A aquesta excursió a Tona vam poder observar associacions de plantes en funció de:

                    a) Sól (substrat) --------- Marges calcaris
                    b) Clima --------- Macro / micro
                    c) Alçada (latitut)
                    d) Interacció amb els diferents organismes

   Aquesta classificació és semblant a la classificació de les espècies en jerarquies (de més baix a més alt): Associació (-etum) -- Ordre -- Classe -- Aliança -- .... . Per fer aquesta fitosociologia cal conèixer les plantes i fer un  inventari en índex d'abundància (0-5, part de la parcel·la que recobreix) i índex de sociabilitat (0-5, tots els individus fan una taca o no).
 

   L'ambient on vam estar era un ambient tèrmic amb domini dels boscos de roure (més frondosos), prats secs o pastura seca (més despujats) i altres zones més descovertes.
 

   Dintre del substrat herbaci (prat sec) podem trobar una serie de plantes adaptades a aquest ambient tèrmic com Brachypodium phoenicoides, Globularia cordifolia (lloqueta), Thymus vulgaris, Helianthemus philosum, Aphyllantes monspeliensis, Santolina chamaeciparisus (semblant a la artemisa), Clematis vitalba (irritant), Fumana laevipes, Artemisia campestris, Papaver rhoeas, Convolvulus arbensis (medicinal), Centaurea aspera (antidiabètica), Thapsia villosa, Plantago albicans, Vicia cracca, Coronilla minima subesp. minima, Eryngium campestris (panicalm, d'acció diurètica), Sideritis hirsuta, Rosa canina (els fruits contenen vitamina C), Urospermum dalechampii, Melilotus officinalis, Malva sylvestris, Coris monspelliensis, Astragalus monspessulanus, ... .
 

   Després ens vam desplaçar a un dels llocs més emblemàtics de Catalunya des d'on s'observa bona part de l'orografia de la part central de Catalunya, desde Monserrat fins al Montseny i més. Aquest lloc es troba situat a 1069 metres d'alçada i és el Santuari de Els Munts, de tradició mariana, que està integrat dintre de la subcomarca del Lluçanés (fins i tot la boira típica d'aquí rep el nom de la lluçanesa). La vegetació que integra aquest bonic lloc li dona un aspecte submediterrani a la zona, ja que podem veure desde boscos de roure (Quercus humilis) i boscos de pi roig (Pinus sylvestris, de fusta negra i fulles curtes, en castellà s'anomena "pino albar"), per separat o junts. També hi ha un matollar arbustiu baix (boixera, nom que prové de boix o Buxus sempervirens que és una planta que abunda) i la junceda (de Aphyllantes monspeliensis), i també forma part d'aquest paisatge les pastures trànsit cap a pastures d'alta muntanya.
 

   El sól de material rocós calcari integra algunes plantes que vam identificar correctament entre les quals trobem Fraxinus excelsior (freixes o "fresno" en castellà, amb propietats d'antigotós i antireumàtic), Genista scorpius, Sideritis hirsuta, Aphyllantes monspeliensis, Onobrychis viccifolia (pipirigallo, usat en el forratge d'animals), Muscari comosum, Echium vulgare, Amelanchier ovalis, Primula veris, Cistuca glauca (graminia blavosa), Viburnum lantana (indicador del terra submediterrani), Erodium malacoides, Aquilegia millefolium (diferent a la del Montseny), Urtica dioica, Marrubium vulgare, Prunus laurocerasus (llorer reial), Tilia platiphylos, Capsella bursa-pastoris, Stellaria media, Polygala calcarea (de la qual observarem la diversitat fenotípica de colors - albina total, blava (albina al roig), rosa (albina al blau)-), Juniperus communis, Crataegus monogyna, Heleborus foetidus (medicinal i tòxica), Quercus serrioides (híbrid), Acer monspesulasum
                                                                                                  

i amb picades d'insectes
                                                  (que és la fulla que està a la senyera del Canadà),

Orchis simia, Plantago media, Daphne laureola, Lavandula latifolia ("espliego" en castellà), ... .
 

   Més tard ja a la carretera comarcal (en direcció a Sant Quirze de Besora) ens vam aturar una estona evitant els agricultors ja que es podien molestar per la nostra presència. Allà vam veure algunes plantes que no habien vist sota la roureda (que en principi no tenia perquè tenir substrat herbaci), com Anagallis arvensis, Linum usitatisimum (lli), Euphorbia nicaensis, Euphorbia mariolensis, Linum tenuifolium subesp. suffruticosum, Limodorum abortivum, Trifolium pratense, Veronica persica, Brionia dioica, Vicia villosa, Satureja fruticosa (terrenys calcaris), Lithospermum purpurocaeruleum, Equisetum telmateia (cua de cavall), E. sylvaticum, ... .
 

   I a la bardissa trobarem Aquilegia vulgaris, Tamus communis, Sambucus nigra, Ranunculus bulbosus, Tussilago farfara
                                      
                                                               ("pezuña de burro" en castellà, amb propietats antitussígenes), Fragaria vesca, Sanguisorba officinalis, Populus alba, ... .