Pot ser l’excursió amb més llarga amplitut de totes. La primera parada es va fer a Collbató. Durant el nostre camí des de l’orient cap a l’occident vam veure una progressió a nivell de pluges i de vegetació:
 
 

                                                  -           Precipitacions             +
                                    Interior ------------------------------------------- Barcelona
                                (Montnegre)
                            +  sec
                            + continental  (més calor a l’estiu i més fred a l’hivern)
          Estepes <<<<<Màquia continental<<<<<Rouredes <<<<< Alzinars
 
 

   El lloc on ens vam aturar amb els cotxes era una zona habitada on predominaven els prats abandonats on creixien moltes espècies espontàniament i prats de conreu, encara que també es podia identificar com un alzinar força obert (on hi havia mescla de Quercus ilex, Pistacea lentiscus y Pi blanc), i en aquest lloc vam observar espècies com Papaver rhoeas, Euphorbia helioscopoa, Allium roseum, Plantago lanceolata, el fonoll, Fumaria officinalis, Olea europeaea, Salvia officinalis, Sedum sediforme, Thymus vulgaris, Pistacea lentiscus, Brachypodium phoenicoides, Euphorbia characias, Spartium junceum, Salvia verbenaca (tàrrec), Euporbia mariolensis, Sideritis hirsuta (cua de gat, d’ús medicinal com antiinflamatori), Calicotomia spinosa, Cercis siliquastrum (on les fulles surten directament del tronc), ..., i davant del bar on vam esmorzar hi havia una morera (Morus alba).
 
 

   De nou agafarem els cotxes i arribaren a l’Altiplà de la Segarra on entre un petit turó i un altre vam veure des de camps de cereals conrreats i poca vegetació natural que es localitzaven en casquets (petits turons no conrreats) que són formacions de carbonat càlcic i sulfats (guix). Aquesta zona formava part de la Conca de l’Ebre. També podíen veure petits boscos de rouredes (Q. pubescens i Q. humilis) i de carrasques (Q. ilex subesp. rotundifolia o Q. rotundifolia) i zones on abundava la brolla (plantes d'arrell més profunda com Rosmarinus officinalis, Genista scorpius, Lithodora fruticosum (o Lithospermum fruticosa),  ...) i la estepa (herbes graminoides com la Stipa juncea o S. offneri) degut als problemes crecients de falta de precipitacions.

Altres espècies que podem trobar en aquest paisatge, variant continental de la reraduna, són Linum fruticosum (lli), Timaleaea tinctoria, Helianthemum oelandicum subesp. italicum (indicadora de la mediterranitat), Aphyllanthes monspeliensis, Helichrysum stoechas, Moricandia arvensis, Muscari neglectum, Reseda lutea, Reseda phyteuma, Astragalus monspeliensis, Iris germanica, Artemisia herba-alba (antihelmíntica), liquen gelatinós anomenat popularment com "merda de bruixa", i plantes del gènere Poterium sp., ... .
 

   Ja a la parada a prop de Camarasa vam observar que la brolla estava menys desenvolupada i era de més petit tamany com el cas de la timoneda, ja que els sóls es troben més descarnats. Trobaren també Herniaria fruticosa (d'ús medicinal com a diurètic en cas de litiasis renals), Ononis tridentata, les típiques artemisies, Brachypodium retosum, Heliantemum oleandicum, Artemisia herba-alba (d'olor semblant a la camamilla), algunes  geòfites amb bulb, ... .
 

   Després a Sant Llorenç del Gai, a vora del riu Noguera Palleresa, les primeres parets de roques, formant diferents conques i on la influència mediterrània entra per les valls dels rius (en les cares que donen cap al Sud). La cara Nord del riu era totalment diferent a la de la cara Sud, ja que el tipus de vegetació era més complexa i de major tamany, mentres que la cara Sud (paret tèrmica) està formada per plantes més tèrmiques degut a que aquesta cara és la solana (plantes com la Ephedra nebrodensis, Lavatera maritima, Ficus carica, Ramnus alaternus, Quercus coccifera, Osiris alba, Ruta chalepensis, Antirrhinum molle, Salvia verbenaca, Ramnus lycioides, ...).
 

   Després de dinar vam arribar a l'últim lloc on estariem i era la presa o central elèctrica de Camarasa on les parets eren pràcticament verticals i on trobaren plantes pròpies de parets, amb una adaptació al medi increible, i aquestes són Antirrhinum molle (conillet blanc), Sarcocapnos enneaphylla, Potentilla caulescens, Jasonia saxatilis o J. glutinosa (te de roca), Petrocoptis crassifolia subesp. montsicciana, Ramonda miconi (orella d'ós, que és una planta tropical en aquesta zona, de creixement lent i s'usava com medicinal per als refredats ja que té mucílags), ... . Totes aquestes plantes estan protegides a escala continental perquè són rares i tenen proteïnes inhibidores del VIH (proteïnes RIP). Altres que vam trobar són Geranium robertianum, Amelanchier ovalis (activitat com hipotensora), Smilax aspera, Globularia vulgaris, Vinca minor, Linum usitatissymum (usada per a fibres tèxtils), Plantago sempervirens (llenyosa), Plantago afra o P. psyllium (ús medicinal com a laxant a cullerades), Crataegus monogyna, Satureja fruticosa (herba de les olives o sajulida), Viburnum timus, Helianthum capitis-veneris, Lonicera implexa (madreselva), Tamus communis (dioscoriàcia, semblant a Smilax però sense espines), etc.
 

   Una vegada allà aprofitaren un vam fer un seminari sobre pol·linització. En una de les parets hi havia flors control tapades amb bosetes de vel de núvia per controlar si necessiten o no pol·linitzadors. Amb la Petrocopsis es veu que sí necessita pol·linitzadors.
 

   Després calia veure la qualitat del pol·len mirant quin pol·len ha caigut sobre la flor (estigmes) i es veu de quina espècie vegetal del voltant és aquest pol·len. S'estudia també la compatibilitat del pol·len amb el de les altres plantes de proximitat genetica encara que diferents, es captura l'insecte pol·linitzador per a veure què és, on duu el pol·len, quins moviments fa, ... . Es fa també un control quantitatiu a nivell de nombre de flors obertes, nombre de visitadors en períodes de 20 minuts, ... .
   Els pol·linitzadors agafen el nectar ja que necesiten augmentar la temperatura, moure's en distàncies molt petites i mesurades, i per això és com una recompensa energètica el agafar el pol·len i li compensa el anar per les flors agafant el nectar. Les flors en estat masculí tenen menys pol·len que en estat femení.
   Amb un refractòmetre de camp podem calcular la concentració i mirar la producció de nectar diari de plantes prèviament encaputxades per a què cap polinitzador agafi el pol·len.
   L'estudi acaba veient com és la llavor i com es dispersa.