
Par furlan a esistin l'acent (�) e l'acent dopli (�).
L'acent si lu segne:
1) in peraulis acentadis su la ultime silabe che a finissin in voc�l seguide di S.
Esemplis
patr�s
crodar�s
fin�s
bobor�s
cat�s
2) su la silabe fin�l acentade "in" dome tai vierps.
Esemplis
n� o mangj�n
l�r a mangjin
n� o fin�n
l�r a finissin
3) in peraulis che a finissin par voc�l acentade.
Esempli
lui al viodar�
4) in peraulis di une sole silabe dome se si puedin sconfondi
cun altris.
Esemplis
lui al � (vierp v�) e
a (preposizion)
l� (avierp) e la
(articul)
L'acent dopli si lu segne:
1) su lis voc�ls lungjis in ultime silabe.
Esemplis
voc�l
fr�t
inzign�r
disegnad�r
br�t
2) tal infin�t dai vierps che a finissin in voc�l
acentade, ancje te forme sustantivade (es. il pod�, il sav�).
Esemplis
impar�
cap�
|