Mariangela Fumagalli Nettuno
Opera in dialetto comasco
EL MILIO BARETÒN
Quant' el borg l'è amò
tütt indurmentàa,
el nost Milio el taca a spulverà i sass
e disi bee "spulveràa," perché
el gàa un pass inscii felpàa
ch'el par propri un gatt.
La siira, una quai volta - ogni
tant -,
el péd la tramuntana, ma a gh'è il Signor
di ciocch, che tutt el mett' a post.
Tèh! s'èl trövet tacàa cont i occ de
balusètt...
L'è bon de fatt el fil per una setimana.
Quant'el gàa i zebedèi
in giostra
gh'è minga tant de salüdal,
a l'è un poo metereopatich,
ghe gira subit i ball...
èl fà un poo... èl gras de rost.
Quant'èl và sota
i portech
èl se sent el padron del vapoor,
là, lü, l'ha cumbatü la vita,
tiràa èl carètt, mett sü e mett giò
casètt.
Ogni tant èl nava a Lecch
e a Verèna.
Èl Milio Baretòn l'è nasü a Pescall
in una strecia, tacàa al Pulonia.
Ecco perché quant' l'è diventàa vecc
l'è stàa fàa Sindech de Pescall.
Quant' gh'è la festa in
piaza,
l'è semper in prima fila,
vestii tutt'in tiir - cun tant de farfalina -,
l'è lü che el fa el prim ball cun la tusetina.
Se èl Milio el gh'e fuss
minga,
bisognaria inventàl;
di volt l'è tant simpatich,
di volt... se pudarïa cupal.
Minga dumà per quel l'è
Sindech de Pescall,
anca se de tant in tant
èl Milio Baretòn el romp un po' tropp i ball!
Sommario