 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| ����������������� Parc natural del Garraf |
|
|
| �� El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Pened�s i Garraf. |
|
|
�� Pr�cticament tot el Garraf �s constitu�t per roques sediment�ries, sobretot d�origen qu�mic com �s el terra calcari (cont� m�s del 50 % de carbonat c�lcic,
de color blanquin�s i de poca profunditat) que provenen de la precipitaci� dels minerals dissolts amb l�aigua. Tamb� vam apreciar roques sediment�ries d�origen tamb� qu�mic per� aquestes ferruginoses (sals de ferro) que constituien un terra m�s vermell�s (de m�s fondaria i �s� on creixen arbres i arbustos m�s grans).
La pedra calc�ria �s la que compon gaireb� la totalitat del mass�s.
�
�
�
� |
|
|
|
 |
|
|
|
���� 1. Centre d'interpretaci� i oficina del parc a Vallgrassa
���� 2. Escola de natura de Can Grau
���� 3. Centre de documentaci� del parc |
|
|
| �� De tant en tant predominava alguna dolina, que es defineix com a depressi� tancada en forma d�embut, circular o oval, de dimensions variables, t�piques de les �rees c�rstiques (�rees on hi ha hagut la dissoluci� de les roques calc�ries) i produ�da per efecte de la dissoluci� superficial de les roques carbonatades o pel col�lapse d�una cavitat subterr�nia. |
|
|
| �� Algunes dolines presenten avencs o xemeneies d�absorci� d�aigua, algunes de gran fond�ria quasi vertical. |
|
|
| �� En aquest relleu c�rstic l�aigua de la pluja s�infiltra r�pidament per les roques i la circulaci� superficial hi �s escassa o quasi nul�la (l�aigua disponible per a les plantes �s molt poca). Es formen els rius subterranis que degut a la proximitat de la costa desenvoquen directament al mar. |
|
| �� El paisatge c�rstic d�na la sensaci� que Garraf tingui un clima molt sec. La realitat �s ben diferent, les pluges s�n relativament abundants. Les temperatures s�n moderades degut a la proximitat del mar. |
|
|
| �� Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional t�pic (trobem moltes labiades, cist�cies, compostes, ...). La vegetaci� que caracteritza aquest paisatge �s un matollar dens d'un a tres metres d'al�ada on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margall�, el c�rritx i altres esp�cies de proced�ncia africana. |
|
|
�� La vegetaci� de Garraf aix� es pot agrupar en dos grans dominis:
������� - el domini de la m�quia de llentiscle (o m�quia de garric) i margall�
(el Garraf �s l'�rea m�s al nord que existeix a Europa d�aquesta formaci�).
������� - el domini de l�alzinar litoral (m�s a l�interior) i les pinedes de pi blanc,
la majoria dels quals han estat afectats pels incendis forestals i avui es troben
en proc�s de regeneraci�. Tamb� hi trobem indrets amb plantes com el boix,
el corner (Amelanchier ovalis), el marx�vol, ..., t�piques de la muntanya mitjana. |
|
|
| �� La brolla estaria formada per cist�cies(Cistus albidus i C. salviifolius), labiades (Thymus vulgaris), eric�cies (Erica multiflora, indicadora de terrenys calc�ris de pH b�sic. Les dolines al ser terreny no calcari� i presentar pH �cid pot cr�ixer la Erica arborea, que seria l�indicadora d�aquest tipus de s�l) i plantes arom�tiques diverses. |
|
|
| �� M�s tard trobaren una bardissa impenetrable formada per esp�cies com Prunus spinosa (aranyoner, els seus fruits blaus s�utilitzen per a la fabricaci� d�un licor aperitiu que �s el �pacharan�), algunes alzines (Quercus ilex) i garric (Quercus coccifera), i altres esp�cies. |
|
|
| �� Esp�cies m�s caracter�stiques: Ar�ot (Thamnus lycioides), llentiscle (Pistacia lentiscus), margall� (Chamaerops humilis, �nica palmera espont�nia d�Europa), garric (Quercus coccifera), garrofer (Ceratonia siliqua), ullastre (Olea europeaea) i murta (Myrtus communis). |
|
|
�� Altres esp�cies freq�ents a la m�quia de garric i margall�: esparraguera (Asparagus acutifolius), lletera vera (Euphorbia characias, amb propietats com antiverrugal i for�a t�xica), pi blanc (Pinus halepensis), pi negre (Pinus pinaster, d�on s�extreuen resines, ...), c�rritx (Ampelodesmos mauritanica), violeta del bosc (Viola alba, propia de la mediterr�nia Septentrional), heura (Hedera helix, que tapissa el terra i puja als arbres per obtenir llum), biscutel�la (Biscutella laevigata), llist� (Brachypodium retusum), boix (Buxus sempervirens), estepa blanca (Cistus albidus), estepa borrera (Cistus salviifolius), matapoll (Daphne gnidium), bruc boal (Erica arborea), bruc d�hivern (Erica multiflora),valeriana vermella (Cetrantus runex, rica en valepotriats), el�l�bor (Helleborus foetidus, indicadora del bon temps), albellatge (Hyparrhenia hirta), c�dec (Juniperus oxycedrus), esp�gol (Lavandula latifolia), ra�m de bruixa (Muscari neglectum, propietats al�lucin�genes del p�lem), almesqu� (Narcissus juncifolius, rica en alcalo�ds), satalia (Narcissus poeticus), pi blanc (Pinus halepensis), polipodi (Polypodium vulgare), aranyoner (Prunus spinosa), alzina (Quercus ilex), aladern (Rhamnus alaternus), roman� (Rosmarinus officinalis), rogeta (Rubia peregrina), esbarzer (Rubus ulmifolius), crespinell gros (Sedum sediforme), ar�tjol (Smilax aspera), farigola (Thymus vulgaris), candelera (Phlomis lychnitis), Sonchus tenerrimus, herva murella (Solanum nitum), Phillyrea meria, c�rritx (Ampelodesmos mauritanica, que �s una graminia d�origen afric�), ... .
�� Formes d�evoluci� de la vegetaci�:
� |
|
|
|
� M�quia ------------ Brolla ------------ Prat sec��
� |
|
|
 |
|
|
|
 |
|