Ascensió al Gra de Fajol, Bastiments i
Pic de la Dona des de Vallter
-
Dades d’interès
Temps:
6 h
Desnivell: 1033 m
Distància: 11 km
Dificultat:
Mitjana-Alta
Data: 20/08/02
Època: estiu, finals de primavera i principis de tardor (quan la neu ho permet)
Ruta: Vallter 2000 (2150 m) – Coll de la Marrana (55’, 2529 m) – Gra de Fajol (1h 45’, 2708 m) – Coll de la Marrana (2h 5’, 2529 m) – Bastiments (3h 15’, 2833 m) – Esquena d’Ase – Pic de la Dona (4h 50’, 2704 m) – Vallter 2000 (6h, 2150m)
Eduard Gutiérrez
|
LLEGENDA |
|
|
|
1. Aparcament previ a l'estació d'esquí Vallter 2000 2. Refugi Ulldeter (2235m) 3. Coll de la Marrana (2529m) 4. Gra de Fajol (2708m) 5. Bastiments (2883m) 6. Esquena d'Ase 7. Puig d'Ombriaga (2634m) 8. Pic de la Dona (2704m) 9. Portella de Mantet (2409m) |
| Font: Mapa zona Puigmal, Vall de Núria i Ulldeter. Editorial Alpina | |
punt de sortida
parades
itinerari
Avui farem una marxa pels tres pics més importants de Vallter. Serà una caminada llarga d’unes 6h (sense contar parades), amb forts desnivells i amb unes vistes esplèndides.
Des de l’estació d’esquí de Vallter 2000, podem observar els tres cims que pujarem, començant pel de Gra de Fajol, el de més cap el sud, seguit pel Bastiments a l’oest i just al nord el Pic de la Dona. Aquest serà el nostre recorregut d’avui, que ens portarà a conèixer nous paratges tots ells d’una gran bellesa.
Comencem a caminar des de l’aparcament previ a l’estació d’esquí. En aquest punt trobem les marques del GR.11, que pugen cap al refugi d’Ulldeter a 2235m. Nosaltres continuem caminant tot seguint les marques blanques i vermelles del GR.11. Per assolir el coll de la Marrana, hem d’enfilar una pista d’esquí, travessar uns prats xops de l’aigua que dóna lloc al riu Ter, i remuntar unes fortes pujades. Un cop arribats a dalt tenim dues possibilitats, l’ascensió al Bastiments o la del Gra de Fajol.
El nostre primer objectiu és aquest darrer. Agafem el camí que puja per la carena de la muntanya i només començar, la pujada ja es fa notar. El vent comença a ser més fort i fred, a mesura que anem guanyant alçada. Quan arribem a una altitud de 2660 m ja veiem el cim a tocar, només ens queda una última pujada per arribar fina a dalt de tot. Un cop al cim, podem veure que hi ha diverses plaques de grups excursionistes diferents, i des d’aquí es pot gaudir d’una gran vista panoràmica, ja que s’observa tot el que és Coma de l’Orri, la vall de Vallter i un munt de pics que ens envolten.
El vent cada vegada és fa més insuportable. Decidim esmorzar arrecerats en unes roques i baixar de seguida cap al Coll de la Marrana.
Portem dues hores, aproximadament, de caminar quan arribem altre cop al coll i decidim pujar al següent cim, el Bastiments. Comencem pujant primer força suau fins arribar a una esplanada on trobem les restes d’un pluviòmetre d’abans de la Guerra Civil, només queda el suport rovellat, però si més no és curiós. Des d’aquest punt el camí comença a pujar bruscament i ens obliga a anar fent ziga-zagues fins arribar a l’encreuament amb el camí que puja per l’Esquena d’Ase, on fem un gir cap a ponent. La pujada ha set molt dura i l’esforç acumulat es comença a notar, ara ja només ens queda seguir la carena fins a trobar un piolet de metall que ens assenyalarà el cim del Bastiments. La vista que veiem també és esplèndida i podem observar un munt de pics més. Cap a l’oest distingim el Puigmal, el cim més alt de la zona amb 2910m. Ens estem una estona observant i buscant al mapa quines són la resta de muntanyes que ens envolten.
No tardem massa a tornar-nos a posar en camí per començar a baixar per l’Esquena d’Ase. Realment és una baixada amb molta pendent.
Portem ja 4 hores des de que hem sortit del cotxe, ens trobem al Coll de la Geganta i anem seguint el camí en direcció el Pic de la Dona. El camí no té massa desnivell i en cosa d’hora i mitja ens trobem a dalt de tot del tercer i últim cim de la jornada. La boira se’ns ha tirat a sobre i ens tapa tota la visibilitat que tindríem des d’aquesta indret.
Fem un mos i comencem a baixar cap a l’estació d’esquí, tot passant per la portella de Mantet. A mesura que anem perdent alçada els pins es fan cada vegada més abundants, però podem observar en molts d’ells, branques trencades, fruit de les grans ventades que, de tant en tant, deuen bufar aquí a dalt. Ara ja només és qüestió d’anar seguint el camí que baixa tot vorejant un petit rierol, travessar uns prats i arribarem a l’estació d’esquí pel costat de la caseta meteorològica.
Tornem a ser al costat del cotxe i estem ben cansats després de la gran caminada que hem fet. Molts dirien que hem perdut el temps, però la veritat és que ha valgut la pena pujar fins allà a dalt, ja que hem pogut gaudir d’unes bones panoràmiques i de tot allò que ens oferia la natura mentre anàvem caminant.
