Joxepi Miura: la descoberta de la cultura rural



Al nord de Navarra, Elizondo i els poblets d'Almandoz, Ariz, Arizkun, Arraoz, Azpilikueta, Berroeta, Ziga, Elbete, Erratzu, Gartzain, Irurita, Lekaroz, Oronoz i Amaiur-Maia formen el municipi m�s extens de Navarra: la Vall del Baztan. Entre boscos de faigs, roures i castanyers es troba a Elizondo el caseriu Urruska. Urruska �s a deu quil�metres del centre urb� de la vila -on cal visitar l'esgl�sia de Sant Jaume, el palau Arizkunenea i l'Ajuntament- i per accedir-hi cal seguir una sinuosa carretera de muntanya. �s un lloc ideal per fer senderisme o per establir el punt de partida en visites a les coves de Zugarramurdi, el parc natural de Bertiz o els pobles dels voltants.



Al caseriu d'Urruska va n�ixer fa vuitanta-dos anys Teresa Iribarren. Tamb� aqu� va n�ixer el seu pare i la seva filla Joxepi Miura, que regenta aquesta casa rural. I aqu� han nascut els n�ts de la fam�lia. Joxepi Miura ens ha obert de bat a bat les portes de la casa que l'ha vist cr�ixer, tal com ho fa amb les desenes de turistes que s'acosten des de fa cinc anys a Urruska.

Quines passes heu donat per fer d'Urruska una casa rural?

Nosaltres vam comen�ar a treballar l'any 91. Aquell any va suposar la reconversi� del caseriu i vam integrar-nos a la xarxa de cases rurals del Govern de Navarra. Ara b�, el primer any no vam fer res m�s que obtenir la llic�ncia fiscal i tots els permissos que calien per a l'obertura. Vam obrir portes amb la casa tal com estava, perqu� aix� del turisme sonava un xic lluny�. Vam fer una prova i vam oferir dues habitacions. Vol�em provar-ho i vam signar el contracte per un any.

Com va anar aquesta experi�ncia?

Va ser molt positiva. Al principi ten�em for�a dubtes perqu� pens�vem que tot el turista era turista d'hotel, per� ben aviat vam adonar-nos que no. Hi havia molta gent que volia apropar-se a les zones rurals i con�ixer la vida al camp. Vam copsar que, tot i que �rem desconeguts, la gent s'interessava pels nostres serveis i l'any seg�ent molts repetien.

Qu� busca la gent tant a Urruska com a la resta de cases rurals?

La gent busca el contacte amb la natura. Nosaltres treballem molt amb fam�lies amb criatures. Pot ser per l'entorn que tenim i perqu� gaudim de contacte directe amb la naturalesa, amb el m�n dels animals i tota la resta. Hi ha gent que busca la tranquil�litat que no troba a ciutat i ve a reposar de la vida quotidiana. Alguns v�nen amb una visi� molt idealitzada del que �s un caseriu i la vida al camp, i quan veuen com vivim, com �s el treball diari, a voltes, els resulta dur de creure, perqu� tenien una imatge de tranquil�litat, una imatge molt idealitzada.

Ara tens m�s feina. Com pots compaginar aquest treball extra amb el dia a dia del caseriu?

La veritat �s que, encara que surti jo i sigui jo qui m'ocupi directament, tota la fam�lia hi participa, perqu� hi ha molta tasca soterrada, com pot ser el manteniment de la casa, en qu� el meu marit (Ferm�n Iparragirre) m'ajuda molt. Cal tenir les habitacions a punt i si no s'avaria una aixeta, es trenca un vidre. Aquesta �s una feina que no es veu per� en qu� participa tota la fam�lia, tant el meu marit com els meus fills. Nosaltres oferim pensi� completa i tenim gent a casa durant tot el dia. No tan sols s�n les hores dels �pats i de l'allotjament, sin� que hi ha altres hores que cal dedicar al client, com pot ser l'explicaci� d'activitats que pot fer o qu� hi ha en aquesta zona. Tot aix� comporta un espai de temps.

Aquest treball us compensa?.

S�. Ens compensa econ�micament, per� hi ha una altra compensaci�, que �s la satisfacci� personal. Ens ha donat un valor a tot all� que nosaltres tenim. Quan el camp ha estat sempre la "germana pobra", a trav�s de la gent et fan apreciar que tu tens uns valors culturals, gastron�mics, etc. Nosaltres vam comen�ar en l'agroturisme una mica per necessitat. Tenim quatre fills i aleshores tres estaven estudiant a Pamplona, i tal com evolucionava la ramaderia, est�vem passant un moment cr�tic.

Convertir el caseriu en casa rural ha canviat la vostra vida?

S�. Li ha donat un caire diferent. Actualment totes aquestes explotacions busquen una diversificaci�, perqu� �s molt dif�cil de viure nom�s del caseriu. S�n explotacions molt petites i molt costoses de treballar. Tothom busca una diversificaci� i nosaltres vam coincidir amb l'inici del turisme rural, vam decidir tirar per aqu� i n'estem molt contents.

Joxepi, explica'ns com �s el caseriu que pot trobar aqu� el visitant.

El caseriu est� situat en plena muntanya. Tot i pert�nyer a Elizondo, la casa queda a deu quil�metres del poble. Som geogr�ficament m�s aprop de l'Estat franc�s que de l'espanyol. Explicar aix� al client moltes vegades resulta dif�cil. Per� tot t� els seus avantatges: et fa seleccionar una clientela. Quan expliques aix� a la gent, hi ha qui et diu: "no ho s� m'ho posa dif�cil" Hi ha gent que mai no ha fet turisme rural i jo els suggereixo que s'acostin a poc a poc, que primer vinguin a un hotel en zona rural i que vagin familiaritzant-se. Hi ha clients que et pregunten: "qu� puc fer jo aqu�?". Quan comen��vem i ens preguntaven aix�, nosaltres pens�vem "quina cosa m�s rara, cadasc� veur� qu� vol fer". Per� no. Al client cal dir-li qu� pot fer i omplir-li les hores. Aquest �s un caseriu adient per fer senderisme de petits i grans recorreguts, segons la planificaci� de cadasc�.

Hem assenyalat anteriorment que vau comen�ar fent una prova de dues habitacions, ara n'oferiu cinc. Quines obres heu realitzat en el caseriu?

El primer any no vam fer res, com ja t'he esmentat, per� despr�s, quan vam veure que seguir�em, vam creure que hav�em d'oferir una certa comoditat i per aix� no era suficient la sala d'estar. Vam decidir de fer un menjador suficientment ample i una sala d'estar en qu� poguessin estar els clients m�s o menys c�modes. Tot aix� va suposar una despesa considerable per a nosaltres, per� vam acollir-nos als ajuts del departament d'Agricultura. Les subvencions s�n bones, a tots ens van molt b� per� encara ens queda molt per pagar (rialles).

Tens m�s feina que abans?

S�, �s una subjecci�. �s una subjecci�, perqu� nom�s amb l'atenci� al tel�fon ja est�s lligat. S'ha d'estar a casa perqu� una trucada no atesa significa un client perdut.

Us heu preparat molt per donar una bona atenci� al client. Heu fet cursets i coneixeu la zona millor que abans. Si jo vinc aqu� i et demano qu� puc fer aquest cap de setmana...

Un cap de setmana �s suficient per con�ixer els indrets m�s tur�stics com poden ser les coves de Zugarramurdi i el parc natural de Bertiz. El parc �s molt gran, per� pel cap baix es pot veure el jard� bot�nic i el centre d'interpretaci�. I despr�s pots fer-te una petita situaci� del lloc on ets i visitar una mica els pobles, perqu� et quedis amb les ganes de tornar.

Realment �s aix�. Cal tornar a Elizondo. Cal tornar a casa de Joxepi. Jo ho far� a la tardor, per aprofitar els colors de l'estaci�, perqu� els boscos de faigs, roures i castanyers tenen a la tardor un color realment impressionant. Al setembre tornar� l'Emili, aquell client que ja ha esdevingut un amic per a la fam�lia Iparragirre-Miura. Des que va venir per primera vegada, ja ha tornat en sis ocasions. Aprofita qualsevol oportunitat per fer cap al Baztan. Vam coincidir amb ell a Urruska i va acomiadar-se de tothom amb un pet� i un "fins el setembre". �s, sens dubte, el prototip de client de la casa rural: "gaireb� tots hi tornen".



This page hosted by Get your own Free Home Page