NI TANT SOLS DAVANT DELS DEUS

 

 

Una virtut incandescent

creua amb gran velocitat el cel.

 

És el meu anhel

..d´apoderar-me del no res.

 

És només el meu anhel;

sí. El meu únic i insalvable anhel

d´apoderar-me del no res (com dic)

..i no sentir-me apoderat per ell.

 

Car malgrat tot, de tal paradoxa l´esser neix,

buscant la fí ; sempre en sí mateix,

arreplegant llenya, per fer incendi

de tot allò.. que tot i essent-ne propi,

no compren.

 

 


 

 

 

 

 

 

 

O C A S O

 

 

Bajo la sien, que yo recuerdo,

 

entre unos ojos desamados

 

gravita aun , la acometida.

 

Verbo amargo, aun en trànsito.

 

Huella que resigo.

 

Papel en blanco.

Papel sucio en blanco.

Papel muy sucio,

aún en blanco.

 

Donde yo no estoy;

 

donde yo siempre me hallo,

 

extraño placer, en el ocaso.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL PASSATGER INCONSCIENT

 

 

 

Si aparegués d´antuvi

...com la primerenca rosella,

prendria jo sense dubtar dejuni.

 

Dejuni de paraules.

Dejuni de pensaments.

Dejuni de memories falses

..i de displisencies malgastades

..o inconvenients

¡I voldria tornar a besar!

enmig la nova nit obscura

la freda estàtua..

 

“Jo”.. que em dic: Sepultura

però cadent passatger alhora..

d´una passió

que d´altra banda no s´atura.

 

 


 

 

 

 

 

 

PREFIERO

 

 

Intentando vencer la rabia ahogada.

Intentando cruzar las fronteras, de todos los ensueños.

Intentando hollar un punto reluciente

enmedio de un vacío siempre tan maldito.

 

Lo que hallo -Son solo tus ojos.

Tus dos ojos siempre rojos,

perennemente incombustibles,

entre un todo, cual paradójicamente

cada vez está más desprovisto de sentido.

Y me ahogo cada vez mas, en este vacío,

y me tiento mientras deliro

..mas PREFIERO entonces

ser incendio

 

(de esto que aquí , ahora digo)

 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

CONTINGÈNCIES DEL SENTIT

 

 

Quan hom veu sempre

la il.lusió com inoportuna

és que potser hom....

tem la il.lusió -propiament-.

 

Quan la mar s´agita.

Quan el vent s´arremolina.

Quan hom creu percebre en la natura

l´epicentre de la follia

 

Quan hom mateix però... no s´en adón...

i ve a ser, en canvi llavors .. “una fulla”

-una “simple fulla”alhora com una altre-

Quin sentit te aleshores..

el desig o la pregunta?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


CADA VEZ MÁS

 

 

Cada vez más

todo se parece más a todo;

cada vez más

quizás comprendo menos

y ansío nadar

como un feto revulsivo

en el mismo vientre

de cierto satanás.

 

Cada vez más, si; cada vez más

..todo se parece más a todo.

Todo va “pareciendose”, sin duda,

pues todo se siente perecer;

en la noche diluida , sin querer

donde fràgiles estrellas tan solo

ya iluminan, restos acólitos del ayer.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

VETLLADA

 

 

En la críptica vetllada -aparent-

que res del mon en sí desvetlla.

Estimbo el meu vaporós somriure

i la meva càndida il.lusió ara deserta.

La llenço, com pedra que sostinc

posant ènfasi en el que penso i el que ara dic

car no obstant essent conscient també,

de que res major s´afina

si el que sostinc ..no és el teu vel

..desprengut crípticament -iamb greu anhel-

com el silenci alhora pres, de la mateixa nit.

 

 

 

 

 


¿TANTO NOS IMPORTA?

 

No se que busco,

pero te sigo.

Aun te sigo.

No se que quiero,

pero se que me arrastran

passiones enfermas,

Me arrastran hacia ti..

Y me dejo llevar

porque no puedo hacer otra cosa;

porque no puedo imaginar

..nada, NADA verdadero, fuera de ti.

 

Esas olas gigantes.. Sí

 

¡¿Por qué siempre he de fingir?

¿Por qué? ¿..Tanto nos importa sobrevivir?!

 

 


 

 

 

R E S

 

En l´angle greu.

En l´angle suau,

busco-busco-busco

seguir, seguir.. Sent capital.

 

Intentar discernir el “quit”

en cada passa en fals.

Intentar trobar la RAÓ

en cada conjunt de “nous colors”.

..Intentar, mitjançant l´execució,

arribar a perforar l´absurd

i deleitar-se aleshores també amb el seu excés

quan hom arribi a creure, que res significa res.

 





Hosted by www.Geocities.ws

1