Alpinisme

Risc, bellesa i deversió

Per molts, l'alpinisme és un esport de moltíssim risc que només el practiquen quatre sombats amb idees suïcides però, realment què hi busquen aquests amants de la muntanya a tanta alçada? Cal arriscar la vida per aconseguir el cim?

Pel que fa el meu parer, penso que l'alpinisme sí que conté molt de risc però crec que tot no és això. Quan un alpinista corona una muntanya mai ho fa pel camí més fàcil, però tampoc busca l'impossible, quan està escalant o ascendint a un cim sempre intenta buscar un punt mig entre bellesa i risc i és així quan disfruta realment de les dues coses, és quan s'ho passa bé estant allí pujant per llocs que desafien totes les lleis de la gravetat, i tot pel no res, pel simple fet d'arribar el punt més alt de la muntanya i tornar-se’n cap a casa sa i estalvi.

El simple patiment i la dificultat que has hagut de superar per poder arribar fins a dalt i les vistes, són el que ho recompensen tot. Però mai s'ha de forçar massa la situació perquè és llavors quan tot acaba malament.

Per acabar em quedaria amb una frase de l'Alberto Iñurrategi ( alpinista basc que ha coronat els 14 vuit mils del planeta) que penso que ho resumeix tot molt bé. Diu així: "La montaña me lo ha dado todo, pero también me ha quitada lo más importante, a Felix mi hermano".

Eduard Gutiérrez