Tot tipus de camins

Si comencem a recordar les excursions que hem anat fent pel Pirineu o per la plana, per la vora del mar o fins i tot pel costat de cingles, ens adonarem que no tots els camins són iguals. Hi ha camins més estrets i poc fresats, d'altres que només si pot passar grimpant i algun que es passa amb cotxe fins i tot. Per tant, cada camí ha de tenir una terminologia diferent.

Un d'aquests és el Camí de Bast o Camí de Ferradura, el qual no poden passar carros, al contrari del Camí de Carro. Al costat dels rius trobem el Camí de Sirga, el qual segueix la riba i serveix per fer navegar una embarcació des de terra. El Camí Ral  és un camí públic d'interès estatal que, antigament, unia centres de població importants. També hi ha els Camins de ronda, que són aquells que voregen la costa marítima.

Ara fem un repàs de tots aquells altres camins estrets que moltes vegades ni coneixem, però que hi són, que solen transcorren pel mig del bosc o per llocs força inaccessibles. 

Primer anomenarem els Camins Morralers o Camins de Pas que són força estrets. Els Camins Sender són aquella colla de camins que fan els propietaris per anar a les seves terres. Sobretot al Pirineu o en llocs escarpats, hi ha els Camins de Cabres que transcorren per indrets de molt mal caminar. El Camí de Sagraments o Camí de Combregar, parteix des d'una església i va a una masia o a un altre lloc habitat, per portar-hi els sagraments. Quan el camí de sagraments condueix a un cementiri se'l anomena també Camí de Vius i de Morts. No podem acabar aquest repàs dels camins sense anomenar el Camí Ramader, conegut perquè el bestiar pot passar i aturar-se a pasturar per les voreres. 

Ara només toca sortir d'excursió i gaudir de tota aquesta colla de camins i de l'entorn que resegueixen. 

Bibliografia:

 - EXCURSIONISME / Revista de la UEC. Nº 309. Llengua i Muntanya.

Eduard Gutiérrez