Introducció al periodisme

TEMA 1. DEFINICIÓ DEL PERIODISME I FUNCIONS A LA SOCIETAT
Diaris a la història del periodisme
La Gazeta (1641)
Diario curioso, històrico, erudito, comercial, público y financero (1792)
Diario de Barcelona
El vapor (1833)
El diari català
El poble català
La veu de Catalunya
El diari gràfic, el 1er amb fotografies ( 1913-1939)
Solidaritat obrera, un diari polític (1916)

Història del periodisme
Sempre hi ha hagut fets noticiables, però quan es produeix una necessitat de rebre notícies de manera assídua i periòdica, apareix el periodisme. És el moment en què s'inventa la impremta (Guttenberg 1641 aprox.). Així, la informació esdevé regular i a un ritme periòdic.
En aquest moment, el segle XIV i XV, es produeix la caiguda del sistema feudal i la conseqüent revolució comercial. Aquest fet fa que hi hagi un mercat de notícies i que aquestes es considerin com una mercaderia més. El públic del moment són els paper i els rei. Poc a poc, la gent es va adonant que els contactes que es tenen no són suficients per sobreviure o per tirar endavant l'empresa. I, llavors, apareixen uns personatges que recullen informacions epistolars (aproximació a periodistes). D'aquesta època prové el mot gazeta que era la moneda bàsica que es pagava per les notícies. El seu ús va fer que per translació, les notícies agafessin el nom de la moneda. Per això, podem trobar diaris que es diuen Gazeta.
Poc a poc, les notícies es van fent més periòdiques i apareix una continuïtat. Les fulles de notícies es poden trobar a llocs concrets i amb regularitat. Això era al segle XVII. Però no és fins al segle XVIII i XIX que s'aconsegueix la llibertat de premsa i editorial, de manera que el periodisme es va fent més professional.

The front page, Lewis Milestone (1931). Context de la pel·lícula

REALITAT
(mitjans de comunicació social)
REALITAT MEDIADA

Si bé al principi de la pel·lícula el periodisme és criticat i qüestionat amb els seus aspectes més negatius, a la segona meitat les coses milloren i un periodista és el que salva la vida al condemnat a mort.
Presenta com el periodistes no tenen escrúpols en algunes circumstàncies, com diuen mentides, manipulen les coses i les canvien com volen. La prostituta fa un discurs que reivindica aquests defectes i que és molt important pel desenvolupament de la pel·lícula.

Juan Nadie, Frank Capra (1941). Context de la pel·lícula
La pel·lícula es va estrenar en una època complicada pels països europeus. Es podien diferenciar perfectament dues tendències o filosofies oposades i que mantenien en tensió els ciutadans, de manera que feien créixer els fantasmes interiors:
- Capitalisme: representa el realisme, l'escepticisme. A la pel·lícula és l'amic de Juan Nadie, ja que no es fia de ningú.
- Comunisme: representa una utopia, la part més romàntica. Aquí apareix com el propi Juan Nadie, que fa com un discurs messiànic
Aquesta situació fa que sorgeixin, per una banda, fantasmes (els del comunisme) i, per l'altra, tensions en contra el capitalisme americà. El missatge de la pel·lícula és molt profund: la manipulació dels mitjans de comunicació en beneficis de les empreses i els partits polítics. A més a més, hi ha una manipulació i una instrumentalització del sentiment de la gent del carrer, de la societat civil.
La premsa ens dóna un punt de vista propi però està instrumentalitzat a les mans dels que tenen el poder. Juan Nadie es creu que pot canviar aquesta societat i al llarg de la pel·lícula, va fent discurs profunds i persuasius. Vol que el poder caigui a les mans de la societat civil totalment, en comptes dels poders fàctics i el capitalisme.
En aquest moment, la premsa és el quart poder i està al costat dels poders polítics. Per tant, hi ha una instrumentalització del discurs mediàtic. Aquesta temàtica, que segueix sent actual avui en dia, destrueix a l'individu ja que no el deixa participar.

DOCUMENTOSTV: Batalla del periodisme americà. El cas Jeffrey Wigand

L'any 1995 surt a la llum un cas determinant per descriure la situació dels mitjans de comunicació dels Estats Units. Un alt executiu, Jeffrey Wigand, d'una tabacalera americana va denunciar a la justícia que la seva empresa posava més nicotina al seu tabac per augmentar l'addicció en moments de poques ventes.
Aquesta història demostra com els periodistes han de patir moltes pressions i la problemàtica de les fonts d'informació. Tots aquests fets toquen el programa de l'assignatura:
- Funcions socials del mitjans de comunicació: compromís i responsabilitat.
- Funcions del periodisme.
- Sinèrgies dels grans grups multimèdia i mediàtics. Es tracta de funcions transversals i horitzontals i verticals.
- Com s'estructura el reportatge: informa o forma? Apel·la a diferents fonts d'informació (juristes, metges…).
- Reflecteix molt bé la societat americana i és d'inetrés públic.

Com van succeir els fets?
Així, al llarg del 1995, el periodisme nord-americà es va veure embolicat en una gran batalla contra els interessos de les grans empreses del tabac. L'assumpte es va centrar entorn a les investigacions de la companyia Brown&Williams que demostraven que les companyies tabacaleres manipulaven la nicotina de les cigarretes, conscients des de fa anys del poder adictiu d'aquesta substància. Aquesta informació va arribar a orelles de periodistes de la CBS a través de Jeffrey Wigand, qui va trencar el pacte de confidencialitat amb el qual s'havien realitzat els estudis i que actualment viu retirat de manera clandestina perquè se sent controlat.

Mitjans de comunicació implicats en el cas
ABC + Disney
CBS + Westing-House i TabacoCo
New York Times + Wall Street Journal
Intenet + Universitat de Chicago
Actors del cas
- Periodistes: parlen de les mentides, dels problemes, de les pressions…
- Fonts implicades
- Experts: economistes, advocats, metges, investigadors, periodistes especials…

Amb les declaracions de Jeffrey Wigand, el productor de l'espai 60 minutes (amb molt de prestigi a EEUU) va preparar un programa que els executius van censurar davant el temor d'una demanda per part de les tabacaleres. Els advocats deien que no es fés el reportatge perquè els estava apuntant una pistola de molts milions. I, en qualsevol dels casos d'una demanda, la tabacalera acabaria guanyant. I davant de la imminent fusió entre la CBS i Westing-House, no convenia entrar en aquesta dinàmica.
A banda d'això, tres mesos abans, la cadena ABC s'havia enfrontat a una demanda de 15000 milions de dòlars de Philip Morris per la denúncia de manipular les dosis de la nicotina. El programa on es feia aquesta acusació era Day one. Finalment els dos bàndols van fer un pacte, ja que la cadena CBS va demanar perdó públicament. A més a més, la ABC estava pactant la fusió amb la Disney i no li convenia tampoc aquesta situació.
Per la seva part, The New York Times va anar informant detalladament sobre tot el problema i la Universitat de Califòrnia va difondre alguns dels papers de la investigació Brown&Williams via internet. Aquestes accions van permetre conèixer els fets de manera clara, uns fets que són d'interès general i que afecten a tota la societat americana.

Format del documental
· Talls de veu
· Text
· Imatge de documents
Peça fraccionada en tot el documental dins una peça gran. Es tracta de la vida del protagonista, Jeffrey Wigand, al llarg de les 24 hores. D'aquesta manera ens apropa emocionalment al tema d'aquest

TEMA 2. REDACCIÓ D'UN DIARI

PRIMER PIS

1. Teletipos: són la matèria prima del periodisme. Podem distingir dos tipus de notícies: els fets noticiosos i les opinions. Els teletipos tracten els fets noticiosos. El 90% de les notícies que entren a una redacció ho fan a través dels teletipos, que depenen de les agències de notícies (Cada diari té contractades unes agències: Europa Press, EFE, Reuters...). En aquesta secció de la redacció es reben els teletipos i es distribueixen segons la secció.
2. Subdirector d'informació: és la figura més important de la redacció. És l'equivalent a l'editor de televisió. Controla la informació i normalment té uns ajudants per fer tota la feina.
3. Edició: s'encarreguen de controlar que el diari segueixi un mateix estil pel que fa a la manera d'escriure com en la lingüística (segueixen el llibre d'estil). Estan molt a prop del subdirector d'informació perquè ell ha de revisar les notícies que aquest departament treballa.
4. Fotografia i maquetisme: ells fan les portades i els dissenys de les pàgines. Decideixen el que ocuparà cada notícia.
5. Subdirectors de cada una de les seccions: societat, política, internacional... Van rebent els diferents teletipos. Les notícies provenen de les agències que es dediquen a distribuir notícies perquè els periodistes de cada diari no són capaços de controlar tot el que passa al món.

SEGON PIS: Olimpo
És on es prenen totes les decisions de cara a definir el diari. Podem distingir: primer el consell de redacció i després la reunió de portada o d'escaleta (televisió).
Consell de redacció
- Podem trobar el director, el director adjunt, el subdirector d'informació i els subdirectors de cada secció.
- A TV3 hi ha 2 consells de redacció, un pel TN migdia i un pel TN nit
- En aquest consell, que s'acostuma a fer a les 11.30 del matí, es fa balanç del dia anterior: es comparen els altres diaris, els altres mitjans... per saber com ho ha fet el nostre diari. També es mira la cobertura que hem tingut.
- Es fa una previsió de com seran les pàgines del diari. Podem tenir una agenda prefixada ja que sabem dels teletipos de que disposem. A partir d'aquí, es fa una jerarquització de la informació. Si no hi ha coses excepcionals (com un atemptat d'ETA), tot seguirà l'ordre que en aquest moment s'ha establert.
Reunió de portada
* El director decideix com serà la portada i fa les editorials. A més a més, també ha de promocionar el diari i ha de tenir uns contactes polítics.
- A les 19 o les 20 de la tarda es decideix quina és la portada
- A les 21.30 es tanca la redacció i s'imprimeixen els diaris als tallers

Entre el Consell de redacció i la reunió de portada passen unes hores. En aquesta estona, el subdirector d'informació és el cap i és ell qui ha de definir com quedarà el diari. Ell treballa les notícies minut a minut.

Podem distingir dos tipus de redaccions: la centralitzada i la descentralitzada.
a) Centralitzada: EL PAIS, LA VANGUARDIA
En aquesta redacció tot passa per un filtre final; totes les decisions passaran sense excepció pel subdirector d'informació. Ell haurà de controlar totes les notícies i no es podrà fer res sense que ell doni permís (és el model que hem estat comentant fins ara).

Exemple: Imaginem que Nelson Mandela ha mort. El subdirector d'informació ha de decidir si la notícia és important pel seu públic i quina cobertura necessita. Molta? Poca? Això va en funció del criteri del subdirector d'informació en una redacció d'aquest tipus.

b) Descentralitzada: EL PERIODICO, Diaris d'EEUU
És un tipus de redacció més innovadora i creativitat perquè cadascú diu el que pensa sense dependre totalment del subdirector d'informació.

SÒTAN
Aquí podem trobar: Administració
Publicitat
Recursos Humans
Documentació
Hemeroteca
En un diari hi ha molts treballadors (uns 300) que formen un equip molt compacte i efectiu. És increïble com es poden fer tantes coses en 24 hores.
Avui en dia, els teletipos ja arriben a través de Intenet (teletipos digitals), de manera que cada cap de secció ha d'escollir aquelles notícies que realment li interessen. No cal que algú les vagi repartint.
L'elaboració del producte periodístic és diferent segons el mitjà, però la premsa ha servit d'exemple per a la resta de mitjans, que estan adoptant el seu sistema. Per exemple, a l'hora de fer els Consells de redacció, que a la televisió són iguals.
Avui en dia la majoria de diaris són mixtes, encara que també hi ha diaris temàtics i geogràfics. Així, podem trobar diferents seccions que ens informen de tot en general.
Les notícies d'una redacció són:
- 90% de les agències
- 10% d'elaboració pròpia
Es tracta de notícies que apareixen a programes informatius propis i de documental (televisió: 30 minuts), o als reportatges que es fan als diaris. Estan elaborades per periodistes del propi diari que han estat investigant per trobar una notícia que, normalment les altres redaccions, no tindran. Els subdirectors transversals coordinen tots els temes nous, els suplements, els programes o seccions d'elaboració pròpia... Ell decideix si s'ha d'investigar més en aquella notícia i s'hi ha d'enviar més ENG, per exemple.
El llançat i la papela
L'estructura d'un diari (línies i planes de cada secció) ve determinada pel llançat. El segon subdirector d'informació és el primer que arriba a la redacció. La seva feina comença a publicitat i documentació, on agafa el llançat del dia. Es tracta d'un paper de la mida d'una pàgina doble de diari on hi ha dibuixada en petit l'estructura del diari, amb les pàgines de cada secció, els espais per publicitat contractats i els espais que queden lliures. Els preus per publicitat de cada pàgina varien segons l'espai, la posició, el dia... i segueix els estudis de percepció que s'han fet (ens diuen la tendència de cada lector quan llegeix, on es fixa més?).
La compra i venda dels espais d'un diari queda determinada al Consell de redacció. També es decideix quantes pàgines tindrà cada secció segons la previsió del dia (si hi ha eleccions, el dia tindrà més pàgines dedicades a política). En aquest aspecte, es busca una regularitat perquè tot sigui similar, però si hi ha un esdeveniment important, s'ha de modificar la distribució.
Cada diari té uns diners determinats per fer el diari de cada dia. Segons aquests diners, el diari serà més o menys gruixut. El diari no sempre costa el mateix per a l'empresa, però si pels lectors, la qual cosa fa que s'hagin de modificar els pressupostos.
El segon paper important en un diari, que té les mateixes dimensions que el llançat, és la papela. Aquí hi ha l'ordre del dia habitual del Consell de redacció. Està escrit pel segon subdirector d'informació amb la informació que li han donat els subdirectors de cada secció fent una previsió del dia. Què esperen que hi hagi el dia següent al diari?
La papela conté:
- Previsions informatives
- Previsions tècnique
- Previsions de recursos humans (ENG, per exemple)
- Errades: control dels possibles errors de cobertura del dia abans. Hi ha una comparació exhaustiva i valorativa dels mitjans.
Aquests grans fulls es reparteixen a cada secció, i quan l'han estudiat, es realitza el Consell de redacció. D'aquesta reunió, surt el producte definitiu, és a dir, l'esbós del diari.
Quan un diari decideix fer un suplement o una edició especial del diari (Dominicals, Què fem?, Tentaciones...), s'ha de recórrer als equips de productes especials. Ells coordinen aquestes edicions especials, amb l'ajuda dels redactors habituals dels diaris i els subdirectors de cada secció (els redactors ho omplen de contingut, mentre que l'equip especial ho dirigeix). Poden treballar a la mateixa redacció o en un pis diferent.

EL PAÍS (Grup PRISA)
Catalunya, Espanya i el món anglosaxó tenen la tradició de tenir diaris dirigits per empreses familiars. Per exemple, la Vanguardia i la família Godó.
El País va sorgir arrel un diari de l'època de la República, El sol. Estava impulsat per José Ortega i Gasset i José Maria Urgoite (?). Aquest diari, però, durant la Guerra Civil va desaparèixer. I, quan va acabar el franquisme, el fill d'Ortega i Gasset el va voler recuperar amb el que avui en dia coneixem com EL PAIS.
Va néixer, doncs, el 4 de maig de 1976. Era un nou projecte que necessitava ajuda de l'exterior. I el va fusionar amb Jesús de Polanco (propietari dels llibres Santillana) i José Luís Cebrián, que va ser el director.
Quan va sorgir, EL PAIS tenia com a competència l'ABC i la seva tirada era de 117.000 exemplars. Poc a poc, la xifra es va convertir en 258.000 i a l'any 1982 ja era majoritari a Espanya amb 296.259 exemplars. Llavors es presentava com un diari de consens i liberal, poc vinculat a l'esquerra política (ara sí). Els col·laboradors habituals tenien molt prestigi: Felipe González, Carrillo, Fraga...
EL PAIS va ser el primer diari que va introduir el llibre l'estil, que va crear la figura del defensor del lector i que va escriure els estatuts de redacció.

· El model de diari de l'AVUI és insolvent. Per què?
Ha fracassat perquè depèn completament de les subvencions de la Generalitat. Els seus redactors no cobren, no té diners per invertir i tirar endavant, no té corresponsals propis ni periodistes bons que redactin. A més a més, practica un periodisme polític (massa vinculat a la Generalitat i al seu partit polític, CIU) que li fa perdre credibilitat de cara a l'espectador i, a la vegada, li fa perdre publicitat i lectors. Un exemple d'aquest fracàs és la secció d'opinió que és molt pobre.

La notícia
En el periodisme es diu que les notícies són sagrades i les opinions lliures, però avui en dia aquesta afirmació és falsa. La posició acadèmica diu que la notícia són comunicacions sobre fets nous sorgits en la lluita per l'existència de l'individu i la societat. Diu que perquè existeixi una notícia s'han de complir unes exigències:
- Utilitat: valor pels lectors
- Ha de ser comunicada per una tercera persona (que no estigui implicada en el fet)
- Ha de ser novedosa

També hi ha posicions que diuen que la notícia és tot esdeveniment actual interessant i comunicable. Per la seva banda, José Luís Martínez Albertos diu que una notícia és un fet veritable, inèdit, actual, d'interès general que es comunica a un públic massiu. Però que un cop recollit, interpretat i valorat per aquells que controlen els mitjans de comunicació, es fa ús d'ell per la seva difusió.
Altres postures diuen que notícia és allò que els periodistes creuen que interessarà a l'espectador, és a dir, les notícies dels propis periodistes, les que ells escullen.
Però, quins fets fan que una notícia sigui considerada com a tal?
- Actualitat
- Proximitat
- Conseqüències de futur
- Rellevància personal
- Suspens, intriga o raresa (fora de l'habitual)
- Sexe
- Drames humans, desgràcies
- Progrés (relació de futur)

TEMA 3. GÈNERES PERIODÍSTICS

Els gèneres periodístics engloben més coses que els diaris de cada dia. La producció periodística global també es classifica en aquests gèneres que ja coneixem.
Gèneres de la premsa: actitud del diari segons el fet noticiós
- Informatius
- Informatius interpretatius: EL PAÍS
- Informatius d'opinió: ABC, El Mundo
- Polítics
- Satírics i humorístics
- Alternatius i contra el poder
- Populistes (populars)
- Sensacionalistes

Gèneres segons el format
- Llençol. Molt grans, el doble d'una pàgina normal. Ex: The independent. Bon material fotogràfic i molta qualitat.
- Entremig: La Vanguardia, El Periodico.
- Tabloid: diari de petit tamany. Els populistes i sensacionalistes van adoptar des de fa molts anys perquè el format és senzill i còmode. Ara, tots els diaris que tracten aquests temes, independentment del seu tamany, s'anomenen tabloids. Ex: The sun, ABC.

Gèneres segons l'àmbit de difusió
- Local
- Nacional
- Internacional. Internacional Herald Tribune, en format llençol, és un dels millors diaris, però que no rendeix econòmicament. Va néixer de la fusió de dos diaris i té la redacció a Londres

Gèneres de productes electrònics
Podem distingir, per exemple, dins la secció d'informatius de TV3:
- TN (telenotícies)
- Programes, documental, debats...
També hi ha cadenes que es dediquen a un tema determinat:
- Blooming, CNN... en notícies

Gèneres de producció periodística
1. Notícia: informar sobre un fet noticiós. Podem distingir:
- Immediata
- Sense caducitat
2. Crònica: fet vist per un subjecte, és a dir, que explica el fet des del seu jo narratiu (testimoni dels fets). El cronista explica una determinada tesi o missatge (idea única i bàsica), que pot tenir un rerafons polític i/o social.
3. Entrevista
- Context
- Profunditat
4. Reportatge: notícia tractada amb profunditat, amb testimonis
- Fotogràfic
- Literari
5. Fondos: articles de fons
6. Article editorial: uns periodistes escriuen l'opinió del diari, que representa la del director i l'executiva del diari, però que ells no escriuen.
7. Destacats
8. Despieces infogràfics: dins d'una notícia o reportatge, és un petit apartat on es destaca algun aspecte important o curiós de la notícia
9. Columna
- Política
- Literatura
- Autor
10. Crítica
- Cinematogràfica
- Literal
- Taurina
11. Comentari
12. Gèneres d'entreteniment: tira còmica o El Burladero
13. Il·lustració: amb comentari o no

Gèneres de la televisió
- Sumari - Debat
- Busto parlante - Taula rodona
- Stand up (reporter des de fora) - Reportatge
- Vídeo punxat - Entrevista

Definició de diferents termes
· Gatekeeping: selecció natural que es fa de les notícies. Què passa i què no passa la selecció? L'exerceix un director que determina el que és i el que no és important. Aquesta selecció es determina gràcies a l'agenda setting, que és un consens mediàtic dels mitjans de comunicació audiovisual. Aquesta agenda diu què és i que no és pertinent d'informar.
· Lead: és una paràgraf de 4 o 5 línies que resumeix la idea més important de la notícia i que trobem a l'inici amb les sis W's (What, who, when, where, how, why). La seva aparició es remunta a l'època del telègraf. S'havien de passar les notícies i el primer que es deia era el més important i el que resumia la idea principal; havien d'assegurar-se que passaven la informació important. A més, els diaris no sabien quina llargada tindria l'edició del dia, de manera que si havien de retallar alguna cosa, sabien que el darrer paràgraf de la notícia no contenia informació determinant (sinó que tenia anècdotes). En TV el lead és el que diu el presentador (conductor) abans de donar pas a les imatges.
· Tècnica de la piràmide invertida: va ser molt important en el moment perquè avui en dia també s'utilitza. Consisteix en escriure a les primeres línies allò que realment és important i que resumeix la idea; és a dir, posar primer el lead i després explicar la resta. A més a més de solucionar els problemes tècnics del telègraf que he comentat, despertava la curiositat de l'espectador i els periodistes del carrer que narraven ho tenien més fàcil a l'hora de passar les notícies als de la redacció (amb el lead ja es podia titular la notícia).
· Coeficient d'interès periodístic: recull les expectatives de comentaris i opinions amb les de conseqüències i les divideix per 2.
CIP = ECM + ECM

Drets constitucionals referents a la informació
Els periodistes tenen uns privilegis que molts ciutadans normals no tenen:
- Drets fonamentals: dret a la llibertat d'expressió i a la lliure circulació d'informació. A vegades, però, aquest dret xoca amb la intimitat de les persones (s'enfronten).
- Altres drets
Classificació dels mitjans de comunicació segons el format i el públic
Diferenciem entre:
- Edat: la gent comença a necessitar informació a partir dels 28/30 anys
- Nivell socio-cultural: tipus de diari, especialització o general

TEMA 4. ESTRUCTURA PROFUNDA DE LA NOTÍCIA. NEWS DISCOURSE

La notícia té un discurs des del punt de vista de lingüística adequada, és a dir, que té un esquema bàsic i definit . Hi ha 2 fets que transformen les notícies en una estructura més lineal:
· Limitacions tècniques: a partir del telègraf, els comentaris afegits, el background, les conseqüències... van perdre importància perquè s'havien de transmetre en poques línies.
· Processament del cervell: els estudiosos diuen que el cervell processa la informació segons uns criteris de selecció.
Estructura profunda de la notícia
1. Sumari
1.1. Titulació
- Títol
- Sub-títol
- Avantítol
1.2. Lead: entradeta on hi ha les sis preguntes que resumeixen la notícia
2. Cos de la notícia
2.1. Episodis
- Fet noticiós / acte
* Fet central
* Background: els veïns deien que tenien baralles (les circumstàncies que van portar a aquesta situació). Distingim: circumstàncies (context i previ) i història
- Conseqüències i reaccions: Jordi Pujol hi va a donar el pèsam
* Fets i actes
* Declaracions i actuacions verbals
2.2. Comentaris: els actors (protagonistes) o autors (redactor) de la notícia. Normalment aquests comentaris venen de l'autor i presenten les expectatives i valoracions (balanç).
- Expectatives
- Avaluació i valoracions
Actualment, estem en un turning point de la informació periodística perquè es preveu que les notícies tinguin l'aspecte d'un infogràfic; llavors, ja no hi haurà aquesta estructura bàsica.
Un mapa mental, fet per Seam Adam, és un sistema per analitzar qualsevol tipus de notícia.
· Notícies dobles: un fet noticiós A i B en el mateix dia, els quals s'han de combinar.
· Avui en dia es dóna molta importància al què i al qui i no tant al perquè i al com. Així, les notícies no són tant profundes i serioses.

EL MUNDO
Nascut el 1989, quan cau el Mur de Berlín. És un diari que volia cobrir el forat que hi havia entre el PAIS/ABC i la VANGUARDIA/PERIODICO. És a dir, es van centrar en el periodisme d'investigació (amb telèfons punxats, investigacions privades...) i va treballar en profunditat la corrupció dels socialistes (cas GAL, FILESA).
El descobriment d'aquests escàndols va fer pujar les seves vendes. Si el primer any tenien una tirada de 1000 exemplars, el 1992 van arribar a 200.000 i al 1995 a 500.000. Un èxit molt important.
Abans, el MUNDO era una cooperativa dirigida pels periodistes i Pedro J.Ramírez. Ara els periodistes tenen un 34%. Els principals col·laboradors són Antonio Burgos, Raúl del Pozo...
Durant el govern del PSOE, va adoptar una posició contra govern, però amb el PP, es van trobar en una siruació indecisa. Van intentar fer una edició al País Basc, però era molt nacionalista (extrem) i van tancar.

Reportatge Antena 3. EL PRECIO DE UN NIÑO
Per a realitzar aquest reportatge, la cadena va disposar de poc capital i d'un equip de 8 persones, amb una parella que simulava voler comprar un nen, un grup que els vigilava i ENG's. A més a més, hi havia equip de producció a Paraguay i a Espanya.
El resultat del reportatge pel que fa a la denúncia que feia no podia ser millor: diversos ministres de l'exterior van signar un manifest a la ONU contra aquestes xarxes de venta de nens. Per tant, el reportatge va servir per enxampar part dels culpables i informar a la gent.
Però el muntatge del documental, a nivell tècnic, és lamentable (cutre). És un muntatge massa sensacionalista, amb la càmera oculta mal emprada, treballen amb una mentida que va en contra del codi deontològic... I, ens podem preguntar, quina responsabilitat té Antena 3 davant el nen que havia de ser vengut i la seva mare? Vam parar el procés quan s'estava a punt de cometre el delicte, però els procediments no van ser gaire adequats.
A més, el reportatge té poques imatges de recurs, no veiem el nivell de vida dels implicats en el cas, hi ha massa elements sensacionalistes, es dóna massa importància als periodistes (haurien de quedar en segon terme)... Aquests són alguns dels elements a criticar, però potser, d'aquesta manera, el producte està més a l'abast del públic majoritari.

TEMA 5. FUSIÓ I SINÈRGIES DELS GRUPS MEDIÀTICS

Tradicionalment, les empreses informatives venien de grans famílies. Però avui en dia només podem trobar dos exemples de famílies en el camp (ex: Grup Godó). I, quan apareix la televisió i la ràdio sorgeixen dos models de periodisme:
- EEUU: molta llibertat; el govern participa molt poc
- Europa: proteccionista i paternal; l'estat ha de decidir quina empresa pot tenir una llicència per ser una empresa informativa i que desenvolupi un servei públic.

Les fusions o agrupacions es produeixen quan s'uneixen empreses. Podem distingir:
· Fusió horitzontal: unió d'empreses del mateix mitjà, és a dir, diferents televisions
· Fusió vertical: agrupacions entre els diferents mitjans. Per exemple, PRISA, que reuneix el PAIS, editorials, productores de cinema, accions a Canal +...
· Fusions transversals: es produeix quan una empresa periodística amb tots els seus suports i mitjans signa convenis amb altres empreses que no tenen res a veure amb el periodisme. Per exemple, una tabacalera amb ABC.
Aquestes tres fusions més o menys estan legislades i són conegudes, però hi ha altres tipus de fusions que barregen moltes empreses i mitjans. Estem en un moment de grans convulsions i no es pot preveure què passarà en el sector. Normalment, aquest tipus de fusions fan reduir el nombre de treballadors i la qualitat del producte final.

El Grupo Zeta unifica el negoci de televisió, ràdio i Internet (Societat, Coses de la vida)
El periódico. Divendres 25 de maig de 2001
Aquesta notícia explica la fusió de molts productes petits i autosuficients en un organisme coordinador anomenat Unitat de Negoci d'Audiovisual i Digital. El periodista Rafael Nadal dirigirà aquesta unitat per portar a terme els projectes d'expansió que el grup està emprenent. Amb aquesta unió es vol optimitzar l'ús dels continguts que s'elaboren en el conjunt dels mitjans del grup per fer-ne una difusió multimèdia. Per exemple, un periodista d'ONA Catalana pot ser enviat a treballar a l'Sport en un moment determinat.

TEMA 6. FONTS D'INFORMACIÓ

En periodisme, podem trobar molts tipus de fonts d'informació que permeten al periodista arribar a la informació. Es defineixen com la matèria prima dels periodistes a partir de la qual poden començar a escriure. Els periodistes divideixen en:
- Organismes: ONU, UNESCO...
- Zones geogràfiques: Llatinoamèrica, Països de l'est...
- Conflictes polítics (guerres)
- Interessos humans

És impossible fer una classificació exacta de totes les informacions, però de manera general segons el seu origen, podem distingir:
a) Fonts oficials o autoritzades
b) Fonts implicades o interessades (autors)
c) Terceres fonts

Des d'un altre punt de vista, podem trobar:
a) Fonts oficials o autoritzades: hi ha la ONU, la UNESCO, OID (Oficina d'Informació Diplomàtica). També les Ambaixades de cada país.
b) Fonts professionals: destaquen per damunt de tot les agències de notícies, que també podem dir que són oficials. Les més famoses són: EFE, REUTERS, AP (American Press), UPI, France Press... També cal mencionar, el Servei de Documentació Intern de cada mitjà (hem d'anar a buscar la informació expressament), els catedràtics, els universitaris, els especialistes, els entesos, els diaris dels altres països on-line...
c) Altres fonts informatives

Com més fonts informatives tingui un periodista, millor. A més, és molt important la informació personal que tenen a les agendes (contactes) que permeten aconseguir més dades.

· Documentals sobre les dones. Cada país fa la seva versió
A cada documental, podem veure les qualitats i les diferents maneres de transmetre informació. Per fer-ne alguns, s'ha fet servir ficció de manera que es reforça el que va passar per impactar l'espectador.
· Exercici a casa: titulació de les notícies.
Els titulars van ser massa llargs, explicatius i interpretatius. En periodisme, han de ser més enunciatius i concisos. De la mateixa manera, el subtítol ha de ser concret.

TEMA 7. PERIODISME I CINEMA

Amb les pel·lícules que vam veure, vam tractar:
- Arquetips que el cinema reprodueix
- Etapes i funcions del periodisme que han estat plasmades en el cinema

A més a més, un home va dir: "allò que és bo per un reportatge periodístic, també serveix per a fer un bon guió cinematogràfic". Per tant, aquests dos camps, comparteixen temes a tractar perquè estan estretament relacionats.
A finals dels anys 20 i 30, amb el naixement del cinema, hi havia pocs guionistes. Llavors, la funció de fer els guions la van adoptar els periodistes. Per tant, aquest relació entre aquests dos móns prové dels inicis del cinema.
Per tant, entre periodisme i cinema les semblances són els continguts i les formes (és a dir, l'estructura profunda).

· Buidat de l'ABC (en el meu cas). Documentals + Cinema + Produccions audiovisuals
Ordenar-ho cornològicament i segons els gèneres
Definir les característiques que creiem que té el nostre diari.

TEMA 8. PREPARACIÓ DE L'EXAMEN I IDEES IMPORTANTS DE F.COLOMBO

Examen
1. Pregunta d'un tema de tres a escollir. Limitació d'espai (dues pàgines). Pregunta correcte: aproves. És com un article d'opinió sobre el tema i vol que siguem creatius.
2. Dues qüestions a escollir sobre algún dels documentals o les pel·lícules que hem vist
3. Pregunta sobre el llibre de Furio Colombo

Últimas notícias sobre el periodismo. Furio Colombo
Periodista italià molt crític amb ideologia d'esquerres. El seu llibre parla sobre la situació actual dels mitjans de comunicació actuals. Repassa temes del periodisme que ens envolta: què és la notícia, com neix, com mor, com evoluciona…
Per exemple, en el capítol que ens explica com mor una notícia, ens comenta l'exemple de Ruanda. Fa anys, hi hagué una onada comunicativa per cobrir el que estava passant a Ruanda. Tots els mitjans de comunicació estaven allà i la gent era conscient de totes les penúries que es passaven. Es va arribar a un moment en què els mitjans van marxar i van centrar la seva atenció en altres fets més rellevants. Tot i això, la situació a Ruanda seguia igual, o potser pitjor. La causa be clara: quan els mitjans de comunicació estàven allà, rebien ajudes en forma de roba, aliments… I, de cop, es van quedar sense res, desprotegits, només amb les ONG. Amb aquest exemple, es demostra que tot està en funció dels mitjans de comunicació.
El llibre també tracta en especial les notícies de caire econòmic, religiós, científic… Cada temàtica té el seu tractament, i la seva cartera dins de la redacció. Podem dir que hi ha sub-móns dins del mitjà. Per exemple, en el terreny econòmic, els periodistes acostumen a rebre pressions de les empreses, a les quals els interessa que unes notícies es difonguin i que altres no. Algun rumor o notícia podria desfer una empresa i portar-la a la ruïna.
Segons el seu punt de vista, el futur del periodisme és morir. Per tirar endavant, necessita una alternativa: La alternativa, para los profesionales del periodismo, es volver a recuperar el elevado espacio de notario-avalador de acontecimientos comprobados, de fuentes identificadas, de razones conocidas, de reconstrucciones independientes. Es posible que todo esto se produzca en espcios de mercado más restringidos, con modalidades más pobres y un grado de resonancia menor. Y escaso espectáculo. Pero con el tiempo podría reconstruir las relaciones de respeto, la investidura de confianza del público y de cautela de los poderes, que no son -en los tiempos que corren- el aspecto más típico y más difundido del modo de hacer periodismo.

* El credo és el punt de partida dels diferents codis deontològics (en els apunts que ens va donar hi ha els codis deontològics catalans i anglesos).