CONTE

 

 

No se el que faig;

ja no se el que dic

Tu ho saps?

 

Un paper cremat,

un paper mullat,

un paper arrugat,

paper que es llença

sense ser llegit

pero que abans de caure...

El vent l´eleva i el fa volar.

Els nens del carrer que s´hi fixen

..allà a dalt,

...i sense poder “llegir-lo”,

“el llegeixen”.

-Fí del conte. S´ha acabat-

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

SI PUDIESE

 

 

Si pudiese vencer el ansia.

Si pudiese vencer la pena borracha

y descabalgar de mi llegua muerta

y arrimarme a una farola...

en lugar de ir a buscar la luna

en la cima de unas montañas..

Yo entonces lloraria

a mis anchas por la vida

y a mis anchas me uniria

a un millón de olas perdidas

que remueven cada día,

vida y muerte hacia las playas.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DI CUL T

FI TA

 

 

 

Si m´en recordo

Si m´arrossego en la nostàlgia

donant marxa enrera a les agulles,

el futur retumba de soroll...

Com si amenaçés trencar-se

I jo m´asusto i em pregunto:

-Què mana el present?

Què mana si tots el demanen

sempre a crits i sòrdidament?

 

 

 

 

 

 

 

 

NUBES EXTRAÑAS

 

 

Si pudiera explorar

todos los misterios que me unen a las cosas

y a todos los que de ellas - - - me separan..

Si existiese, - - - una metafísica real...

 

Noches en que se diluyen...

vanas esperanzas, invertebradas.

Noches en que todavía discurren

fantasías juveniles, sublimadas!

Aún persigo, vagos aromas,

cuelgan como mamas...

de extañas nubes grises.

 

 

 

 

 

 

 

GRAVETAT

 

Gravita amb gravetat, en el penell

l’ocell, amb ales de ferro

en aquest matí tant fred de novembre,

pròxim ja a l´hivern.

 

Gravita el teu somni forjat

-somni d´estimar -

i senyala també en el penell

un vent fort de tempestat.

 

Graviten junts, gravitem junts,

crits de pura vida

i despunts de suicidi. ..Vers tanmateix

rutilen..., entre els uns i els altres

els vertaders astres, invulnerables de l´univers