Estructura dels ecosistemes

Contingut:
1. El medi ambient
2. Els ecositemes i els biomes
3. Hàbitat i nínxol ecològic
4. L'alimentació d'éssers vius en els ecosistemes


    1. El medi ambient

    El medi ambient està definit pel conjunt de condicions o factors ambientals que existeixen en un lloc.
     Aquests factors són els factors limitants que determinen la distribucció i abundància d'una espècie (factors limitants)

    Per a cada un dels factors limitants, les espècies es desenvolupen dins uns valors màxims i mínims que poden tolerar. L'interval que hi ha entre aquests valors es coneix com a zona de tolerància.
    Dins de la zona de tolerància existeix  una zona òptima: és l'interval dels valors en què una espècie sobreviu millor. A mesura que ens allunyam d'aquests valors òptims, hi ha menys individus capaços de reproduir-se.


    Segons la seva natura, es distingeixen 2 clases de factor ambientals: abiòtics i biòtics.

            Factors abiòtics

    Són els factors físics i químics del medi, que poden variar al llarg del temps, i influeixen en la supervivència dels organismes, en els quals provoquen l'abundància i distribucció dels éssers vius en el medi.
Factors físics
 Factors químics
- Temperatura
- Precipitació
- Radiació solar
- Humitat atmosférica
- Pressió atmosférica
- Latitud y altitud
- Vent
- Profunditat
- Moviments de l'aigua (corrents)
 - Salinitat
- Concentració de sals minerals
- Quantitat d'aire i aigua al sòl
- Quantitat de substàncies tòxiques
- Quantitat d'oxigen dissolt (medi aquàtic)

            Factors biòtics

    Són els que depenen de la preséncia d'uns altres éssers vius i determinen les relacions que existeixen entre aquells que habiten en un mateix lloc.
    Poden ser de dues clases: Intraespecífiques i interespecíficas.
Intraespecífiques
Es donen entre individus de la mateixa espècie, són beneficioses (+) per les poblacions.

1- Associació Familiar: Integrada per individus emparentats entre ells, amb l'objectiu de reproduir-se i protegir les cries:

               -Parental:Está formada per els progenitors i la prole. Pot ser polígama o polígama.                                                  -Matriarcal: El macho abandona el cuidado de la prole y se lo deja a la hembra.

                                                                                                                             
      

 
             -Patriarcal: Està compost pels mascles i les cries. El mascle té cura fins que les cries ja                                                  -Filial:Els progenitors abandonen els ous i quan les cries neixen es reuneixen en grups per                                    són el suficientment gran.                                                                                                                                        densar-se millor.
                               

                                                                                                                                   
              

2- Associació colonial: Formada per individus que es mantenen units i provenen del mateix progenitor.

              

3- Associació gregària: Conjunt d'individus (no necessàriament emparentats) que viuen junts durant un període de temps més o menys llarg amb la finalatitat d'ajudar-se mútuament en la defensa, obtenció d'aliments, etc.

              

4- Associació social: Constituïda per individus jerarquitzats. Solen ser diferents anatòmica i fisilògicament entre diferents classes d'individus.

             



Interespecífiques
Es donen entre individus d'espècies diferents amb efectes beneficioses (+), perjudicials (-) o neutrals (0).

1-Competència (- , -): Dos individus fan servir el mateix recurs limitat cosa que provoca la reducció de la supervivència, creixement i/o reproducció dels individus competidors.
                                      També es pot donar entre individus de la mateixa espècie.

              


2-Depredacció (+ , -): Un individu (depredador) captura i mor un altre (presa) per alimentar-se'n.

              

3-Parasitisme (+ , -): Un individu (paràsit) viu a costa d'un altre (hoste), al qual perjudica sense arribar a causar-li la mort.

               

4-Comensalisme (+ , 0): Un individu (comensal) s'alimenta de les restes de menjar o productes alliberats per un altre organisme, sense causar-li beneficis ni perjudicis.

               

5-Inqulinisme (+ , 0): Un individu (inqulí) es resguarda al cos o a les restes d'una altra espècie, sense fer-la malbé.

               

6-Mutualisme (+ , +): Dos individus o més s'associen amb benefici recíproc.

               

6-Simbiosi (+ , +): En cas de que 2 espècies no poden viure per separat.

               


    2. Els ecosistemes i els biomes 

El conjunt de tots els éssers vius que habiten la Terra constitueix la biosfera. Per tal d'estudiar-la s'ha de tenir en compte que:
   - No hi ha cap organisme que visqui aïllat. Per estudiar-los s'ha de considerar el medi en què habiten i les relacions que s'estableixen amb altres organismes.
   - La distribucció dels éssers vius sobre el planeta no és uniforme, sinó que depèn de les condicions del medi; per això, és necessari estudiar-los per mitjà d'unitats anomenades ecosistemes.
    L'ecosistema és el conjunt dels ésser vius que habiten un lloc determinat, les característiques que defineixen el seu medi i les relacions que s'estableixen entre ells i amb el medi.

El conjunt de tots els ecosistemes que constitueixen la Terra rep el nom d'ecosfera. Aquest ecosistemes no estan aïllats, sinó que es relacionen els uns amb els altres.
    L'ecologia és la ciència que estudia la composicó i el funcionament dels escositemes.

El conjunt de tots els ecosistemes que constitueixen la Terra rep el nom d'ecosfera. Aquest ecosistemes no estan aïllats, sinó que es relacionen els uns amb els altres.

Tots el ecosistemes estan formats per 2 components:

   - Biòtop. És la part inorgànica de l'ecosistema, formada pel seu medi físic (roques, aire, aigua, etc.) i els factors fisicoquímics que el condicionen [Factors abiòtics].

   - Biocenosi. És la part viva o biòtica de l'ecosistema, formada pel conjunt d'essers vius que habiten i es relacionen en el biótop.

Si els ecosistemes terrestres ocupen grans extensions, reben el nom de biomes.
Cada bioma es caracteritza per una flora i una fauna específiques, adaptades a les condicions ambientals del lloc.
Els principals biomes terrestre són:

- El desert fred.        - La tundra.      - La taiga.      - L'estepa.      - El bosc caducifoli.      - El bosc mediterrani.        - El bosc equatorial.      - El bosc tropical.      - La sabana.      - El desert càlid.

                         
          Desert fred                                             Tundra                                                    Taiga                                                     Estepa                                                    Bosc caducifoli

                         
          Bosque mediterranio                               Bosque equatorial                                   Bosque tropical                                      Sabana                                                   Desert càlid
    3. Hàbitat i nínxol ecològic 

L'hàbitat. És el lloc on viu un organisme, l'area física en el que el podem trobar. Pot ser una àrea extensa (p.ex. l'alzinar) o petita (p.ex. superfície dels arbres).

 El nínxol ecològic. És la "funció" que realitza una èspecie dind d'un ecosistema. Per definir-lo s'han de saber les fonts d'alimentació, possibles depredadors i competidors, zones de refugi ... de l'èspecie.

Dues espècies poden compartir el mateix hàbitat però no el mateix nínxol. Si fos així entren en competència i un acaba desplaçant a l'altra.

                                          
                                                                          Les cebres, els nyus i les gaseles Thomson comparteixen el mateix hàbitat, les praderies del Serengeti, però els seus nínxols ecològics són diferents.
                                                                          Cada espècie s'alimenta d'una mena d'herba. Les cebres mengen tiges llargues i dures i les fulles ja velles; els nyus, les herbes de mida mitjana;
                                                                           i les gaseles, les plantes herbàcies de poca alçada. Així, no entren en competència entre ells.
                                                              
    4. L'alimentació d'éssers vius en els ecosistemes

Segons la forma d'obtenir l'aliment, els éssers vius d'un ecosistema pertànyen a un d'aquests nivells tròfics:

- Productors.
- Consumidors (primaris, secundaris, ...).
- Descomponedors.


                                                                             
                                          Productors: Tenen nutrició autòtrofa, produeixen                                    Consumidors: Tenen nutrició heteròtrofa, s'alimenten                                   Descomponedors: Són heteròtrofs que transformen la matèria orgànica
                                                               la seva pròpia matèria orgànica a partir                                                       d'altres éssers vius (plantes i fitoplancton),                                                            de tots els altres nivells tròfics en matèria inorgànica,
                                                               la seva pròpia matèria orgànica a partir                                                       dels quals n'obtenen la matèria orgànica.                                                               que podrà ser aprofitada pels productors.
                                                               de la matèria inorgànica (CO2, H2O,                                   - Consumidors primaris: S'alimenten dels productors.
                                                               sals minerals) i l'energia lluminosa.                                                                                Són els herbívors i el zooplancton.
                                                                                                                                                         - Consumidors secundaris: S'alimenten d'altres consumidors.
                                                                                                                                                                                                      Són els carnívors.