Cim del Montardo

• Dades d’interès

Temps: 4h 15' 

Desnivell: 1438m

Distància: 7Km

Dificultat: Alta

Data: 6/08/03

Època: Nosaltres aconsellem fer-la a finals de primavera o a l'estiu ja que és quan hi ha menys neu i no és necessari un gran nivell tècnic.

Ruta: Pònt deth Ressèc (1400m), Barraca de Rius (45',1647m), Refugi dera Restanca (1h 45', 2010m), Estanh deth Cap deth Pòrt (2h 30', 2230m), Coll de Crestada (3h 15', 2475m), Còth deth Montardo 

(4h, 2685m), Cim del Montardo (4h 15', 2833m).

• Perfil

• Relat

Comencem a una alçada de 1400m, just al costat del pònt deth Rossèc. Si es té un cotxe alt es pot seguir un tros més enllà, però nosaltres preferim no continuar i començar a caminar.  A les 5 de la matinada encara podem gaudir d’un cel a vessar d’estrelles, i si es té una mica de sort, es pot veure algun animal, com la salamandra, tot travessant la pista de terra que estem seguint. De moment el camí és compassiu i no fa massa pujada. La remor de l’aigua ens acompanya en els primers quilòmetres de l’excursió fins que la deixem sota nostra, quan a partir de la Barraca de Rius comencem a pujar cap el refugi de la Restanca. El camí és fa molt bonic quan s’endinsa pel mig d’un espès bosc, humit per la rosada del matí. Tot pujant cap al refugi el Sol s'alça per sobre les muntanyes i els seus primers raig ens comencen a ensenyar el camí que ens queda. És una passada poder està aquí en plena albada, quan les muntanyes en pocs instants surten de la foscor per quedar tenyides del color rogenc del Sol. El camí que estem fet i que continuarem fins dalt el cim, està ple de rocs que haurem d’anar remuntant.

Per fi arribem al refugi de la Restanca, amb el seu llac el davant i tot de rierols que hi desemboquen. Nosaltres haurem de deixar el refugi i seguir les marques del GR 11.18, que puja pel costat d’un torrent per la banda esquerra del llac. Tot guanyant alçada arribarem fins a l’Estanh deth Cap deth Pòrt. Davant nostre tenim la muntanya que anem a pujar, és escarpadíssima, la veritat és que impressiona força. Tot vorejant el llac per anar al Coll de Crestada, trobem més d’una persona que s’ha quedat a la vora de l’estany fent bivac. Després de més de 3h de caminar arribem al coll. El camí més fressat i les marques vermelles i blanques les deixem, per anar seguint fites i un camí molt menys marcat que ens portarà fins dalt el cim. Al cim no hi ha cap creu, només un pilar de formigó caigut i una placa del centre excursionista de Palamós. Però això és el de menys, tenim una vista privilegiada: el massís de Posets i de la Maladeta amb l’Aneto i la seva glacera, el Llac de rius, el Llac de Mar ,els Bessiberris, el Circ de Colomers i si continuem girant podem veure els plans de Beret, el cim del Maubérme i el poble d’Arties. És una passada està allà a dalt, la veritat és que val la pena cansar-nos una mica i poder gaudir d’aquest paisatge.