Descripció: A l'assignatura d'art contemporani de l'Antoni Mercader, gairebé no vam fer apunts. M'he limitat a posar els fulls de ruta que havíem de fer per aprovar l'assignatura i un treballet que m'he trobat per aquí.

Per començar, tots els comentaris que he llegit dels companys de classe són interessants. El debat de la roba ompliria rius de tinta. Però jo em vull centrar en l'evolució de la moda cap a una cosa cada vegada més abstracte. Qui té el criteri per dir que una cosa és moda o està de moda? Com que quasibé tot ja està inventat en gairebé tots els camps, els inquiets innovadors artístics aposten per idees creatives que han d'impactar al públic, sinó, si continuen la línia del passat restarà interès, i no cridarà l'atenció (això deixant de banda que no faran ni un duro). És per això que l'art i la moda esdevenen progressivament més extremistes i sobretot abstractes. Temes com la violència, el sexe, les drogues, ja són familiars i fins i tot fonts d'inspiració per noves obres d'art. L'abstracció arriba al punt de no saber què et vol comunicar l'artista. Els estils més seguits aquest segle pertanyen al surrealisme, l'expressionisme abstracte, etc.

Després d'haver "jugat" una mica amb els 3 jocs, em decanto per "Variacions del paisatge". La raó és senzilla i és que s'assembla molt a una màquina escurabutxaques, però en aquest cas sempre guanyes. La curiositat i la sorpresa emergeix quan unint-los apareixen un parell de quadres més. Trobo que és molt divertit i igual que passa amb les màquines escurabutxaques, molt addictiu. Ideal per ludòpates.

Després d'haver estat "jugant" una mica amb els 3 jocs, em decanto per "Variacions del paisatge". La raó principal és senzilla, i és que s'assembla molt a una màquina escura-butxaques, amb la diferència que en aquest cas sempre guanyes. La sorpresa apareix quan alinees 3 dibuixos del mateix tema, llavors se t'obren 2 quadres nous. El trobo molt divertit, entretingut i addictiu. Ideal per ludòpates empedernits.

La visita a la "Fundació Joan Miró" es pot qualificar de molt satisfactòria, ja que, com comento al fòrum, un cop dins et relaxes i tranquil.litzes de l'agitada vida que la majoria porta. Pel que fa a les obres vull destacar el caire colorista, vital, abstracte i surrealista de Miró. Són quadres relativament senzills i simples però molt cridaners i alegres.

Jocs:
Després d'haver estat "jugant" una mica amb els 3 jocs, em decanto per "Variacions del paisatge". La raó principal és senzilla, i és que s'assembla molt a una màquina escura-butxaques, amb la diferència que en aquest cas sempre guanyes. La sorpresa apareix quan alinees 3 dibuixos del mateix tema, llavors se t'obren 2 quadres nous. El trobo molt divertit, entretingut i addictiu. Ideal per ludòpates empedernits.
Visita:
La visita a la "Fundació Joan Miró" es pot qualificar de molt satisfactòria, ja que, com comento al fòrum, un cop dins et relaxes i tranquil.litzes de l'agitada vida que la majoria porta. Pel que fa a les obres vull destacar el caire colorista, vital, abstracte i surrealista de Miró. Són quadres relativament senzills i simples però molt cridaners i alegres.

FULL 2:

Hola, un altre cop, perdó pel retard, he tingut alguns problemes amb l'ordinador i internet. Finalment tot s'ha solucionat i ho he pogut enviar correctament, espero.
ad1
Respongueu aquí les dues qüestions del full de ruta 2:
En relació a la comparació dels diferents diaporames, Mondrian, en general, té la tendència a usar colors molt vius, primaris, formes eminentment més rectilínies, diria que és bastant abstracte, en observar-lo m'ha recordat una mica a Miró. En canvi, Klee és més concret, pinta formes més o menys definides, com un cavall, ocells, fletxes, ulls, alguna cara. Els colors són de tons pastels, secundaris, grisos, gradacions...
Visita:
Pel que fa a la visita al Pavelló Mies van der Rohe, em va sobtar el reduït tamany de la instal.lació. Amb un moment la veies sencera, ja ens va avisar el guia: "menos es más", definició perfecte per definir el minimalisme. Em va semblar un espai ideal per meditar mentre estàs tranquil.lament assegut a qualsevol de les cadires, que, per cert, eren molt senzilles, però sofisticades alhora i col.locades harmònicament

FULL 3:

Diaporames:
Em centraré en els 3 diaporames d'Allen Jones. Objectivament, semblen 3 atacs al feminisme, perquè s'utilitza la dona com a suport i al 1969 encara passaven desaparcebuts sense rebre moltes crítiques. D'altra banda, subjectivament, les 3 imatges són del més suggerent i provocadores ja que es poden interpretar com a posicions sexuals i això sempre és excitant. Tant la taula, a 4 potes, com la cadira, amb les cames enlaire, són posicions on l'home té el control absolut de la situació.
Visita:
De la visita a l'escultura Cap de Barcelona, de Roy Lichtenstein, s'ha de destacar la seva originalitat. Escultura de grans dimensions, sembla com si es tractés d'una vinyeta o personatge d'un còmic. És molt colorista, i força abstracte. Al cap d'una estona pot passar desaparcebuda i confondre's amb el mobiliari urbà. Penso que queda força bé on està ubicada, cosa que hi ha gent que no comparteix.

FULL 4:

Hola Antoni, li envio l'últim full de ruta, perdó pel retard, però anàvem una mica atrafegats amb els exàmens,
vinga adéu
Art a internet:
Després d'haver visitat diverses pàgines web, vull destacar la convergència de la tecnologia, el tractament de les imatges digitalment, amb les últimes formes d'expressió artística. El resultat és força espectacular, webs amb un disseny molt futurista i innovador, utilització d'una àmplia gamma de colors, introducció d'efectes especials, tot sense oblidar-se de la senzillesa i claretat per no confondre al navegador. Van molt acord amb les últimes tendències.
Visita:
Les escultures de Joan Brossa són un crit a la subjectivitat visual. Junt amb els seus poemes visuals combinen elements molt diversos, aparentment inverosímils però molt significatius i rellevants en la vida quotidiana urbana i domèstica, com senyals, lletres, escombres, cartes, i moltíssimes més. Personalment em sorprèn la varietat de coses que combina i substitueix i que et fan pensar que tot és una festa, un carnaval, però llavors t'adones que només és una obra d'art.

Art modern


Resulta arriscat parlar sobre els inicis de l'art modern. On comença exactament? Qui l'inicia? Són preguntes ben difícils de concretar amb exactitud. Tot i així, tenim moltes referències dels inicis de l'art modern. Podem parlar de Van Gogh o de Renoir, i sabem que ells van crear meravelloses obres d'art modern. A partir de la visita a l'exposició "De Renoir a Picasso", exposada a CaixaForum, farem un breu repàs a uns pintors moderns ben elogiats, i veurem, tot d'una, quins canvis va aportar la pintura moderna al món de l'Art.
Encara que la col.lecció que vam poder contemplar era una mostra innegable d'art modern, hi trobem obres que ensenyen la cara més clàssica d'aquest. La temàtica, però, sí és innovadora: es fa un culte a la figura humana, tot destacant un equilibri i harmonia present en les formes i els colors. Són autors que se senten alhora atrets per allò desconegut (aquí entenem la temàtica del viatge a terres i cultures llunyanes) i per allò més familiar, per les coses més quotidianes. En aquesta col.lecció es troba un art intemporal, modern però també clàssic, sense deixar que això distorbi la mirada atenta d'aquell qui ho observa.
Quan parlem d'art modern, és inevitable, i seria un error no fer-ho, parlar de l'impressionisme. Podem destacar d'aquest moviment el fet que ens aporta un contingut present i ple de vida que trenca amb el linealisme d'una pintura neoclàssica que ja ha passat. És una pintura plena de color, que expressa allò quotidià sense traves linials de cap tipus, adequada a allò il.limitat i a l'espai atmosfèric lliure. Amb l'impressionisme, l'esteticisme arriba al seu ple desenvolupament. Es volia representar, alhora, un equilibri inestable, un ritme ràpid i una súbita sensació.
Això ho podem veure exemplificat en Monet, Soutine i Van Gogh.
Monet va treballar molt la forma de captar la llum i l'exterior. Fa una pintura a l'aire lliure, on hi plasma la força de la llum i el moviment, fet innovador per l'època. Mai cap altre pintor havia aconseguir reflectir de tal forma el moviment en una tela, a base de pinzellades estudiades i treballades. Monet ens dóna un realisme en sentit ampli, ja que té una altra manera de veure tot allò visible. És un pintor molt personal, que amb els seus quadres demostra el seu coneixement dels plans i les diferents capes de pintura. Els seus paisatges són ben coneguts ja que, tot i tenir una composició més aviat clàssica, innova en el tractament de la pintura i el seu realisme particular i acolorit.
Soutine juga molt més amb la distorsió. Té una gran facilitat per dominar la paleta i els colors, i és a partir d'aquí que s'atreveix a distorsionar les formes, perquè vol arriscar i perquè pot fer-ho. Destaquen les seves distorsions antropomòrfiques. Podem relacionar-lo amb Van Gogh.
Aquest últim no apareix a la col.lecció que vam poder admirar a CaixaForum, però és un dels grans de l'impressionisme. En la seva obra, podem destacar diverses fases, com per exemple l'època en què, com Monet, va voler reflectir la impressió que la natura va causar en ell (aquí trobaríem el famós quadre de "Els gira-sols"), o l'època en què es va sentir atret per l'art japonès i va traslladar les pintures a gravats en fusta, cosa que va fer que adquirís el sentit del ritme i la composició. Degut als problemes que patí Van Gogh, va anar expressant amb les formes i els colors els seus estats anímics, cosa que féu de la seva pintura, més que una impressió, una expressió. Així, amb la força dramàtica dels seus quadres, Van Gogh obre la porta a l'expressionisme. Tot en Van Gogh fou innovació.
A l'exposició vam poder contemplar també vàries obres de Renoir. Renoir segueix les mateixes perspectives estètiques que Monet. Tot i això, proposa uns enquadraments més moderns, que no centren allò dibuixat. Tracta els temes més quotidians, els que veu a totes hores, i se centra en la figura humana que, influenciat pels seus viatges a Itàlia, traça amb molt més volum. Els colors emprats són cada cop més càlids, i alhora cada cop se centrarà més en la quotidianeitat. Vol fer un realisme de la vida domèstica.
Cézanne continua en la línia de fer figures humanes i paisatges, però hi va introduint canvis subtils, encara que molt potents. Seguint a Renoir, tracta la figura humana d'una forma encara més escultòrica. Representa la realitat de forma molt diferent, i fa enquadraments molt moderns, així com innova en la composició dels colors. Les seves natures mortes obren les portes al cubisme, i molts detalls dels seus quadres semblen art abstracte. Fou un gran innovador.
La novetat que aportà Matisse va ser el fet que es pot jugar amb les perspectives sense que calgués ser cubista. També recorrerà als elements de la vida diària i al joc dels colors per demostrar diversos aspectes de la vida (tractarà molt la dicotomia interior-exterior).
Com ja hem dit abans, molts artistes moderns es van interessar per les diferents cultures d'arreu del món i per allò que els hi era més llunyà o desconegut. Els exemples serien Rousseau, Modigliani i Gaugin.
Rousseau parteix d'una llibertat total, tant de formes com de perspectives, i s'inspira en allò popular. Va adaptar al seu estil tot el que va descobrir pel que fa a l'art africà, i va aportar a la pintura elements totalment moderns com els vaixells o els aeroplans. Sembla que faci quadres a partir de fotografies, i va obrir també una porta al surrealisme.
També va sentir passió per l'art africà Modigliani. Va seguir la tradició italiana i l'escultòrica. Treballa molt els plans i els colors, que aporten el seu toc personal. Va intuir un cert cubisme, tot i que se'n va mantenir al marge.
La temàtica dels indígenes va fascinar Gaugin, qui dibuixarà el primitivisme dels paradissos perduts. Aportà una harmonia a les seves obres que es basa en el perfecte treball del color i de l'expressió de les exòtiques figures humanes que dibuixà.
En el repàs que fa la col.lecció a l'art modern trobem altres artistes que també aportaran el seu estil reflectit en diversos aspectes.
Marie Laurencin, tot i viure el cubisme de ben a prop, en fa una adaptació suau. Retratarà les dones modernes i plasmarà els problemes d'aquestes. Les figures són molt estilitzades, semblen ser totalment estàtiques, i les seves expressions són tan pàlides com els colors que utilitza. Introdueix el motiu dels animals.
Derain és un pintor molt eclèctic i subtil alhora. Tant en els retrats com en les natures mortes desprén les sensacions a partir dels colors emprats i de la força de les figures.
Utrillo va fer les seves obres com si fossin experiments. Va provar i jugar amb molts materials, com el guix, per aportar novetats a la pintura. En canvi, no hi ha un treball acurat de la llum.
I per últim, arribem a Picasso. Vam poder veure diverses obres, pertanyents a les diferents èpoques de l'art de Picasso. Els quadres pertanyents als anys anteriors al cubisme de Picasso es caracteritzen per un ús dels colors suaus, i unes formes molts cops tènues, on retrata els elements i persones de cada dia. Fa paisatges, retrats, natures mortes..., tot fruit del que l'envolta. Amb el cubisme, continuarà dibuixant figures humanes i objectes, però serà una nova manera d'entendre la pintura. Utilitzarà colors més foscos i formes molt marcades, donant-li un aire diferent a la seva realitat. Volcarà les seves sensacions en un art potser més agressiu. Després del cubisme, Picasso treurà força a les formes, cosa que fa que quan torni al cubisme, aquest sigui molt més suau conceptualment que el primer cubisme. Tot i això, no deixarà d'haver-hi una exageració, per bé que més lleu, de les formes, a l'igual que la tonalitat de colors anirà sent més pàlida, en contraposició del primer cubisme.
Així doncs, a partir de l'exposició de CaixaForum, hem pogut veure una evolució de les diferents tendències de pintura en l'art modern, que realment no s'allunyen tant una de l'altra. Tenen punts comuns, però el que és més evident és que totes van contribuir a aportar una gran innovació en l'art dels segles XIX-XX.
BREU COMENTARI D'ALGUNES OBRES DE L'EXPOSICIÓ
MONET
El paisatge que vam veure exposat de Monet és un clar exemple de la novetat de l'impressionisme. Dibuixa a l'aire lliure un paisatge marítim, amb un enquadre clàssic, però la innovació del treball dels plans i de lús del color és enorme. Amb les corresponents capes de pintura aconsegueix plasmar la llum com si es tractés d'una fotografia, però la vivesa dels colors fa que ho vegem des d'un altre punt de vista. Amb quatre pinzellades representa a la perfecció dues dones a la vora de l'aigua. La gran novetat és la sensació de moviment aconseguida, sobretot en l'aigua.
RENOIR
El quadre on representa la seva dona i el seu fill, Jean Renoir, jugant és una clara mostra del que pretenia plasmar Renoir: la quotidianeitat. És una situació que sembla la típica fotografia familiar. Mostra les coses que l'envolten en el dia a dia. Els tons emprats són càlids, i dóna volum a les figures humanes, ressaltant bé les formes. Plasma la seva realitat amb uns recursos que treballa a la perfecció.
ROUSSEAU
Amb el quadre de "El casament" veiem la forta voluntat de Rousseau de dibuixar fotografies, tot influenciat per les màscares africanes. Això ho veiem en l'expressió dels personatges i la composició d'aquests dins de l'obra. Semblen totalment plans, sense volum. Utilitza tons foscos i incorpora fins i tot la figura d'un animal (el gos). Tracta temes d'inspiració popular, amb un estil molt innovador per l'època en que va treballar Rosseau.

MARIE LAURENCIN
En el "Retrat de Chanel" veiem un clar exemple del que va ser l'obra de Marie Laurencin. Potser guiada per la seva situació, es va dedicar a retratar les dones modernes de la seva època, intentant intuir-hi els problemes d'aquestes. Com veiem en el quadre, utilitza colors i tons tènues, bastant apagats, per dibuixar la dona. L'expressió d'aquesta és tan apagada com els colors que utilitza, i la figura està molt estilitzada. Marie Laurencin hi inclou dos animals, com acostumava a fer en els seus quadres.