Pagjine principâl Cors e grafie Articui e studis La sclese nere Cui che o sin Links furlans


An IArticul 3
An I - Numar 3 - Articul 4

Notis tiradis j� a lezion: Ma ce isal chest Furlan?

(O ripuarti ca lis notis che o ai tir�t j� a lezion de mestre Ornella Piccoli, dai cors di furlan de Filologjiche. O speri di v� cap�t just. Chel ist�s, i soi agr�t a la m� mestre).

Il furlan, cu�l lenga� di divignince ladine, al f�s part des cuss�-clamadis lenghis romanzis, valad� Talian, Franc�s, Portogh�s, Spagn�l, Catalan, Rumen, Provenz�l e juste apont Ladin. Chest ultin, al si div�t in tr� rams:

i) Ladin dai Grisons (Svuissare)
ii) Ladin dolomitic (Bolzan, Trent, Belun-Gardene, Badie-Fasse e Livin�l Lunc)
iii) Ladin furlan (Fri�l)

Chestis tr� fevelis si somein, ma a son ognune par cont so. Cem�t si � formade alore la identit�t dal furlan? A son tr� supuescj princip�i:

1) Tesi di Graziadio Isaia Ascoli

Tal ant�c, e are une sole isole ladine, che plui indenant e fo dividude. La partizion e scomen�� cui Todescs, che tal 1200-1300 a larin j� dilunc l'Adis, distacant cuss� i Grisons dai Ladins dolomitics. La Pl�f, cun la lade s� dai Venits dilunc la s� aghe, e separ� Ladins dolomitics e Furlans.

2) Supuest di Ernst Gammilscheg

Il furlan al sar�s diviers des feveladis che a i stan dongje, tanche fenomin di neolatinizazion (neoromanizazion). Tal 438 d.d.C., Onoulf al ordene ai Latins dal Danubi di torn� te penisole, parvie di une scorsade dai Avars. I popui dil� des Alps, latiniz�ts ma cun nuie ce f� cui Longobarts, a vignirin cuss� in Fri�l. Chest supuest al ven, da�r di chel che al d�s il Gammilscheg, pai p�cs (propit cuss�!) nons di l�cs longobarts in Fri�l. Cheste cjatade, che i fats a dinein, e nas di er�rs di confront dal Gammilscheg, salacor imbro�t dai p�cs studis di nons di l�cs, l�ts pardabon a font, che al veve ai siei timps (Gammilscheg al � scrit chest supuest tal 1934-36).

3) Supuest de continuit�t storiche.

Il furlan al � il miscli�, la some de lenghe e de culture dai popui invas�rs cui popui dal puest. Tal imprin a rivarin i Celtics-Carnics intor dal 450 p.d.C., dasp� i Ilirics, Venits, Latins (Aquilee e fo metude s� dal 181 p.d.C.), Gots, Longobarts, Francs. In plui, il patriarcj�t di gjavade todescje, tra il 1000 e il 1250 al prod�s un st�t di isolament in rivuart de Italie.

Tai secui pass�ts (tor dal 1000) a son nassudis lis lenghis europeanis che si doprin ancjem� in zornade di vu�. Il furlan in particol�r al � cjap�t s� la s� flusimie, le � mantignude e rinfuar�ade fin tai nestris d�s, tanche ancje "piru� myo do� inculurit", prin scrit par furlan dal 1300, al si po leilu cence fature ancje orepresint.

DREE MISTRUT


� Copyright Academie dal Fri�l
Hosted by www.Geocities.ws

1