©Història del Món Contemporani (Klaüs-Jurgen Nagel)

1.- Introducció
La política vol dir poder, pels polítics i/o per realitzar coses, tb és domini q és el poder institucional adquirit democràticament o hereditàriament. Hi ha legitimitat. Política és estat, conflictes, actuar pel bé comú.
2.- L'estat liberal democràtic
2.1.- L'estat: territori, poble i sobirania
Actualment estem en 1 món d'estat, tot el món és un estat (menys l'univers), n'hi ha + o - uns 200. Els estats són sobirans, hi ha 1 població i 1 territori delimitat on s'hi exerceix la seva jurisdicció.
Territori: espai físic delimitat per fronteres.
Població: S'és ciutadà d'un estat si es neix dins el territori, si té avantpassats... (n'hi ha q tenen doble nacionalitat).
Sobirania: és la capacitat de decisió no derivada a cap altra, Catalunya en té però depèn de l'Estatut d'Autonomia, o sigui q és derivada. Es pot tenir sobirania exterior (p.ex. declarar 1 guerra) i interior (p.ex. tenir el monopoli de la violència física, encara q ens podem defensar).
El primer en utilitzar la paraula estat va ser Maquiabel (Renaixentista, ITA), ho va utilitzar pq es necessitava posar ordre intern pq era una època molt conflictiva ja q es va trencar la unitat religiosa (anglicans, lutterans, calvinistes...). Abans el rei posseïa l'autoritat sobirana i eclesiàstica, estaven juntes. I després del trencament de l'església es va procedir a la homogeneització de la població, q tots seguissin la mateixa religió.
Amb la Pau de Westfàlia q posava fi a la guerra dels 30 anys, el rei va acceptar la sobirania dels senyors feudals i de la terra. Tots eren igual, inclòs el rei. (Feudalisme). Sistema Wesfalià: era l'Absolutisme, el rei reconegut ara té el poder (sobirania) interior i exterior. Lluís XIV deia l'estat sóc jo! El poder estava encarnat en 1 sola persona. S'introdueix l'administració central, l'exèrcit permanent per assegurar el territori, tb busquen introduir la moneda única i el concens del plble és necessari x continuar essent sobirà.
A la Rev. FRA l'element del poble es reforça, la sobirania és cosa del poble. Es posa en qüestió el q la té, s'intenta introduir el sufragi universal.
L'estat nació: 1894 hi havia molt pocs estats, POR, ESP, ALE, ANG, ITA, FRA, BEL, HOL, AUS-HUN, DIN, SWE, RUS, TUR... ITA i ALE q es van formar al s.XIX seran molt agressius, FRA serà 1 estat-nació molt + tradicional. FRA perd 1 guerra vs. PRUS i ALE al 1870-71, i obliga a educar a la població. Es va perdre Alsàcia i Lorena, estaven educats amb elements patriòtics, símbols, desenvolupament dels mitjans de comunicació, servei militat obligatori pq pensen q per poder competir a fora fa falta força interior i estar units.
Després de la 1GM es creen nous estats, molts es trenquen. Els problemes amb q s'enfrontaran els estats seran la desunió del poble, límits de les fronteres, i la possessió de la sobirania (interior i exterior).
Després de la 2GM es mantenen els mateixos països (- els 3 Bàltics), només es canvien les fronteres, quan si canvien és amb la fi de la URSS, la divisió de Yugoslàvia i Txecoslovàquia però continuen tenint els mateixos problemes i els estats històrics tb tenen els problemes.
L'estat de dret: és on impera la llei i fins i tot l'estat ha de seguir les lleis, i si l'inflingeixes has de ser jutjat. Està per sobre l'estat, no vol dir q les lleis siguis bones o dolentes ni democràtiques, només vol dir tenir lleis q s'han de complir (p.ex. no arbitrarietat, no retroactivitat, ...). 1 element important és tenir constitució (n'hi ha q no en tenen). Pot estar present a 1 estat no democràtic.
L'estat del benestar: és on es garanteixen uns serveis mínims universals a la població (sanitat, educació, ...), l'estat remana molts $, i la major part del PIB passa per les seves mans i llavors s'ha de redistribuir i procurar q tot déu tingui feina, treball... Otto von Bismarck es preocupa per l'estat social, + tard, després de la 2GM sorgeix l'època daurada de l'estat del benestar. Distribueixen els guanys dels empresaris per donar-ho als necessitats. Bismarck ho va fer per controlar el poble. Després del 29 tb cal q l'estat gasti i vol eixugar el deute, el dèficit i a través dels impostos recuperar lo gastat. Keynes és l'impulsor de l'intervencionisme de l'estat en $.
Ciutadania social és diferent q la ciutadania política (pots tenir 2 nacionalitat).
El país pioner en l'estat del benestar va ser GBR al 1945 amb el National Service, degut al compromís entre conservadors i laboristes pq durant la guerra l'estat es va gastar molts $ per garantir els serveis i havia d'incrementar els impostos..
Aquest sistema entra en crisis als 70 pq l'estat s'endeuta molt i no recupera $. A la classe mitja ja no li interessen les prestacions i l'estat n'ha d'oferir de noves o retallar-lo i abaratir-lo. La dona vol entrar al món laboral i vol gaudir d'aq servei. L'administració del servei social es pot privatitzar (Thatcher).
2.2.- La nació
És un conjunt de persones q tenen en comú 1 territori, costums, passat comú, història, identificació, llengua pròpia, institucions, estructura $, ... i pretenen arribar a l'autogovern i a la independència $.
En 1 estat tb pot haver-hi 1 sentiment de nació. Nació ve del Llatí NATIO i del castellà i significa, néixer, zona de procedència i tb descendència comuna. Això canvia amb la Rev. FRA on va sortir en els diaris o pamflets de la època. Sieyés FRA va escriure el 3r. Estat, q era un folletó molt important q descriu la nació d'una manera política, "persones q viuen sota 1 llei comuna i represents per 1 legislació". La nació exclou gent, aristòcrates, ... sinò no tindria raó de ser.
En canvi, Herder ALE al s.XVIII feia 1 definició + cultural, "persones educades en 1 mateixa llengua i ha après a expressar-se amb ella i pertany al poble i qui vulgui desposseir-me de la meva llengua tb vol robar-me la nació i la meva manera de viure, l'honor i les lleis del poble".
No sempre política i cultura van lligades a la nació a de vegades hi ha conflictes, a Alsàcia la política és FRA i la cultura de la gent és ALE.
Renan FRA al 1882 tb va fer 1 definició política, "la nació és un sentiment col.lectiu i 1 plebiscit de tots els dies, és la voluntat dels habitants (Autodeterminació), com l'estat federal.
1 conjunt d'habitants regit per 1 mateix govern és la nació jurídica, el q posa al PASSAPORT.
2.3. El liberalisme: democràcia liberal i liberalisme
Podem parlar de liberalisme en 4 àmbits, pot ser 1 cosa de filosofia política (com organitzar 1 estat), amb 1 societat civil permissiva, 1 moviment polític històric contra l'absolutisme o parlar de partits liberals. La paraula liberal ve del Llatí i del castellà i es va utilitzar per 1r. Cop a Cadis al 1812 i el contingut ve de + lluny al s.XVII a ANG quan hi havia les guerres sobre la supremacía del rei, el parlament i religioses. Recordem q es va trencar la unitat religiosa a EUR, va sorgir l'estat sobirà.
1679: Habeas Corpus, no et poden engarjolar sense 1 ordre judicial, no et poden treure la llibertat així com així. 1688: Rev. Gloriosa, posa fi a les guerres, el parlament tria 1 altre rei GUILLEM III d'HOL i s'ha d'adaptar a les peticions del parlament sobre impostos, jústicia independent, llibertat de premsa (opinió).
L'absolutisme el defensava HOBBES, "l'home és 1 llop per l'home" i arriben a 1 pacte social per justificar l'estat absolutista i del liberalisme va ser LOCKE (1632-1704) pensa q el poder polític ha d'estar dividit per assegurar l'autonomia de l'individu. Hobbes i Locke tenien 1 cosa en comú, el pacte i q hi ha d'haver 1 estat mínim (protecció de la propietat). S'han de garantir uns mínims drets pel poble, per això s'han de dividir els poders, independència de la justícia. Tenien el dret de resistir-se, el dret de vot censitari (només pot votar el q té propietat i paguen impostos).
MONTESQUIEU (1689-1755) impulsa la divisió de poders en legistatiu, executiu i judicial. Diu q la gent q ha de votar és la gent q estigui ben formada intel.lectualment i q tinguin $.
ADAM SMITH, pare del liberalisme $, "la mà invisible del mercat", lliurecanvista, oferta i demanda regulen el mercat.
1787 Es fa la Constitució USA q encara està en vigor, només ha sofert pocs canvis. Trets: llibertat de premsa, religiosa, independència dels jutges, drets de la propietat i de la vida, tb divisió de poders i doble divisió de poders, pq no hi hagi corrupció.
Arribem a la Rev. FRA, tb és important pel liberalisme hi ha gent q pensa q va ser bo i d'altres dolent (p.ex. ROBESPIERRE). Jacovins volien 1 Constitució amb sufragi universal masculí però trenca amb altres característiques liberals (divisió de poders, propietat privada...). Contra els liberalistes hi ha els aristòcrates, les masses populars molt influenciables q temen la tirania de la majoria.
CONSTANT (1767-1830) va ser 1 liberal post-rev. FRA i tem q el parlament tiranitzi els individus i el poder ha de ser limitat. Cambra baixa i alta. S'han de posar límits al dret de vot. El liberalisme es comença a dividir (+ conservadors, vot censurat; liberals, vot universal però q estiguin educats...)
TOCQUEVILLE (1805-1859) era dels conservadors, aristòcrata il.lustat se'n va el 1830 a estudiar a USA la democràcia, vol evitar la tirania de la majoria sobre la minoria tot introduint la sobirania popular. Autoadministració municipal, llibertat d'associació així s'autofrenen, llibertat d'expressió...
JOHN STUART MILL (1806-1873) és + liberal i fa el mateix peró a ANG en 1 societat q viu immers a la rev. Ind. La reacció liberal demòcrata a les noves tendències va ser q els obrers participessin en el sufragi, democràcia representativa universal masculina i femenina (sufr. Univ. Indirecte, per frenar la tirania), votaven a 1 representant i aq votava als ministres... o la meritocràcia q consisteix en qui té + formació val + el seu vot i q el vot no sigui secret per evitar extremismes radicals, el liberalisme s'obre a la democràcia.
El liberalisme com a moviment polític, amb la internacional liberal només hi ha CiU, a la socialista el PSOE i a la social demòcrata el PP.
1-El liberalisme polític dura fins 1850, època de revolucions i està en contra l'intervencionisme de l'estat...i a favor de la divisió de poders per frenar.
2-Fins 1890 el liberalisme polític europeu ja està establert i organitzat, comença a haver-hi problemes, amb la formació dels grans partits social demòcrates i el liberalisme es divideix.
3.-El liberalisme entra en crisi 1890-1930 pq la societat es polaritza en classes i es trenca el mapa polític liberal $ monopolitzat per les grans empreses.
4-1930, el nou liberalisme polític s'ha expandit n'hi ha q s'han unit 1 altra vegada, però no és el q era abans, havien de reaccionar a les noves tendències.
Teoria de RAWLS, de la justícia 1974 intenta renovar el liberalisme volent tornar al pacte social, hi ha detalls q o no agraden a uns o altres. Redistribució de les $ + pel qui té -.Càrrecs oberts a tothom, han de saber el roll q desenvoluparan.
Principis q acceptarien tots els liberals: lògica liberal
Els drets de l'individu (dret de la vida, habeas corpus, protecció contra l'estat, ...)
Llibertats màximes individuals (negatives)
Contracte social
Constitucionalisme
Propietat privada Estat de Dret sotmès a la llei
Tots iguals davant la llei
Divisió de poders
Democràcia, sufragi universal indirecte
Pluralisme
2.4. Democràcia.
És el poder del poble (demo) i (cràcia) quina mena de poders?
Abraham Lincoln deia al 1863 durant la Guerra de Secessió: Government of the people, by the people and for the people.
s.V a.C. ja hi havia democràcia a GRE, a Atenes. Funcionaven a partir de polis amb principis democràtics, votaven els homes (- els esclaus i estrangers, democràcia exclosiva), democràcia igualitària (isonòmia, iguals davant la llei; isoptímia, igualtat de respecte; isegòrria, dret d'expressar-se i anar a l'Assamblea), democràcia participativa, tothom pot participar a l'assamblea, adjudicaven a sorts i per rotació els càrrecs administratius, de govern, de jutge i democràcia directe i assamblea sobirana té capacitat per fer les decisions.
Funcionava bé pq les entitats polítiques eren petites i amb certa harmonia d'interessos pels ciutadans, tothom creia + o - el mateix.
s.XVIII J. J. Rousseau, 1712 deia "l'home és bo per naturalesa i la societat el corromp". És jacoví, igual q Robespierre, era de Ginebra (SUI) ciutat-estat q després s'annexionarà a la Confederació Helvètica, era calvinista q decideixen a nivell de la parròquia. Anava contra el concepte de LOCKE (contracte social amb l'estat mínim amb proteccions, cedeix poca sobirania) i HOBBES (contracte social per obtenir pau, l'estat té tota la sobirania). Rousseau pensa contracte social, amb estat de natura pq és bo per naturalesa però cal educar-los per mantenir la bondat i per autogovernar-se, no se cedeix sobirania, s'agrupen contra els desastres de la natura. No hi pot haver tribunal constitucional. Amb justícia independent pq robaria poder.
Les lleis s'executen amb càrrecs rebocables. Tot pq no hi hagi malícia. Cal autoeducar-nos i lliurar-nos d'intermediaris q puguin distorcionar la bondat inicial. Fora partits.
Rousseau va ser aplicat el 1871 a la comuna de París, q acaba amb 1 matança de 30.000 va ser McMahon, hi havia sufragi universal, càrrecs rebocables, divisió de poders, membres eren obrers, expropiació de l'església, sort q només es va fer a 1 municipi.
Comparem Rousseau amb la lògica liberal hi ha alguna contradicció, amb les llibertats positives, ...
Lògica liberal
LOCKE, MONTESQUIEU, HAYEK
representació
llibertats negatives
igualtat davant la llei
propietat privada
individualisme
drets inalienables
divisió de poders
TOCQUEVILLE, MILL, RAWLS, estan entremig.
Lògica democràtica
MARX, ROUSSEAU
participació
llibertats positives
igualtat
bé comú
sobirania popular
sufragi universal
principis de majoria
3.-Els reptes del s.XX: de la 1ª a la 2ª postguerra.
3.1. L'imperialisme i la 1a Gran guerra munidal.
Imperialisme, els estats per natura són expansionistes (des dels Romans fins ara), SHUMPETER diu q l'home té tendència a l'expansió, de vegades violenta i sense motiu racional.
Però hi ha èpoques q no s'expandeixen però n'hi ha q sí.
Finals del s.XVIII USA guanya GRB la guerra de la independència i els imperis es redueixen.
Ÿ Entre el 1500-1800 hi ha la fase inicial de la colonització, els estats de l'Atlàntic com POR, ESP, ANG, ... comencen a colonitzar el món.
Ÿ 1700-1800 Febre colonitzadora i expansionista d'ultramar per aconseguir bons punts estratègics, per comerciar, poblar, ... (ANG).
Ÿ Als inicis del s.XIX no hi ha gaire expansió.
Ÿ Cap al 1870 això canvia i es torna a la cursa pel repartiment del planeta, la terra, entre pocs imperis, dura + o - uns 35 anys i quasi tot el món és colonitzat. Al 1914, el 60% de la població de la terra era colonitzada, 22% eren semi colònies i el 18% eren estats independents q no tenien colònies com AUS-HON, ...
Va ser 1 procés rapidíssim pq la tecnologia va avançar molt en qüestions de comunicació (codi morse, ...), transport (vaixells, ...), ...
Ÿ Pq es necessiten colònies? L'imperialisme (es van inventar aq paraula) és 1 fenòmen social de masses. STANLEY era 1 periodista q va recórrer el Congo. Es feia per fomentar el comerç, per enviar-hi població (presoners, emigrants, ...), per orgull social i nacional, ... SEELEY q parla d'ANG diu q ho fan per tenir bons punts estratègics per expandir-se més, missió d'expansió, l'$ era secundari. KIPLING tb pensa q ho fan per dominar la terra i pot tenir 3 visions diferents: la racista, la nacionalista i la religiosa (cristiana).
Cecil RHODES era 1 gran imperialista, es va basar en Darwin, sobreviu el millor, no el + ben adaptat com diu Darwin en L'origen de les espècies al 1859, la millor raça ha de conquerir.
GOBINEAU, aristòcrata FRA escriu cap a 1853 sobre la desigualtat de les races humanes, n'hi ha de + superiors q d'altres. Richard WAGNER racista fou 1 líder ALE q tb pensava q els blancs eren superiors, va tenir 1 filla q es va casar amb l'ANG, CHAMBERLAIN q tb era racista i va escriure 1 llibre al 1899 on deia q la raça àrida era superior.
La internacional socialista és anti-colonitzadora però van fer 1 moció de censura per canviar aq tendència però va fracassar per molt pocs vots.
Els mitjans de comunicació influeixen en el poble i els obrers.
La visió religiosa era per expandir el cristianisme.
Ÿ L'explicació $ la va fer HOBSON dient q el capitalisme s'havia desenvolupat molt, ara els empresaris demanaven al govern q protegís les inversions a fora la metròpolis pq sobrava capital i així tb s'aprofitaria per conquerir + territori.
LENIN va llegir Hobson i tb MARX, estava a favor de l'expansionisme pq si els colonitzadors hi imposen el capitalisme faran el 1r pas per arribar al socialisme. Lenin diu q l'imperialisme és la fase superior i última del capitalisme i després ve el socialisme.
{Teoria de Marx. Després de l'imperialisme, la perifèria es revolta contra l'imperi i fa la guerra contra l'estat industrial capitalista i imperialista i després s'aconsegueix arribar al socialisme}.
Ÿ L'explicació política seria q es fa per reforçar les línies de comunicació per propòsits estratègics. P. ex: GRB per arribar a la Índia tenen la òstia de colònies (tant per l'Atlàntic com pel Meditarrani, Gibraltar, Madeira, St. Helena, Asunción, Ciutat del Cap; Malta, Xipre, ... per arribar a l'oceà Índic). Tb a Àfrica volien fer del Caire fins a Ciutat del Cap i FRA del Sàhara fins Djibouti i es van trobar a Faschoda i quasi esclata 1 guerra.
Per ANG la màxima aspiració era tenir el màxim de color ROSA al mapa mundi per prestigi (color rosa és el d'ANG per pintar els mapes el seu territori).
Llavors van entrar + competidors ALE i ITA q tb volien colònies i + tard USA i JAP lluiten per expandir-se al Pacífic.
Ÿ L'explicació social: l'expansió exterior es fa a causa de problemes a l'interior. Si es tenen + colònies els obrers i la gent se senten + orgullosos i tenen + prestigi i pensen q és 1 estat amb força mundial. P. ex. FRA va perdre 1 guerra el 1870 contra ALE i + tard conquiesta a sako de territori per Àfrica.
Tb hi ha 1 coincidència entre el proteccionisme i el colonialisme, abans s'era lliurecanvista. 1 país capdavanter com GRB li interessen unes tarifes baixes i països en vies de desenvolupament industrial no els interessa pq volen protegir la seva indústria i els béns, així els productes autòctons poden competir amb els importats. Posen ARANZELS a les fronteres i per això hi ha tanta expansió en tant poc temps. 1r. es posa la bandera i després hi entra l'$.
Causes de la 1a Gran guerra mundial.
La guspira va ser l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran (príncep AUS-HON) a Sarajevo per 1 estudiant serbi.
ALE té molta culpa ja q jugava molt dur a tot o res (pq tenien problemes interiors i volien 1 gran victòria) alhora de conquerir territori, pq va arribar tard al repartiment i tb pq després comença a haver-hi aliances molt complicades ... FISCHER ja diu q ALE té + culpa q qualsevol altre.
Va ser 1 guerra de trinxeres, on la tecnologia va anar evolucionant progressivament amb l'aparició de les metrallets, casc + dur, la màscara de gas, gasos tòxics, amb l'aviació, submarins, ...
Les dones comencen a treballar. Es fomenta el nacionalisme minoritari als països enemics per debilitar-los. ex: ALE ajuda LIT per enfeblir la URSS.
Hi va haver 15M morts dels quals 8,5M eren soldats i 6.5M civils, van morir tb de fam, matances, genocidis, ...
L'estat va haver d'intervenir en $ i per això es va endeutar i va demanar $ a USA i hi va haver molta infació (1923 a ALE valia + el paper q el valor del bitllet).
La democràcia liberal va triomfar, al 1920 però al 1937 la majoria ja tornava a ser autoritària només quedaven els països nòrdics, FRA i TXECOSLOVÂQUIA.
Els grans imperis cauen i sorgeixen molts estats, a ALE hi ha nacionalisme amb ganes de revenja, HON queda molt petit.
Disgregació dels imperis:
Ÿ imperi otomà es va començar a disgragar el 1830, amb la independència de GRE, SERBIA, + tard BUL, ... i després de la guerra és el q va perdre + territori i va entrar en guerra vs. TUR, amb neteges ètniques. ATATURK va néixer a Salònica (GRE) i va fundar TUR, paradoxa, abans era turc GRE.
Ÿ imperi rus cau el 1917 i fan la pau amb ALE i de seguida hi ha la guerra civil Bolxevics vs. Menxevics, apareixen molts nous estats FIN, EST, LET, LIT, POL (torna a ser independent) ex: evolució de les fronteres de POL.
Ÿ imperi ALE el continental es manté força però va perdre totes les colònies. D'$ no estava tocat però li van carregar totes les culpes.
Ÿ imperi AUS-HON s'esmicola la òstia, HON era 1 estat molt centralitzat i promulgava la seva cultura i llengua i hi havia majoria d'hongaresos dins el país, en canvi AUS hi havia 1 repartiment ètnic + igualat i no era tant centralitzat, i els 2 eren socis. Després de la guerra sorgeixen TXEC, donen 1 part a POL, 1 tros a ROM, sorgeix YUG, aq país és com 1 bomba és terriblement inestable, per això hi ha i hagut tantes guerres. Els nous estats tenen entre un 10 i un 35% q no són autòctons del país. Els estats van ser creats pels aliats i no hi havia 1 sentiment comú de nacionalitat, repressió de les minories, tb tenen problemes a l'exterior.
3.2. Nacionalisme i autodeterminació.
1 nació sense nacionalisme no pot existir. Es pot partir d'1 fet cultural, jurídic o primer és la voluntat política i després es fa la cultura i jurisdicció com a USA.
El nacionalisme és 1 ideologia q lliga amb qualsevol altra ideologia, com la democràcia, liberalisme, feixisme, ...
Tipus de nacionalismes:
Nac. unificador: ITA i ALE, q operen a base de diversos estats q es van unificar.
Nac. estatal: FRA, q opera a base d'1 estat existent
Nac. sense estat: com CAT, EUSKADI, TXEC, SLK, ...
Fase A, 4 gats intel.lectuals q recuperen la història i la llengua del seu país, en molts casos s'acaba aquí.
Fase B, organització cultural, redacció d'obres, el tema passa a ser polític. De la cultura es passa a la política. Els protagonistes són les persones amb formació, eclesiàstics, agraris, rendistes, urbans, però els burgesos, no! Vénen a les zones + ben comunicades i poblades. Volen arribar a la societat, és difícil.
Fase C, moviment d'organització de masses, capaç de mobilitzar molta gent. Si acaba bé s'arriba a l'estat-nació propi, o no, i a la 1GM s'ajuda als nacionalismes per debilitar l'enemig sense ni a vegades haver arribat a la fase c i els prometen la independència si els ajuden.
Autodeterminació nacional.
El poble pot decidir el seu estatus. Minoria nacionalista dins d'1 estat q vol anar a l'estat del costat, (irredemptisme), com Alsàcia q va fer 1 referèndum per ser ALE o FRA.
A USA (WILSON, demòcrata "els pobles han de decidir les seves fronteres i q decideixin democràticament i autodeterminin tb"). Volien alliberar pobles dins l'Imperi AUS-HON i Otomà.
A URSS (LENIN) + basat en la realitat i + revolucionari busca possibles aliats.
Els 2 van fer molta propaganda de l'autodeterminació. Defensen l'autodeterminació i s'ha d'adaptar en cada cas concret.
Als tractats de Versalles de pau (1918, 19, 20) els aliats fan la pau amb els vençuts. El dret d'autodeterminació fou important a certs llocs, es van fer referèndums al nord ALE (Schleswick i Holstein) per si volien ser ALE o DIN i a Silèsia per ser ALE o POL. Àustria sorgeix al 1918 volien ser ALE però no els van deixar.
Es va crear la societat de nacions, precursor de la ONU, q defensava les minories, hi havia països q hi volien entrar i n'hi ha q no.
A Àfrica hi ha hagut molts intents de trencar les antigues fronteres colonials però la ONU en molt poques vegades les ha trencat.
1-Les persones es poden autogovernar en 1 barri, 1 grup de persones en 1 territori.
2-Si hi ha autodeterminació per l'estat llavors no n'hi ha per les nacions i si no estàs content pires del país.
3-Autodeterminació només per les nacions comporta q llavors el problema és definir la nació.
3a-dret absolut, possibilitat de secessió, és 1 alternativa possible a l'autodeterminació no estaria oberta a totes les nacions.
3b-no incloent-hi la secessió (separar-se), reduint l'autodeterminació amb altres alternatives. Com "l'enclave", és 1 país envoltat per 1 altre. Com passa a alguns llocs de Rússia. És 1 motiu per excloure el dret de la secessio q vol dir separar-se. En 1 país on hi hagi 1 majoria A i 2 minories B i C, no es pot donar l'autodeterminació a la B pq oprimiria a la C pq estan al mateix territori i la B és + gran q la C.
Explicació pel nacionalisme, etnicista, instrumentalista i funcionalista.
Etnicista: la gent defensa la seva identitat primordial, quan neixes et trobes amb 1 llengua, cultura, ... Ètnia és com 1 extensió de la família, el llinatge. Tots volen q els seus gens perdurin + i +. L'ètnia tb té tradicions comunes.
Instrumentalista: és la posició oposada a l'etnicisme diu, el nacionalisme precedeix les nacions. Llengües i cultures nacionals virtualment inventades per fomentar el nacionalisme. P. ex. la sardana abans era 1 ball local de l'Empordà, amb el pas del temps el nacionalisme ho converteix en ball nacional. Instrumentalitzen, inventen les tradicions, els nacionalistes agafen elements identificatius d'abans q existís 1 sentiment nacional. El nacionalisme és 1 invent modern.
Funcionalista: en 1 principi hi ha dispersió, però s'aniran creant vincles i es comunicaran, tb creuen q el nacionalisme és 1 idea moderna. Sorgeix amb la aparició d'activitats econòmiques, i es formaran comunitats cohesionades. Amb la industrialització es potencia aq cohesió social. És 1 element q reflecteix progrés i modernització.
GELLNER diu el nacionalisme engendra nacions i no pas al revés, alguns nacionalismes agafen cultures preexistents, altres inventen cultures i d'altres les eliminen. És 1 realitat ineludible.
El nacionalisme és 1 principi polític q sosté q ha d'haver-hi congruència entre la unitat nacional i la política. P. ex. a Irlanda (abans de la industrialització) els aristòcrates parlen ANG, els eclesiàstics LLATÍ, i els comerciant i el poble IRL, hi ha molta diversificació i poca comunicació entre ells. Durant la industrialització sorgeix el nacionalisme i es necessita 1 home estàndar. Es vol estandaritzar la cultura. El nacionalisme va en contra del q es pensa estandaritzar, és culturalment + pobre. El nacionalisme s'homogeitza.
DEUTCH diu q la història humana està diversificada en diferents nuclis i nusos de gent en llocs favorables i entren en contacte mitjançant la comunicació.
POBLE=és 1 grup de persones q s'entenen + bé entre ells q amb d'altres.
NACIÓ=creen institucions, ideologies, símbols. Això va creixent de mica en mica i la industrialització hi contribueix.
3.3. El comunisme.
El socialisme sorgeix +o- al s.XIX als anys 1830. Hi ha 1 moviment liberal a FRA. El socialisme sorgeix com a 1 model en contra. Clama a favor de la igualtat de possibilitats i s'estén entre artesans i obrers. Fins i tot demanen 1 igualtat de resultats.
Socialisme utòpic: és 1 ideologia d'esquerres i és utòpica pq no es pot arribar a la perfecció del q ells demanen i està destinat al fracàs. CABET diu q s'han d'establir entitats cooperatives, 1 grup q s'autogoverni i organitzi. FOURIER parla dels Falensteris q són associaciaons cooperatives, com petites ciutats, si és + gran hi haurà corrupció. OWEN tb vol crear societats cooperatives i ho vol posar a la pràctica amb empreses, tots creuen en el valor de l'autogestió i la cooperació. SAINT SIMON creu en la ciència i en el q treballa de debò. Diu q amb els nous invents el treballador tindrà temps per formar-se i estudiar, ...
Via insurreccional: amb BLANC, BLANQUI i BABEUF, diuen q el poble s'ha de preparar i revoltar-se i assolir el poder. BLANC defensa 1 intervenció de l'estat als medis nacionals, crea els tallers nacionals q són fàbriques, financiades per l'estat, gestionades pels treballadors i fracassa per la mala gestió dels obrers i les traves q hi posa la burgesia.
Llavors sorgeixen teòrics científics com MARX i ENGELS, es diferencien dels anteriors per ser els creadors d'1 socialisme científic + sòlid i pràctic= el comunisme. Estudien la via per arribar al comunisme. Practiquen la dialèctica de contraposicions de tesis/antítesis=síntesis (materialisme històric), tota tesis porta intrínsecament 1 antítesis i la lluita q neix porta a la síntesi q es converteix en tesis i torna a sortir l'antítesis (cercle viciós). P. ex . la lluita de classes, burgesia vs. prolateriat en el sistema capitalista. El marxisme parla de la dictadura del proletariat. Marx i Engels pensen q la fase revolucionària ha de ser ràpida. A la 1a INTERNACIONAL (1864-1872), q és 1 federació d'organitzacions obreres hi havia gent de moltes tendències, Anarquistes, Socialistes utòpics, Socialistes, Comunistes.
L'Anarquisme: o moviment llibertari. És el domini de ningú, no hi ha poder ni domini. No els agrada organitzar-se en partits i diuen q els marxistes són autoritaris, és el liberalisme portat al màxim extrem, l'individu és la base de la societat (individualisme). No volen arribar al poder, el volen abolir. Els individus es poden associar lliurement, però en assemblees. Practiquen l'acció directe q vol dir actuar sense intermediaris, i de vegades usen la violència. Per ser anarquista no cal q es sigui obrer, o pot ser tothom.
Pierre PROUDHON diu q la propietat no és merescuda, és 1 robatori. Ell tb és socialista utòpic. Està a favor de la cooperació i la producció artesana, deia q Marx pertanyia a 1 partit burgès. L'anarquisme defensa l'individu en contra la massa dels febles q són els comunistes.
BAKUNIN era rus i confia en la pagesia com 1 força revolucionària. S'organitza en societats secretes. Tampoc exclou la violència. Pensava q el colectivisme satisfaria a tothom pq tots tindrien treball. Les diferències entre Bakunin i Marx van acabar amb la 1a internacional.
Príncep rus KROPOTKIN, era anarquista-comunista. El treball i els diners rebuts no van lligats, pensava, sinò q rep + qui + ho necessita.
L'anarquisme no té doctrina.
A Catalunya hi va haver anarco-sindicalisme i es van basar en les societats de producció.
Les diferències entre el Marxisme i L'anarquisme són q marx vol ocupar l'estat per després destruir-lo, per l'anarquisme l'estat és 1 fre per la llibertat. Els marxistes s'organitzen amb partits en canvi pels anarquistes neguen q algú mani, volien només assemblees. I finalment el paper dels pagesos marx no creu en ells com a força revolucionària mentre q bakunin sí pq va conviure amb ells.
El socialisme després de Marx:
Quan ell va morir el socialisme es va dividir en diverses tendències.
BERNSTEIN era 1 revisionista marxista ALE (de dretes), s'adona q la societat està canviant moltíssim, sorgeix la classe mitja q té + poder, q evita el poder revolucionari, lo de marx no passa, Bernstein no aboga per la revolució sinò per la via democràtica.
KAUTSKY era TXEC (del centre) pensa q Bernstein és 1 enemig pel partit social-demòcrata, diu q el capitalisme s'enfonsarà per ell sol. Pensa força igual q Bernstein, tampoc vol revolució.
Rosa LUXEMBURG era ALE (d'esquerres) tb ella no refusa la via revolucionària, tb hi ha LIEBKNECHT, i LENIN q matisa el paper dels pagesos, pensa q els obrers s'han convertit en burgesos i explontaran als negres del 3r món per això està a favor del colonialisme i q siguin ells qui iniciin la revolució.
La 2a Internacional la formaran Bernstein i Kautsky i aposten per la via democràtica, i acabarà amb la 1a GM. I la 3a Internacional o Komintern la formaran R. Luxemburg, Liebknecht i Lenin q volen passar al comunisme.
RÚSSIA era 1 país retrògrat q no havia conegut la revolució agrària, no té expressió parlamentària.
Degut a les conseqüències de la 1a GM els russos paguen amb ser el país amb + víctimes i 1 crisi $ q incrementa els preus 1 500%, tampoc tenia gaires obrers.
1904-05 RUS entra en guerra vs. JAP q guanya i degut això fan la peli "Potemkin".
1917 hi ha la revolució de febrer q la fan els liberals, social-revolucionaris, bolxevics, ... molts. el Tsar abdica i es procedeix a fer 1 constitució. Fan 1 govern provisional en qual és dirigit per KERENSKY. Els obrers voten uns consells rev. q són els SOVIETS. No assoleixen el poder pq no van fer la reforma agrària i tampoc van aconseguir la pau durant la 1a GM.
Rev. d'octubre. Els bolxevics van esclafar la majoria (q eren menxevics amb Kerensky, tsaristes, nacionalistes UCR, +FRA , +ANG, +USA, ... ) pq no es van posar d'acord i eren forces molt desiguals q no pensaven el mateix, van ocupar zones a St. Petersburg i Moscow i ells si q van fer la reforma agrària i la pau amb ALE ... i de seguida es va passar a la guerra civil russa (1918-21) on van morir 8'8 M.
Les mesures socialistes durant la guerra civil presen per Lenin es van aturar, es privatitzen territoris, hi ha 1 xic de capitalisme, es suavitza la política bolxevic.
LENINISME: les diferències entre ell i Marx són q Lenin estava a favor de l'imperialisme pq pensava q era la última fase del capitalisme. La teoria i la pràctica es basa en ell i en 1 partit minúscul molt ben organitzat i ben formada, era molt centralista. La dictadura del proletariat és 1 fase + llarga quan l'estat encara hi és però dominat pel partit comunista i es diu socialisme (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, URSS), el problema és q l'estat es va perpetrant sempre.
1919 comença la 3a Internacional q dura fins la 2a GM q lidera ell des de Moscow.
1924 mor Lenin i comença la lluita per la seva successió entre TROTSKY (mor al 1929 a Mèxic) i STALIN.
Trotsky pensava q la URSS es burocratitzaria i s'ha de fer 1 rev. ràpida i a tot arreu. En canvi Stalin 1r volia fer la rev. ben feta a la URSS i després exportar-la a fora. Es força la industrialització, expropien terres dels KULAKS (pagesos rics) i fomenta el nacionalisme. Al final guanya Stalin q durant les purgues mata a + de 20 M. Mata a molts Kulaks, anti-rev, menxevics, de tot inclòs als mateixos bolxevics.
XINA:
Xina abans del'invasió estrangera era 1 país autosuficient, 1 imperi tancat i autàrquic amb 1 emperador comú. Després van venir els colonitzadors portuguesos, anglesos q van comercialitzar i importar OPI, la guerra del OPI. Sempre hi ha hagut 1 partit dominant, el GUOMINDANG, era nacionalista i va acabar amb la guerra civil xinesa. El seu líder era SUM YA TSEN i el va succeir CHIANG KAI-SHEK. Els comunistes a la xina eren minúsculs (governats per MAO TSE TUNG) i s'alia amb el guomindang i llavors els enemigs eren els feudalistes, els senyors de la guerra (els generals de províncies) q van caient vençuts per Kai-shek i Mao tse. Kai-shek volia eliminar els comunistes i els va fer fora, aq s'alien i s'agrupen en 1 zona al 1935.
Al 1937 Japó envaeix la costa est de xina hi entra en guerra fins el 1945. Tots els xinesos s'alien i comunisten i guomindang tb tornen a ser amics, volien alliberar el seu país de JAP, volen l'alliberament nacional com a força rev. Els comunistes fan 1 discurs pels pagesos i se'ls guanyen. Al final xina guanya i Kai-shek pren el poder però no fa la reforma agrària i hi torna a haver 1 guerra civil entre Kai-shek i Mao tse.
1945-49 Mao tse guanya i Kai-shek pira a la illa de TAIWAN.
1949 xina comunista, 1958 hi ha el gran salt endavant descentralitzat per intentar industrialitzar el país.
1960 quan Stalin mor hi ha coexistència pacífica entre els 2 blocs i això contradiu a Mao tse, no li agrada i hi ha 1 distanciament URSS-Xina hi comencen les friccions per les fronteres comunes, però al 1964 xina obté la bomba atòmica i tots es respecten.
1966 es du a terme la rev. cultural feta per la guàrdia roja i Mao, és 1 crítica als intel.lectuals q els envia al camp, al final a Mao no li agrada aq rev. i s'alia amb l'exèrcit per frenar el moviment d'extrema esquerra. Xina és + descentralitzada q la URSS.
1976 mor Mao Tse Tung.
3.4. Feixisme, nacionalisme i segona guerra mundial.
A ITÀLIA
El gran teòric del feixisme és MUSSOLINI i aq mov. va néixer a ITA gràcies a ell.
1919 Existia 1 partit, els Fasci di combatimento. El feixisme és 1 fenòmen relacionat amb la 1a post guerra. Els ITA van guanyar la guerra però no se'ls va compensar prou i estaven descontents (victòria mutilada) pq volien + terres per l'Adriàtic. Els costa reestructurar l'$ pq tornen els soldats. Mussolini havia esset socialista i anava en contra els bolxevics.
1921 La tendència es transforma en partit
1922 Marxa sobre Roma i pren el poder (camises negres a ITA, marrons a ALE, blaves a ESP, verdes a HON, ...).
1924 Aconsegueix el poder democràticament.
Acaba la fase de moviment i comença la fase de sistema. Sistema unipartidista (cappo) però hi ha tb 1 rei. Vol sincronitzar la societat, desmontar les seves xarxes i muntar-ho al voltant del líder.
1927 Carta del Lavoro parla de la nova fundació dels sindicats. Hi ha representants de l'estat, empresaris, obrers, tb hi ha relació amb l'església, religió catòlica.
Trobem el síndrome d'estatalització del partit, adaptar-se a les pautes estatals, es despolaritza l'estat i el feixisme engega 1 política d'expansió.
1935 Mussolini conquereix Abissínia, ja tenia altres colònies tb.
1939 annexiona Albània.
A ALEMANYA.
1920 NSDAP q és 1 partit parla de trencar el tractat de Versalles, però és 1 partit minúscul.
1923 Hi ha 1 hiperinflació, HITLER i col.legues volen fer 1 cop d'estat a Munich i falla i l'engarjolen.
A partir del 1928 els vots del partit NAZI es disparen, passen del 3% al 40% al 1932, els comunistes van treure 1 15% dels vots. Per això va néixer la Rep. de Weimar q era 1 coalició entre feixistes i comunistes i es decideix fer canciller el líder del partit majoritari, 1933 HITLER esdevé canciller. El voten agricultors, joves, estudiants, vells soldats, classes altes, protestants, ...
El partit estava format per 28% obrers, 20% empleats, 14% pagesos, ... i la societat ALE 46% obrers, 9% empleats, ... era 1 partit interclassista però diferent a la societat.
La fase sistema tb incloia la sincronització de la població q estava supeditada a realitzar diverses activitats (mili, servei de treball, ...) tb hi va haver repressió, rearmament i es va gastar molta $. Va practicar 1 política contra l'atur.
Fins el 1933 els nazis eren revolucionaris després es van tornar + conservadors.
Té molt d'èxit en política exterior. Fa 1 pacte amb ITA, ALE i JAP anti-komintern contra el comunisme.
1939 intenta envair POL i esclata la 2a GM. En la qual hi van morir 50 M, 35 M a Europa i 15 M a la resta del món.
HITLER tenia tot el poder en les seves mans, era president i canciller. Hi va haver altres països feixistes com SVK, HON, i tb intents frustrats a GBR (Mosley) i a FRA.
La diferència entre 1 règim autoritari i 1 de feixista és q en l'autoritari hi ha 1 control + estricte de la població, qui no està a favor d'ells està en contra per això eduquen a la població.
IDEOLOGIA FEIXISTA:
És 1 combinació d'elements q tb pot tenir gent q no és feixista.
Va en contra dels ideals de la Rev. FRA, en contra de la llibertat, igualitat i fraternitat, però no per tornar a la situació tradicional d'abans. Anti-rev. (FRA) i revolucionari, activista.
És antiparlamentari. Només existim nosaltres i tots els altres, dicotomia.
L'últim objectiu de la política és la guerra. Hitler.
És tb antiintel.lectual, nega el principi d'objectivitat, és 1 senyal de feblesa.
És elitista, tots els vots no valen =. Tu no ets res, el teu poble ho és tot. L'home neix dins 1 comunitat i fora d'ella no és res. Hitler.
No són democràtics, però ells diuen q sí.
Són molt nacionalistes, la nació ofereix 1 refugi i a canvi et demana entrega i fe.
És centralista i estatalista, encarnació de la voluntat, l'estat ha d'educar a la gent. Hem de recuperar el poder de lideratge.
Per Mussolini, l'estat ho és tot, per Hitler l'estat és 1 mitjà.
Són racistes, teoria de l'home valuós, la raça ària. Controlar q es crii la raça bona.
Política expansionista, si hi renuncies estàs en decadència diuen. Teoria de l'espai vital de Ratzel.
Guerra contra els jueus i la URSS, anti-comunistes i xenòfobs.
1.- Models de feixismes i totalitarismes -> 1 de les formes de totalitarisme és organitzant tota la població des de petits, pensen en dicotomia, o estan a favor de nosaltres o estan en contra (o tot o res), sincronitzen la societat (allò d'educar-los des de petits), l'art, la cultura, les pintures, el cine, la publicitat, la policia secreta, i a+ hi ha camps de concentració.
2.- D'altres pensaven q el 1r. totalitarisme era el comunisme i els nazis era 1 còpia creada per lluitar contra l'Stalinisme (això diuen els historiadors de dretes ALE), el feixisme usa el capital financer, moltes empreses multinacionals cooperen amb el feixisme. El feixisme sorgeix quan hi ha equilibri entre la burgesia i el proletariat i aprofitant la decadència de la burgesia el proletariat intenta prendre el poder.
3.- N'hi ha q pensen q el feixisme és 1 fenòmen de trànsit en societats q encara no han fet la revolució burgesa i sorgeix i amenaça al comunisme. Es troben entre el feudalisme (terratinents) i la rev. industrial, la majoria de vegades sorgeix en països nous creats fa relativament poc.
4.- El feixisme i el nazisme són diferents, per la funció de l'estat, l'església, ...
I arribem a la 2a GM quan ALE per la seva política agressiva d'expansió envaeix POL el 1939 i desencadena la guerra a Europa. Es distingeix de les altres pq la majoria dels morts ja no són militars ( + o - 20 M) i de civils 30 M, (12 M entre jueus, URSS i presoners; 14 M de fam; 1 M per bombardejos i 3 M a Xina, + o -).
Després de la guerra, la URSS és la q guanya +. S'inicia la època de la guerra freda, el rearmament, la cortina de ferro o taló d'acer, o la divisió entre comunisme i capitalisme.
3.5. El tercer món i la descolonització.
1949 la URSS fa explotar la seva bomba nuclear i es funda la OTAN per por a entrar en 1 altra guerra nuclear (qui tira primer mor segon, però moriran els 2) contra els USA.
La URSS durà desde 1949 fins 1989 i el món va estar dividit en 2 blocs. Quan Stalin mor el succeeix Nikita Krushov. Si algú començava la guerra nuclear "qui tira primer mor segon, però moriran els 2", tb s'enfrontaven els estats satèl.lits. El Pla Marshall ajudava econòmicament després de la guerra. Fins els anys 1960 hi va haver enfrontaments dur, després ja es va suavitzar.
Al 1945 els països q tenien colònies eren FRA: ITA; BEL; HOL; GBR; USA; JAP; DIN; ... i es va iniciar 1 procés de descolonització q va ser 1 fenomen q va afectar a tots els països + importants i els seus imperis es dissoldran.
Procés de descolonització per guerra o pau.
A Àsia, la Índia i Pakistan 1947 es van independitzar per pau, no fou el cas amb Indonèsia 1949 ni Vietnam i Indoxina FRA 1954. A Àfrica al 1960, 17 estats es van independitzar pacíficament menys Argèlia, 1962 i Mozambic i altres països tb van obtenir la independència.
En alguns casos hi ha diverses fases abans d'independitzar-se i q comencen abans de la 1 GM, com el cas d'USA al s.XVIII. El cas és q els colonitzats van començar a tenir consciència local i els q se'n van adonar foren els q estaven en contacte amb el país mare q normelment eren soldats q es van impregnar de les idees de la 1 GM, el nacionalisme, ... i volien la independència.
A la 2 GM ja es va veure q els colonitzadors tenien febleses a la 1 GM i voldran aprofitar l'avinentesa per aconseguir la independència.
Els estats q s'anaven independitzant o es feien capitalistes (1r món), o comunistes (2n món), o a cap dels 2 i seran el 3r Món.
1955 se celebra la conferència de Bandung a Indonèsia.
1961 hi ha 1 moviment dels no aliats a cap dels blocs, el 3r. món, per organitzar-se i no té èxit pq hi havia molta heterogènia. P.ex. YUG amb TITO, EGY amb NASSER, o INDIA amb NEHRU, ...
Problemes de la post independència.
Els estats nous són estats artificials fets amb regles de medir, fetes sobre el mapa, seguien paral.lels o meridians, ... q són les ex-colònies. P.ex Nigèria, al 1960 fou independent i per començar el nom se'l van inventar els colonitzadors. Les fronteres tallen a les ètnies i a + n'engloben a moltes de diferents, i tb llengües, religions, cultures, costums diferents q a la llarga portarà problemes.
Els colonitzadors tenien 1 tàctica, tenien 1 ètnia col.laboradora i la posaven en contra les altres. Hi ha molt poques capes mitjanes (no hi ha classe mitja q tenen el poder) per contra hi ha molts pagesos.
Estratègies de desenvolupamen dels països del 3r. Món:
1.- Teoria $ clàssica d'A. Smith. Q el mercat es desenvolupi, sense aranzels, a favor del lliurecanvisme, Ricardo ANG diu com q ANG és 1 dels primers industrialitzats vol lliurecanvisme però els altres volen proteccionisme per desenvolupar-se, Keynes vol q l'estat intervingui en $ per afavorir la industrialització. Q l'estat posi traves a l'entrada i així fomenta el propi desenvolupament, llavors la indústria autòctona substituirà les importacions. Abaratir la moneda tb afavoreix les inversions. S'usa als anys 1940-50 i dóna + força a l'estat.
2.- Teories de la modernització, 1950, no tots és diners, hi ha d'haver educació de la gent analfabeta, bones comunicacions, ... i així es fa 1 desenvolupament integral, ho engloba tot. Confien en l'efecte difusor q mobilitzarà als veïns q ho copiin i tb es desenvoluparan, no sempre va donar bons resultats.
3.- Teories de la dependència, finals dels 1960 i 1970 com passava a l'Amèrica del Sud operen en el concepte del centre i la perifèria, entre els 2 hi ha relació de dependència pel desenvolupament però per fer-ho de debò la perifèria hauria de trencar amb el centre, independència política i $ han de ser autàrquics.
4.- 1980 i 1990 hi ha 1 renaixement del liberalisme $ marcat per 1 retorn a les teories clàssiques del lliurecanvi, es vol integrar al 3r. món als països industrialitzats, q posin divises, productes, ...
5.- A partir dels 1990 falta 1 pauta clara, hi ha restes de totes les teories, 1 barreja de tot.
4.- Els reptes del s.XX, cap al món actual.
4.1. La globalització i la integració europea.
La globalització i la integració europea és 1 conseqüència de la 2 GM, hi va haver 1 moviment social europeu d'integració europeista. Es volia 1 europa unida, acabar amb la rivalitat ALE, FRA i tb ALE estaven interessats per ser acceptats com 1 poble +. Es va fer 1 unió però només en estats d'occident pq el món estava dividit en 2 blocs.
Els + entusiastes són els q volen fer els Estats Units d'Europa (EUE) q vinguin estats federats dins a Europa amb òrgans supra estatals, n'hi ha q volien 1 confederació d'estats amb col.laboració sectorial.
1949, es va crear la 1a institució, el consell d'Europa, 10 estats ajuntats fan 1 convenció europea dels drets humans q acaba al 1950 on afavoreixen els drets individuals dels estats membres. Defensa les llengües minoritàries.
La Unió Europea va néixer gràcies a la reconciliació ALE, FRA q es van posar d'acord per cooperar i van crear la comunitat de ferro i carbó al 1951, q tenia 1 vessant clarament $ i 1 altre de político-militar.
El mode funcionalista de Schumann i Monnet diu q volen integrar 1 sector en l'$ q sigui comú i després tot seguirà, les institucions polítiques, ...
Els federalistes, en canvi, primer volen crear les institucions i després ja es crearà la unificació $.
Ara ja tenim la unificació d'ALE, FRA, ITA i el BENELUX= 6 països.
L'intent de fer 1 defensa comuna fracassa al 1954, el q fan és apuntar-se a l'OTAN.
En $ progressa +, al 1957 al Tractat de Roma la unió dels 6 modifiquen els aranzels a les fronteres per comerciar entre ells i fan altres decisions com la política agrària (q dóna subvencions, acord amb els preus, assegurances, ... )=CEE.
1963 s'uneixen DIN, IRL i GBR= 9.
1981 GRE= 10.
1986 EPS i POR= 12. La bandera té 12 estrelles!
1995 AUS, FIN i SWE= 15.
I l'evolució dels noms: CEE, comunitat econòmica europea, CE comunitat europea i finalment UE unió europea, SUI i NOR no hi han volgut entrar per 2 cops, en canvi no deixen entrar-hi a TUR ni altres ...
Es deia q la UE tenia 1 gran poder $, tenia poc pes polític i era 1 cub militar (KK).
1979 es crea el parlament Europeu.
1985 acta única europea.
1992 Tractat de Maastricht (són 3 tractats) q parlen sobre el camí cap a la unió política poc abans havia caigut el mur de Berlín i el comunisme.
1997 es fa 1 revisió a Amsterdam de Maastricht. Són canvis simbòlics, el passaport d'= color, desenvolupament dels aspectes tradicionals, moviment de persones, mercaderies, tb de capitals financers i de serveis, hi ha 1 mercat comú realitzat simbòlicament per l'EURO. GBR i DIN no volien la moneda única i GRE ho ha acceptat fa poc. Tb hi ha 1 carta social q GBR tc l'ha firmat, q parla de cooperació judicial.
Tractat de Shengen signat per 1 part dels països q controla els immigrants.
Cooperació en la defensa, fan política exterior comuna.
Pressupostos: per l'agricultura 47% i la política regional i estructural el 35%= ja és + del 80%.
POR, ESP, GRE i ALE oriental són els q cobren +. On les regions on tenen 1 75% de salari mig arriben les subvencions fortes.
Competències dels estats, a la UE no hi ha constitució, hi ha molts impostos, seguretat social, política del benestar, educació, política, ciutadania, ...
Institucions, la comissió europea presidida per Romano PRODI seria l'executiu UE.
El consell de ministres serien els legistadors UE, de les finances, $, lleis, ... i amb el parlament són els co-legisladors.
Els vots no valen el mateix, cada país té 1 número de diputats q no és proporcional a la població.
El futur de la UE.
Escenari 1.- es converteix en 1 estat federal de debò, amb competències, ...
2.- q quedi com està ara, en certs temes integrat i en d'altres els països tenen la última paraula, estaria entre federal i confederal.
3.- q faci 1 pas enrere, només junts per la unitat $, amb ampliació de la UE però només en termes $.
4.- la europa de les fronteres variables, existiria 1 nucli dur i restringit (ex. Benelux) q accelera cap a la integració i d'altres q estan fora. Europa de vàries classes, a l'euro no hi són pas tots 15.
5.- l'europa de les xarxes, europa no té gaire burocràcia. Entren en contacte per obtenir-ne. Països es posen d'acord per fer les decisions polítiques té avantatges i inconvenients. Segons l'àrea política entren en contacte uns països o uns altres.
LA GLOBALITZACIÓ:
Els historiadors diuen q el s.XX va començar al 1917 com a conclusió final de tot el q va succeir al s.XIX i acaba al 1989 quan cau el mur de Berlín i amb ell el comunisme i s'obre 1 altra etapa nova.
Abans de 1917 predominava el liberalisme, l'estat-nació, el socialisme, colonialisme, després del 1917 neix el feixisme, s'inicia la descolonització, la guerra freda i després del 1989 comença 1 nova etapa de globalització, pluralitat cultural, integració, ...
Globalització i estat-nació: és 1 terme q va sorgir del periodisme. No té 1 diferència gaire científica, és poc clar. Abarca molt temes des de l'ecologia (efecte hivernacle), l'$ (competició de les empreses). Mc Luhan pensa en 1 "aldea global", al 1960 gràcies a la TV tot el món pot veure i saber el q passa quasi a l'instant.
Globalització en l'$, és més ràpida a l'hora de fer transaccions, les noves tecnologies tb ajuden molt.
Al s.XX hi havia la tendència a crear entitats enormes com La fàbrica de Henry Ford, el fordisme, tota la plantilla en la mateixa fàbrica i amb 1 organització sindical, ara ha canviat i hi ha + descentralització de la producció.
Globalització demogràfica, dels pobles i d'èlits, hi ha molts empresaris q viatgen constantment, gent q emigra,...
Globalització cultural, Mc Donalització en alimentació, tothom consumeix productes semblants, com Coca Cola q al 1992 fan publicitat igual per tot el món, la gent tendeix a tenir els mateixos hàbits de vida, imita la cultura occidental.
Algun procés pot portar a la fragmentació, Globalització i fragmentació. Els mitjans de comunicació poden ajudar a fragmentar i no a integrar. P.ex els magrebins només es relacionen entre ells, hi ha missatges a internet q són amb llengües minoritàries.
1.- Tots aq processos de la globalització van en contra de l'estat-nació. Pel q fa a al sobirania és difícil q l'estat-nació controli la seva $ si les empreses multinacionals de vegades tenen més poder q els propis estas. L'estat nació estava vinculat en la defensa del seu territori i ara no és tant important, hi ha sufragi universal i estat del benestar amb la seva redistribució no té sentit pq mantenir-lo seria contraproductiu. El control de les idees, la TV ho difon tot i és difícil censurar-ho, segons profe l'estat-nació està a les acaballes i els q volen mantenir-lo estarien a la banda dels perdedors.
¿OHMAE?
2.-N'hi ha q diuen q l'estat-nació no està acabat sinò q pateix 1 canvi de rol. Les empreses transnacionals i el comerç entre països s'està intensificant però no és global a tot arreu, ni en tots els àmbits, i allà si q es pot controlar els fluxos financers i així podrien posar impostos. Pensen q l'estat encara controla forcen elements de l'$ i els orienta. Ni el gran capital voldrà acabar amb l'estat-nació, q és l'únic actor legitimitzar per regular certes coses q s'han de regular anualment, en teoria perden sobirania a casa i en guanyen internacionalment. P.ex. les migracions.
A certs àmbits l'estat creix, sobre la vida privada (fumar al metro, parelles no casades, homosexuals, ...) i la sobirania en aspectes $ baixa.
Diferències entre estats, USA, JAP, l'estat-nació encara existeix i té força de decisió, a Europa li baixen les funcions i sobirania i al 3r món encara no s'ha desenvolupat
Amb la globalització l'estat-nació perd capacitat de decisió en temes culturals, $, ...
Escenaris:
1.- Globalització incontrolada, món $ liberal, decisions no controlades, món competitiu i productiu, poca democràcia.
2.- L'estat-nació es manté, però no és tant sobirà com abans, seria 1 dels actors principals del món, cooperaria amb les empreses i altres estats, tindria 1 funció de control democràtic indirecte.
3.- ONG's, intervenció de la democràcia participativa però mitjançant associacions ONG.
Els actors serien les empreses, estats i societat civil.
4.2. La fi de la URSS i el bloc de l'est.
Ja hem dit q el s.XX dura molt poc 1917-1989 i la lluita se centrava a la 2º meitat del segle entre el capitalisme i el comunisme i aq règim es va esfondrar, tot i q tenia 1 sistema de repressió formidable. Gràcies a Gorbatxov, la Perestroika, des de dalt i de manifestacions del poble des de baix, la transició es va fer pacíficament.
L'antiga URSS era 1 estat totalitari sota el règim d'Stalin. Organitza la població des de q neix fins q mor, no hi podia haver neutralitat si ho eres, eres enemig i et mataven. Hi havia 1 únic partit. Al 1977 van fer 1 constitució i el partit estava força ben dirigit i orientador de la societat.Els drets estaven sotmesos, havien de servir al poble i l'estat, al servei del sistema socialista. Tenien drets i deures socials q afectaven la vida privada i no estava separada de la vida pública, al contrari q la democràcia liberal q té uns certs límits inviolables.
A les eleccions hi havia 1 99'9% de participació (impossible), van guanyar la 2º GM vs. ALE i ITA.
El règim va caure pq:
1.- Causes $, l'$ de planificació quinquenal no podia funcionar, el capitalisme es mantenia en equilibri (oferta i demanda). El valor d'1 bé a la URSS era decisió burocràtica i estatal. Alguns productes no costen res i d'altres molts. Es va complicar + amb l'entrada de les noves tecnologies. Hi va haver 1 salt qualitatiu q la URSS no va poder fer.
2.- Fracàs del projecte de l'home, educat per viure en 1 sistema, la gent no tenia aq capacitat. Volien 1 societat sense classes i es creà 1 classe burocràtica corrupte. El partit mantenia l'estabilitat. La fi de la URSS estava relacionada directament amb la crisi del partit.
3.- Crisi exterior tb, el conflicte amb Afganistán va costar molts $ i morts i URSS va perdre.
4.- Cursa armamentística, la URSS no podia mantenir el ritme.
5.- El multinacionalisme q hi havia a la URSS quan acaba 2º GM eren 15 Repúbliques independents, i tenia 1 constitució en la qual hi havia el dret a l'autodeterminació i la secessió. Mapa de la URSS composat per 15 nacions titulars, Repúbliques autònomes, Regions autònomes, estaven jerarquitzats, no totes les nacions eren =. Però el partit únic no estava federat (PCUS). Existia 1 reconeixement nacional (RUS, UKR, ALE, jueu, ..., per la ciutadania) i una segona per la nacionalitat, les fronteres eren força artificials.
6.- +Problemes de la globalització, se senten insegurs i la nació els pot donar certa seguretat.
*El procés va ser molt ràpid en 3, 4 anys es van dissoldre la URSS, TXE, RDA/RFA, YUG, però POL, ROM, HON, BUL canvia el sistema $ i prou no es divideix el país, per la història estatal.
12 de les 15 repúbliques de la URSS seguiren la relació amb Rússia (- les 3 Bàltiques, LET, EST, LIT) i formaren la C.E.I (comunitats d'estats independents). A aq països tenen problemes de minories q són molt nombroses. Abans RUS 280M hab, ara 150M. Hi ha nacions q els autòctons no són quasi ni majoria, 50% del país, 50% de fora i la majoria de vegades són rusos. Hi ha molta gent q emigra (ALE, RUS, jueus, ...) q són molt qualificats professionalment.
Té problemes geogràfics, quan hi havia el tsar els ports del nord estaven congelats i anaven a la mar Negra, Sebastopol, Crimea, o a Vladivostok o mar Bàltic (q van perdre), el Caspi és tancat però té petroli. Les repúbliques successores tenen + recursos.
País + gran del món RUS, 2º CAN. El 20% de la RUS no són RUS ètnicament es distingeixen per la llengua, religions diferents, ... (tàtars, ...).
L'$ baixa en 1990-98 en 50% hi ha hagut de demanar crèdits a USA. Però té exèrcit i armament molt fort. RUS viu de l'exportació de recursos naturals, gas, petroli... El partit + fort a la cambra baixa, la DUMA són els comunistes, però no són majoritaris. RUS té 89 entitats federades totes a = nivell.
4.3. Multiculturalitat i futur de l'estat-nació.
L'estat-nació està a la deriva pq ja no té capacitat per homogeneitzar.
Hi ha hagut 4 moviment importants en els últims 25 anys:
1.- Single Issue, el feminisme, minories sexuals, 3a edat, joves (q en el futur seran pocs, molta gent gran hi haurà). Minories q volen ser reconegudes políticament, q volen la ciutadania.
Feminisme, és la revolució + gran de la 2º part del s.XX, les dones van votar a ANG 1918, ESP 1933, FRA 1945, SUÏSSA 1970, ha sigut 1 llarg procés pel sufragi. 1 cop aconseguit busquen reivindicacions socials, la no discriminació, ser = al treball, ... accés a la ciutadania plena, integració política igualitària.
2.- Moviments nacionals en estats plurinacionals, aquí existeix territorialitat. L'objectiu polític és la diferenciació cultural i volen reivindicar 1 tracte especial. El factor d'autogovern és el nucli de les reivindicacions.
3.- Moviments de població amb immigrants. Polietnicitat i multinacionalitat reivindiquen el reconeixement com als moviments nacionals. Ells ja saben q han de conviure i es volen integrar però q els reconeguin respecte la diferència cultural. Reivindiquen tb l'ensenyament bilingüe. Es va manifestar 1r a USA i CAN, Nzelanda, ... pq van ser als q van acollir 1r població de fora. A USA al 1960 va començar a haver-hi + tolerància vers el immigrants i els negres pq els van portar obligatòriament i és 1 tema molt delicat.
A CAT hi ha moviment feminista, moviment nacional, ...
Al Quebec hi ha moviment nacionalista, moviment anti-immigració anglosaxona, els moviments es solapen.
4.- Moviments de població indígenes. Al Quebec tb hi vivien indis, ... q són contraris a l'autodeterminació del Quebec, és semblant al moviment dels immigrants. Tb volen autogovern, Federàcia= molt grau d'autonomia però sense co-decisió amb l'estat nacional, tenen drets anti-constitucionals (específics per ells). Puerto Rico té Federàcia amb USA, Texas tb però no té co-decisió pq no té senadors a USA.
Ÿ Possibles formes de reconèixer la diferència cultural. Entre formes territorials i no-territorials.
P.ex a IRL la població és 50% homes i dones i això s'ha de reflectir al parlament, pq ha de ser 1 reflex de la societat i 1 mirall de la realitat, i no coincideix, hi ha molts + pavos, volen quotes pel parlament.
Dret de votar, per les minories lingüístiques.
Dret de representació, q puguin ser representats als governs.
Federalisme asimètric, és la possibilitat de concedir 1 govern, donar competències a les entitats, federades de nació però de territori, no!
Ÿ Discussió normativa, sobre justícia, les reivindicacions culturals q poden anar en contra la democràcia liberal, pq de vegades els no afavorits són les minories i es queixen. Hi ha 2 postures:
Liberalistes 1.- les mesures no són compatibles amb el liberalisme bàsic pq fereixen les llibertats individuals, tals com igualtat davant la llei, = en l'$, = democràcia, = social, no s'ha de discriminar, l'estat ha de ser neutral. Només hauria d'haver-hi drets individuals, no pas de grup. Tots som =.
Liberalistes 2.- si q són compatibles, sota certes condicions és compatible amb la democràcia liberal i es poden concedir drets de grups a unes comunitats.
a/ n'hi ha q pensen q la neutralitat de l'estat no és possible, si ho fa camufla la majoria, lingüísticament no pot ser neutre tampoc es pot regular la immigració sinò hi ha discriminació.
b/ n'hi ha q diuen q la neutralitat de l'estat no és històrica, s'ha volgut fomentar amb decisió 1 certa cultura. L'$ moderna necessita certa flexibilitat de la mà d'obra. S'ha intentat ser estat-nació. Per això hi ha moltes minories q no s'han revelat.
c/ n'hi ha q pensen q la comunitat cultural és 1 valor respectable i q s'ha de fomentar, l'home és 1 ser racional q tria i hi ha d'haver diverses opcions per triar i s'han de fomentar.
d/ no es pot concedir la discriminació d'1 minoria, no es pot discriminar 1 minoria. S'han de respectar els drets humans.
5.- Espanya en el món contemporani.
5.1. Evolució històrica. El règim franquista.
Al 1580 ja hi ha algun estat, Esp és 1 dels + vells. Però la nació esp no ha cuallat fins fa poc pq hi ha altres nacionalitats i al llarg de la història esp ha perdut pocs territoris. El projecte d'estat nació esp existeix al s.XIX però no cualla.
1898 guerra entre Esp vs USA per Cuba, esp perd i la població no està orgullosa, a diferència de FRA q té molt d'èxit amb Francenitzar els FRA.
Quan esp té 1 guerra la perd, i això no ajuda gens i amb l'aparició de partits catalanistes i a euskadi tampoc. A FRA i GBR encara no s'havia organitzat el nacionalisme quan a esp ja existia. S'assembla a les minories dels imperis multinacionals d'abans de la 1GM com AUS-HON.
La 1GM va ser 1 esdeveniment important per Esp pq la ind va progressar i el mov. Obrer es va organitzar. Al 1923 cop d'estat de Primo de Rivera q volia modernitzar des de l'estat, amb proteccionisme, nacionalització dels béns, crear noves infraestructures.
La 2º va néixer al 1931 quan a Europa dominaven els feixismes, va fracassar per la sobrecàrrega de tasques q havia de fer: Ref. agrària, s'havia de modernitzar el camp; Relació estat-església; Tenia 1 exèrcit ridícul; Tenia el problema de les nacions minoritàries, va tenir èxit a CAT; Ref. de l'educació, ...
I tb pq el vàndol republicà estava dividit entre liberals, comunistes, revolucionaris, nacionalistes, ...
Hi esclatà la G Civil.
Acabà amb la victòria de FRANCO i s'inicià el franquisme. N'hi ha q diuen q va ser feix, n'hi ha q va ser meitat i meitat i n'hi ha q diuen q no ho va ser.
El franquisme + q feix. Era 1 moviment totalitari. Té la persona del dictador, el Caudillo (salutació). Fou 1 estat intervencionista, el nuevo estado no volia tornar a l'estil antic Règim però protegia a la burgesia q li donava suport. Tb hi va haver violència i existia només un partit únic, la Falange (FET de las JONS), tb hi va haver repressió a Bcn i CAT.
És totalitarista pq té sindicats radicals com a ITA i ALE. Va fer la Llei d'organització sindical i de l'oci ESP al 1950, on hi havia el sindicato de estudiantes, el del feminismo per organitzar la societat.
La FET de las JONS aglutinava totes les tendències fins q al 1937 es va convertir en partit únic. Tenia 1 programa copiat al de la Falange.
L'església tenia 1 gran rol, era 1 recurs ideològic de 1ª instància, era catòlica.
N'hi ha q diuen q no va ser feix pq la Falange era 1 partit minúscul q no volia ser anti-republicà.
Franco era 1 general i +3 generals + es van aixecar vs la República, eren militars.
HEDILLA: era feix i el van empresonar pq deia q Franco no era feix.
Hi va haver 1 auge de les FET de las JONS però després va baixar. Va arribar als 900.000 militants. Hi havia censura i si tenien el vist i plau del govern es publicava. 1966 es va acabar la censura però si hi havia repressió. Sinò era feix es considerava dèspota modern.

El regne d'ESP sorgeix a finals del s.XVII.
A la G Civil Franco fóu ajudat per Hitler i Mussolini i ell va ajudar ALE i ITA contra RUS enviant-li la simbòlica divisió azul.
1.-Els franquisme era 1 dictadura feix.
2.-Arguments a favor.
3.-Arguments en contra.
Va durar 40 anys el franquisme, el doble q a ITA i el triple q ALE i és evident q hi va haver diferències.
1939-45:Fase feix, no va entrar a la 2GM, però estava vinculada al bàndol q perdria. Hi va haver molta repressió vs els republicans, execucions, camps de concentració. Autarquia $ no es vinculava a l'estranger, l'estat era intervencionista. La dictadura manté el nom d'ESP. Al 1942 s'organitzen les Cortes en 3 tercios, partit únic, sindicats (verticals) i corporacions (estudiants universitaris, ...).
1946-60: Estaven isolats. Franco encara era feixista però ho anava camuflant o deien q aquí va fer el canvi, o q no ho va ser mai (3 tipus de pensar si va ser feix).
No va fer a ESP membre fundador de la ONU pq estava isolat, tb en comerç internacional. Abans el règim s'autodeclarà autoritari i es canviarà i serà anti-comunista i vinculat a l'església. (Martín Atajo era ministre d'exterior catòlic i nacionalista esp). Es va fer 1 referèndum per la monarquia.
Reforma de la política municipal. Els caps de família voten i els sindicats verticals tb. El tercer grup surt dels vots dels 2 primers. Llavors s'elegiran els alcaldes.
La política exterior canvia, comença la G Freda i Esp té interès en controlar alguna ruta marítima. 1953 es fa el Tractat del Vaticà i d'amistat amb USA, al 1955 Esp ja no està isolat i s'obre a la resta del món.
1960-75: Fase de bona conjuntura Europea, liberalització $, increment del turisme. Bonança $. ESP obre les portes als tecnòcrates (nova ideologia vinculada a l'Opus Dei, són molt catòlics). Q arriben a ser ministres i són ells q ajuden a obrir les portes a l'exterior. Desfeixitització progressiva però q no es posin en contra el feix, el govern vol q la gent estigui contenta. Hi ha + tolerància vers als nacionalismes. Se separa el cap de govern i cap de l'estat. La successió es va decidir al 1969 q seria 1 monarca, Joan Carles I. L'església es reforma. Finalment el règim mor amb la mort de Franco al 1975.
5.2.Transició, monarquia parlamentària.
La transició fou 1 pacte d'èlits, el règim no podia continuar però podia evolucionar (2 forces, evolucionistes de Franco i els q no). Adolfo Suàrez fa la transició a la democràcia, havia format part del govern de Franco, el volia continuar, però diferent. L'oposició era + rupturista, Felipe González, ell respectava + la monarquia i volia + democràcia. La resta d'Europa volia per ESP 1 transició pacífica, volien acceptar a esp per la UE i la ONU.
El rei era el líder, q mantingué els trets del feix, com l'exèrcit però després impulsarà la transició cap a la democràcia.
La democràcia es va consolidar amb la constitució de 1978 i d'altres diuen q va canviar al 1982 quan la UCD fou substituida pel PSOE i hi va haver eleccions. Ara hi ha el puto PP.