Vic - Sant Bartomeu - Roda - Vic
-
Dades d’interès
Temps: 3h 30'
Distància: 51Km
Velocitat mitjana: 14,6 km/h
Dificultat: Mitjana
Desnivell: 440m
Data: 23-2-03
Època:
Durant tot
l’any, preferiblement a la primavera a la tardor i a l’hivern, ja que a
l’estiu fa molta calor.
Recorregut:Vic (0', 500m), Sant Julià Sassorba (1h, 760m), Sant Bartomeu (1h 15', 840m), La Gleva (2h 15', 480m), Manlleu (2h 30', 440m), Roda de Ter (2h 45', 440m), Vic(3h 30', 500m)
Eduard Gutiérrez
Avui deixem el que és la plana per endinsar-nos pels camins del Lluçanès, un terreny més sec però amb el que també es pot visitar un munt de coses molt interessants. Avui, anirem fins a la població de Sant Bartomeu del Grau. Allí baixarem tot seguint el curs de la riera del Sorreig i no tornarem cap a casa sense abans haver passat per els nostres pobles veïns, St. Cecília de Voltregà, la Gleva, Manlleu i Roda.
Després
de treure’ns la son de les orelles i haver fet un mos per agafar energies
seria important fer una bona ronda d’estiraments. Sortim de Vic això sí
de bon matí, quan comença a sortir el sol. Avui hem de fer una pila de
quilòmetres, i a més comencem de pujada.
Hem
d’agafar el carrer de la universitat i seguir tot de dret. Després de
travessar l’eix hem de passar pel costat d’una casa i agafar la pista de
l’esquerra. No té massa problema. La pista va tot paral·lela a la
carretera fins a arribar a un trencant; a mà esquerra aniríem a trobar la
carretera però, nosaltres agafem el camí que la segueix pel costat fins a
arribar a una gasolinera. Aquí comença la gresca!! Sí sí, no us
despisteu, cap a munt que hi falta gent !!! Ara tenim uns 2 km més o menys
de pujada molt forta per un camí de sorra. Arribarem a un trencant ja amb
la llengua a fora però el camí que hem d’agafar per sort és el que
planeja. Anem passant pel mig del bosc. És un camí molt tranquil que es
pot fer amb un pedaleig lleuger, és entretingut. A l’altre cantó veiem
un dels nostres objectius, l’església de Sant Julià Sassorba. Arribarem
a la granja d'el Burrell, la travessem pel mig i comencem una lleugera
baixada. Arribem al punt més baix i ara nois haurem de pujar, però
tranquils, que no és massa. Sí volem arribar-nos a l’església hem
d’agafar el camí que continua recta però si tenim pressa a mitja pujada
hi ha el trencant que va a enllaçar amb la carretera de Sant Bartomeu.
Aquesta l’hem d’agafar fins haver passat el poble on hem de trobar un
camí en força bon estat que baixa fins a la riera del Sorreig. Qui li
agradi la velocitat aquí gaudirà: força pendent, un camí ample, llarg
però ple de grava que el fa una mica perillós.
Teòricament el pròxim trencant ha d’estar senyalitzat amb un rètol que posa “Gorg Negre” i també amb senyals d’un PR. El desviament que hem agafat és força estret i pedregós però si un té un bon equilibri es pot fer a sobre la bicicleta. Arribarem al lloc més divertit de l’excursió, ens toca travessar la riera, feu-ho com pugueu, a peu, a sobre la bici, a peu coix... tan és, la qüestió és que s’ha de travessar i una altra vegada al cap de 100m. Si ho hem fet bé s’ha d’arribar a una casa de pagès on trobem la carretera.
Bé,
bona feina, ara només és fer quilometres, tot el tram que queda és
planer. Tot seguint la carretera hem d’arribar a un pont on tornem a
trobar les marques del PR que havíem deixat. Allí deixem el perill de la
carretera per agafar la pista que passa pel mig de la masia. Quan arribem al
primer revol ens hem de desviar cap a la dreta i baixar per un caminoi que
va seguint tot de pla fins a arribar a un grup de cases. Allà tenim
diferents camins però el nostre es troba just a mà esquerra que ens fa
anar en direcció contrària a la que portàvem. Ara és millor fer servir
la lògica i no pas que us ho indiqui, ja que pot ser que amb tot plegat us
feu un bon embolic.
Ja
som a la Gleva. Anem fins a Manlleu per la carretera. Travessem el passeig i
llavors trencant cap al tenis arribem al bonic poble de Roda, amb els dos
ponts que el fan únic. Doncs bé, arribats en aquest punt ja no ens
allunyem més i comencem la retirada.
Per
anar a Vic pel dret jo proposo passar per: anem fins a la plaça Verdaguer
de Roda. Una mica més a munt trenquem cap a l’esquerra i passem per la
bassa de la masia del Puig. Un cop allí s’ha de seguir fins a travessar
la carretera de Vic a Tavèrnoles. Continuem tot passant per una granja, on
un tros més endavant tornem a veure marques del PR que serà el que ens
portarà fins a la capital. Hem de travessar l’eix per un pont i seguir-lo
pel costat. S’ha d’anar seguint marques fins arribar el Pont del
Bruguer. Allí ja ens trobarem amb l’entrada de Vic.
Al
menys jo, hem vaig sentirem reconfortat i content de tornar a casa
després de passar per camins nous pel mig de la natura i una mica allunyats
de la civilització, on només se sentia el soroll de les rodes rodant pels
camins del Lluçanès.
Ara
el millor que es pot fer després d’un bona bicicletada és una bona dutxa
que ens farà quedar com nous, a punt per tornar-hi.
Eduard Gutiérrez