 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Parc Natural del Delta del Llobregat |
|
|
| El riu Llobregat forma un delta de 97 km2, i aquest �s una Zona d�Especial Protecci� per a les Aus (ZEPA). Situat geogr�ficament al mig de la costa catalana, entre Montju�c i el Garraf (entre els 41 16' i 41 25' latitud N i els 1 58' a 2 10' longitud E). �s una de les tres zones humides m�s importants de Catalunya, considerada d'import�ncia internacional per l'Uni� Europea. |
|
|
|
 |
|
|
| L'acci� de l'home al llarg dels segles ha transformat el paisatge original d'aiguamolls en pinedes i conreus, i despr�s en zones urbanes i industrials (zones desecades). Els aiguamolls que ens resten estan concentrats a les �rees m�s properes al mar, on encara persisteixen alguns estanys d'aig�es salabroses (la Ricarda i el Remolar s�n els dos m�s grans). L�inter�s est� en la continuitat des de la vegetaci� litoral fins la flora continental. |
|
|
| De mar cap a l'interior, podr�em diferenciar una s�rie d'h�bitats caracter�stics que poden ser un conjunt heterogeni de comunitats vegetals caracter�stiques o b� una mena de paisatge m�s o menys homogeni. En primer lloc trobar�em el sector litoral de plataforma continental observable des de la costa, a continuaci� la platja, sorrenca i plana, que presenta un estat de conservaci� diferenciat segons els indrets. La pineda litoral, colonitzada per l'home segons els indrets, marca la frontera entre la platja i l'interior conreat o urbanitzat o b� amb els aiguamolls, permanents o temporals, all� on aquests han perviscut. A la resta del territori, conreus i erms s'alternen amb zones humanitzades que inclouen tant les �rees industrials com les de serveis. |
|
|
|
����������� Com a factors que influeixen en aquesta �Marisma de les Filipines�:
��������������� - Nivell de l�aigua (oscil.laci� del nivell).
��������������� - Salinitat de l�aigua (aigua dol�a del riu i aigua salada del mar).
��������������� - Granulometria interna del terra (s�ls argilosos compactes o no,
������������������� s�ls sorrecs, ...). Fins i tot vam observar moltes taques
������������������� blanquinoses al terra degut a la salinitat.
��������������� - Altitut (zona on no hi ha gaire per no dir cap desnivell). |
|
|
| La situaci� geogr�fica i el context geol�gic del delta del Llobregat condicionen el tipus de paisatge vegetal que hi trobem. |
|
|
| Passem d'un paisatge litoral mediterrani septentrional (domini de l'alzinar litoral) a un paisatge litoral mediterrani meridional (domini de la m�quia d'ullastre i margall�, de les parts baixes del mass�s del Garraf), fruit de la sequera ed�fica imposada pel carst. La zona deltaica presenta doncs caracter�stiques bot�niques de les dues varietats. |
|
|
A la vora de les petites llacunes existeixen esp�cies colonitzadores no pr�pies de la zona originalment que s�n els canyissars tant els hal�fils (amants de la salinitat) com els d�aigua dol�a (Phagmites australis), i que han anat despla�ant les esp�cies pr�pies
-pres�ncia d'una vegetaci� sabanera impr�pia dels aiguamolls- (gaireb� totes introdu�des per la aparici� de les zones d�acampada com el camping Toro Bravo que es troba al costat de la zona on vam estar, i tamb� crec que en certa manera, tamb� podria ser en part de la exist�ncia del aeroport tant a prop i aix� no nom�s tendria responsabilitats a nivell de la desaparici� de molta fauna com s�n les aus). El aeroport es troba localitzat en les antigues salines i la pol�mica est� en la seva possible ampliaci�, ja que podr�a agafar esai del arc natural. Les herves no aut�ctones s�n mantingudes a ratlla per cavalls. |
|
|
A la plana deltaica del Llobregat, mancada d'accidents geogr�fics i sota uniformitat clim�tica, la vegetaci� respon a condicionaments ed�fics. Existeix un gradient ed�fic textural del mar a terra endins, que en certa manera es demostra a les fotografies.
� |
|
|
|
Les comunitats de reraduna fixades per pinedes litorals hi ha una gran abund�ncia d'abelleres (orqu�dies) i altres ge�fits com l'abellera fosca (Ophrys fusca), el narc�s (Narcissus serotinus), i la abellera vermella (Ophrys tenthredinifera). |
|
|
| Vam estar bona estona observant el paisatge (flora i fauna) des d�un dels llocs d�observaci� anomenats agua�ts. |
|
|
| La planta amb aparen�a de plomall que �s per tot arreu (Cortaderia seoana) �s una planta impropia dels aiguamolls. La maresma de les Filipines era antigament una gran extensi� de vegetaci� d'aiguamoll, b�sicament salicornars (Arthrocnemetum fruticosi, Salicornietum emerici), jonqueres (Spartino-Juncetum maritimi i Schoeno-plantaginetum crassifoliae) i canyissars. L'alteraci� humana patida a la d�cada dels vuitanta va fer gaireb� desapar�ixer aquesta vegetaci� sota el canyissar, que es va estendre per la maresma des del seu h�bitat caracter�stic: les vores de la llacuna. No obstant aix�, la regulaci� del nivell de l'aigua (comportes que veieu) i la recuperaci� d'un ramat de cavalls que pastura lliurement per la maresma han restaurat l'equilibri. |
|
|
| �s de singular bellesa el joc de llacunes, aiguamolls (que s�inunden de tant en tant) i dunes, que a les portes de Barcelona ens ofereix el Delta del Llobregat (presenta car�cters intermitjos entre les �rees centreuropees i les africanes). |
|
|
|
Al delta del Llobregat, excepci� feta dels arenals costaners, es donen s�ls permanentment humits, s�ls inundables i fins i tot constantment inundats, que s�n deguts a la pres�ncia de les llacunes litorals i del propi riu. |
|
| Com a tasca de repoblaci� i recuperaci� es van fer tasques de plantar un seguit d'esp�cies vegetals t�piques dels deltes com el freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia), el tamariu (Tamarix gallica) o l'om (Ulmus minor). |
|
|
| La jonquera, rica en crassifolis, �s un altre paisatge peculiar de la reserva. Milers d'orqu�dies entapissen el terra en els llocs ocupats per aquesta comunitat vegetal de mar� a maig, amb algunes altres esp�cies altres mesos de l'any. Les orqu�dies, no gaire grosses, s�n normalment de menys de 20 cm. |
|
|
| Caminaren per zones ja delimitades per a aquest fet i vaig tenir la sensaci� de que an�s per un museu observant coses �niques. |
|
|
| Des de l'aguait s'observa la bassa, on a l'�poca c�lida s�n abundants els macr�fits submergits (Potamogeton i Ruppia) i s�n el �necs quins fan el mecanisme de la disperssi� de les llavors al menjar-se els fruits. |
|
|
| Esp�cies trobades: Fumaria capreolata; Phragmites australis (canyissar d�aigua dol�a); plantes de zones d�elevada pressi� osm�tica que degut a aquesta salinitat prenien aspecte cra� ple d�aigua (quenopodi�cies com el Arthrocnemetum fruticosi, Salicornietum emerici (anual), Atriplex halimus que presentava color gris�s degut a qu� bombeja la sal cap a l�exterior; compostes (tamb� quenopodi�cies) com la Inula crithmoides (anomenada popularment �salsona�), plantes anuals en terreny llim�s de f�cil inundaci� on trobem plantes del g�nere Limonium (s�usaren en les Olimpiades de Barcelona com a ram de flors per als guanyadors); Schoenus nigricans (herba graminoide de fulles carnoses i crases); orqu�dies (abelleres) com Ophrys fusca (de color groc), O. sphegodes (de color negre), etc.; molses adaptades; Serapias parviflora; joncs a mig cam� entre les zones de canyes i les salic�rnies com el Juncus acutus i el Juncus maritimus (joncs); arbre autocton amb afinitat tant a l�aigua com a la salinitat que �s el tamariu o Tamarix africana; Nerium oleander (baladre). |
|
|
 |
|
|
Ja a la platja de Gav�vam observar el principi del que anavem comentant, el principi de la gradaci� fins arribar a la M�quia, diferenciant:
��� � zones de no vegetaci� degut la influ�ncia del vent mar� i a l�elevada quantitat d�aigua i salinitat
��� � zones que formaven part del cord� de les dunes amb un primer front de graminoides d�arrells llargues per a facilitar la fixaci� al terra (Agropyron junceum subsp. mediterranium o Elymus farctus, Ammophila arenaria, Sporobolus arenarius, Cakile maritima (rabe de mar), Medicago marina, Pancratium maritimum (lliri de mar), Echinophora spinosa, Eryngium maritimum, Salsona kali (font de potassi), ... .
��� � zones darrera de la duna on l�influ�ncia del vent, la sorra, l�argila, la salinitat, ..., �s diferent. Trobem: Crucianella maritima, Helichrysum stoechas (sempreviva), Thymelaea hirsuta, Silene niceensis, Teucrium polium, Oninis natrix, Alyssum maritimum, Cistus salviifolius, Pinus pinea, ... .
��� � zones nitrificades on viuen comunitats nitr�files espec�fiques de dunes.
��� � zones on augmenta la fracci� argilosa i apareix la m�quia o altres zones que es troben inundades (aiguamolls) o ja el continent. Trobem a la m�quia: Pistacia lentiscus, Myrtus communis (murta o �mirto�, comuna del litoral mediterrani), Thymelaea hirsuta, Helichrysum stoechas (medicinal), Glaucium flavum (cascall mar�, tamb� medicinal), Silene niceensis, Lagurus ovatus (cua conill), ... .
�
� |
|
|
|
 |
|