Equador-Perú, Andes estiu 1999.

Introducció:

El continent sudamericà, per la seva condició històrica ens és molt proper culturalment. Aquest fet juga un paper molt important per al viatjer peninsular alhora d´endinssar-s´hi.

Desde sempre m´havia atret aquesta part del planeta. La tardor del 98 m´havia estat mirant la possibilitat d´anar a treballar de pràctiques a Sudamèrica. Així que durant l´hivern 98-99 vaig plantejar-me seriosament la ideia d´anar-hi l´estiu següent, però aquesta vegada no a currar sinó a disfrutar. Vaig estar recopilant informació de coneguts que hi havien estat i la ideia es va començar a gestar.

Tinc la sort de tenir un amic equatorià que conec desde de fa forces anys, en Mauri. Així doncs, desde un primer moment vaig posar-me en contacte amb ell i li vaig comentar la ideia. No solament li va semblar bé, sinó que es va unir a mi per tal de desenvolupar-la.

L´objectiu del viatge era doble. D´una banda, coneixer la cultura sudamericana, i en especial els equatorians i els peruans. I per altra banda, ascendir alguns cims dels Andes que tan bona reputació tenen en els cercles muntanyencs.

La casualitat va fer que aquell mateix any també hi hagués un grup d´amics del Centre Excursionista de Premià que preparaven un viatge similar. El seu plantejament era força similar al meu, amb la diferència que ells només viatjarien a Perú. Ràpidament em vaig posar en contacte amb ells  per veure quines eren les seves intencions. Em van comentar que volien ascendir el cim del Huascaran, el més alt de Perú amb una altura de 6768 metres. Ja feia un parell d´anys que estaven muntant l´expedició i en aquell moment ja tenien un equip format.

Al cap d´uns mesos em van fer una trucada comunicant-me que dos dels seus components havien abandonat el projecte i que quedaven dues places lliures. Un dels seus companys, l´Ester, havia rebut l´oferiment de formar part d´una expedició a l´Himalaia, i l´altre, en ¿?, marxava d´erasmus per europa.

Aquella notícia va canviar els meus solitaris plans per un objectiu molt més clar: pujar el Huscaran Sud.

De moment ja tenia la part de Perú solucionada, ara només faltava acabar de planificar el vitage a Equador.

En Mauri és tot un personatge, i us podria explicar mil i una peripècies viscudes conjuntament. Malauradament però, no practica l´alpinisme. De manera que m´havia de buscar companys d´escalada amb qui pujar als cims d´Equador.

Ràpidament vaig repartir uns cartells a varies botigues de muntanya de Barcelona per tal de contactar amb algun intrèpit viatger que em vulgués acompanyar en aquella empresa.

En poques setmanes vaig rebre la trucada d´en Joan i en Dominique. Vàrem parlar dels respectius projectes, i a tots tres ens va semblar bé la ideia d´ascendir alguns volcans junts.

Amb tot el vitage lligat només calia esperar els mesos d´estiu per veure convertit en realitat el que fins llavors només era un somni.

A continuació us narraré el que va succeir en ordre cronològic desde que vaig sortir de Barcelona l´11 de Juliol del 99 fins a l´arribada novament a Barcelona el 22 d´Agost del mateix any. El text està escrit en present per tal de fer més reals les sensacions viscudes durant aquell mes i mig. Bona part dels paràgrafs que venen a continuació estan extrets del diari personal que vaig estar escrivint al llarg de tot el viatge.

El viatge:

En poc més de deu hores aterro a l´aeroport de Quito situat perillosament enmig de cases i edificis. Tot just sortir de l´aeroport, una vista impresionant del volcà del Cotopaxi acapara tota la meva atenció. Espero que en els propers dies li pugui fer una visita. De moment ja puc anar començant a fer boca amb els 2800m de la ciutat de Quito.

Quito amb el Cotopaxi al fons

Els primers dies...

Avui és el segon dia que estic a Quito a 2800 metres. No se m´ocorre cap altra cosa que anar a fer una mica de footing matiner. Em llevo ben d´hora i surto a correr. Al cap de 7 minuts torno fet una merda i a punt de vomitar, l´altura es nota.

Per la nit vaig amb en Mauri a buscar en David (el seu germà) que treballa en una bolera dels afores de Quito. En arribar, en David ens recomana que ens prenguem un convinat, i només un, molt bò que es diu "Long Island Ice tea". Sense fer-li cas ens en prenem dos. Al cap de mitja hora ja anem tocats. No sé si és per l´altura o per l´alcohol, que en aquest convinat hi és en abundància, ja que porta: vodka, tequila, gin, wisky i una mica de cocacola per donar el color de te. Anem a dormir ben calentets...

Bon dia cargol! Ja és un nou dia, de ressaca? Són coses de l´altura...

Anem a visitar els afores de Quito amb la mare d´en Mauri. Primer anem a Otavalo, un poble d´uns 20000 habitants al nord de Quito. Visitem el mercat típic tan anomenat a les guies de viatge. Després sortim cap a la Laguna de Cuicocha, prop d´Otavalo. Aquest llac és característic per que habia estat un cràter Ara està plè d´aigua amb dos petites illes al mig.

Laguna de Cuicocha

Aquesta nit anem a la festa d´un amic d´en David, en Luís. Ballem salsa tota la nit. La meva parella és l´Andrea, una de les quatre precioses cosines que te en Mauri. Ai l´Andrea...

Tots aquests dies la ciutat ha estat col.laposada per la vaga de transportistes i taxistes. Ultimament sembla que la cosa ja va millorant.

Parada nacional: lluita al carrer

Aquests dies els aprofito per visitar el centre de Quito i anar a la Mitad del Mundo, l´equador geogràfic, que està a uns 10 quilòmetres de Quito. També anem al cràter de Pululahua, un antic volcà situat molt a prop de Quito. Just a la part de dalt del cràter hi ha un restaurant, "El Crater", on treballa esporàdicament el germà d´en Mauri. Un dia d´aquests també vaig a treballar a aquelles altures.

Mitad del mundo, dues cultures, dos amics

Els preperatius per pujar les muntanyes...

Aquest matí, m´he trobat amb en Joan i en Dominique, els companys catalans amb qui els següents dies faré muntanya. Hem anat a visitar el centre, algunes places i esglesies d´estil colonial i el Palau de govern.

Uns dies més tard...

Avui hem anat al Parque Nacional del Cotopaxi amb en Cristian (el cosí d´en Mauri), en Joan, en Dominique i en Mauri. Hem pujat amb cotxe fins al "parqueadero" de Cotopaxi a 4500 metres. Des d´allà hem pujat al Refugi José Ribas, el del Cotopaxi, a uns 4800 metres. Jo he pujat un troç més fins arribar a la zona on hi havia neu, a uns 4900 metres. Amb aquestes altures, avui he assolit la meva màxima cota. Superior als 4200 metres del Castore dels Alps italians.

Demà marxem a la muntanya. Primer cap a l´Iliniza Nord i després cap al Cotopaxi.

Iliniza Norte

22 de Juliol del 1999

Avui hem sortit cap als Ilinizas amb un jeep que hem llogat per els següents 4 dies (en total ens cobren uns 200 $ us) amb en Joan i en Dominique. En 1´5 h arribem a la pista que ens conduirà al parking que dona al camí dels Ilinizas. En una hora més de mal camí arribem al parking.

Pujem al refugi dels Ilinizas amb bastanta boira. Jo trigo 2 hores desde el parking, arribant a les 15:10. El refugi es diu Refugio Nuevos Horizontes i està a una altura de 4650 metres.

Demà volem fer l´Iliniza Norte, un cim de roca de 5126 metres. Ens servirà d´aclimatació per pujar el Copaxi aquest cap de setmana.

Iliniza Norte, 5126 metres

Abans d´anar a dormir ens prenem uns quants mates de coca per calmar el mal de cap que a aquesta altura ja castiga.

23 de Juliol del 1999

Ens llevem a les 6:30. Aquesta nit ha nevat i ara a fora hi ha un parell de centímetres de neu. La boira encara no ha desaparegut. Tot i això decidim sortir i pujar fins on poguem.

Sortim a les 7:40am. En 2h 10´ arribo al cim de ll´Iliniza Norte (5126 metres). PRIMER CINC MIL !!! La pujada transcorre a banda i bnada d´una cresta sense cap complicació (com a molt algun pas de II). Tot i que aquest cim no sol estar nevat,a nem trobant una mica de neu.

Al cim de l´Iliniza Norte

Desde dalt del cim no hi ha gaire visibilitat, la boira continua. En algun moment gairebé es veu l´Iliniza Sur.

Per baixar trigo 1h 15´.

Arribo al refugi a les 11:30am. A les 11:45am arriba en Joan. Ara són les 15:30 i encara no ha arribat en Dominique. A les 12:30 hem sortit a buscar-lo. En Joan l´havia deixat al coll a 5 minuts del refugi. Hem estat buscant-lo fins a les 14:00. Ara en Joan acaba de baixar cap a la Hacienda a veure si el troba. Demà baixaré jo.

24 de Juliol del 1999

Ahir a les 7 de la tarda ja ens va trucar en Joan per dir que s´havia vist amb en Dominique i que estaven en un hostal de El Chipi, el poble sota els Ilinizas.

Aquest matí, cap a les 8am he sortit direcció al parking on haviem quedat a les 9am amb el xofer del jeep. En 50´ he fet la baixada. Desde el parking hem baixat a recollir en Joan i en Dominique que estaven a El Chaupi. Des d´allà hem anat al parking del Cotopaxi.

Hem arribat al parking del Cotopaxi a 4500 metres. En 32´ he pujat al Refugio José Ribas S.J a 4800 metres.

Aquesta nit ja serà la tercera a més de 4500 metres; una bona aclimatació.

Cotopaxi:

25 de Juliol del 1999

Desde els prats inferiors a 400 metres. Al fons el Cotopaxi amb 5897 metres

Ens llevem a les 12 de la matinada per pujar al cim del Cotopaxi (5897m).

Sortim sobre les 1:30am.

Pujem primer per unes pendents de sorra amb els frontals encesos. Fa mal temps: bufa un fort vent i també va caient neu.

Pugem per unes pendents de neu no gaire empinades. Hi ha molta gent pujant. Es veu Quito il.luminat, estem a uns 5200 metres.

Quan arribem a una cova de neu a la dreta de la roca Yanasacha s´ens fa de dia. Són les 6am.

Seguim pujant per unes pendents de neu, ara una mica més dretes.

A les 8am assolim el cim del Cotopaxi de 5897 metres d´alçada, el volcà en actiu més alt de la terra. No hi ha bona visibilitat i no es veu ni el cràter. Fa molt de fred i degut a la contínua nevada tenim un gruix de gel d´uns 2cm per tot el còs (incluit el frontal).

El gel ens cobreix tot el còs

En total hem estat 6h 30´ per pujar desde el refugi. Els últims metres hem anat més lents degut a que en Dominique s´ofegava per l´altura.

Trigo 1h 40´ per baixar fins al refugi.

A la 1pm ens recull el jeep i ens retorna cap a Quito, on arribem 2´5 h més tard.

28 de Juliol del 1999

Després de dinar agafo un bus cap a Riobamba, la ciutat des d´on anirem cap al Chimborazo.

El bus, un espectacle folklòric. Un noi va anunciant cridant el destí treient el cap per la porta: "Riobamba, Riobamba!; Ambato, Ambato! ". Després una sèrie de venedors van entrant al bus per oferir-te de tot: "Papas, habitas a 1000, habitas a 1000!. Helados, heladitos a 1000 a 1000!". La història es va repetint parada a parada fins arribar a Riobamba.

Vaig cap a l´hotel d´en Dominique i en Joan que ja fa un parell de dies que estan aquí. L´hotel es diu Imperial i la nit em costa 27.000 sucres (unes 350 pessetes). Cap al vespre em trobo amb ells i planegem la pujada al refugi per demà pel matí.

Chimborazo:

29 de Juliol del 1999

Cap a mitj matí sortim cap al parc natural del Chimborazo amb un jeep que em contractat desde el mateix hotel per 40 $us anar i tornar els tres. En una hora i mitja arribem al "parqueadero" del Chimborazo situat a 4800 metres. Des d´allà cal caminar mtja hora per arribar al Refugio Whymper a 5000 metres.

Trigo 25´ en arribar al refugi. Em trobo molt bé i gairebé no noto l´altura que és de 5000 metres, bona aclimatació.

El temps aquí dalt és millor que a Riobamba i sembla que tindrem bon temps aquesta matinada per fer l´atac al cim.

30 de Juliol del 1999

Ens llevm a les 11pm per pujar cap al Chimborazo.

Sortim a les 12:30 cap amunt. Amb nosaltres surten 2 escocesos, 2 francesos i 6 americans amb 3 guies. Cap als 5400 metres, els americans decideixen baixar. No havien aclimatat. En Dominique no es veu amb forces per arribar fins dalt i decideix baixar amb els guies. En Joan i jo seguim. En deixar en Dominique augmentem el ritme.

Cap als 6000 metres l´altura ja es comença a notar més. L´aresta final es fa interminable.

A les 6:45 assolim el cim Veintimilla que amb 6267 metres és el segon cim del Chimborazo. El primer és el Whymper, de 6310 metres. Decidim no pujar aquests 40 metres restants ja que en Joan té molt de fred i no ens animem. PRIMER 6000 !!! Hem trigat 6h 15´. Per baixar estem 1h 30´, arribant al refugi a les 8:30.

Al cim del Chimborazo Veintimilla de 6267 metres

Recollim les coses i cap a les 12:30 del migdia baixem al parking on ens espera el jeep. En aquest parking hi ha un altre refugi.

Cap a les 2 pm agafo un bus cap a Quito. La vista desde Riobamba sobre el Chimnborazo és impresionant, el cel està totalment clar. Finalment hem pogut pujar una muntanya amb bon temps.

He trobat més impresionant i atractiu el Chimborazo que no pas el Cotopaxi.

Per la nit, un cop a Quito, a sortim a celebrar l´aniversari d´en David.

1 d´Agost del 1999

Pel matí anem a despedir en Mauri que ja s´en torna cap a Barcelona.

2 d´Agost del 1999

Aquest matí he anat a comprar el bitllet d´autobús que em conduirà a la frontera amb Perú.

Al vespre em vaig a despedir de les germanes Felix i de l´Andrea.

Per la nit en David i jo ens muntem una despedida amb una ampolla de Tropico (beguda alcoholica de baixa qualitat).

3 d´Agost de 1999

A les 6:30 del matí m´enbarco en l´autobús de l´empresa Panamericana que per 85.000 sucres  (1100 pessetes) hem portarà fins al poble fronterer de Huaquillas.

L´autobús triga una mica en sortir. Desde Quito anem fins a Sto. Domingo, d´allà arribem a Machala ja cap a la tarda. De Machala anem fins a Huaquillas, on arribem a les 8pm. En total em estat 13h 30´.

Em diuen que no hi ha manera de sortir de nit cap al Perú, així que passo la nit a Huaquillas en un hotel davant mateix de la terminal de la Panamericana. La nit em costa 30.000 sucres (450 pessetes).

4 d´Agost del 2000

De bon matí agafo un taxi cap a l´aduana (control policial) on em posen el segell de sortida d´Equador.

A les 8:30 contracto un taxista per que em porti fins a Tumbes, des d´on agafaré el bus cap a Chimbote.

Passem caminant per sobre un pont que fa de frontera Equador-Perú. A una banda del pont Huaquillas, a l´altra, Aguas verdes. El taxista em cobra 20 soles (unes 1600 pts) per apropar-me fins a Tumbes.

A Tumbes agafo un bus de l´empresa Ormeño o Continetal (¿?) a les 11:30. Per variar surt amb retard. El trajecte em costa 40 soles (2000 pts) fins a Chimbote, desde on demà agafaré un bus cap a Huaraz.

Parem a dinar a la ciutat costera de Mancora, on mengem bon peix. Passem per Piura i Chiclayo, on parem a sopar. Quan torno de sopar (10 minuts de rès) m´han robat els llibres que tenia dins l´autobus: una guia de la Cordillera Blanca i una Lonely Planet del Perú. Fills de puta!

Gairebé a les 3 de la matinada arribem a Chimbote. Des d´allà un taxi em porta a un hostal. Em cobren 20 soles (1000 pts) per passar la nit. Perú és més car.

En total he estat 14h 40´.

5 d´Agost del 1999

A les 9 del matí agafo un autobus de Transportes Moreno que em portarà a Huaraz per El Cañon del Pato. Una impresionant vall que s´enfila vertiginosament desde gairebé el nivell del mar fins als 3000 metres de Huaraz.

Després de 11h 30´ arribo a Huaraz exhaust. Enrera queda un camí sense asfaltar que ens ha deixat mig desmontats.

M´allotjo a l´Hostal Barcelona (per allò de sentir-se com a casa) amb uns anglesos que he conegut al bus. La nit em surt per 12´5 soles (650 pts), força barat per ser Perú.

6 d´Agost del 1999

Pel matí truco a casa i em diuen que acaba de trucar en David desde Huaraz per localitzar-me. Em donen la direcció del seu hostal a Huaraz. Quan arribo no hi ha ningú, han sortit a comprar. Vaig a l´Hostal Barcelona a buscar els bultos que he dut envolicats amb un sac de patates durant tot el vitge per evitar curiosos. Em trasllado al seu hostal, La Montañesa que val 15 soles per nit, unes 800 pessetes. Està bé de preu contant que és un lloc molt tranquil i allunyat del rebombori del centre.

Al migdia, finalment em trobo amb en David. Més tard arriben la resta de companys. En Toni (el pare d´en Roger) al final no ha pogut venir per motius de feina. Així doncs, som 5 persones: en Javi (el vasco conyo!) d´uns 26 anys, en Josep d´uns 45 anys, en Roger de 23 anys, en David de 24 anys i jo amb 19 anys.

Per la nit anem a sopar al resturant Euskalherria. Demà iniciarem la sortida d´aclimatació a l´Urus.

Aclimatació: Ishinca petit

7 d´Agost del 1999

Pel matí sortim amb una furgoneta cap al poble de Collon, desde on iniciarem la pujada al Base de l´Urus i l´Ishinca. Desde Huaraz en 1h 30´ arribem a Collon (3250 metres). La furgo ens costa 20 $us per pujar. Totes les despeses de l´expedició estan pagades per els diferents pàtrocinadors.

Allà lloguem sis burros per pujar tot el material que em portat. Ens costa 5 $us per cada burro més 10 $us per l´arriero.

Hem llogat un cuiner a Huaraz que ens costa 18 $us al dia. Portem molt de menjar i fins i tot una gallina viva, li hem posat Patxi Pollo.

Tenim previst d´estar-nos per aquí dalt fins al dia 12. Volem fer l´aclimatació pujant l´Ishinca (5530m) i l´Ishinca (5420m).

Per arribar al Campament Base desde Collon trigo 4h 5´. La pujada és molt suau però llarga (uns 15 quilòmetres).

Muntem les tendes del Base, tres en total contant la cuina.

Quan es fa de nit el cel està superestrellat, impresionant.

Demà sortirem cap a l´Ishinca. Volem muntar un camp a 4900 metres per anar aclimatant.

8 d´Agost del 1999

Ens llevem cap a les 8am. En Josep decideix no pujar. Així doncs, sortim en Javi, en David, en Roger i jo.

En 2´5 hores arribem a la cabana al costat de la Llacuna Ishinca a 4900 metres. En total 500 metres de desnivell desde el CB (Camp Base).

Muntem la tenda North Face que ja ha estat a l´Himalaya.

A mesura que va abançant la tarda, el temps va empitjorant.

Cada 4 hores ens anem comunicant amb en Joserp que està al CB via walkie. En l´últim comunicat li diem que demà baixarem al CB ja que no fa gaire bons temps per pujar l´Ishinca.

9 d´Agost del 1999 (faig 20 anys!!!)

Ens llevem cap a les 8 del matí i el temps és perfecte.

En Javi no ha passat gaire bona nit degut al seu refredat. Ell tira avall i nosaltres decidim pujar una muntanya que fa cresta amb l´Ishinca.

Triguem 1´5 hores en pujar aquesta muntanya que batejem amb el nom de Ishinca petit, de 5350 metres. Per en David i en Roger és el seu primer 5000.

Ishinca Petit 5350 metres, etapa d´aclimatació

Triguem 40 minuts per baixar a la Llacuna Ishinca. Recollim les coses i baixem al CB. Triguem 1 hora per fer aquest tram. Allà, en Julio, el cuiner, ja està preparant la Patxi Pollo. Pobreta...

PD: En David em diu que te un regal de la meva familia per mi a l´hostal. Me´l donarà quan baixi.

PDD: Per la tarda em trobo malament. tinc febre (em noto fluix) i diarrea. Pasoo una mala nit i gairebé no puc dormir.

10 d´Agost del 1999

Cap a la matinada en David, en Javi i en Roger es lleven per pujar l´Urus. Jo no els podré acompanyar ja que encara no em trobo bé. En Roger tampoc ha passat gaire bona nit (ha vomitat), tot i això bdecideix pujar.

En unes 5 hores tornen al CB. En David i en Javi han fet el cim, en Roger s´ha quedat a 100 metres.

Per la tarda descansem al CB. Demà baixarem cap a Collon on em quedat amb el minibus que ens baixarà a Huaraz.

Ara us explicaré una anècdota divertida. Quan entres a Huaraz hi ha un control policial. En l´altra expedició que es va fer desde Vilassar de Mar (el meu poble) i Premià la formaven entre d´altres, el pare d´en Roger, que aquesta vegada no ha pogut venir, i en Josep. Cada cop que la policia els hi feia omplir els papers d´identificació, ells posaven a profesió: trapezista, domador de leones, mujer barbuda,... Nosaltres hem fet el mateix. I hem rigut una bona estona quan el policia ha agafat els papers tot seriós.

11 d´Agost del 1999

Pel matí desmuntem les tendes i les carreguem als burros que acaben d´arribar al CB.

Baixem cap a Collon (3250m), en total uns 1100 metres de desnivell. Jo trigo 3 hores per baixar.

Cap a quarts de tres arriba la furgoneta. En 45´arribem a Huaraz.

Tenim pensat d´estar-nos dos dies descansant a Huaraz per tal de prendre forces per atacar el cim del Huascaran (6768m) els propers dies.

Per la tarda discutim el pla d´atac al Huascaran. Igual que ens ha passat amb el pla d´aclimatació, hi ha dues formes de veure les coses: per una banda en Javi i en Josep amb una postura bastant conservadora, defensant una aclimatació més llarga i amb molt de suport logístic (burros,cuiner,...). Per l´altra banda, en David, en Roger i jo mateix defensant una filosofia d´aclimatació més ràpida i un atac al cim més  directe i lleuger. Aquest conflicte ha creat algunes tensions dins el grup, rès greu però.

Continuarà d´aquí pocs dies...

 

 

Hosted by www.Geocities.ws

1