Història de la televisió

 

TEMA 1. HISTÒRIA DE LA TELEVISIÓ AL MÓN
Els orígens de la televisió. Primeres experiències; els anys 30. esclat de la televisió als Estats Units. Eurovisió. Satèl·lits de comunicació; Mundovisión. El cable. La desregulació del servei públic. Fragmentació de les audiències. L'impacte de les noves tecnologies.

1. Els orígens de la televisió
Abans del 1945, la televisió era com un invent curiós i passava per una etapa bàsicament experimental. Però a partir de la segona Guerra Mundial, les coses van canviar i es va convertir en una eina d'entreteniment.
En el procés d'invenció, destaquen dos persones: John L.Baird i Vladimir Zworykin.
John L.Baird va ser un escocès autodidacta sense gaire formació que va desenvolupar moltes patents. Al 1925, desenvolupa la més important, la de la televisió. Va fer la primera prova privada a casa seva, en un laboratori, i va captar la imatge d'un noi que treballava en una botiga de fotografia. En aquell moment, la televisió, tenia unes 500 línies de definició (imatge deficient). Un any més tard, demostra oficialment el seu invent, però sense sortir de casa perquè els mitjans eren molt limitats.
La primera transmissió oficial d'aquest invent va generar respostes molt controvertides: hi havia gent que deia que era un invent inútil perquè només filmava coses estàtiques; també hi havia una mite sobre la capacitat d'espiar de la televisió, i la gent es sentia observada quan estava a casa (feed-back).
John L.Baird desenvolupa millors sistemes que resulten cars i difícils de comercialitzar. I, al 1928, aconsegueix finançament per part de govern, que encarrega les retransmissions a la BBC.
Paral·lelament Emi Marconi desenvolupa les experiències que estava fent Baird. I al 1932 es fan proves experimentals més periòdiques. Però estem en un moment delicat políticament per l'esclat del nazisme, el crack del 1929... Aquests fets provoquen una pobresa generalitzada i la gent no compra aparells de televisió.
Ja al 1936, el govern alemany del III Reich va començar a transmetre les Olimpíades de Berlín. Aquest esdeveniment va servir com a propaganda política. Aquest avenç va arribar fins a Anglaterra, la qual va proposar que es fes una televisió pròpia. Llavors, el novembre de 1936, la BBC ja comença a retransmetre coses més concretes amb una programació més definida. En aquest moment, s'alternen els sistemes de Baird i Marconi, però poc a poc s'estableix el de Marconi perquè és més comercial i negociable. Per la seva part, Baird va morir al 1945 quasi desaparegut en la misèria. Al 1939, podem dir que hi ha 20.000 aparells de televisió a Londres. Però quan es declara la guerra mundial s'atura aquesta evolució. Cal mencionar una història que s'explica: quan es van parar les emissions es podia veure un capítol de la sèrie de Mickey Mouse, i quan set anys més tard, es van tornar a emetre, també va sortir un capítol d'aquests dibuixos animats. Per la seva banda, a Berlín les emissions no es van interrompre de manera que els programes servien per animar els soldats que estaven tristos.

L'altre inventor va ser Vladimir Zworykin, un rus responsable dels serveis tècnics de la RCA ràdio (fabricació d'aparells, discos, NBC...). Desenvolupà un sistema propi de televisió amb l'iconoscopi, de manera que podia fabricar aparells en sèrie. No era un sistema tant artesanal com el de Baird (va morir ràpidament), ja que es pot considerar la televisió moderna, amb més línies de definició i més innovacions.
La televisió als EEUU és molt diferent que la d'Europa. Per què? En principi, les estacions americanes són privades i no reben ajuts del govern. A més a més, els Estats Units, es veu especialment afectat pel crack del 1929 i la pobresa fa que no es desenvolupi la televisió. La gent no té feina ni diners i la televisió comercial no avançava. Per la seva banda, la ràdio puja ràpidament i va assolint popularitat ja als anys 20, de manera que deixa la televisió en segon terme i la producció es centra en els aparells de ràdio. Per exemple, la ràdio és el mitjà que retransmet la segona Guerra Mundial. Però a partir d'aquest moment, sorgeix el boom de la televisió. Es multipliquen els aparells de televisió i amb 10 anys es passa de no tenir res a tenir-ho tot, dominant les llars americanes. Per exemple, es pot veure un esdeveniment important per EEUU des de Nova York i coses sobre Pearl Harvour.
L'any 1986 es celebra el 50è aniversari del naixement de la televisió i la BBC fa un programa commemoratiu. És molt important la coronació de la Reina d'Anglaterra que va ser seguit per tot Europa. Igualment, es va veure el Mundial de futbol a Suïssa per la televisió. Aquests fets la fan popular. A més a més, Eurovision es consolida, un organisme que enllaça diferents països i fa d'intermediari dels programes. També s'estableix el Festival de música Eurovision. També es van transmetre esdeveniments d'interès general, com el funeral del president Kennedy o un partit de Baseball des dels EEUU a Europa. La televisió va millorant i traspassa fronteres, de manera que es poden veure coses d'altres llocs.

- Als EUA, abans de la 2ª Guerra Mundial, funcionava una sola cadena, la NBC. És a partir de 1947, que a EUA es produeix una eufòria econòmica, i fa que la TV com a nou mitjà tingui un desenvolupament molt més ràpid que a Europa. Tothom comença a tenir el seu televisor; un aparell a cada llar, d'aquí s'explica aquesta massificació.
- Les primeres cadenes de TV, a partir del 47 són la NBC, dins de l'imperi de la MCA, de ràdio, discografia...
- Emet a partir del 47 amb regularitat constant. Les estrelles del món de la ràdio passen al de la TV.
- Aquesta cadena, l'any 51 fa una connexió de costa a costa. Així, tot el territori nord-americà queda cobert per la TV.
- El sistema nord-americà està basat en la lliure competència. Hi havia la possibilitat de crear cadenes sense gaires entrebancs, tot i les lleis anti-monopoli, anti-trust, es buscava una llibertat d'oferta.
- A Espanya, la SER emet per tot el país, i amb desconnexions territorials. Als EUA, en horari de "prime time" (19:00-23:00) s'emet per tot el país.
- Es dóna competència entre les mateixes cadenes, i les televisions locals tenen dret a rebutjar determinades emissions generals.
- La CBS imita el model de l'anterior.
- Tenen un poder força autocràtic. La NBC, en mans de David Sarnoff, i William Paley a la CBS. Són personatges reconeguts en el món de la ràdio, que es fan amb les cadenes de televisió. (comencen a treballar a la ràdio).
- Edward Murrow, treballant com a corresponsal a Europa per la CBS, té gran importància en el reportatge.
- CBS i NBC tenen la majoria de l'audiència als anys 50.
- Al 56, la NBC introdueix el format i els programes talk-shows (late-shows) que continuen funcionant com a gèneres. (David Letterman...)
- La CBS va introduir una programació dedicada a un públic heterogeni. La sèrie emblemàtica de la CBS va ser "I love Lucy", gravada amb càmeres de TV i amb públic en directe. Això dóna lloc a les Sit-com.
- Es destaca el nom de l'actor. L'actriu també es diu Lucy. Es busca vinculació amb la realitat. El seu marit, ho és també a la sèrie; es demostra doncs, aquesta vinculació ficció/realitat.
- En aquesta etapa les audiències estaven molt polaritzades., entre la CBS, la NBC i la resta de cadenes (ABC i les altres).
- L'ABC, inicialment és una cadena radiofònica de la NBC, però després un canal en lluita pel tercer lloc en audiència.
- Aquestes cadenes mantenen aquesta mena de monopoli fins els anys 80/85.
- L'aparició de la TV per cable ho canvia tot (hi ha els canals de les majors; FOX...).
- És una competició d'audiència, exagerada als 70 amb l'aparició de l'audímetre. Hi ha pugna per l'audiència i la publicitat. El públic jove és el màxim consumidor, i a qui s'adreça la publicitat.
- NBC, CBS, ABC concentren fins el 70% d'audiències en algunes cotes del share.
- Edward Murrow té el seu programa de reportatges, tot un mite. Es comença a plantejar la possibilitat de la TV com a servei públic.

- Els locutors de ràdio tenen la impressió que la TV era entreteniment, i que ells no eren actors, sinó periodistes.
- 1952, el Canadà ja té la seva pròpia cadena de TV.
- Els progressos tecnològics canvien la concepció de la TV; les emissions via satèl·lit, la televisió per cable...
- L'arribada de l'home a la Lluna, al69, marca una època de canvis importants en la societat i en la televisió.
- A Europa sorgeixen i es consoliden les TV públiques.
- A EUA, al 1960 comencen els debats polítics, televisius (Kennedy, Nixon).
- L'èxit electoral de Kennedy pot deure's també, precisament, a aquest debat televisiu. Ell tenia més facilitat per parlar davant les càmeres.
- Fins aleshores només es sentien els polítics a la ràdio; ara, també els podem veure.
- A Europa també s'utilitza la televisió com a democràcia directa. El general De Gaulle va utilitzar la televisió per adreçar-se als ciutadans, i convocar referèndums... sobre aspectes diversos. Aquests referèndums eren constants, i De Gaulle utilitzava la televisió per convèncer als ciutadans. A més, d'això, la TV també era en mans d'aquest personatge una bona eina per fer propaganda patriòtica.
- La televisió era un objectiu dels grups colpistes, per evitar el flux d'influència del govern a l'estat. Per exemple, en motiu del 23-F es va ocupar el Congrés dels diputats i TVE.
- Als 60 hi ha una pugna entre els dos sistemes en color; SECAM i PAL (de l'empresa Telefunken).
- Darrera d'aquesta competència comercial hi havia també una competència política (França/Alemanya). Això va provocar que Europa es dividís en dos sistemes; PAL als països occidentals i SECAM a França i als països de l'est, que veien a França com una aliada contra els EUA.
- El desenvolupament va ser ràpid a Occident, i a Orient, no va suposar cap creixement.
- El què caracteritza la dècada dels 60 són els sistemes de satèl·lit. El 1960 els EUA posen en òrbita el satèl·lit "Eco". Primer es produí el llançament dels anomenats satèl·lits passius (sense moviment), que en gran quantitat podien cobrir la superfície sencera. Després, a partir del 62, es llencen satèl·lits actius.
- Els Jocs Olímpics del 64 són retransmesos per televisió a pràcticament arreu.
- Als 60 proliferen els programes que exploten l'emissió via satèl·lit. Aquests programes donaven el sentit "d'aldea universal".
- A partir de l'any 70 comencen a aparèixer els satèl·lits de difusió directa, i s'elimina la televisió de cada país, com a intermediària.
- Els canvis horaris però, produïen desajustos en les retransmissions.
- Un altre factor són els gèneres televisius; apareixen les primeres estrelles mediàtiques, els telefilms, sèries i nous formats.
- Apareixen diferents nous directors i creadors, com Ken Loach amb "Cathy come home". Són programes de gran repercussió.
- Als anys 70 i 80 es desenvolupa la televisió per cable. Hi ha una major liberalització de l'economia mundial.
- La televisió comercial va agafant cada vegada més importància.
- La dècada dels 70 va estar marcada per l'explosió de les retransmissions via satèl·lit, la seva globalització.
- Després d'aquest període de macro-televisió es desenvolupa la televisió per cable, per a zones on la TV no arribava per ones hertzianes. Els sistemes de cable eren distribuïts per botigues d'electrodomèstics...
- A mitjans dels 60 hi havia uns 500 sistemes de cable a tot l'estat. En aquell moment la comissió federal de comunicacions ho regularia.
- Es creen els primers sistemes de programació específica de Los Angeles i New York. (l'oferta televisiva oferia pocs atractius).
- A l'any 1982 el sistema HBO comença a triomfar. És del grup Time-Warner, que es realitza a través del sistema de televisió de pagament.
- S'introdueixen pel·lícules sense talls publicitaris ni de censura.
- L'any 75, aquest sistema per cable, que era d'àmbit reduït per a New York, l'HBO comença a emetre per satèl·lits de difusió directa. Aquest fet contribueix a popularitza la TV i passa a tenir subscriptors d'àmbit internacional. Ted Turner posa en marxa la CNN.
- Apareixen canals temàtics dedicats a pel·lícules, a retransmissions esportives... i canals com MTV, que contribuirà a l'aparició dels videoclips i de l'estil clip.
- La MTV també s'ha introduït en la producció de programes, en els acústics (unplugged)... Més tard va passar sèries de dibuixos animats provocadors (sempre dins d'un segell identificaiu),etc.
- Les cadenes generalistes, al principi, no van donar gaire importància a l'aparició del cable. Però les cadenes de cable i pagament, ja a mitjans dels 80 s'emportaven ttoa l'audiència.
- Mentre als 70 es produïa la revolució del cable a EUA, a Europa es viu l'època de més èxit de les televisions estatals, públiques (Sistemes de quotes per tenència d'aparells). Les quotes permetien una etapa especialment pròspera.
- Això va permetre que canals com la RAI tinguessin una època de gran millora financera, que facilitava la seva participació en produccions cinematogràfiques... (Ex; "Jo, Claudi").
- A Alemanya això va permetre que directors com Fassbinder fessin les seves primeres produccions. (gràcies a les quotes)
- A Espanya TVE tenia el monopoli, i tot i ser pública, es finançava gràcies a la publicitat. El cas de TVE era completament diferent al de la resta d'Europa.
- A EUA, la presència del Règim accentua la competència i el lliure mercat entre cadenes, i fa referència a aspectes de solvència econòmica.
- L'efecte de la desregulació va arribar a Europa. A Itàlia, ja al 76, una llei admet el dret a la creació de cadenes de televisió.
- El buit legal que impossibilitava emetre per tot l'estat, va ser superat per editors i magnats del món editorial. És el cas, per exemple, de S. Berlusconi, que al 74 havia format un canal privat, emès per cable, d'àmbit local. Llavors es va dedicar a comprar les emissores locals (n'hi havia més de 4000 a Itàlia).
- Després crea Canale 5, Italia 1, RTE 4. (Itàlia és un exemple de sistema mixt; públic + privat).
- Als 80, a Europa es produeix aquesta regulació, que comença a Itàlia.
- A Alemanya; ARD, ZDF. Però també té una sèrie de canals d'àmbit regional. El sistema de satèl·lits ASTRA, situats a Luxemburg, que com a paradís fiscal permet crear interacció entre canals.
- Es produeix un equilibri d'audiència entre canals públics i privats.
- Als 80 es posa en marxa a Europa; Canal+, desenvolupat per Miterrand. L'any 89, Canal+ a Espanya, propietat del Grup Prisa.
- El govern francès posa a la venta el canal públic TF1, i es privatitza. S'estableix una competència entre TF1 i France 2, la segona cadena. (France Regional; canal d'àmbit regional).
- L'any 85, Miterrand ven TF1, i el constructor es va fer amb la cadena.
- TF1 és el canal de major audiència a França. British Sky està en la mateixa situació que la BBC a Anglatera.
Es desenvolupa també, paral·lelament a la televisió pública, el sistema de cable i pagament.

TEMA 2. HISTÒRIA DE LA TELEVISIÓ A ESPANYA
Proves a Barcelona. Inauguració de TVE; Paseo de La Habana i Miramar. Els anys d'expansió: Fraga Iribarne. La segona cadena. La fi del franquisme. Els anys de la transició. La TVE dels socialistes. Primers canals autonòmics. Les televisions privades. La lluita per l'audiència.
- Les primeres proves de TV a Espanya són el 48 a Barcelona en motiu de la Fira Internacional. Philips (important empresa constructora d'aparells, ja en aquell moment) va fer una demostració per la Fira.
- Cada dia es feia un programa talk show des de diversos punts de la Fira.
- La Fira Internacional de Mostres era una oportunitat per als barcelonins per a conèixer les innovacions tecnològiques, etc...
- La RCA (Competidora de Philips) va fer retransmissions de demostració a Madrid .
- S'ha dit sovint que el general Franco no era partidari de la TV perquè creia que produiria la disgregació familiar, amb miratges de l'exterior que evitarien o podrien evitar la censura, etc.
- Jesús Suebas és designat director de radiodifusió i televisió. És un falangista. Aquí, en aquest primer període, ja començava la divisió del sistema de recolzament al règim.
- El 28 d'octubre de 1956 es produeix la inauguració de TVE. Aquell dia coincidia amb l'aniversari de la Falange i amb el dia de "Cristo Rey".
- Al "Paseo de la Habana 77" es posa en marxa TVE. La TV només es podia veure a Madrid, a un radi de 65 km. Era una relació que es va perllongar uns quants anys.(Durant la Setmana Santa no hi havia televisió).
- En aquest període la programació era de programes en directe, pel·lícules i algun documental. Era una producció autàrquica (cedits per ambaixada).
- Al 1959 la TV arriba a Barcelona, a mitjans de febrer.
- Va retransmetre els partit de futbol; R.Madrid-Barça, que donava la possibilitat als seguidors del Barça de seguir el partit que es jugava a Madrid.
- Els diumenges els presentadors van saludar els espectadors de Barcelona. Però es va produir un tall, i no es va poder veure la primera part del partit. Únicament es va poder escoltar a través de RNE, sobre la imatge de la "Carta d'ajust".
- Posteriorment hi va haver la possibilitat de connectar amb Eurovisión. Però hi havia un clima de desconfiança cap a Europa, produint-se un "filtre" moral per a la retransmissió a Espanya.
- L'any 59 es posen en marxa els primers plans de desenvolupament econòmic, i la connexió amb Eurovisión es fa necessària, per integrar el règim dins l'estructura europea.
- El desembre del 59, Eisenhower visita Espanya, i des de Madrid TVE retransmet la simbòlica imatge de l'abraçada amb Franco.
- Un altre esdeveniment retransmès per Eurovisión va ser la final de la Copa d'Europa de futbol, en la qual jugava el R.Madrid (i en va sortit victoriós, per cert).
- Des dels Estudis Miramar, a Barcelona, es feien programes magazines, retransmesos a tot l'estat espanyol. També en aquest període, els productors de TVE a Barcelona, van trencar una mica l'autarquia de TVE respecte l'exterior.
- La connexió oficial amb Eurovisión, es fa el setembre del 60, retransmetent el casament de Balduí de Bèlgica i Faviola de Grècia.
- Fraga Iribarne és nombrat ministre en un període en què el govern vol donar una nova imatge, més tranquilitzadora. Fraga suposava una postura extrema i progressista dins el règim.
- En aquest període augmenta el nivell de vida dels espanyols, i la possibilitat de tenir un televisor.
- Això convertia la televisió en un mitjà de propaganda molt preuat.
- És una època triomfalista de TVE i del Règim. Això es veu en la programació de la cadena.
- El 18 de juliol del 64 es produeix una campanya propagandística celebrant el 25è aniversari de la fi de la guerra civil. Amb motiu d'això, Franco inaugura els estudis de TV a Prado del Rey.
- "Estudio 1"era l'estudi de TV més gran d'Europa. Havia estat encarregat per Fraga Iribarne (després de documentar-se sobre els principals estudis televisius europeus), en una mostra més d'aquesta actitud triomfalista que imperava aleshores en el règim i a TVE.
- Aleshores, França, Anglaterra i Alemanya ja disposaven d'un canal de TV públic (2n canal).
- L'any 65, es crea l'UHF, el 2n canal, que retransmetia només a les grans ciutats. Aquest es consolida al 82, amb motiu del mundial de futbol que es celebrà a Espanya.
- Fraga creà els "teleclubs"; clubs on la gent podia veure en grup els programes de TVE. Els propietaris dels teleclubs seleccionaven els continguts...
- El desembre del 65, Fraga suprimeix el cànon per posseir un aparell de televisió, per considerar-lo com un aparell de luxe. Així, per afavorir la massificació de la TV, es suprimeix el cànon. (en aquella època els espanyols ja pagaven molts impostos i costava recaptar-los).
- La situació de TVE era atípica en el marc europeu, on les televisions es finançaven pel cànon dels usuaris i pel govern. En el cas de TVE, es finançava amb publicitat, tot i que tenia una favorable situació de monopoli.
- TVE comença la seva participació a Europa, amb la participació a festivals de televisió... (Ex; "Frivolidades de la televisión", dirigit per Ibáñez-Serrador va guanyar diversos premis. Era una visió irònica de la censura).
- Malgrat els premis, el programa va ser maltractat en la programació de la cadena, ja que el règim, interiorment seguia amb la censura.
- Farga Iribarne volia que Espanya guanyés el Festival d'Eurovisión de la cançó. Fins llavors, TVE no havia guanyat mai.
- Un triomf suposaria l'organització de l'esdeveniment l'any següent a terres espanyoles. El seu intèrpret original, JM Serrat es va negar a cantar tota la cançó en castellà.
- El festival se celebrava a Londres, en un context de pugnes entre Anglaterra i Espanya per qüestions relacionades amb el domini de Gibraltar.
- Maciel, amb la seva inoblidable versió del "lalalala" (és la bomba!) va guanyar el festival, superant així la cançó anglesa. Maciel era de la mateixa discogràfica que Serrat, la qual havia fet una gran inversió publicitària.
- L'any 69 doncs, al Teatre Nacional de Madrid es va celebrar el Festival. La mort "accidental" d'un estudiant a Madrid va enterbolir l'acte.
- Fraga va deixar de ser ministre d'informació i turisme, a partir del 69. s'obre una nova etapa amb la creació d'un director general de la cadena TVE, que fou Adolfo Suárez.

(Vídeo)
- Etapa del franquisme; fins el 1962, es correspon amb l'etapa de l'autarquia.
- 2ª etapa; 62-69
- A la 2ª etapa la TV es massifica i les audiències comencen a ser importants, tot i que hi havia un monopoli.

- Entre 62-64, el director general és Roque-Alonso. Del 64-69 és Jesús Aparicio Bernal (però el poder del director era poc, ja que el tenia el ministre Fraga).
- Va aconseguir l'objectiu d'organitzar el festival d'Eurovisió.
- El 69 es retira el càrrec, en un època en què comença la crisi del gènere; tot i que s'imposava l'estat d'excepció, per donar mostres del poder del règim. (s'aixeca durant el festival).
- Amb l'arribada dels membres de la "Opus dei" als càrrecs ministerials, Fraga és cessat i els membres d'aquest grup religiós controlen el govern.
- Adolfo Suárez és nomenat Director General de RTVE. Tenia una gran relació amb Carrero-Blanco. (Home de confiança de Franco).
- 69-76; és l'última etapa del govern franquista. Hi ha conflictes per la condemna a mort de militants d'ETA.
- 69-73; encara hi ha un creixement econòmic que facilita que alguns programes assoleixin premis a festivals... (Ex; "Juan Soldado", dirigida per Fernando Fernán Gómez...)
- Tot i així, els programes eren censurats i marginats a l'horari per TVE. (Ex; "La cabina", on un home quedava tancat en una cabina telefònica).
- La censura es va mantenir fins al final del franquisme.
- Neixen programes sorprenents com; "Crónicas de un pueblo".
- TVE produeix i realitza una sèrie; "Pueblo de los españoles", dirigida per Antonio Mercero, que aconsegueix una audiència sorprenent.
- També al 72 apareix un programa emblemàtic; "1,2,3. Responda otra vez" (era un programa modern).
- Al 73 mor Carrero-Blanco en un atemptat d'ETA.
- Arias Navarro és nomenat cap de govern/1r ministre, amb la missió de produir una obertura del règim, permetent l'autorització d'associacions polítiques...
- Es vol netejar la imatge del règim, eliminant aquells membres falangistes.
- Juan Luís Cebrián, Ibáñez-Serrador... van marxar a conseqüència del clima irrespirable que es donava a TVE.
- Malgrat alguns intents descentralitzadors des de Miramar, gairebé tota la producció provenia de Madrid.
- Però amb la transició, els treballadors de TVE no volien cap tipus de canvi. Hi havia, encara, una certa censura.
- Al final del franquisme ens trobem, també amb una segona cadena, però que resultava insuficient, i només dedicada a captar majors ingressos publicitaris.
- Amb l'eliminació del cànon per aparells de TV es genera una crisi.
- La publicitat es converteix en el motor de TVE, que amb l'arribada de les TV privades i les autonòmiques, veu que té més competència.
- Hi ha un enfrontament, amb l'arribada del color entre el sistema PAL i el SECAM.
- A l'últim consell de ministres on participa Fraga, s'aprova que Espanya farà servir el sistema PAL.
- Per assegurar la participació de França en la lluita contra ETA, s'utilitzava el sistema de TV en color com a eina.
- Aquest conflicte suposava un fre de compra per al consumidor. (EX; Documentals en color com "Si las piedras hablaran", escrit per Antonio Gala).
- "La Clave"; 1r programa de debats. J.Mª Iñigo era el presentador de "Directísimo".
- Etapa amb Peña -Aranda com a director de RTVE.
- Rafael Ansón va ser nomenat director general de RTVE per preparar les primeres eleccions democràtiques del 77. es potenciava la figura d'Adolfo Suárez.
- Es produeix un canvi en els informatius.
- Es té un tractament informatiu, progressista; hi ha un reconeixement de la relació entre la TV pública i el Govern.
- Es definien unes línies de cohesió, amb un consell d'administració i un organigrama. És un període on es parla del consens entre els partits polítics, on s'oposen dues ideologies; la rupturista i la del canó lent i transistiu.(?)
- Es revisen els estatuts de RTVE, i per la nominació del Director General. Fou Arias-Navarro qui accedí provisionalment a aquest càrrec.
- El 12 de gener de 1980 es va consensuar l'estatut de revisió de TVE. Així, el partit polític més votat podia incloure majoria en la junta del consell directiu de RTVE, tot i que es feia per afiliacions ideològiques.
- El 1981, amb Castelo comença una nova etapa de TVE amb majoria absoluta del govern socialista. Aquest fou nomenat per consens, però durà poc temps. Després és nomenada Pilar Miró.
- Posteriorment es produirà l'aparició de les TV privades i autonòmiques, que acabaran amb el monopoli de TVE.
- 1983; Primeres cadenes autonòmiques; ETB i TV3.
- 1989; El govern espanyol autoritza 3 cadenes privades: Antena 3, Tele-5 i Canal+.
- Amb el cop d'estat de 23-F 1981 es produeix l'ocupació dels estudis de Prado del Rey. Van ser unes hores molt conflictives, d'un clima molt crispat, el qual no es començà a calmar fins que el rei Juan Carlos anuncià el seu missatge cap a la 1 de la matinada. El cop es convertí en un element homogeneïtzador de la societat espanyola. Aleshores, Iñaki Gabilondo era el director d'informatius.
La televisió a Espanya (1980-1999)
- El 23 d'octubre de 1981 Carlos Robles Piquer (que havia estat involucrat en la censura) va substituir a Castelo en la direcció de RTVE però va deixar el seu càrrec al juliol de 1982. des d'aquest moment fins la campanya electoral, E.Nasarre va gestionat TVE. Hi ha la visctòria del PSOE a les eleccions i la desfeta de la UCD.
- José Mª Calviño, republicà i membre del consell d'administració, assumeix el càrrec de director general de RTVE a finals de 1982 i nomena cpa d'informatius a José Luís Golvín, que actua amb certa prepotència i continua dirigint el programa de debats La Clave. En una edició d'aquest programa, Golvín va convidar a A.Puerta, un dissident del PSOE, i llavors Calviño va suspendre el programa, fet que va suposar un primer conflicte a TVE.
- Apareixen programes infantils i d'entreteniment com la bola de cristal, molt rupturistes i que comencen a reflectir el canvi de la societat espanyola. Domina una tendència antiimperialista que queda palesa en la suspensió de la sèrie Dallas.
- L'any 1985 Enric Solpena va ser nomenat Cap d'Informatius de Torrespaña. Ell ja era cap a catalunya i no era tan prepotent.
- El mateix any el PSOE va fer un referèndum per decidir si Espanya entrava o no a l'OTAN. Durant aquest període de campanya de TVE per esdevenir el portaveu del govern, mentre que Alianza Popular (PP), encapçalada per Fraga, preconitzava l'abstenció. Per evitar-ho, TVE feia programes per estimular la participació i incitar a votar. A més es feien vídeos en els què es recordava el passat de Fraga (amb la camisa blava) per tal de desacreditar-lo, fet que va aixecar molta polèmica. Finalment, en el referèndum va guanyar el SÍ per pocs vots. Amb aquest èxit el PSOE va aprofitar per convocar eleccions generals, de les quals en va tornar a sortir victoriós.
- El 1986 pilar Miró (directora de cinema molt propera a Felipe González, a qui havia fet tots els vídeos de la campanya electoral) va ser nomenada directora general de RTVE. Aquest nomenament va desagradar molt als guerristes (sector pro Alfonso Guerra, dins el PSOE) i això va provocar tensions internes dins el PSOE.
- D'altra banda, Calviño va advertir del delicat estat de salut de Pilar Miró, de manera que l'ocupació d'aquest càrrec no li era massa recomanable. Així doncs, Pilar Miró va entrar a TVE en una situació de divisió.
- Les propostes de Pilar Miró eren rebutjades pels del PSOE. Aquests problemes culminen el 1987 jquan Pilar Miró decideix donar certa autonomia a TVE-2 en mitjans econòmics i de producció; també va afavorir el circuit català de TVE (des dels Estudis de sant Cugat) fent desconnexions en català.
- Tot i que el Consell (i sobretot Alianza Popular) rebutjava aquest projecte, pilar Miró el va tirar endavant fins que el 1988 no va poder justificar una despesa personal valent-se del seu càrrec (fet que va ser considerat un cas de corrupció) que el sector guerrista va aprofitar per engegar una campanya de desprestigi contra Pilar Miró, que va provocar la seva dimissió la tardor del 88.
- El gener de 1989, Enrique Solana va ser nomenat nou director general de RTVE. Van apareixent noves cadenes autonòmiques (ETB, Televisió de Galícia, Canal Sur, Tele Madrid...) que suposen una forta competència per a TVE, que va anar acumulant un important dèficit. Pilar Miró havia deixat contractes amb productores, que van repercutir negativament en el seu pressupost.
- El 25 d'agost de 1989 es produeix la posada en marxa de 3 cadenes privades;
o A-3è dirigida pel Grup Godó
o Tele-5è la seva propietat es dividia entre Silvio Berlusconi (empresari italià) i la ONCE.
o Canal+è canal de pagament que ja existia a França i va ser transportat a Espanya de la mà del grup PRISA (El País).
· El GRUP ZETA va quedar exclòs d'aquestes llicències
- L'octubre de 1989 es va signar un contracte entre sis cadenes autonòmiques per aconseguir els drets de la retransmissió de la lliga de futbol espanyola, deixant a TVE sense la retransmissió d'aquests partits. A aquest contracte s'hi va afegir Canal+ per retransmetre un partit en codificat. Les autonòmiques retransmetien un parit els dissabtes. TVE va aconseguir retransmetre el futbol per TVE-2 a les comunitats autònomes sense TV autonòmica.
- Aquest mateix any hi ha eleccions generals, en les quals el PSOE va obtenir la seva 2ª majoria absoluta, controla TVE i nomena Director General a Jordi García Candau, que va haver d'enfrontar-se a la gran competència de les TV privades i les autonòmiques.
- 1989-1999; dècada abominable.

- La lluita per l'audiència és una tendència que s'ha desenvolupat a la dècada dels 90 en el terreny de les cadenes privades.
- A l'estiu del 92 Antonio Asensio va aconseguir la majoria de les accions del Consell d'administració d'Antena-3. Mario Conde va finançar un crèdit a Antonio Asensio per poder readreçar la dinàmica d'A-3 i millorar (Rivalitat entre Grupo Zeta i Grup Godó). Així A-3 aconseguiria superar, en primera instància, a T-5 per després, a l'abril del 94, convertir-se en líder d'audiència. Això er4a un fet inèdit perquè per 1ª vegada una cadena privada aconseguia la màxima audiència, per davant de TVE.
- L'any 93, es produeix un cas d'histèria col·lectiva amb el triple assassinat de les noies d'Alcàsser. Això fou especialment significatiu a A-3 i TVE, que accentuaren aquest sensacionalisme amb tot tipus de programes especials, amb els interrogants ètics que això suposa. És un exemple "macabra" d'aquesta lluita desaforada per l'audiència, que fins i tot va comportar debats de caire moral (qüestions ètiques).
- Al 1993 hi ha eleccions generals. Amb motiu d'aquestes TVE va quedar marginada, ja que els debats entre Felipe González i Aznar van ser retransmesos per Antena 3 i Tele 5, els quals van tenir molta audiència. Aquesta marginació de TVE va ser deguda a la falta d'imparcialitat de la cadena.
- Antena 3 fa grans fitxatges per pujar l'audiència. Gent de TVE es passa a aquesta cadena, impulsada pels contractes milionaris que ara els hi oferien.
- A l'estiu del 94 TVE recupera el lideratge, ja que tenia l'exclusiva en la retransmissió del mundial de futbol del 94 als Estats Units. Així TVE ha anat mantenint aquesta línia en esdeveniments puntuals, sobretot esportius, els quals han pal·liat les crisis; Champions League, Jocs Olímpics, Mundials...
- La ONCE es va retirant poc a poc dels mitjans de comunicació; en conseqüència es produeix un progressiu abandonament (buit administratiu i publicitari) de Tele5, que va ser ocupat per Silvio Berlusconi. En determinats va arribar a controlar prop del 80% de les accions, contra la llei del 89 de les televisions privades, que prohibia un control major al 25% de les accions.
- Vladimir Zazarov; era el cap de programes d'aquella època. Introdueix un model de televisió moderna (programes sobre drogues, noves tecnologies...). fou cessat el 1994 i se'n tornà cap a Itàlia (substituït per Carlovsky, un publicista). Això va donar un prestigi dins el grup de Berlusconi. Es buscaven programes innovadors; Caiga quien caiga, Siete vidas...
- Els beneficis de Tele5 són els millors, tot i que no siguin líders d'audiència.
- Al 1996 es produeix un canvi en el govern; el PP guanya amb majoria relativa. Aznar es va comprometre a nomenar un director de TVE aliè al PP. Es tracta de Mònica Riduejo. Aquesta tenia la tasca de fer quadrar els números a TVE. Va presentar un pla de xoc per superar els problemes econòmics. Això comportava el fet de despedir personal de TVE. Aquest pla fou rebutjat pel govern i ella és cessada i substituïda per Fèlix López-Amor. Aquest era diputat del PP.
- Antonio Asensio deixa la propietat d'Antena 3. El grup Telefònica, amb Vilallonga, va adquirir A-3 i diferents cadenes de ràdio. Era un intent de controlar-ho tot.
- La guerra digital és la competència que s'inicia entre 2 grans plataformes digitals; Canal Satélite Digital (Canal Satélite i Canal+) i Vía digital (Telefònica). És el què es coneix pel sistema Pay per view.
- Telefònica s'endeuta en aquest intent de voler-ho controlar tot (havia comprat massa coses). Llavors el govern parla amb Canal Satélite per tal que aquest pacti amb Vía Digital i arribin a un acord per les retransmissions. Un acord posterior fa que les 2 plataformes comparteixin els drets de la lliga de futbol i la Champions league.
- Les cadenes privades van renovar les seves llicències (10 anys) i han entrat de nou en la lluita per l'audiència. Tele5, per exemple, va apostar per Gran Hermano. Es tracta d'un programa innovador i que fa que aquesta cadena es convertís per moments en líder d'audiència, per davant de TVE i A-3. Antena 3, malgrat les grans inversions fetes, ocupa el 3r lloc del rànquing.

TEMA 3. HISTÒRIA DE LA TELEVISIÓ A CATALUNYA
Els primers programes a TVE Miramar. Televisió en català. La liberalització del circuit català de TVE: cap a una televisió nacional catalana. Posada en marxa de TV3 i la normalització lingüística. La desconnexió de TVE a Catalunya i el Canal 33. La irrupció de les cadenes privades i la fragmentació de l'oferta.

- Al 1959 TVE s'instal·la a Barcelona. Situen els seus estudis a l'antic hotel Miramar. L'any 1964 s'inauguren els estudis de Prado del Rey, a Madrid.
- "Mare Nostrum"; espai cultural, sobre temes històrics de Catalunya i espais de divulgació lingüística. Era un primer intent de correcció lingüística del català. També hi havia música, de l'estil de Joan Manuel Serrat... i companyia.
- Als primers anys encara no es parlava català als estudis de TVE instal·lats a Catalunya (Miramar); no fou fins l'any 1976.
- A l'etapa coincident amb el govern de la UCD es posa un fre a la capacitat d'autonomia; el govern es volia apropiar els mitjans de comunicació.
- Arias Salgado al 77 és el Director General de RTVE. És un període de crisi per a RTVE. Seguidament es redacta una carta, signada per un grup de professionals, on es demana la dimissió de Salgado.

- L'any 82 es celebrà el mundial de futbol a Espanya. Aleshores, la UHF (el segon canal) ja cobria tot l'estat.
- En aquests temps també té lloc la inauguració dels estudis de Sant Cugat. La inauguració oficial té lloc el 17 de juny de 1983, amb un cert retard. Aquí va acabar, doncs, l'etapa dels estudis de Miramar.
- El 10 de setembre de 1983 tenen lloc les primeres emissions de TV3, i al gener del 84 ja hi ha una emissió regular per part d'aquesta cadena.
- Bachs, Puyal, Àngel Casas... són gent de TVE que es passen a TV3; és a dir, passen de Sant Cugat a Sant Joan Despí. TV3 va anar guanyant audiència, però de fet ja va partir d'uns índexs més que considerables. I és que va ser un projecte que des del principi ja va tenir molt bona acceptació.
- Al maig del 87 Pilar Miró havia estat nomenada Directora general de TVE; aquesta va intentar trencar el gel establint una relació més directa amb TV3. però al mateix temps va decidir impulsar el circuit català de TVE. Podríem dir que es limitava a una franja al migdia i una altra al vespre, bàsicament informatius. Però aquestes desconnexions aviat toparen amb una sèrie de problemes;
o Oposició del Consell d'Administració de TVE ( especialment el sector guerrista dins el PSOE). Pilar Miró va posar en marxa aquest circuit català sense fer cas del rebuig mostrat pel Consell. Més endavant, com sabem, va haver de deixar el seu càrrec.
- Quan hi havia retransmissions esportives en directe (molt habituals), el circuit català de TVE quedava en segon terme. Tenien prioritat per sobre de la desconnexió, l'espai clau de la clau era l'informatiu.
- Ben aviat tot plegat va fer que la iniciativa de la desconnexió anés perdent força. L'ambient es va agreujar quan Pilar Miró no va poder justificar una sèrie de despeses que havia fet a càrrec personal, valent-se del seu càrrec. Alfonso Guerra ho va aprofitar per fer-ne una campanya de desprestigi.
- El 1989 es comença a parlar de la possibilitat de crear un nou canal a Catalunya; un tercer canal gestionat per TVE. En aquest període TV3 utilitza tota la seva força per tal que el tercer canal fos propietat de la CCRTV.
- La situació de pilar Miró va permetre que TVE no entrés massa en aquesta lluita. Era pràcticament inviable que tant TVE com TV3 posessin en marxa una altra cadena.
- Hi comencen a haver bones relacions entre CiU i PSOE. Hi ha una sèrie de debats entre Miquel Roca (CiU) i Alfonso Guerra (PSOE, i enemic de Pilar Miró). Les converses entre aquests van fer avançar el projecte de la tercera cadena. Finalment s'arriba a un acord perquè la nova freqüència s'adjudiqui a TVC. Així naixia el Canal 33.
- TV2 i el Canal 33 competeixen però estan marginats en el mapa audiovisual català. Estan sotmeses a les retransmissions esportives , i tot plegat fa més difícil que es puguin desenvolupar. El què es manté bàsicament del circuit català són els informatius.
- Hi ha un especial amb els Jocs Olímpics de 1992, en què es produeix un acord entre TVE i TVC per a una retransmissió conjunta en català.
- El circuit català va perdre molt perquè havia de competir amb retransmissions esportives d'interès, sobretot els partits del Barça. TVE a Catalunya no té gaire importància. S'han anat produint canvis de direcció (com del PSOE al PP), però segueix fent programes esportius, retransmissions en directe, programes infantils i informatius.

- A l'any 84 comencen les emissions regulars de TV3. La programació encara és molt reduïda; 20-24h.
- La primera emissió però, tingué lloc a l'onze de setembre de 1983. Es tractà d'actuacions musicals, un partit del Barça i el primer capítol de la sèrie Dallas. Tot plegat, tingué molt bona acceptació.
- TV3 emetia alegalment, perquè encara no tenia llicència. Això ho va aprofitar Calviño per justificar la seva actitud poc solidària amb la nova cadena (amb partits de futbol...). no fou fins el 1984 que al BOE es va publicar la legalització de la cadena.
- Els primers sondeigs daten del febrer de 1995. Segons un estudi fet per EGM (Estudio General de Medios), un 40% dels catalans veien durant la setmana algun programa de TV3. Amb la mateixa mostra, TVE obtenia una xifra del 81%. La que quedava més marginada era la segona cadena de TVE, eclipsada per la irrupció de TV3.
- S'estrenen els Tele-Notícies Cap de Setmana. Els programes més vistos de TV3 eren les pel·lícules doblades al català, Dallas, Àngel Casas Shoow, Gol a gol...
- Al 85 s'estrena "Dancing day", amb l'actriu Sonia Braga. Va tenir un gran èxit. S'emetia a les tardes, a l'hora de la sobretaula. Aquest èxit va fer que proliferessin les sèries en aquesta franja horària; així, més endavant trobaríem "Carson & Carson"... Però a partir de 1990, TV3 emet les seves pròpies produccions, telenovel·les de gran acceptació com Poble Nou, Secrets de Família, Nissaga de poder...
- Al mateix any 85 es celebrà a Sevilla un Festival de programes de TV. El TN de TV3 s'emportà el premi en considerar que seguia un model molt innovador, amb la utilització de càmeres ENG... Això provoca les ires de Calviño (TVE) i fa que hi hagi un allunyament entre les dues cadenes (TVE i TV3).
- Seguint aquesta dinàmica, TVE no va permetre la utilització conjunta de la seva xarxa d'enllaços, de manera que TV3 es va quedar sense retransmetre el transcendent partit que enfrontava Barça i Juventus.
- El 23 d'abril de 1986 s'inauguren oficialment els estudis de Sant Joan Despí, dissenyats per Jaume Farrús. Va permetre el desenvolupament regular d'aquesta cadena. Es deixa d'emetre des dels estudis del C/ Numància, de llogar platós a empreses privades...
- La sèrie "Dallas" va deixar d'emetre's perquè S.Berlusconi, que va preveure la possibilitat de la imminent aparició de la TV privada a Espanya, va espavilar-se a comprar-ne els drets. Però, cansat d'esperar (la llicència per a la TV privada) va revendre els drets a TV3.
- A l'octubre de 1986 TV3 emetia de 12 a 24h initerrompudament, amb la qual cosa ja disposava d'una programació força competitiva.
- Calviño (home de confiança de Guerra) fou substituït per Pilar Miró (Dona de confiança de F.González). és un canvi important, encara que fos dins el si del mateix partit polític (PSOE). Pilar Miró va capgirar tota l'era Calviño (podríem dir que tant allò bo com dolent); per tant, és un canvi rupturista.
- Miró, en una visita a Barcelona, no vol perdre's l'oportunitat de visitar els estudis de TV3. Va ser una primera trobada entre TVE i TV3, després de l'etapa de Calviño, marcada pel distanciament entre ambdues cadenes. Amb Miró, doncs, hi ha també un canvi en les relacions. Això s'il·lustra quan Granados (director TV3) cau desplomat a causa d'una lipotímia als peus de Pilar Miró, i aquesta l'ajuda a aixecar-se.
- Al 89 té lloc la posada en marxa del Canal-33. Güell, el cap de programes, aviat dimiteix del seu càrrec.
- TV3 passava per una època d'expansió i començava a ser reconeguda no només a nivell de l'estat espanyol, sinó també dins el marc europeu.
-
TEMA 4. EL MODEL EUROPEU DE TELEVISIÓ
TEMA 5. EL MODEL NORD-AMERICÀ DE TELEVISIÓ
TEMA 6. LES ALTRES TELEVISIONS
TEMA 7. LA TELEVISIÓ TRANSNACIONAL