Mariangela Fumagalli Nettuno
Opera in dialetto comasco
QUANT' S'ERI PENINA
Quant' s'eri penina
vegnévi in Borgh, a l'éra inscii bell...
me piaséva de matt vedèe tucc i gent,
vegnévi su prèst a la matina,
dopo tornavi a càa con la spurtìna
piena de scartuzèi, pe' i mè fradèi.
Alòra, ghéra èl
Luisin Papàna,
chi s'el regorda mïnga?
L'era lùu che l' gaveva in man i strad e i strècc,
duèe 'l pasàva lù, restava nett per una setimana.
Quant' s'eri penìna
pasàvi sota al purteghètt un poo pùsé
DE SPèSS;
de là, a ghéra la Caterina di ball col so banchètt!,
cul barachìn piée de belee e de curài.
L'era una vegìna piena de culoor,
la me pareva la Mary Poppins de adèss.
I barchiröö jéren
tiràa a pòmes;
la camisa bianca de bugàda,
scùur i calzònn la fasèta rossa,
e i remàven fort oltre i pinìtt a la Sfùndràda
quant' a ghéra la Brebner con i inglees!
L'era una manéra de sbarcàa èl lùnaari...
cum' a'dess!
Quant's'eri pénina
giò e su per èl fusaa
cul pas de scàvalcatècc...
a ghéra né discesa né salida per mì,
ghéra forse gnaa i scalìtt!...
Quant l'era èl temp de
prùcession
me piaseven tucc qui cereghìtt
vestii de ross, pièe de ricàmm,
tucc qui òmen vestii de confratèj,
èl baldachìn cun sota quel Signor
inscii pesànt e dolùroos!
Quant' s'era penìna,
e geent s'inginugiàven tucc,
i gavéven rispètt, se minga, per èl Signor,
per un poo de quèla roba
che in coo, adèss se ùsa più; èl timoor.
Oh Signor cuma l'era bell
tutt quèl che m'è pasàa in ment, in del cervèll,
èl par un film tùtt culuraa!...
ma adèss go de desmètt
se no me vee de pianc...
Tucc qui geent che ghèra
e i ropp del temp indree: se vöri faa èl fusàa
go de tacass a la ringheera.
Sommario