carpa nummu nit

Arrel de l'èxit que omplí el petit Nummulit, es decidí d'obrir una gran carpa a la Devesa gironina. I cap allà hi vaig anar durant dos estius (a l'hivern m'estava al Nummulit) dels anys 1999 i 2000.

De les tres carpes que hi havia a la Devesa, va ser habitual, durant el primer any, que en el Nummu Nit s'hi apleguessin més de 1500 persones, desbordant els límits del local.

És certament entranyable recordar tota aquella gentada cantant i ballant durant hores, nit rere nit, amb les mans enlaire, seguint un estil musical que era continuació del Nummulit però amb especial accent en les nits en que tots volíem mostrar-nos eufòrics. Entre setmana era habitual sentir els clàssics del rock dels 70 i 80 amb alguns reggaes i incursions en els més moderns però amb els mateixos referents. 

El meu menú va variar una mica, degut a algunes pressions tan internes com externes, durant el segon any. Aquest fet, afegit als estrictes controls de so per part de l'Ajuntament i al rearmament de les altres carpes, van fer que el segon any no fos tan eufòric com el primer tot i que el Nummu Nit no ha deixat mai de ser un referent en les nits d'estiu gironines.

El tercer i quart any vaig decidir no tornar al Nummu Nit. Creia que potser la meva fòrmula ja estava caducada però també que era el moment de plegar, deixar un bon record i dedicar-me a altres històries.

L'estiu del 2003 hi vaig tornar per punxar els dimecres, el dia de concert. El primer dia em va tocar punxar després de Los Elefantes. La primera cançó que vaig punxar va ser La esquina del viento de Medina Azahara.

Aquest any 2004, havia de repetir la mateixa experiència els dimecres. Així m'ho van demanar a finals de febrer i hi vaig accedir. A hores d'ara encara espero que em diguin el què. En fin...