sobre l'espatlla i tb les imatges són inestables.
Braç mòbil: permet el moviment de la càmera en 3D.
: Psicosis, de Hitchkock hi ha 1 picat q puga per l'escala i quan el maten baixa i mor.
: Con la muerte en los talones, tb de Hitchkock hi ha 1 picat q minimitza l'heroi.
: El 3r. hombre, de l'ANG Carol Reed, 1949. Peli q serveix per l'estudi de l'espai de rodatge, la banda sonora.
Hem de tenir en compte el fora de camp lo q està a fora de l'enquadrament però l'espectador s'ho imagina, l'acció segueix desenvolupant-se.
I la profunditat de camp són les coses q es veuen al fons o passen al fons, apart del q succeeix en primer terme.
Plans curts són usats per 1 escena.
Plans llargs usats per seqüències + llargues hi ha + subjectivitat. El pla seqüència q abarca 1 escena hi ha 1 acció. Hi ha directors q usen + pla seqüència i d'altres prefereixen el muntatge de plans en continuïtat. En 1 peli comercial hi ha entre els 800 i 1200 plans. WOW!
Andy Warkhold al 1960 va fer 1 peli de 6 hores amb només 1 escena q filmava 1 pavo mentre dormia (Sleep).
Stanley Kubrick al 1968 en va fer 1 on hi havia 1 muntatge, 1 simi tira 1 ós a l'aire i es transforma en 1 nau, elipsis temporal impressionant de moltíssims any (2001 Odisea a l'espai).
Ara ja hi estem acostumats, tot està medit, planificat i controlat i hi ha molta feina darrera.
: Los pájaros, de Hitchkock, hi ha 35 plans diferents a la seqüència del llac quan la pava va amb llanxa al port a veure al pavo i la pica 1 ocell.
Pla subjectiu, és el q veuen els ulls del prota i és com si fossin els nostres, es veu per la distància.
Pla objectiu, el q veiem tots, el q enquadra 1 personatge o coses.
La narració: és el procés mitjançant el qual es narra o s'argumenta la història. El director pot saber + o - i pot actuar amb major o menor grau de subjectivitat. Ho explica 1 interlocutor omniscient, la càmera q és omnipresent o simplement és el personatge principal és el q ho explica tot. Ho trobem en pelis on el personatge parla en 1a persona, composat entrevistant varis personatges, ... o l'interlocutor és qui ho explica, ...
FLASHBACK 1 personatge recorda i ho explica, com KANE CITIZEN.
FLASHFORWARD és 1 premonició, va cap al futur, t'imagines coses del futur.
: Breve encuentro de David Lean 1945 + o -. Amb Noel Coward q escriu el guió i la història. És 1 història d'amor impossible home-dona casats, ... és 1 narrador omniscient i després ho canvia i ho explica la tia, allò de l'estació del tren amb la pesada, els 2 s'han de despedir, ...
La IL.LUMINACIÓ:
Als inicis la il.luminació era natural, és llum de dia, fa q no existeixin línies prou potents. La il.luminació ens dóna textura, color, volum, defineix i crea ambients, defineix el pla, serveix per cridar l'atenció en alguna cosa, per crear contrastos. Tb permet 1 creativitat i llavors apareix el director de fotografia amb el seu equip de càmeres i operadors, maquinistes, els electricistes amb els potents focus tot són feines q es deriven de la il.luminació.
William Daniels fou 1 dire de fotografia q va treballar amb Stroheim a AVARICIA, és el 1r q permet q es vegi el sostre (després ho fa O. Welles).
Els tipus de peli i els focus són determinants en la il.luminació.
Ortocromàtica, poca sensibilitat, molt contrastada, hi ha pocs grisos, només Blanc-Gris-Negre.
Pancromàtica, molta + sensibilitat, + grisos, pot haver-hi + lluiment, ja no calen focus tant forts, anys 20.
L'expressionisme ALE, fotografia amb ombres q deformen les formes. Murnau treballa amb Fritz Wagner a Nosferatu i amb Karl Freund a el Último.
El director de fotografia podria crear 1 estil propi, entrant en l'Star system, l'objectiu d'aq dire serà la fotogènia, la idea funamental serà embellir els actors + del q són, llavors productors i productores es barallen pels dire de fotografia.
La fotografia varia segons el gènere.
Al neorealisme ITA es busca el naturalisme, lo + real possible, serà fotoperiodisme. Dire com Visconti, Rossellini.
Als anys 60 la Nouvelle Bague fracassa pq no vol fer les coses belles i fuig d'academicismes, de decorats falsos, es començarà a usar reflectants, q la llum reboti en unes pantalles i quedi + dil.luïda i + difosa.
Als anys 70, diferents gèneres buscaran 1 fotografia o 1 altra. Vittorio Storaro treballa amb Coppola, Saura, ... sap crear ambients, juga amb els colors té 1 estil personal i ha creat moltes innovacions.
Aspectes + tècnics:
La qualitat de la llum, dura, contrastada, afosa, difosa, ...
La direcció de la llum, contrapicada, contrallum, llum zenital, ...
La font, artificial o natural. Primària, per il.luminar o per emplenar per crear ombres intencionades o no intencionades.
: El expresso de Shangai el dire de foto va ser Lee Garmes q s'inspira en Rembrandt (il.luminació zenital, ombres allargades).
Victor Erice, el espíritu de la colmena el dire de foto fou Luis Cuadrado molt semblant a Garmes.
Gordon Willis dire de foto de Apocalipse Now de Coppola.
: El ladri di bicicleta, busca la versemblança.
EL COLOR:
En els inicis ja es colorejaven a mà els films de B/N. Ja es tenia 1 idea del cromatisme. Tb es feia el VIRIAT q es tractava d'empapar els films en uns recipients amb colorants, es creaven codis, magenta pels amorosos, verd per seqüències d'exterior i blau per interiors, ...
Quan arriba el sonor, jo no es pot fer pq hi haurà problemes tècnics (la banda sonora no pot tenyir-se). Abel Gance juga amb els colors a Napoleó, fa pantalles múltiples i posa el color de la bandera FRA, amb Segundo de Chamón experimenta molt amb la imatge.
1935 es va fer la Feria de la vanidad de Rubén Mamoullion, és la 1a peli rodada íntegrament en color amb el sistema Technicolor. Els films des dels 40 fins 60 tenen uns tons molt saturats. Hi haurà 1 guerra de patents, al final es consolida l' Eastmancolor. Hi ha dire q saben aprofitar el Technicolor a Mago de Oz (B/N a la realitat i color quan és 1 món irreal). Es farà molt ús del color a musicals, ciència ficció, ... però moltes pelis + psicològiques i + cine negre es continuaran fent en B/N, Dreyer i altres només volen B/N.
La ley de la calle de Coppola en B/N accepta alguns elements en color (peixos, ...).
Eisenstein juga amb el cromatisme a la Conjura de los Bollardos.
Minelli en els seus musicals es color és important.
Spielberg a la Llista de Schindler hi ha alguna cosa en color, encara q és B/N.
Anys 70, + realisme, + color, + difós, + real.
Anys 80, banaquisme.
Anys 90, tornem al realisme.
Es pot jugar amb els efectes psicològics dels colors, la relació vestuari-color, ...
: Mago de Oz, de Victor Fleming amb Judy Garland.
: El espíritu de la colmena, de Víctor Erice, el color de mel és d'1 to ocre.
EFECTES ESPECIALS, FX:
Són tots aquells trucs, enganys, tècniques q s'usen per crear 1 il.lusió de realitat en 1 situació en q no és possible. O bé per economitzar pq no és possible gastar +, pq és millor o pq és impossible o irreal.
Es fan servir sobretot a gèneres de ciència ficció per tal de crear mons imaginaris, temps passats, ...
George Méliès fou el pare dels FX, usava molts trucs en els decorats mateixos, sobreimpressió, relentir la imatge o accelerar-la, invertir el moviment, càmera enrere. Juguen amb la posició dels personatges respecte a la càmera.
Pla de maqueta amb cristall: rodar a través d'1 vidre on s'hi han pintat paisatges. Es va abusar tant d'aq trucs q la penya es va ratllar.
Retroprojecció o transparència: el personatge filmat té al darrera 1 pantalla on pel darrere es projecten unes imatges. El problema és q de vegades no coordinava amb els moviments, anava avançat o desfaçat, no hi havia ombres pq els personatges no hi eren, en definitiva, hi havia errors, s'usaven en pelis fantàstiques, còmiques, ...
Abans el q feia els FX era el propi director i + tard hi ha gent q s'hi especialitza.
Metropolis, 1927, Eugene Schüfftan, usava la retroprojecció i el cristall.
King Kong, 1933, co-dirigida per E. B. Schoedsack i Merian Cooper, tb usava retroprojecció i vidres pintats i enseta el gegantisme q + tard seguiran Godzilla, ...
: La fiera de mi niña, de Howard Hawks, 1938.
Matte: = q Méliès, s'emmascara 1 part del fotograma i s'hi sobreposa 1 altre imatge. Es fa amb la TRUCA q és 1 aparell de laboratori = q 1 taula de mescles, és 1 impressora òptica, q fa còpies i còpies i dóna efectes de sobreimpressió i es poden combinar imatges preses en diferents moments, com p.ex. a les escenes de perill. Això si, el protagonista no pot envair l'altra part del fotograma pq sinò desapareixeria.
Dibuix:

Durant els anys 30, 40, 50 es van crear diferents FX.
Anys 50, la ciència ficció té 1 auge, combina el maquetisme, juga amb les dimensions dels personatges vers els objectes, gegantisme o miniaturisme.
Anys 60, hi ha novetats respecte els FX:
: Jesó i els argonautes de Don Chaffey, són esquelets vs. els gladiadors, incorpora màsqueres mòbils (travelling matte= CROMA KEY al cine). A aq hi havia 1 persona important Ray HARRYHAUSEN, era escultor i li encantava innovar i jugar amb les imatges. Ell inicia la animació fotograma a fotograma però al 1928 ja havia començat.
Croma Key: és = q el q fan els homes del temps. Els actors es mouen sobre 1 darrere i el pavo es pot moure per tot el pla.
Ray Harryhausen fa tb superman, 2001 Odissea a l'espai al 1968 i treballa tb amb Douglas Trumbull on van invertir molta pasta $ als special FX.
Projecció frontal o reflex: les imatges són projectades per davant, hi ha 1 mirall de doble cara i l'altre càmera grava, la imatge es filtra. A diferència de la retroprojecció hi ha ombres i + coordinació.
Dibuix:

: Con la muerte en los talones, de Hitchcock.
Als anys 70 estan de moda les pelis catastròfiques amb terratrèmols, volcans, maremotos, tornados, es juga amb les dimensions, engrandeix o descompensa tamanys.
Tb hi ha pelis basades amb la Guerra Freda, bèliques, apareix l'agent secret 007 James Bond.
Surten directors de la talla de George Lucas, Steven Spielberg. Va fer tiburón al 1975 i es va jugar amb les maquetes. Tb va fer la Guerra de les Galàxies on s'experimenta amb càmeres + peques i a través de l'ordinador es programa informàticament la càmera i aq guanya mobilitat i credibilitat.
Lucas Films creen les seves pròpies empreses de efectes especials.
Als anys 80 es fa E.T. es volia recuperar el públic infantil. Tb es va fer Encuentro en una tercera fase, a Tron s'incorporen imatges digitalitzades. Cameron va fer Terminator.
Als anys 90, hi ha la saga dels dinosaures, Jurassic Park, ...
Tema 4. El muntatge.
Ara ja tenim totes les preses d'imatges fetes en el rodatge, q dura + o - 5 setmanes, les quals hem de muntar.
Abans es feien plans molt llargs. De mica en mica es van anar portant novetats. La combinació d'imatges, molt experimentada pel cine soviètic (Eisenstein) q crea relacions simbòliques entre personatges, ...
Es tracta de muntar imatges amb 1 lògica narrativa construint 1 discurs, es busca 1 muntatge continu q serà el fil conductor lineal. D'altres experimenten intentant trencar amb això.
El cine soviètic va experimentar amb el muntatge buscant noves maneres d'associació d'imatges fugint de la linielitat, volien xocar amb l'espectador amb símbols, ...
Alguns usen la presa llarga, el pla seqüència en comptes del muntatge.
Durant el muntatge es descarten les preses no vàlides. Es trien diferents preses des de diferents punts de vista, primer es descarten els q no interessen, segon es decideix la durada dels plans i amb això tb decidim el tempo i tercer i final triem l'ordre dels fets.
Físicament, abans era allò de "cortar i pegar" la cinta.
Anys 60 es fa servir la moviola, q és 1 taula de muntatge, q a través d'1 empalmadora talla la peli i l'enganxa, té l'inconvenient q és molt car. I hi treballaven moltes dones.
Anys 80, es passa al Telecine q consisteix en passar la peli a vídeo, a BETACAM, s'edita a 1 taula d'editatge i de la maqueta es torna a passar al cine.
Actualment s'usa el format digital, es fa 1 còpia amb digital i es treballa amb ordinadors on es poden combinar + encara les escenes i imatges.
Hi ha d'haver bona entesa entre el muntador i el director.
Existeixen efectes òptics o elements de transició q empalmen entre pla i pla q tallen la imatge o la encadenen amb la següent.
Encadenat: 1 imatge desapareix progressivament mentre q l'altre apareix.
Fosa de tancament: la imatge tb desapareix gradualment i s'imposa el negre al final.
Fosa d'obertura: al revés q abans es comença amb negre i la imatge apareix.
El muntatge estableix relacions entre pla i pla.
Tipus de relacions:
1.- Relacions rítmiques entre pla i pla. Es fan servir plans + curts o llargs i amb això aconsegueixes el ritme. Si dura molt el pla el ritme serà lent i si són plans de durada curta i a 1 ritme frenètic seria el cas d'1 persecució.
2.- Relacions espaials. Creen 1 espai fílmic físic. A la URSS reflexionen sobre això. Combinant imatges d'espais molt llunyans físicament però coneguts per tothom en creem 1 de nou. P.ex. si 1 imbècil de la classe (John Bayne) surt de la classe per la porta i el pròxim pla obre 1 altra porta i entra al bar, hem creat 1 nou espai fílmic q són els passadissos.
3.- Relacions temporals entre pla i pla. Sempre es manipula el temps i hi podem actuar sobre l'ordre i la duració. Es segueix 1 ordre lineal o no com en el cas dels Flashbacks. Tb la duració dels fets es pot alterar, es pot fer com el temps real amb 1 pla seqüència o manipulant-lo tallant i muntant els plans, en aq cas es fa servir molt l'el.lipsi temporal, q és l'acte de saltar, ometre, part del temps real transcorregut a la història. O el cas de l'el.lipsi és el dilatar el temps. Com al Potemkin a les escales d'Odessa.
EXEMPLES:
Mateix temps, mateix espai: Muntatge pla a pla.
: Psicosis, de Hitchcock. A l'assassinat a la dutxa, el ritme, la duració dels plans va augmentant mentres avança el suspens i té 1 ritme vertiginós quan l'està matant i després torna a fer plans relativament + llargs. L'escena es va rodar amb 1 setmana des de 70 llocs diferents i només dura 50'', a + amb la banda sonora q els violins són tope aguts flipes, Bernard Herman.
Mateix temps mateix espai: Muntatge pla seqència.
: La soga, de Hitchcock tb, està feta tota amb pla seqüència, només té 8 plans q són els 8 rodets q es van utilitzar i q s'havien de canviar pq s'acabaven. Descriu el temps real, el pas del temps es veu per la finestra amb la llum del dia i la il.luminació. Tb hi ha càmera subjectiva. Altre directors q els agrada i fan servir pla seqüència són Dreyer, Kurosawa, Welles, ...
Mateix temps en diferents espais: Muntatge paral.lel. Griffith, Murnau, experimenten amb el muntatge paral.lel, q és molt usat als westerns. Es pot fer en diferents plans o al mateix pla utilitzant la profunditat de camp.
: Ciutadà Kane, de Welles, explica 2 històries, el nen q juga a la neu i els seus pares q el venen a 1 internat al mateix pla.
Pas del temps a 1 mateix espai, l'el.lipsi temporal.
: El sur, de Victor Erice. Omet el temps fictici, 1 nena q surt amb la bici i se'n va i de seguida torna i ja s'ha fet 1 noia adolescent.
: Ciutadà Kane, ens presenta l'evolució del matrimoni mentre esmorzen al saló, passen 9 anys i per canviar d'esmorzar a esmorzar s'utilitza 1 barrido, q és 1 panoràmica feta ràpidament.
Altres temps, altres espais:
: Con la muerte en los talones.
: Hiroshima mon amour, d'Alain Resnais al 1960 és Nouvelle Bague. Hi ha constants Flashbacks com a Ciutadà Kane, combina 3 accions diferents, els bombardeig d'Hiroshima, l'amor entre la FRA i el JAP i el passat de la noia FRA.

Exemple d'examen:
: Sed de mal, d'Orson Welles, al 1958. Són muntatges molt diferents
: Misión Impossible però no funciona i fem : El Padrino.
Muntatge continu, cal controlar el RACCORD molt bé, el maquillatge, el vestuari, l'atrezzo, ... tot afecta al ritme, l'espai fílmic, el temps, manipulat pel muntatge.
P.ex. desordre temporal, dilatació temporal, flashback, elipsi temporal, ...
Pregunta 1: Situar l'obra en el context històric, moviments, tendències, obra de l'autor, tècniques, ...
Pregunta 2: Anàlisi del muntatge, duració dels plans, ritme (pot ser variable), tipus de plans, moviments de càmera, imatge i/o so, il.luminació, colors, vestuari, actuació, espai de rodatje, ...
: Sed de mal, d'Orson Welles, al 1958. Hi ha relació directe entre el so i la imatge q canvia el significat de les imatges, lentes, el so dóna ritme, és 1 element narratiu. Són plans variables sense talls, és 1 pla seqüència, la càmera no para quieta (hi ha 1 grua q va fent travelling).
En 1 pla seqüència hi ha 1 micro-història. Posen 1 bomba , desapareix el cotxe, veiem protes, s'ajunten protes i personatges (motor + personatges de l'acció).
P. detall de la bomba (espectativa de l'espectador, té suspens), Gran PG de la ciutat (descriu l'espai), 1r pla del personatge (descriu els protes).
La van fer B/N voluntàriament, encara q el color ja estava generalitzat, però Welles li mola + B/N pq és clàssica. Fa contrapicats, ... el cine negre és realista. El temps real, de tanta informació q donen sembla dilatat. Per l'estructura en pla seqüència. Protes recent casats, ell és inspector q treballa a la policia contra la màfia. Espai= el pas fronterer USA/MEX on hi haurà conflictes, arguments= ja defineixen la trama, el crim de l'inspector famós és el motor de l'acció, el suspens.
: El Padrino, F.F. Coppola, hi ha molts talls, ficció dins la ficció. Hi ha accions paral.leles. La principal és l'òpera on hi ha la família, els protes, la obra va sobre la realitat de les màfies, accions, assassinats a l'òpera.
El narrador és omniscient q no avança els fets. Es va accelerant el ritme, acaben les accions juntes. Predomina 1 to ocre. El final de l'òpera és el final de la peli. A l'escala on hi ha la mare amb la filla sembla la pietat, +o-.
: Misión Impossible, de Brian de Palma. No és 1 pla seqüència, és 1 muntatge. A mesura q avança la conversa els plans són + angulats, contrapicats i torts (diagonal). Hi ha 1 travelling quan arriba el personatge al lloc. Combina plans objectius amb subjectius, la banda sonora, la música els FX s'impliquen en l'acció.
Hi ha 1 camp-contacamp (=pla-contrapla). És molt hitchcockià, fa 1 pla detall de l'objecte q treu de la butxaca. Hi ha petits flashbacks, molt curtets. Tb es relentitza la imatge, del temps fílmic per magnificar l'explosió de la peixera.
Introducció dels fets (pla seqüència, llarg i lent), clímax (plans curts, muntatge, ràpid, picats, ...), final (torna a ser tranquil i llarg...). El tempo és creat pel muntatge.
LA BANDA SONORA, B.S.O.
La introducció del so al cine, físicament es dóna als anys 30, però al cine mut a les sales s'acompanyava amb música, 1 senyor llegia els intertítols i es feien FX manualment.
Fins q no arriba el cine sonor no hi ha relació directe entre música i imatges, però hi havia 1 codi musical q transmetia estats d'ànim concrets.
1926 i 27 s'intenta implantar el so i la banda sonora els germans Warner pq es veia venir el crack del 29 (la Warner Bros, estava apunt de desaparèixer i el so els va salvar), es va patentar i als anys 30 ja tothom usava la mateixa tècnica.
La 1ª peli sonora va ser El cantante de jazz d'Alain Crossland.
Chaplin serà 1 gran enemig del so, el cine soviètic tb amb Eisenstein, Pudovkin, Alexandrov i van signar 1 manifest anti-so i usar el cine d'1 manera + creativa, asincrònica, 1 altra manera de crear.
Malgrat això el cine sonor es generalitzarà. Sorgeix el musical, comèdia, poden parla ja!
La càmera q ja es movia torna a estar estàtica, plans estàtics (pel micròfon i el soroll q es produeix). Mamoulien va allunyar el micro de la càmera i els problemes es van acabar.
Es rodaven les pelis amb + d'1 versió en diferents idiomes (ESP, ANG, ...) per això els directors d'Europa marxen a USA. Això se solucionarà amb el doblatge, a la post-producció.
La incorporació de la banda sonora produeix 1 dinamisme, continuitat d'imatge, economia dels plans.
Hi havia veu en off fora de camp q descriu tots els elements no visibles però q estan relacionats físicament amb l'acció enquadrada dins la imatge, ja siguin personatges, objectes, accions, ...
BSO composta per música, FX o sorolls, veus, ...
A la fase de post-producció es muntarà el so en diferents pistes, q poden fer moltes combinacions. Incorpora sons q no s'han pogut enregistrar mentre gravaven, permet canviar el volum, to, ...
Al principi eren discos q es sincronitzaven amb la peli, més endavant 1 banda sonora s'incorporava físicament a la peli.
Es pot utilitzar fora dels paràmetres realistes, creativitat, ...
Jacques Tatí va saber aprofitar la creativitat dels sons de les coses, feia cine mut còmic però amb gran quantitat d'FX. A Hitchcock tb li agrada fer això.
: Las vacaciones de Mr. Hulot.
: Psicosis, la fugida de la prota. A Hitchcock tb li agrada fer això. Els violins de Bernand Hermann. La veu en off va ser molt explotada als anys 40, la feien servir com a fil conductor de les accions, situa 1 punt de vista determinat, dóna informació no explícita en les imatges.
Doblar pelis a la post-producció a ESP i ALE, a ANG són partidaris de subtitolar-les.
: Eva al desnudo, de Mankiewicz, la veu en off és molt important.
Diverses productores i estudis comencen a contractar compositors als anys 40.
Max Steiner va treballar per la Warner a Lo q el viento se llevó, El delator, ... Es començarà a valorar aq tasca i llavors es faran Òscars a la millor BSO.
En 1 principi l'orquestra toca en el moment del rodatje. Als anys 40 ja es farà música com a element narratiu. Hitchcock té com a col.laborador fidel a Hermann i no només servirà per crear suspens sinò q ja es començarà a obtenir 1 caire + comercial per finançar la peli (com a el 3r hombre, ...).
S'utilitzarà la música com a Leit-motive (personatges concrets, ...) el trobem a Dr. Zhivago, Casablanca, ... Als culebrons hi músiques per a escenaris o personatges.
Anys 70. John Williams.
hNino Rota, treballà amb Visconti, Coppola, Felini, ...
hGiovanni Fusco, treballà amb Antonioni, tb farà Hiroshima mon amour (q té 3 històries diferents i per tant 3 músiques diferents). Tema dels cossos, de Nevers i de l'oblit, creen continuitat entre diferents escenaris i escenes i actua en la manera q té l'espectador de percebre les imatges: incideix en el seu estat emocional. Vol donar 1 to còmic, èpic i tenebrós, ...a 1 mateixa imatge.
Maneres de treballar, amb el guió, pot ser a partir de les imatges (compara a través d'1 còpia VHS), o Greenaway treballa 1r la música i llavors les imatges.
hMarricone, treballà amb Sergio Leone.
hMiklos Rozsa.
S'utilitzen tb clàssics com Verdi, Mozart, Beethoven (q no tenen drets). Acord entre director i músic per poder usar un tema seu o comprar-li. Cantants famosos, Sting, Elton John, ...
Michel Nyman treballa des d'1 principi amb els realitzadors.
: El hombre q sabia demasiado, es comercialitza la música, té molt d'èxit. La música serveix per aclarir uns fets, la resolució, crea suspens. El tema Q será, será, ... Hi ha 1 moment en q Hitchcock filma a les escales i als passadissos.
Tema 5. La difusió.
Una indústria de prototipus. La comunicació amb el públic potencial. Sistemes de distribució i exhibició. Antropologia de l'espectador.
El distribuidor és l'empresari q fa d'intermediari enre el productor i l'exhibidor.
Fa publicitat i fins i tot avança diners per copiar les pelis.
Entrarà en joc el màrketing, la publicitat, la sedució al públic.
És important el títol de la peli. Hi ha 1 tendència a traduir els títols, alguns cops de manera inverosímil. Ara la tendència és no traduir el títol o traduir-lo literalment.
Es fan Trailers, o Makings off (com es va fer la peli...)
Gadgets: és tot el material relacionat amb la peli, gorres, pins, samarretes, joguines, ... (Star Wars va fer la òstia de $ amb això).
Rodes de premsa està destinat + pels actors, és + intel.lectual. O bé a les pelis + comercials es celebren festes, o estrenes molt glamuroses amb famosos, premsa, ...

PRODUCTORES, DISTRIBUIDORES I EXHIBIDORES:
A USA: hi trobem les "majors", Warner Bros, Paramount, Universal, Fox, Metro Goldwyn Mayer, Columbia, Dismey.
Les distribuidores independents són, la New Line, Miramax, Orion, October, Gramerly, ... q a vegades tb produeixen.
A Europa i concretament a ESP hi ha, l'Alta Films, Lauren Films, Sogepaq, ... q són les oficials nacionals, a part hi ha les filials de les majors, Dismey, Warner Bros, Columbia Tristar Film Esp, Hispano Fox Films, Buenavista, la UIP (United Internacional Pictures) amb la Paramount, la Universal i la Metro Goldwyn Mayer.
De vídeo a Esp hi ha la Lauren Films i la Filmax Sogedasa, ...

L'itinerari bàsic d'1 peli és: 1r. la producció, 2n. la distribució i 3r. l'exhibició.
El productor cedeix el distribuidor els drets d'exhibició de la peli temporalment. El distribuidor parlarà amb l'exhibidor i pactaran.
A Europa podem trobar empreses q facin les 3 coses, producció, distribució i exhibició, en canvi a USA això no es pot fer pq al 1948 va entrar en vigor la llei anti-trust i no permetien a les majors l'exhibició de les pelis i només podien fer les produccions i distribucions i pactar amb els exhibidors.
Es faran estudis de mercat per saber les pelis q poden tenir èxit. L'espectador mig és 1 persona d'entre 15-30 anys, generalment + homes i adolescents.
Les fórmules de seducció són vàries, el títol, el cartell, trailens, making-off, gadgets o llicències, preestrenes (actes socials), passes per la premsa especialitzada o hi ha l'opció de l'itinerari dels festivals per anar guanyant premis i prestigi.
A USA és + complicat pq a + hi afegeixen els videojocs i parcs temàtics, 1 atractiu molt gran tb és la B.S.O. Hi ha empreses q ho concentren tot, la producció, distribució, la discogràfica, canal de TV, els parcs temàtics, ... com la Warner Bros.
En alguns casos només queda el nom ja q les majors s'han anat convertit en accions i les han comprat grans multimillionaris q ho manipulen tot (Sistema d'accions). Homes com Ted Turner o Murdoch o la Sony són molt poderosos.
Tb produeixen o co-produeixen les majors amb les independents.
Paral.lelament trobem tb les distribuidores independents, com la Miramax q és tota independent, q apostà per Woody Allen, Pulp Fiction i tenen pressupostos força ajustats.
Les grans majors i les independents produeixen i distribueixen dins USA i les 2 tenen sortida cap a la resta del món. (1 50% de les $ q guanyen prové d'Europa). En canvi el cine europeu a USA porta cap aquí un ínfim 1% de $, és ridícul.
Tb hi ha co-produccions amb realitzadors i productores independents.
Ex: la productora de Kevin Costner col.labora amb la Warner.
Denzel Washington amb la Tristar.
Robert de Niro amb Rebecca produccions.
F. F. Coppola amb la Columbia.
S. Spielberg i J.V. Fox amb la Universal.
El traspàs a Europa i Esp hi ha distribuidores oficials com la Lauren Films (presidida per Llorenç Soler), que és CAT, i últimament ha incrementat molt. Té pactes amb Woody Allen. Va intentar produir amb Almodóvar i no va teni èxit. Ara fa co-produccions. Una altra és Alta Films q tb intentà fer produccions. Sogepaq del grup PRISA, q tb té CANAL +, han fet cine ESP. Tb hi ha les filials de les grans majors q controlen les distribucions al seu país i a Europa, a través d'accions inverteixen en sales d'exhibició a Europa i així fan trampa pq en teoria no poden concentrar les 3 coses, així recuperen les inversions (putes!!).
La UIP té 1 mínim d'exhibició del país, com les TV i tb té contractes amb Almodóvar i distribueixen les millors pelis Europees a USA pq saben el q és comercial i el q els USA vol veure. Lola Films va trencar aq contracte.
Lauren té 1 contracte amb Miramax. Cuiden el cine independent i tracten millor el cine nacional, prenen 1 sèrie de mesures pq ho vegi + gent, p.ex. no les projecten per vacances, estan + temps en cartellera, hi ha + publicitat, no les faran en sessions de matinada.
Recuperació del finançament:
És diferent tant a USA com a Europa.
USA Finançament: Europa/ESP
40% $ taquilles de les sales de cine 30%
40% lloguer i venta de vídeos 10%
20% TV, TV per cable i canals privats 30%
0% Ajuts de les institucions 30%
A USA al 1989 hi havia 23.000 sales de cine, 1088 cadenes de TV, 63Milions de llars amb vídeo, 51M de llars amb TV per cable. Així s'explica com recuperen les inversions.
VIDEO: A Europa a diferència de USA les pelis estan + temps en cartell i després en comercialitza en vídeo, Lauren i Sogedasa. A USA com q el vídeo té molt d'èxit el comercialitzen ben ràpid,les majors s'afanyen a treure'l del cine per passar-lo a vídeo.
AJUTS: Els ajuts poden provenir de diferents llocs. De bancs, fons perduts, ...
Però bàsicament de la unió europea mitjançant EURIMAGES.
Del ministeri de cultura a través de l'ICCA, q són ajuts per fer l'òpera prima (el primer llargmetratge). Pel cine experimental, als documentals, als curtmetratges, ...
Les comunitats autonòmiques tb ajuden, la Generalitat ajuda sempre i quan siguin en català.
TV: cada cop + la TV intervé + en les produccions a través de la compra dels drets d'antena, posen $ en el procés de producció (ARTE d'ALE I FRA co-produeixen amb ESP). C+ i TVE. Es calcula pel nº de passes i per persona q ho veurà. P.ex. C+ aporta 15M pq ho veu - gent en canvi TVE 30M pq ho veu + gent.
Lligat a C+ i Prisa tenen la productora Sogetel i la distribuidora Sogepaq i ho difonen per canal satélite digital i tenia piques amb vía digital, de TVE. Sogetel produeix cine ESP i C+ només ho podia emetre per C+ i canal satélite digital.
SALES: Des dels inicis del cine les majors feien les seves pròpies sales, es va trencar al 1948 amb la llei anti-trust. Les sales han sofert molts canvis, als anys 20 amb el so i als 60 per la influència de la TV i als 80 per l'aparició del vídeo van ser èpoques de crisi i es buscaran solucions (fent pelis + familiars, ...). Es passa de la única sala (situat a centre de la ciutat) a les multisales (a les afores, perifèria i als centres comercials).
A Europa s'ha utilitzat + intel.ligentment pq poden exhibir pelis de molts tipus diferents. P.ex hi ha llocs especialitzats en Versions Originals, en cine independent, nacional, comercial, reestrenes, hi ha + especialització i sorgeixen nous empresaris.
A BCN hi ha els CINESA i els BALAÑÀ (q tenen cines al Coliseo, diagonal, alexandre, ... al 1980 s'obre a nous empresaris, els Lauren. Els cines Renoir, Méliès colaboren amb Alta Films i projecten pelis antigues, el Cine Verdi és + independent i projecta pelis Europees. Hi ha molta diversificació.
Conclusió: A Europa es pot fer tot junt, prod-distrib-exhibició. en canvi a USA no!
Es fan contractes per packs de pelis. (1 peli comercial + 2 no tant bones= 3 pelis).
Hi ha estratègies d'exhibició, no és el mateix estrenar al Nadal q a l'estiu.
Passes furtius, no s'avisa de la peli q s'anirà a veure, es fa alhora a 8 ciutats pròximes a USA i depèn de l'èxit de la peli es torna a fer o canviar el final, el q + compta són els $.
No vol dir q les pelis q tinguin grans pressupostos siguin les + bones, no, ni q les q tinguin èxit comercial siguin les + bones també, tampoc, però té força a veure, hi ha grans fracassos: La caida del Imperio romano, La caida del cielo (invertits 44M $, recuperats 1M $), el rey de la comedia (costà 19M $ i recuperats 1'2M $, Waterworld (de Kevin Costner).