LES PATATES D'AIATS 

El camí que puja al Pla d'Aiats comença des de la masia d'Aiats on deixem el cotxe. Darrera mateix de la casa pugem un marge pelat i ens trobem en un prat situat al peu mateix de la costa. Al fons destaca una alzina aïllada, bastant grossa: allí comença el camí. Cal seguir acuradament els senyals blaus marcats a les pedres, perquè al principi hi ha molts corriols fressats pel bestiar.

El camí fins al Pla d'Aiats, anomenat grau de la Serrica o de l'Escaleta, o també Escales d'Aiats, és dret i esgraonat. Passada la fageda, s'entafora per algun mal pas estret i penjat i travessa en diagonal un cingle rocós . Després s'endinsa de nou per la fageda, passa per vora del carro estimbat i surt directament a dalt del Pla, enfront de la "Caseta" d'Aiats (o Cabanes d'Aiats). L'ambient que ens envolta té quelcom màgic i ens fa viatjar amb la imaginació:

Cap a finals dels anys 50 algú va tenir la iniciativa de convertir el Pla d'Aiats en un camp de conreu. L'extenisó del pla (1500 metres de llarg i 150 metres d'amplada màxima) permetien esperar-ne uns guanys considerables, com va demostrar la pràctica.

S'hi va construir una casa (la Caseta d'Aiats ) amb un sistema de canals a les teulades que permetia alimentar una cisterna i es va millorar el camí que hi puja pel cantó de Cabrera. Els materials de construcció i les eines (llaures, jous, etc.) van haver de ser-hi pujats a llom de mules. També s'hi va pujar un carro, peça per peça i es va muntar a dalt.

El sistema de conreu era el propi de l'època, a base d'un nombrós grup de jornalers que sojornaven a la Caseta durant tota la temporada de la sembra i de la collita, i un bon escamot de mules que pujaven i baixaven continuament, sobretot a les èpoques de més feina. Tot el que s'hi collia era baixat amb les mules.

El conreu era predominantment de patates, però s'alternava amb cereals i farratges a fi de no empobrir massa la terra. Hom utilitzava, a més, adobs químics.

Amb el temps, però, aquest tipus d'explotació esdevingué impossible, sobretot a causa de la puja dels jornals.

Aleshores Aiats fou abandonat i les bronses retornaren.

Actualment, la vegetació del Pla d'Aiats és en tot idèntica a la que hi havia abans de la intervenció humana, amb l'única diferència, segons diuen els que ho havien vist, que les bronses actuals encara no han assolit l'alçada de les d'abans. També hi ha una densa tofa d'ortigues que voreja la casa, fenòmen típic de les habitacions humanes fins molts anys després d'haver estat abandonades.

La intervenció humana, però, ha tingut unes altres manifestacions. Ara no són els mulers ni els jornalers que s'aixopluguen a la caseta i hi guarden llurs mantes i llurs atuells de menjar. Han estat, en canvi, excursionistes de mal nom que han destruït les portes, han enfonsat envans i han arribat a estimbar el carro torrent avall cap a la drecera del grau d'Aiats.

Text de Rafel Llorens i Llonch. La natura que ens envolta. 1986