LA MEMORIA del amor
-en el filo-
Surfeando entre tinieblas
donde se ha escondido el horizonte,
pronto no sentirás ninguna pena.
Deseo ardiente
...que se esconde
tras una pasión de amor
hoy huérfana.
Surfearás entre tinieblas (en el mejor de los casos)
dia tras dia, noche tras noche.
Surfearás entre tinieblas
para vengar una memoria
muerta en
las estrellas.
SOVINT
M´entrego a un no res
per reviure la inocència;
per sentir-me plè.
Ple de
goig en un plaer
desproveit de tot accent.
¡Sentir-me lliure!..
com una onada..
que no sap que vol, ni el que ella és.
Es mou distant
en l´aigua;
buscant va, el seu candor ¡verge!
unes secretes noses
amb lo inexistent.
i
allí conec: Tot l´univers
pd: (sense voler)
|
|
--<R I S I S---
|
|
obligtoria
Inevitable
Indomable
¡Escoger!
¡Sin pensar!
¡Sin querer!
Viento
mudo;
me destrozas,
o viajo yo contigo.
Sin pensar
-acabarás pensando-
y sin querer
-acabarás queriendo-.
Acariciarás las crestas
afiladas de las sierras
cmo
cuchillos.
Acariciarás
hasta el fin de ti mismo
un último
rayo, extraño y criminal
mas allà de
tu propio ser.
L´ AURORA QUE
EM SALVA
-LA MEVA SON MALALTA-
Tota trajectòria es punible.
Sols en l´exercici
faust
que te per object
sublimar l´inevitable
el més propi, .. rau
inapropiable.
..I és així com malgrat tot..
..tot en sí mateix se salva.
Tot en sí mateix
..s´escapa;
tot en sí mateix, com una tèbia flaire;
provinent com d´una vella història
-sempre renovada-.
¡Oh; ¡L´aurora!,
indefugible, inabastable..
és manté encara dempeus,
tot trasvalsada.
-¡salva sempre
la son
malalta!-
WELOFUGAZ
Un caballo rojo
cojo y negro.
Está en pie todavia;
ha perdido a su jinete
y te está mirando.
Mientras anochece
entre cada uno de vosotros.
Mientras os mirais
mutuamente
desde una cierta distancia
¡De repente!
1 millar de palomas blancas
de repente ¡Han cruzado!
CAMPANADES
Quan la mirada cercla un desig
i un desig cercla
una mirada
pot ocorrer .. (sencillament)
el pitjor accident
de la ment vers l´ànima.
Es pot engegar una passió en
la creuada
f e b r i l m e n t dormida
sobre milers i milers de
metàfores
i pot ser llavors quan sense
avís (i tot
alhora de cop)
¡retombin bojament! arreu campanes,
esdevingudes de repent ,
de vida plena concentrades;
ans esclaves sepultades entre incertes nostàlgies.
LAS SOMBRAS DE MI ALMA
Velocidad cargada..
de imponderables propósitos.
Divagaciones excelsas
Inanidades sumergidas.
Plena crisis del tiempo.
Plena crisis del espacio.
Saturación del ser en su
pretendida “imagen”
Morbosa y falsa INOCUIDAD
del alma.
Y de todas sus tentaciones..
y de todos sus placeres...
y de todos sus dolores...
Velocidades demasiado
cargadas
de inabarcables propósitos.
¿Donde estarán mis sombras?