EXERCICIS
1.- Quin altre nom reben les llengües romàniques?
2.- Per què el llatí no és una llengua morta?
3.- Per que l’abecedari s’anomena també alfabet?
4.- Tenint en compte els canvis fonètics, escriu el resultat en català de les paraules llatines següents:
BUCCA FENESTRAM
UNGULAM ARBOREM
SENIOREM LIGARE
APICULAM AURUM
DRACONEM DIABOLUM
5.- Escriu l’etimologia llatina dels mots següents:
reina pinya
exemple seda
front orella
lluna conill
6.- Què significa l’ètim o arrel etimo del grec (étymos)?
7.- Què estudia l’etimologia?
8.- Corpora universa, quae circa terram sunt, gravia sunt in terram; et pondera omnium, quae aequaliter a centro terrae distant, sunt ut quantitates materiae in iisdem [...].
J Newton Philosophiae naturalis principia mathematica
a) De què tracta el text?
b) Qui va ser Newton i què va escriure?
c) Per què Newton escrivia en llatí?
d) En quina llengua els científics donen a conèixer avui les seves teories? Per què?
10.- Com deus saber un orfeó és una societat de cant coral; però, quin és el personatge mitològic del qual deriva el nom?
12.- Relaciona cada un dels personatges amb el camp en què es va desenvolupar la seva activitat:
1 Linné a) literatura
2 Pitàgores b) filosofia
3 Plató c) psicoanàlisi
4 Freud d) botànica
5 Homer e) matemàtiques
13.- Quina part del cos fa mal quan ens queixem d’un atac de:
nefritis = hepatitis = cardiopatia=
otitis = cefalàlgia = odontàlgia =
14.- Digues el nom català d’aquests mots llatins:
AURICULA INTRARE
DIGITUS SIBILARE
UNGULA OCULUS
NORUS FENESTRA
OVICULA FORMICA
CABALLUS LUPUS
URTICA PLUVIA
LACTE SPATULA
MANDUCARE ARGENTUM
15.- Ibers és un mot agut. Subratlla la síl.laba tònica dels mots i accentua’ls, si cal:
xofer, imbecil, poliglot, medul.la, zenit, quilolitre, conclave, futbol, metamorfosi, osmosi
16.- El contacte català-castellà (Adstrat) ha produït l’entrada de castellanismes, alguns dels quals cal rebutjar. Digues quins castellanismes evitem quan diem:
topall, estrenes, desnonar, lleixiu, conco, maluc, farcit, sauló, lluentó, bolquers, quirat, respatller, cogombre, tascó
17.- Fes el mateix:
tanca, carmanyola, tornavís, tona, falca, cruïlla, caserna, drassana, empremta, escorxador, amoreta, sitja, baiard, burilla, trinxeraire, garlanda, versemblant, pitet, penell, greixatge, endoll, repapiejar, voltor, ostatge, endeví,ganya
18.- Quin dels dos és correcte?
medieval / mitgeval
intermig / intermedi
meitat / mitat
mediant / mitjançant
per medi de / per mitjà de
20.- Digues què volem dir amb:
a priori
ex professo
de jure
in extremis
in alvis
in fraganti
ex cathedra
a posteriori
sine qua non
alter ego
statu quo
ad hoc
ad litteram
de facto
hic et nunc
velis nolis
grosso modo
curriculum vitae
peccata minuta
22.- Què pots deduir a partir de la lectura de les llistes de mots següents?
(Recorda que en llatí aigua es deia acqua i en gerc hýdor):
Alemany Anglès Italià Català Castellà
Wasser water acqua aigua agua
hydraulik hydraulic idraulico hidràulic hidráulico
23.- El lèxic del català està format per: mots patrimonials, manlleus o préstecs, cultismes greco-llatins, germanismes, arabismes, gal.licismes, italianismes, castellanismes, anglicismes i occitanismes. Indica de quines llengües provenen els manlleus següents:
a) misto, borratxo, amo, bombo, caldo:
b) beixamel, brioix, menú, xampany, xarcuteria:
c) adàgio, al.legro, batuta, camerino, piano:
d) club, esport, rugbi, hoquei:
e) aquarel.la, mortadel.la, novel.la, particel.la:
f) banderilla, camarilla, taquilla:
24.- Marca de cada sèrie l’únic manlleu correcte:
a) tonto, cuidado, assumpto, monjo
b) pedido, ferro, raro, sèrio
c) plumero, paraigüero, monedero, pandero
d) pallasso, trompasso, frenasso, latigasso
e) camion, avion, panteon, peaton, colon
f) honradès, hongarès, rapidès, solidès
g) assemblea, còrnea, aèrea, línea
h) mantequilla, mandonguilla, sancadilla, esterilla
i) tresillo, membrillo, bocadillo, tornillo
25.- Busca els substantius corresponents als verbs següents:
abstreure beneir confegir
escindir interrompre percebre
obsedir pol.luir trair
coure eximir suprimir
26.- Dóna els verbs catalans:
resolució corrupció pol.lució
traïció descens exempció
reflexió ascens escissió
nutrició confusió extensió
atracció elisió coalició
28.- a) Els romans desembarcaren a Empúries per aturar:
els ibers els cartaginesos
els celtes els grecs
b) Quan parlem de la Catalunya Vella ens referim a:
Tortosa i Lleida Mallorca i València
Barcelona i Girona Pallars i Ribagorça
c) Els topònims d’origen basc es troben sobretot:
al Pallars i a la Ribagorça al Rosselló i al Vallespir
al Berguedà i a la Cerdanya a la plana de Vic
d) L’arribada dels àrabs es va produir
l’any 711 l’any 476
l’any 395 l’any 989
e) Els germanismes i els arabismes són elements de
substrat adstrat
superestrat romanització
f) La dominació visigòtica no va arribar a
les Balears al País Valencià
al Rosselló a la Catalunya Vella
29.- Busca els mots romànics corresponents:
. PÍLU . PÉCTUS
. TENÉBAT . DELÉCTUS
. LINTEÓLUM . CATÉNA
. CATHÉDRA . SPISSA
. MÓVERE . EPISCÓPU
. LUGÚMEN . CONSÍLIU
. TÁBULA . TÉGULA
. VESPERÁTA . MANCÍPU
. MÁCULA . PERÍCULUM
. SPÉCULUM . APOTÍCA
. ÁURUM . SÓLIDU
. GÁUDIUM . GENÚCULU
. PÁUCUM . CÓCTU
. TAURUM . ÓCTO
. VITÉLLU . NÓCTE
. LÉPORE . LECTIÓNE
. DE EX PRESSUM . CRÚSTA
. NULLA RES NATA . RÚBEU
. MAGÍSTER . FENÍCULUM
. GÉNERU . VERECÚNDIA
. DIE VENERIS . TRÚCTA
. SERPEM . LÚCTA
. STRICTU . ÚNGULA
. PROFÉCTU . ACÚCULA
. PISCÁRE . RÉGULA
. INDIRÉCTU . DIRÉCTU
. RESTÚCULU . RENIÓNE
. CIVITÁTE . PRIMÁRIU
. OVÍCULA . AURÍCULA
. OCTÚBER . SCUTÉLLA
. CALAMÉLLU . SEPTIMÁNA
. SIMULÁRE . SOLITÁRIU
. AMICITÁTE . PÓLYPU
. CÚLPUS . MERULA
. MÁSCULU . ASPÁRAGU
. PÍSULU . SPÍCULU
. AVÚNCULU . MÓNICU
. CLÁUDERE . CLÁUDERE
. GRATÍCULA . CRÁSSU
. SPÁSMU . MATÚRU
. AD GRADÍRE . TRIBÚNNA
. RÁNDICU . LAUDÁRE
. CRUDÉLE . STEPHÁNU
. COGITÁRE . PATÍCULU
. CAPÁNNA . CULTÉLLU
. CALE FACÉRE . ALTER
. CONFÉCTU . CIRCÁRE
. PÁTRE . STRÍCTU
. FÍCTA . COGNÁTU
. AD VOCÁRE . SCÓRPIU
. RATIÓNE . PRETIÁRE
. PRÉTIU . SERVÍTIU
. RADIÁRE . HERÉTICU
. PHASEÓLU . CUNÍCULU
. FÍLIU . LENTÍCULA
. CÍLIA . CORRÍGIA
. COLLÉGIUM . PLÓVERE
. ALIQUIS UNU . BARTHOLOMÉU
. PÍRULA . AD REMAICÁRE
. DOMNICÉLLA . FÉMINA
. SEMINÁRE . NÚMERU
. CÍNERE . CIPÓLLA
. TÉNERU . MÓLERE
. SCÓPULU . PÓPULU
. STÁBULU . FÁBULA
. SPÁTULLA . RÓTULU
. AMÍDDULA . MIRÁCULU
. RÉGULA . FRÍGIDA
. VIÁTICU . MÉDICU
. FIGICÁRE . COMPERÁRE
. AÚNCULU . CARNEM SALATA
. TÓRCULU . CANCRU
. PRAESÉPE . CERÉRIA
. STÉLLA . SPÍCULU
. PAPILIÓNE . LAXÁRE
. EXÍRE . SÓROR
. CATÉLLUS . FORMÍGA
. URTÍCA . IGNORÁRE
. ALBA . ACCI ISTE
. ÁSPERU . POENA
. SENIORE . MANULEVÁRE
. SINE GLUTTUS
30.- Quins mots romànics tenim de les següents parelles?
Llatí clàssic Llatí vulgar
IRE VADERE AMBULARE
ESSE MANDUCARE
LOQUI PARABOLARE
SCIRE SAPERE
LUDERE IOCARE
VINCIRE LIGARE
FLERE PLORARE PLANGERE
CANERE CANTARE
EQUUS CABALLUS
URBS CIVITAS
AGER CAMPUS
VIR HOMO
IGNIS FOCUS
HUMERUS SPATULA
CAPUT TESTA
ITER VIA
RES CAUSA
MAGNUS GRANDIS
OMNIS TOTUS
PROCUL LONGIS
PARVUS MINUTUS
PULCHER FORMOSUS
AGNUS AGNELLUS
AURIS AURICULA
CEREBRUM CEREBELLUM
VERTERE TORNARE
VERBUM PARABOLA
FARCTUS SATULLUS
31.- Fes el mateix:
MÉTUS PAVÓRE
FERVÉRE BULLÍRE
ROGÁRE PRICÁRI
COMEDÉRE MANDUCÁRE
AFLÁRE TROPÁRE
SOBRÍNUS NEPÓTE
MANEÁNA MATÍNUS
32.- Busca els antropònims resultants:
del llatí:
MARCUS MARCELLUS OCTAVIUS
AEMILIUS AURELIUS FELIX
CAECILIA GERMANUS MARTIALIS
MAURITIUS MODESTUS VICTOR
PAULUS PIUS AEMILIANUS
FORTUNIUS PETRUS
del grec:
CYPRIANUS EUGENIUS EULALIA
EUSEBIUS STEPHANUS GREGORIUS
ISIDORUS PHILIPPUS ANDREAS
de l’hebreu:
IOHANNES MARIA IOACHIM
DANIEL ANNA
33.- Molts antropònims han cristal.litzat també com a cognoms:
AMATUS IUSTUS FORTUNIUS MARCUS
STRATA VILLA CAMPUS VALLIS
FONS SOLANUS PODIUM RIPA
MANCIPIUM CASTANEA
34.- Digues els topònims resultants:
CASTELLUS
CÁLIDAS
MONS
PALATIUM
PLANUS
POPULA
PORTUS
PODIUM
VALLIS
VILLA
35.- Què és un hagiotopònim? Posa uns exemples de la rodalia.
37.- Hel.lenismes arribats amb la romanització:
a) elements físics: AER ASTRUM HORA SPHAERA PETRA MARMOR
SPELUNCA SCOPULUS
b) vegetals: CANNABUM SPARTUM OLEUM CUMINUM RAPHANUS ASPARAGUS
CEDRUS
c) animals: SALAMANDRA PERDIX SCORPIO CASTOR OSTREA POLYPUS
SPONGIA CANCER DELPHINUS
d) referents a l’home: CHARACTER TALENTUM STOMACHUS BRACHIUM
CHIRURGIA PARALYSIS LEPRA CHOLERA BALNEUM
38.- Manlleus grecs en el llatí cristià:
CHRISTUS
BIBLIA
EVANGELIUM
PARABOLA
PARADISUS
MARTYR
PAPPA
EPISCOPUS
PRESBYTER
DIACONUS
CANONICUS
CATHOLICUS
LAICUS
EREMUS
MONACHUS
DIOECESIS
BASILICA
LITURGIA
ECCLESIA
CALIX
COEMETERIUM
ANGELUS
CATECHUMENOS
APOSTOLUS
SCHISMA
SABBATUM (heb. SAHABBAT)
ELEEMOSYNA
PASCHA (heb. PESACH)
39.- Digues l’origen dels noms dels membres de la teva família.
40.- Són al.lòtrops els mots llatins que han donat lloc a formes dobles, una popular i una de culta, amb matisacions o diferenciacions semàntiques. Busca els al.lòtrops romànics d’aquests mots llatins:
RÉGULA
CÁTHEDRA
MIRÁCULU
LÁICU
HOSPITÁLIS
FÓLIUM
SINCÉRUS
IGNORÁRE
FRÍGIDUS
STUDIÁRE
CÓPULA
STRÍCTUS
COLLOCÁRE
EXÁMEN
41.- Una gran quantitat de productes farmacèutics tenen un nom d’etimologia grega, llatina o grecollatina. Per exemple, Algidol, Dolalgial (gr. algos = dolor + llat. dolor = dolor). Busca diferents noms de medicaments que tinguis a casa o bé als anuncis de propaganda i fes-ne un treball etimològic.
42.- Per què els deu manaments són anomenats Decàleg?
43.- De quants llibres consta el Pentateuc?
44.- Quin nom i quina forma té el departament de defensa i de l’estat major central de les forces armades dels EUA?
46.- Tenint en compte que di- vol dir “dos cops, doble”, busca dels mots següents la seva definició:
dimorf, dicotiledoni, diedre, diòxid, diglòssia, dígraf, dilema
47.- Dia- vol dir “a través de” i dis- “dificultat”. Digues el significat d’aquestes paraules:
disenteria, disfonia, dimorf, dielèctric, díscol, diacrític, diagonal, diagnosi, dialecte,
dislèxia, diftong, dismenorrea, diàfan
48.- Relaciona:
decemvir, decímetre, novembre, percentatge, quadern, sexenni, unípara, triumvirat
. associació de tres persones per governar
. període de sis anys
. a l’antiga Roma, membre d’un cos de deu magistrats
. conjunt de quatre fulls de paper
. que només ha parit una vegada
. el mes novè de l’any romà primitiu
. dm
. tant per cent
49.- En grec sota es deia hypó i cavall híppos. Aquestes dues paraules s’han convertit en hipo-.
Subratlla les que tinguin el primer prefix:
hipoteca, hipòtesi, hípica, hipocaust, hipopòtam, hipòdrom, hipocamp, hipogeu, hipotenusa, hipogrif, hipòcrita
50.- Relaciona els noms d’una i altra columna:
a. Papyrus Ahmes 1. Descobriment de les geometries no euclidianes
b. Tales 2. Darrer matemàtic grec
c. Pitàgores 3. Va posar les bases del càlcul integral
d. Euclides d’Alexandria 4. Primer estudi geomètric (1550 aC)
e. Arquimedes 5. Van idear la geometria analítica
f. Pappus 6. Mesura de la Terra
g. Descartes i Fermat 7. Geometria algèbrica i diferencial
h. segle XIX 8. Va escriure els Elements
i. segle XX 9. Els angles de la base d’un triangle isòsceles són
j. geometria 10. C = a + b iguals
51.- La paraula càlcul prové del llatí calculus, que vol dir “pedreta”, ja que els antics utilitzaven pedres petites per comptar. És el mot calculus un diminutiu llatí?
Què volen dir?
a) càlcul infinitesimal c) càlcul diferencial
b) càlcul integral d) càlcul de probabilitats
52.- Entre els trilàters, el triangle equilàter és el que té els tres costats iguals; l’isòsceles, el que té només dos costats iguals; i l’escalè, el que té els tres costats desiguals. Entre aquelles mateixes figures, el triangle rectangle és el que té un angle recte; l’obtusangle, el que té un angle obtús; i l’acutangle, el que té els tres costats aguts.
Euclides, Elements, Llibre 1, 20-21
54.- Completa les paraules:
. hipotètic habitant de la Lluna ___ita
. aparell per mesurar la pressió atmosfèrica ___metre
. que porta or ___fer
. que estudia el cel ___òleg
. relatiu a la Terra ___úric
. d’or i de vori ___elefantí
. dipòsit de bronze ___teca
55.- Què volen dir aquests ètims grecs i llatins?
argentífer, aurífer, calcolític, tecnòcrata, politècnic, tecneci, fòsfor, fotografia, hidrogen, genealogia, neologisme, neolític, monòlit, litocromia, megàlit
56.- A partir de cellula (diminutiu de cella, “compartiment petit”), de kytos (“cèl.lula”) i de leukós (“blanc”), què volen dir els següents mots?:
. cel.lulitis
. cel.lulosa
. cel.luloide
. cel.la
. leucèmia
. citoplasma
. citodiagnòstic
. citoenergètica
. citologia
57.- Glòbul prové del diminutiu llatí “cos petit de forma esfèrica”. Relaciona:
1. partícula a) corpus
2. molècula b) cella
3. pel.lícula c) nux
4. glàndula d) pars
5. corpuscle e) pellis
6. nucli f) moles
7. cèl.lula g) globus
8. glòbul h) glans
59.- Baktería vol dir “bastó” i bacillum “bastó petit”. Quina diferència hi ha entre un bacteri i un bacil?
60.- Pedis i podós volen dir “peu”, gressus és el participi del verb llatí “avançar”. Què volen dir aquestes paraules?
plantígrad miriàpode
tetràpode tetràpode
digitígrad decàpode
cefalòpode àpode
quadrúpede artròpode
gasteròpode
bípede
61.- Del verb llatí voro i del grec phágomai (“menjar”) es formen els termes científics que classifiquen els animals segons la seva alimentació. Defineix els següents mots:
piscívor ictiòfag rizòfag
ovívor fitòfag hematòfag
antropòfag omnívor zoòfag
herbívor necròfag
pantòfag carnívor
62.- Del grec tenim ptéros que vol dir ala; com són els animals següents?
àpter alablanc alípede dípter
lepidòpter alíger alacaigut hemípter
aliforme pterodàctil arqueòpter
64.- El nom de l’aranya prové del grec aráchne; la mitologia grecoromana explica una bella història sobre el nom d’aquest animal. Quina és?
65.- La botànica utilitza per a la taxonomia vegetal una nomenclatura binària anomenada també linneana, d’acord amb el nom del seu creador, Carl von Linné, metge i naturalista suec de la ciutat d’Upsala. Aquest sistema, emprat arreu del món, consisteix a designar cadascun dels gèneres de plantes amb un nom llatí o llatinitzat, afegint-hi un segon per indicar l’espècie en particular. Busca la correspondència entre les dues columnes:
Nomenclatura científica Nom popular
1. Betula alba a) romaní
2. Abies pectinata b) xiprer
3. Lavandula angustifolia c) bedoll
4. Beta vulgaris d) julivert
5. Viscum album e) espígol
6. Fraxinus angustifolia f) violeta
7. Petroselium crispum g) vesc
8. Cucumus sativus h) avet
9. Thymus vulgaris i) alzina
10. Viola odorata j) cogombre
11. Rosmarinus officinalis k) bleda
12. Juniperus communis l) freixe
13. Quercus ilex m) farigola
14. Cupressus sempervivens n) ginebre
66.- Relaciona:
1. pterigots a) que viuen a costa d’un altre
2. paràsits b) insectes isòpters que viuen en societat i
3. anoplurs c) insectes paràsits d’ocells mengen fusta
4. sifonàpters d) subclasse d’insectes amb ales
5. mal.lòfags e) subclasse d’insectes àpters
6. apterigots f) les puces
7. tèrmits g) insectes paràsits dels mamífers
67.- Lógos vol dir “ciència o estudi”, què volen dir aquestes paraules?
bacteriologia, biologia, carpologia, citologia, dendrologia, ecologia, entomologia, fitologia, ictiologia, micologia, microbiologia, ornitologia
68.-Atès que en grec gaméo vol dir “unir-se”, què signifiquen aquestes paraules?
anemògama, anisògama, clistògama, criptògama, endogàmia, exogàmia, fanerògama, heterogàmia, isogàmia, monogàmia, poligàmia
69.- Fauna era el nom d’una dea itàlica, protectora dels animals salvatges; Flora era l a potència vegetativa que feia florir els arbres i Pomona, la dea romana dels arbres fruiters. Defineix:
microfauna avifauna
ornitofauna florístic
flòrula poma
pomífer pomada
70.- Relaciona:
Felis ós leporí
Lepus colom equí
Ursus gat cunicular
Cuniculus ca columbí
Bos taurus conill ursí
Canis llebre felí
Equus ovella caní
Columba bou boví
Ovis aries cavall oví
71.- Segueix l’exemple:
llatí cultismes mots patrimonials
apis apicultor abella, abellot
canis
aranea
porcus
lupus
ursus
avis
ovis
capra
vacca
columbus
fructus
folium
sagitta
lentícula
acucula
73.- Subratlla el component comú (grec o llatí) que tenen els mots següents:
n hidrogen hidròfil, hidròfug, hidrosfera:
n neó, nelític, neozoic:
n heliocèntric, heli, heliotropi:
n litòfag, paleolític, calcolític, liti:
n monòxid, oxigen, diòxid, oxigenar:
n pirita, piròman, piròfug:
n galactòfor, fòsfor, semàfor:
n àpter, ortòpter, pterodàctil:
n pinnípede, bípede, palmípede, quadrúpede:
n zoòfag, litòfag, fitòfag, aeròfag:
74.- Defineix aquests mots:
tel.luri polífags
geoquímica ictiologia
isòmer herbícola
decàpodes úrsids
monòpters insectívor
75.- Quin és l’ètim de les paraules següents?
ètim llatí ètim grec
oculista oftalmòleg
dentista odontòleg
suprarenal nefrític
digital dactilar
auricular otitis
nasal rinitis
pedicura podòleg
pulmonia pneumònia
oral estomatòleg
lingüística políglota
manual quiròfan
capital cefalea
muscular mioma
cordial cardiologia
sanguinari hemorràgia
nerviós neurona
cutani epidermis
76.- Algos vol dir “dolor”,-itis indica “inflamació” i -si “malaltia”. Digues el significat de les següents denominacions?
gastritis, hepatitis, bronquitis, flebitis, otitis, sinusitis, dermatitis, faringitis, cefalàlgia, otàlgia, gastràlgia, neuràlgia, artosi, psoriasi, litiasi, escoliosi, dermatosi, neurosi, osteoporosi, psicosi,
77.- En grec iatrós significa “metge”, què en pots dir al respecte?
78.- Qui eren Hipòcrates, Panacea, Apol.lo i Asclepi?
79.- D’on vénen nàusea=
mareig =
fetge =
duodè =
histèria =
catarro =
omòplat =
patologia =
terapèutica =
80.- -oma vol dir “tumor, -òpsia “vista”, -scòpia “observació” i -tomia “tall”. Dóna la definició de les paraules següents:
flebotomia, nefrotomia
cefaloma, dermatoma, hematoma, glaucoma,
biòpsia, autòpsia, necròpsia
81.- Quines malalties tracten les especialitats mèdiques següents:
geriatria, ginecologia, andrologia, hematologia, nefrologia, odontoestomatologia, oftalmologia, otorinolaringologia, pediatria, pneumologia, podologia, urologia, traumatologia, reumatologia, psiquiatria
82.- Atès que -fòbia vol dir “mania, espant”, què volen dir aquestes paraules? Quin és el contrari d’aquest sufix?
agorafòbia, anglofòbia, aracnofòbia, claustrofòbia, fotofòbia, heliofòbia, hematofòbia, hidrofòbia, neofòbia, pantofòbia, pirofòbia, talassofòbia, tanatofòbia, xenofòbia, zoofòbia,
83.- Per què la VACUNA rep aquest nom?
84.- Defineix aquests mots:
podòloga otitis
geriatria cardiopatia
cefalàlgia hematofòbia
esofagoscòpia
citologia micosi
85.- De quin personatge mitològic rep nom la morfina?
86.- De quin pesonatge reben el nom mots com higiènic o higiene?
87.- Què és un antifúngic? I un antitussigen?
88.- Anomenem ciències socials aquelles que tenen con a objectiu l’estudi dels diferents aspectes de les societats humanes; és a dir, aquelles que s’interessen per conèixer les diverses manifestacions de l’ésser humà.
Dóna l’etimologia de les següents paraules:
pàrvul =
adolescència =
vellesa =
oncle =
cònjuge =
marit =
matriarcat =
infant =
89.- Krátos vol dir “poder”, arkhé “govern”; què volen dir aquestes paraules?
aristocràcia, autocràcia, democràcia, gerontocràcia, ginecocràcia, mesocràcia, plutocràcia, teocràcia, talassocràcia, tecnocràcia, anarquia, autarquia, monarquia, triarquia, heptarquia, oligarquia, tetrarquia
90.- Subratlla la desinència llatina que s’utilitza per compondre les paraules següents i intenta deduir què significa:
raticida, homicida, insecticida, uxoricida, parricida, cesaricida
matricidi, magnicidi, tiranicidi, genocidi, suïcidi, fratricidi
dictador, orador, teixidor, caçador
91.- -isme és un sufix grec que vol dir “sistema o doctrina”. Escriu uns quants exemples més:
despotisme, cinisme, …
92.- Entre les institucions actuals trobem una sèrie de mots derivats de la vida pública desenvolupada al llarg de la història de Roma. Defineix:
república =
concili =
cònsol =
comicis =
edil =
magistrat =
senat =
príncep =
93.- Subratlla les paraules derivades del grec arkháios “primitiu”:
arqueologia, arqueòpters, arquetip, arquitecte, arqueometria, arqueoptèrix, arquebisbe
94.- Relaciona aquests famosos arqueòlegs:
1 Schliemann a) la tomba de Tutankamon
2 Evans b) Cnossos
3 Fiorelli c) Troia
4 Carter d) Pompeia
95.- Nosce te ipsum = “coneix-te a tu mateix”, és la traducció llatina de la màxima grega gnothi seauton. Gravada al temple de Delfos, fou adoptada per Sòcrates com a lema de la seva doctrina. L’esperit científic va néixer entre els primers filòsofs grecs, a les colònies gregues en el segle VI aC. En el problema de l’origen de les coses van substituir els mites de procedència oriental per la noció d’una substància permanent que, per a cada filòsof, era diferent: l’aigua per a Tales, l’aire per a Anaxímenes, el foc per a Heràclit i l’indefinit per a Anaximandre. Els filòsofs grecs que més han influït en el pensament d’occident són Sòcrates (468-399 aC), Plató (429-347 aC) i Aristòtil (384-322aC).
Hi havia tres escoles filosòfiques que tenien com a finalitat la felicitat de la persona. Digues quina és l’actitud davant la vida designades per
l’Estoïcisme =
l’Epicureisme =
l’Escepticisme =
96.- Busca l’etimologia:
ànima =
amor =
alienar =
altruisme =
antítesi =
apologia =
catarsi =
dilema =
simpatia =
somàtic =
utopia =
97.- Fes el mateix:
psicoanàlisi
psicosi
psicosomàtic
psicoteràpia
98.- Subratlla l’ètim grec dels mots de cada sèrie i digues què significa:
n antípoda, antàrtic, anticicló, anticlerical, antibiòtic
n arxipèlag, arxiduc, arxidiòcesi
n topografia, toponímia, tòpic, topometria
n iconografia, icona, monografia, paleografia, telegrafia
n Polinèsia, Indonèsia, Peloponnès
n pirotècnia, Pirineus, piròman
99.- Investiga quin és l’origen de
draconià =
espartà =
filípica =
lacònic =
tallar el nus gordià =
pírric =
100.- Relaciona cada signe de l’horòscop amb l’origen mitològic:
a. àries 1 el centaure Quiró
b. taure 2 els Dioscurs: Càstor i Pòl.lux
c. bessons 3 Erígona
d. cranc 4 l’animal de Némea que va atuir Hèrcules
e. lleó 5 la dessa Astrea
f. balança 6 animals que van ajudar Afrodita i Eros
g. verge 7 animal que Hera va enviar a Hèracles
h. escorpí 8 el coper dels déus, Ganímedes
i. sagitari 9 Amaltea, que va alletar Zeus a Creta
j. capricorn 10 picà al taló de l’heroi Orió
k. aquari 11 Zeus s’hi va convertir per raptar Europa
l. peixos 12 el velló d’or que tants maldecpas va donar a Jàson
102.- Busca en un diccionari etimològic el significat originari i l’actual d’aquests termes:
holocaust = basílica =
església = catedral =
immolar = cementiri =
inaugurar = parròquia =
103.- Què vol dir Narcissisme i per què Freud va donar aquest nom a aquesta patologia?
104.- En què consisteixen el complex d’Èdip i el d’Electra?
105.- Míso- vol dir “odi” i phílos- “amant”, què volen dir aquests mots?
misogàmia, misogínia, misantropia, misopèdia, filantrop, filògin, filharmònic, filohel.lènic
106.- Latreía vol dir “adoració”, fes el mateix amb aquestes paraules:
idolatria, autolatria, ofiolatria, antropolatria, egolatria, necrolatria, cleptomania, erotomania, megalomania, mitomania, oligomania, piromania, erotografomania
107.- Entre els motius més utilitzats en la decoració trobem diferents figures mitològiques dignes de recordar. Relaciona les dues columnes:
1 amazona a) escut rodó amb el cap de Gorgona
2 harpia b) ésser amb un sol ull al front
3 atlant c) dona caçadora i guerrera
4 ègida d) cos de serp, urpes de lleó i ales d’àguila
5 centaure e) meitat cos humà, meitat lleó
6 cariàtide f) ocell amb cara de dona
7 ciclop g) part de lleó, part de cabra i de serp
8 drac h) au fabulosa, de cos de lleó amb ales
9 esfinx i) escultura masculina que forma una columna
10 quimera j) victòria alada
11 griu k) home amb peülles de cabra i cua de cavall
12 hidra l) cap i tors de dona i cos d’au o de peix
13 nike m) monstre, meitat home i meitat cavall
14 sàtir n) drac de set caps
15 sirena o) escultura femenina que forma una columna
108.- Què significa altius, fortius, citius, lema dels JJOO?
109.- En arquitectura s’han conservat una sèrie de paraules l’origen de les quals trobem també en arrels clàssiques:
àbac arquitectura acroteri arquitrau
astràgal capitell fust pòdium
frontó timpà volta cúpula
111.- Relaciona:
a nàiade 1 divinitat silvestre, amb banyes i cames de boc
b hamadríades 2 divinitat de la natura, que viu als rius, als boscos, etc
c Arcàdia 3 company de Bacus, de cos pelut amb banyes i cames de boc
d Nonacris 4 regió del Peloponnès
e dea d’Ortígia 5 nimfa aquàtica
f Diana 6 ciutat del nord de l’Arcàdia
g Pan 7 Diana, nascuda a la mítica Ortígia (=Delos)
h nimfa 8 nimfes dels arbres
g sàtir 9 filla de Latona, germana bessona d’Apol.lo
a) en quin instrument musical fou convertida la nimfa Siringa?
b) com és la flauta de Pan?
112.- Què volen dir aquestes expressions?
n cant de sirena
n fou una Odissea
n taló d’Aquil.les
n tocar diana
n viu de quimeres
113.- De fet, la tecnologia -de téchné “art” i -logia, tot i el seu nom d’origen grec, és una disciplina relativament moderna, que es desenvolupa sobretot a partir de la revolució industrial. Ara bé, la llengua dels grecs continua fornint, juntament amb el llatí, els mots per encunyar els nous avenços tecnològics i els nous invents.
Subratlla l’ètim llatí:
transatlàntic, transport, circumval.lació, interurbà, interfon, intermitent, hidroavió, avioneta, aqüeducte, oleoducte, viaducte
Subratlla l’ètim grec:
autovia, autobús, automòbil, aeròdrom, telefèric, telèfon, televisor, bicicleta, hemicicle, tricicle, bibliotècnia, mnemotècnia, tecnòcrata
114.- -scopi vol dir en grec “mirar” i -metre vol dir “mesura”. Què volen dir?
otoscopi, helioscopi, calidoscopi, microscopi, laringoscopi, cronòmetre, baròmetre, pluviòmetre, anemòmetre, dinamòmetre, fonòmetre, audiòmetre, densímetre,
115.- Escriu, amb les teves paraules, el significat dels mots següents:
intèrfon meteorògraf
pirotècnia canòdrom
otoscopi cibernètica
tecnòcrata aeronàutica
116.- Digues a quin tipus de neologismes pertanyen les sigles següents:
TALGO RIP p.d. vid.
BUP SPQR p.s. v. gr.
COU INRI NB aC
ESO aD pm am
117.- Posa les creus corresponents:
grec llatí àrab
polinomi *
zero
guarisme
incògnita
dígit
factorial
logaritme
àlgebra
calcular
118.- Manteía vol dir en grec “adivinació”; defineix els mots proposats:
aeromància, bibliomància, cartomància, fotomància, geomància, hidromància, nigromància, oniromància, ornitomància, piromància, quiromància
119.- Eu- vol dir “bé” i ággelos “missatger”; què vol dir evangeli?
120.- De fet, els grecs ja es van interessar pels aspectes lògics del llenguatge i per sistematitzar la gramàtica -del grec grámma “lletra” derivat ddel verb grafo “escriure”. La literatura, és a dir, l’art d’escriure i de llegir, és el sentit original del llatí litteratura, traduït de l’expressió grega grammatiké tekhné.
Esbrina quines paraules gregues de l’esquerra han donat lloc, amb el prefix negatiu, a les paraules romàniques:
a ónoma, nom 1 amazona
b sýndetos, unit 2 asèptic
c mazós, pit 3 anarquia
d mnémé, record 4 acromàtic
e khróma, color 5 anorèxia
f arkhé, govern 6 atròfia
g théos, déu 7 amnèsia
h sépsis, putrefacció 8 ateu
i trophé, alimentació 9 anònim
j phýllon, fulla 10 asíndeton
k órexis, apetit 11 afil.le
121.- Què volen dir?
anònim, antònim, sinònim, hipònim, homònim, pseudònim, acrònim, antropònim, patrònim, hagiotopònim, matrònim
123.- Una de les aportacions més originals i influents del llegat romà ha estat el dret. D’aquí que el vocabulari jurídic llatí continuï ben viu a les llengües actuals.
DRET ROMÀ
Conjunt de regles que van presidir les relacions jurídiques del poble romà en les diferents èpoques de la seva història. Primerament hi va haver la fase del ius civile, des de la fundació de Roma, l’any 753 aC fina a la Segona Guerra Púnica, l’any 201 aC; és l’època de l’estat ciutat, i el dret té unes característiques simples i un caràcter rígid i consuetudinari. Posteriorment, va sorgir el ius gentium, l’any 201 aC, el qual va perdurar fins a la mort d’Alexandre Sever l’any 235 dC; és un dret regulador del comerç dels romans enfront dels estrangers i dels esclaus, on la llei té un paper secundari. Finalment, va aparèixer el ius hel.lenicoromà va arribar a la seva màxima elaboració i estructuració, que culmina en el Corpus Iuris Civilis.
Gran Enciclopèdia catalana
Escriu al costat de cada sèrie, la paraula llatina comuna (civis, consuetudo, corpus, gens o ius):
. jurista, perjuri, injúria, jurisprudència, jurisdicció ______________
. civil, civilitzable, civilment, incivil ______________
. gent, gentussa, gentil, gentilici, genteta ______________
. cos, corporal, corpus, incorporació, corpulència ______________
. costum, consuetud, costumisme ______________
124.- Explica el significat de les expressions següents:
abintestat: cum laude:
ad perpetuam memoriam: superavit:
ad usum: tabula rasa:
dura lex, sed lex: sancta sanctorum:
habeas corpus: rigor mortis:
in dubio, pro reo: numerus clausus:
in flagranti delicto: opera prima:
inter vivos: annus horribilis:
placet: mare nostrum:
de iure: modus vivendi:
sub iudice: modus operandi:
nasciturus: in pectore:
Deo iuvante: locus amoenus:
sine die: ubi sunt:
stricto sensu: horror vacui:
desiderata: idem:
manu militari: in articulo mortis:
rara avis: in illo tempore:
urbi et orbe: carpe diem:
125.- Digues el sentit d’aquestes expressions bíbliques:
via crucis = sursum corda =
vade retro, Satana = vanitas vanitatis et omnia vanitas =
nihil obstat = anar com un Adam =
anar d’Herodes a Pilat = calvari =
corona d’espines = costella d’Adam =
David i Goliat = dir amén =
eccehomo = inri =
Judes = passar les de Caín =
pell de Barrabàs = perdre l’oremus =
plorar com una magdalena = rentar-se les mans =
judici salomònic = torre de Babel =
in saecula seaculorum = suar sang =
126.- I el d’aquestes expressions en llatí:
alea jacta est = ars longa, vita brevis =
ave Caesar, morituri te salutant = beatus ille =
cave canem = cogito, ergo sum =
homo homini lupus = habemus papam =
nulla dies sine linea = in vino veritas =
nosce te ipsum = panem et circenses =
post festum, pestum = sic transit gloria mundi =
cavall de Troia = al Cèsar, el que és del Cèsar =