Turisme rural a Euskadi: tradició i novetat

En determinats pobles d'Euskadi l'acollida de turistes en cases particulars era ja una activitat tradicional, en determinades cases es llogaven una o diverses habitacions durant l'estiu a famílies. Per aquesta raó no podem considerar l'agroturisme com una activitat econòmica, "un descobriment". L'agroturisme ha estat una pràctica tradicional en moments en què la valoració dels productes agraris era baixa.

L'era moderna de l'agroturisme va unida a la Reforma de la Política Agrària Comunitària i és durant l'any 1988 quan s'estableix a la CAB un pla d'ajuts per incentivar aquesta pràctica com a complement de les rendes agràries i per evitar la desertització del medi rural. A partir d'aquest moment, el baserritarra (amo del caseriu) que es decidia a explotar un allotjament agroturístic trobava una nova fórmula per a la conservació, recuperació i millora del seu caseriu. Tenia uns ingressos complementaris, la comercialització in situ de certs productes agrícoles, ramaders i artesans i la possibilitat d'una feina remunerada per a les dones, un treball que a més a més podien conduir des de casa seva.

El perill més gran que hi havia en aquesta pràctica era el de les modificacions socioculturals. És necessari de recordar fins a quin punt la nostra cultura nacional té les seves arrels en la cultura del caseriu, diversa en manifestacions però homogènia en els plantejaments generals. Des dels anys 50 fins a principi dels 80, aquesta cultura no tan sols va convertir-se en marginal en els mercats de desenvolupament econòmic, no només va ser abandonada per multitud de persones que van emigrar al medi urbà, sinó que fins i tot va renegar-se d'ella com a model cultural i va ser considerada com el símbol d'un passat de pobresa que volia enterrar-se. És a la dècada dels 80 quan es comença a valorar la cultura rural sobre l'urbana, el paisatge i el patrimoni arquitectònic. Tot això adquireix un component econòmic i un reconeixement social, que contribueixen a augmentar el respecte de la població urbana per aquests valors, bo i col·laborant en la seva preservació. La població rural que durant generacions va modelar el paisatge i avui segueix mantenint-lo, es beneficia econòmicament del seu ús i gaudiment amb, entre d'altres eines, l'agroturisme.

L'agroturisme és un important catalitzador per a la integració del medi ambient, la conservació de la naturalesa i l'agricultura tradicional. És participatiu i involucra els habitants locals en el seu desenvolupament i gestió. En definitiva, és una forma rural de turisme sostenible. És dispers, mai no és massificat i esdevé un instrument per a la preservació del patrimoni natural i cultural. A més, contribueix a la dignificació de la vida, dels costums i de les activitats rurals, bo i essent la millor fórmula de conèixer la realitat d'Euskadi des de les seves arrels.

Aitor Telleria Lanbarri

Coordinador de l'Oficina d'agroturisme de la Comunitat Autònoma Basca

This page hosted by Get your own Free Home Page