De menuts, ens van assegurar, tant a l’escola com a la família, que les bones accions i les bones persones acaben sent sempre recompensades d’alguna manera, mentre que les males accions i les persones roïnes són castigades exemplarment, ja que aspirem a viure en una societat justa menada per la moral i l’ètica.

Així ens ho van fer creure. El bé i el mal. L’altruisme i l’egoisme. La bondat i la maldat. Dues cares diferents i oposades de la mateixa moneda que és l’esperit humà.

I tanmateix, avui, ja d’adults, veiem que d’això sovint no es compleix res; ni els bons són recompensats ni els dolents són castigats, ans al contrari.

Com sinó, hom explica el següent cas? Per una banda tenim Fernando Giner, antic falangista que ha desfilat al llarg de la seua vida, i depenent de per on bufara el vent, per la U.C.D., la Unió Valenciana i el P.P. S’ha fet tristament famós per les seues incendiàries frases, així com per la seua ideologia que podríem titllar –i volent ser benèvols– de reaccionària, feixista i anticatalanista fins a la malaltia.

I no obstant això –estranya i perversa és la vida– aquest gran prohom de la irracionalitat i l’analfabetisme ha estat recompensat, des de fa anys i panys, amb l’alcaldia del poble de Vallada i la presidència de la Diputació de València, des d’on pot perpetrar millor –i amb més diners– les seus malifetes contra el sentit comú, el sentit del ridícul, la democràcia i el que és pitjor, contra el poble valencià que diu, en una ostentació no sabem si de cinisme, malvestat o brofegueria, defendre amb la seua pròpia vida.

Per l’altra banda tenim el grup independentista dels Maulets, que s’han caracteritzat sempre per lluitar pacíficament –i amb més tenacitat que diners– per la unitat cultural i política de la nostra malmesa terra i contra les injustícies d’un sistema hipercapitalista que acabarà destruint-nos a tots (sense importar la llengua que parlem: català, espanyol, anglés o senegalés).

El passat dia 29 de juliol, la blavera i separatista "Real Academia de Cultura Valenciana" va decidir cloure el seu curs d’estiu a la Universitat Politècnica de Gandia. L’acte fou presidit per Fernando Giner. Davant d’aquest fet –que molts van considerar com a provocació o insult– un grup d’uns 30 joves independentistes van decidir protestar-hi pacíficament. Una vegada al carrer, l’actuació de la policia local fou tan brutal i desmesurada (s’arribaren a traure pistoles contra els joves, que anaven desarmats i no van oposar-hi resistència) que se saldà amb un ferit i 13 detinguts.

Ara, aquests detinguts s’enfronten a un judici per "desordres públics" i penes de tres anys de presó.

Vet aquí el motiu de la nostra perplexitat i que desdiu per complet els ensenyaments que ens van fer de menuts: els roïns són recompensats i els bons castigats.

Per una banda els roïns són recompensats amb diners i càrrecs públics i per altra banda, el bons, que lluiten per les llibertats del nostre poble, són criminalitzats i castigats. Això és justícia? Això és ètic? No, això és una prova més de què la repressió feixista no s’atura. Qui la detindrà?