
   UNES DADES DE LA HISTORIA DEL PARTIT

DADES DE LA HISTRIA
DEL P.S.U.C. Un resum d'una
Histria de 1936 a 1997

1936

Juny: es funden les Joventuts Socialistes Unificades
de Catalunya.

21 de Juliol: neix "Treball". Pere Ardiaca
el seu primer Director.

23 de Juliol: Es funda el PSUC , per fusi
de la USC, la Federaci Catalana del PSOE, el PCC i el PCP. Joan Comorera
es elegit Secretari General.

Setembre: el PSUC entra a formar part del govern de
la Generalitat presidit per Lluis Companys.

1937

Maig: enfrontament armat entre el Govern de la Generalitat
i POUM i FAI . El PSUC resta fidel al govern legtim de Catalunya.

Juliol: I&ordf; Conferencia Nacional del PSUC A Barcelona.

Juliol: el PSUC passa de 6.000 militants en el moment
de la seva fundaci a 60.000 .

Novembre: III Congrs de la UGT de Catalunya
(amb participaci de socialistes i comunistes)

1938

Mar: acord d'unitat d'acci entre UGT
i CNT contra el feixisme.

Agost: Josep Moix, del PSUC, es nomenat ministre del
govern de la repblica.

1939

Febrer: les tropes franquistes ocupen totalment Catalunya.
Els militants del PSUC que no han mort en combat, s'exilien o resten clandestins.

Mar: es reuneix el Comit Central del
PSUC a la Ciutat francesa d'Anvers: es decideix continuar la lluita antifeixista
en la continutat del front popular.

Abril: fi de la guerra civil.

Juny: primer intent de reconstrucci clandestina
de les JSU a Catalunya.

Juliol-Octubre: el PSUC s reconegut com a
secci catalana de la Internacional, cas nic de reconeiximent d'un
Partit d'una naci sense estat.

1940

Gener: detenci de la primera direcci
del PSUC a la clandestinitat. Alejandro Matos s assassinat a comissaria.
Otilio Alba i Toms Pons sn afusellats.

Comena a emetre Radio Espanya Independiente,
"La Pirenaica" sota la direcci de "Pasionaria". Emet
des de la Uni Sovitica, des de 1955 i fins a 1977 des de Bucarest.

A Mxic, el PSUC publica "Catalunya",
que durar fins als anys 70.

1942

Son afusellats Jaume Girabau, Isidoro Diguez
i Jesus Larraaga, arribats clandestins de Mxic i detinguts a la
frontera de Portugal.

Detenci de la direcci del PSUC encapalada
per Antoni Pardinillas i Albert Assa.

Nou intent de reorganitzar el PSUC a Barcelona dirigit
per Vicen Pearroya i Lluis Fernndez "Roca", que
morir per no delatar els seus companys.

Apareixen els primers nmeros de "Treball",
d'un full per les dues cares. Primera publicaci en catal durant
la dictadura franquista.

Mor el secretari General del PCE , Jos Diaz.

EL PCE i el PSUC llencen la politica de "Uni
Nacional", que pretn aplegar tots els antifeixistes.

1943

Nous intents de reorganitzar el PSUC a Barcelona,
dirigits per Andrs Paredes "Gromn", Andrs Echauri
"Luis" i Piedrafita. Hi haur ms de 20 detinguts.

Dolores Ibarurri, "Pasionaria", elegida
Secretaria General del PCE.

Arriben a Catalunya, Josep Serradell "Romn"
i Margarida Abril, que formen la delegaci del Comit Central per
reorganitzar el PSUC.

Es reprn la publicaci de Treball,
dirigit per Joaquim Puig Puidemunt, que apareix quinzenalment.

A la pres Model es publiquen uns nmeros
doblement clandestins, de Treball.

1944

Un grup d'uns 4.000 guerrillers, majoritriament
comunistes, entren a Catalunya des de Frana, per la Vall d'Aran, per instaura-hi
un govern provisional que pretn ser reconegut pels aliats. Es retiren davant
la mobilitzaci de l' exercit de Franco.

Es constitueix la Agrupaci Guerrillera de
Catalunya, impulsada pel PSUC. Miquel Nuez es el seu mxim responsable.

Joan Comorera publica "La Naci en la
nova etapa histrica".

1945

"Resoluci de mar", primera
elaboraci poltica del PSUC realitzada a l'interior on es proposa:
impuls de la lluita guerrillera, unitat antifeixista, confiana en la victria
dels aliats.

A Frana, el PSUC comena a editar "Lluita",
que ser prohibida al 1950.

EL PSUC forma part del Govern de la Generalitat a
l'exili.

1946

Son afusellats Francesc Serret i Joan Arvalo.

Vagues a Manresa, amb repercussions al Valls,
Maresme i Barcelons. Activitat guerrillera.

A Frana el PSUC publica "Quaderns de
Comunisme", revista mensual d'orientaci terica.

EL PCE mitjanant Santiago Carrillo forma part
del govern espanyol a l'exili, presidit per Giral.

1947

Son detinguts ms de cent militants del PSUC.
Aquesta caiguda es coneguda com la "dels vuitanta".

Es dissol el govern de la Repblica a l'exili.

Es reprn la publicaci de "Treball",
dirigit per Hidalgo.

Arriba a Barcelona , Gregori Lopez Raimundo, responsable
de la delegaci del Comit Central del PSUC a l'interior.

1948

Es dissol el govern de la Generalitat a l'exili.

El PCE i el PSUC proposen dissoldre les "guerrilles".

Josep Ravents, director de "Treball".

1949

Puig Puidemunt, Numn Mestre, Angel Carrero
i Pere Valverde sn afusellats a Barcelona.

Joan Comorera, en desacord amb el canvi de lnia
del PSUC i PCE, s expulsat del PSUC.

Joan Comorera torna clandestinament a Catalunya a
primers de 1951 per connectar a les organitzacions del Partit.

La direcci del PSUC a l'exili queda formada
per: Josep Moix, Rafael Vidiella, Wenceslao Colomer, Josep Romeu, Margarida Abril
i Pere Ardiaca. La direcci a l'interior pren fora.

1950

Eduard Segri es comdemnat a mort i executat.

Son detinguts a Frana 150 membres del PSUC
I del PCE.

Radio Belgrad, Radio Praga i Radio Moscou emeten en
catal.

Antoni Tpies i Joan Brossa fa el llibre "U
no es ning", que ser editat l'any 1979, dedicat "als lluitadors
del PSUC, amb l' horitz dels quals hem identificat sempre les nostres aspiracions
de guerrillers culturals".

1951

12 de mar : vaga dels tramvies a Barcelona.

Juny: Gregori Lpez Raimundo encapala
la llista de trenta-tres detinguts, acusats d'afavorir el moviment dels vaguistes.
Desprs d'una campanya internacional i de recollida de signatures, seran
comdemnats noms a quatre anys de pres com a pena mxima.

1952

"Treball" s coordinat per Pere Ardiaca.

1953

En un enfrontament armat a Besal amb la gurdia
civil moren els enllaos del PSUC: Panyella, Solsona i Moreno.

Acords del govern de Franco amb el Vatic.

Mort de Stalin.

1954

s detingut a Barcelona Joan Comorera. Ser
comdemnat a 30 anys de pres.

A Frana el PSUC publica "Cultura Nacional"
(precedent de Nous Horitzons).

V Congrs del PCE a Txecoslovquia.

S'installa la fbrica de SEAT a Barcelona.

Josep Tarradellas s elegit President de la
Generalitat a l'exili amb els vots de republicans i del PSUC.

1955

Ingrs d' espanya a l'ONU.

1956

Primeres vagues obreres al metall i txtil
d'en del 1951.

I Congrs del PSUC a Frana. Nou punt
de partida poltic i organitzatiu. Hi participen 50 delegats de l'exili i
de l'interior (universitaris i obrers). S'aprova la poltica de "reconciliaci
nacional". El Comit executiu queda format per : Josep Moix (Secretari
general), Margarida Abril, Pere Ardiaca, Josep Bonifaci, Emili Fbregas,
Gregori Lpez Raimundo, Miquel Nuez, Carles Rebelln, Josep
Serradell "Romn", Antoni Senserrich i Rafael Vidiella.

Victor Mora, militant del PSUC comena la seva
exitossa carrera com a escriptor i guionista del "Capitn Trueno".

1957

Emili Fbregas s detingut a Barcelona
i comdemnat a pres.

I&ordf; Assemblea lliure d'estudiants al paranimf
de la Universitat de Barcelona.

El PSUC publica " Universitat", que apareix
fins a 1977.

A Brusselles apareix "Nuestras Ideas",
amb nombroses collaboracions de militants del PSUC.

1958

s detingut a Barcelona es responsable del
PSUC, Miquel Nuez, que ser comdemnat a 25 anys de pres per
un consell de guerra.

El PSUC fa seva la iniciativa de convocar una Jornada
de Reconciliaci Nacional, que tindr escassa repercussi a
Catalunya.

Es crea a la Universitat de Barcelona el Comit
de Coordinaci Universitria (CCU) que agrupa als estudiants del PSUC,
del MSC, la NEU (del F.L.P.) i ms tard del FNC.

Comena apublicar-se "Serra D'Or",
on escriuen militants comunistes des del principi.

Mor Joan Comorera a la pres de Burgos, amb
el reconeixement i solidaritat dels companys comunistes que complien pena.

1959

L' Estat espanyol forma part del F.M.I. i del Banc
Mundial.

Pla d' Estabilitzaci.

Migracions de treballadors cap a Europa i cap a Catalunya.

Francesc Vicens coordina "Treball" des de
Frana.

18 de Juny: el PSUC, el MSC i el FLP, convoquen una
Vaga Nacional Pacfica de 24 hores. Fracs relatiu, malgrat que ser
un antecedent de la poltica unitria que reeixir el 1966.

VI Congrs del PCE, que aprova la via de la
Vaga Nacional pacfica per enderrocar el franquisme. Santiago Carrillo s
elegit Secretari General. Dolores Ibarruri, Presidenta.

1960

Sn detinguts i empresonats els responsables
del PSUC A Barcelona, Carles Rebelln i d'altres militants. El PSUC publica
la revista Horitzons, la qual prendr aviat el nom de "Nous Horitzons".

1961

s detingut i empresonat el responsable del
PSUC a Barcelona , Vicente Cazcarra.

El PSUC publica "El problema Nacional Catal",
on s'analitza el fet nacional des de una aproximaci marxista.

1962

Josep Sendrs i Leonor Bornau, s'encarreguen
de la coordinaci de "Treball".

Esclat vaguista a Astries: neixen les Comissions
Obreres.

Detinguts i empresonats a Barcelona: Antoni Gutierrez
Diaz, Pere Ardiaca i altres militants.

Carta de cent trenta intellectuals demanant
la fi de la repressi i les llibertats democrtiques.

Fundaci del Front Obrer de Catalunya (vinculat
al F.L.P.). Alguns militants del FOC, s'incorporarn en diferents moments
al PSUC, com Xavier Folch, Manuel Vazquez Montalbn, Angel Abad, Alfons CarlesComn,
etc.

1963

A Barcelona apareix "Unitat".

Es comdemnat a mort i afusellat a Madrid, Julin
Grimau. A Barcelona es realitzen manifestacions de protesta.

El moviment de la "nova can"
apareix a la televisi.

Aprovaci del I Pl de Desenvolupament.

1964

Es funda la Comissi Obrera Central de Barcelona,
a la esglsia de Sant Medir a Sants, amb participaci d'obrers comunistes,
socialistes i catlics.

I&ordf; Setmana de Renovaci Universitria.

Debat intern al PCE sobre el significat i la transcendncia
dels canvis econmics a Espanya. Sn expulsats del PCE Fernando Claudn
i Jorge Semprn. Igualment Francesc Vicens del C.E: del PSUC.

Paco Candel publica "Els altres catalans".

1965

23 de febrer: primera manifestaci important
de CC.OO. a la Via Laietana.

VII Congrs del PCE a Frana.

II Congrs del PSUC a Frana. Participen
90 delegats i delegades. S'aprova una lnia d'impuls al moviment estudiantil
i obrer.

Gregori Lpez Raimundo es elegit Secretari
General i Josep Moix President del Partit.

Victoria de les candidatures democrtiques
als col.legis d'arquitectes i d'advocats.

Apareix "Crtica" , revista terica
i poltica del sector universitari del PSUC.

1966

Es funda el SDEUB en una assemblea d'estudiants ,
professors i intellectuals.

Nova etapa de poltica unitria. Es
funda la Taula Rodona, organisme de coordinaci dels Partits antifranquistes.
El PSUC es representat per Josep Sol Barber.

Es funda la CONC

Llei de premsa: comena l'aventura del periodisme
democrtic.

El PSUC, conjuntament amb altres grups d'oposici,
fa una crida al boicot al Referndum de la Llei Orgnica de l'Estat.

1967

El SDEUB organitza un acte d' homenatge a Pablo Picasso.

Comissions Obreres participa en la manifestaci
de l'Onze de setembre.

Nous Hortizons coordinada per Francesc Vallverd
i dirigit fins al 1971 per Manuel Sacristn, dedica un nmero especial
a Gramsci.

1968

La Primavera de Praga i el Maig francs son
motiu de reflexi i presa de posici per part del PSUC. La Condemna
a la invasi sovitica s el seu resultat.

Joan Mir fa el cartell del Primer de Maig.

1969

Estat d'excepci promulgat per la dictadura.

Inici de la lluita urbana las barris de les grans
ciutat industrials de Catalunya. Es creen les primeres Associacions de Vens.

Escndol Matesa.

Joan Carles de Borb es nomenat successor a
ttol de rei.

Es funda la Coordinadora de Forces poltiques
de Catalunya.

1970

Procs de Burgos. Sol Barber
, entre els advocats defensors. Manifestacions i assemblees en solidaritat amb el
poble basc.

Tancada a Monserrat

Es constitueix el Comit Nacional de la Joventut
Comunista de Catalunya.

1971

Vaga a la Seat. La policia mata a l'obrer de CC.OO
i del PSUC Antoni Ruiz Villalba.

7 de novembre: es funda l' Assemblea de Catalunya
a l'esglsia de St. Agust de Barcelona.. El PSUC hi s representat
per Antoni Gutierrez Diaz.

Mitin comunista al parc de Montreau a Pars
amb la assistncia de 50.000 persones i en el que interv S. Carrillo
i "Pasionaria".

"Testament a Praga" de Teresa Pmies
guanya el premi Josep Pl de novella.

1972

14 de febrer. Jornada contra la Llei General d'Educaci.

Intensa campanya de solidaritat amb Vietnam

Primera convocatria important de l'Assemblea
de Catalunya: el 12 de novembre a Ripoll.

"Treball" torna a ser editat totalment a
Catalunya. Es dirigit per Joaquim Sampere, que s tamb secretari
de redacci de Nous Horitzons.

VIII Congrs de PCE a Praga.

1973.

Gener: III Congrs del PSUC. Hi participen
200 delegats i delegades. Josep Moix i Gregori Lopez Raimundo tornen a ser escollits
President i S. Gral respectivament.

Vaga a la central trmica del Bess.
Mort per la policia el militant del PSUC Manuel Fernandez Mrquez.

1&ordm; de Maig a S. Cugat del Valls. Convoca
la Assemblea de Catalunya.

Agost: Mor a Praga el President del PSUC Josep Moix.

Son detinguts els 113 membres de la Comissi
permanent de la Assemblea de Catalunya. Ampli moviment de solidaritat.

Es funda a Calafell "Cristians pel socialisme".

1974

Son detinguts seixanta membres de la Comissi
permanent de l'Assemblea de Catalunya. Davant les protestes sn rpidament
alliberats.

Es funda la Uni de Pagesos.

Es presenta a Pars la Junta Democrtica.

La majoria dels militants del grup "Bandera Roja",
encapalats per Jordi Sol Tura, Alfons Carles Comn, Jordi
Borja, etc. s' incorporen al PSUC.

Vaga a la Seat

Felipe Gonzalez s escollit Secretari General
del PSOE en el XXIII Congrs.

1975

Es celebra el cicle de conferencies "Terceres
vies a Europa", primera presentaci en un acte legal de les propostes
poltiques dels partits antifranquistes. El PSUC hi s representat
per J. Sol Barber., que parl sobre el "comproms
histric".

A les darreres eleccions del sindicat vertical obtenen
un gran triomf les candidatures unitries i democrtiques. Promogudes
per CC.OO: amb participaci d'USO i independents.

II&ordf; Conferncia del PCE. S'hi aprova un
manifest-programa on es concreta l'alternativa democrtica al franquisme.

Sn executats dos militants d'ETA i tres del
FRAP, enmig de grans protestes internacionals.

20 de novembre: mor el general Franco.

10 de desembre: Primer mting pblic
del PSUC. Es realitza a la Universitat i hi parla Isidor Boix.

Constituci del Consell de Forces Poltiques
de Catalunya en substituci de la Coordinadora. El PSUC hi s representat
per J. Sol Barber i Gregori Lopez Raimundo.

1976

40 aniversari del PSUC. Antoni Tpies autor
del cartell.

Esclat vaguistic sense precedents. L'1 i 8 de febrer,
manifestacions a Barcelona, convocades per l'Assamblea de Catalunya i la FAVB, per
la llibertat, l'amnistia i l'Estatut de Autonomia. Sern un element decisiu
per evitar el continuisme.

Mar: es contitueix a Madrid Coordinaci
Democrtica, plataforma unitria dels partits antifranquistes de l'rea
central d'Espanya, per fusi de la Junta i la Plataforma.

Mitng comunista al Pavell Esportiu
de Tarrassa, sense perms per utilitzar la sigla del PSUC. s el primer
acte autoritzat del Partit, el qual eguiran presentacions arreu de Catalunya, sempre
amb restriccions.

Juny: mitng socialista al Palau Blaugrana
(10.000 persones). Participaci massiva de la militncia del PSUC.

Reuni del Comit Central del PCE a
Roma. Representa l'aparici pblica dels dirigents comunistes de tot
l'Estat i inicia la sortida a la superfcie del PCE i el PSUC. S'hi adopta
l'organitzaci per agrupacions i s'obren diferents locals.

11 de setembre: primera celebraci autoritzada
de la Diada Nacional de Catalunya autoritzada des de 1938 a Sant Boi de Llobregat.

Octubre: Gregori Lopz Raimundo es detingut
i alliberat al cap de poques hores.

Comencen a retornar els exiliats, entre ells R. Vidiella.

15 de desembre: Referndum per a la Reforma
Poltica. Socialistes i Comunistes fan una crida a l'abstenci. L'aprovaci
de la Llei representa la liquidaci de la legalitat franquista.

1977

Un escamot d'extrema dreta assassina al seu despatx
professional al barri d'Atocha a Madrid a quatre abocats laboralistes i un empleat,
militants del PCE. L'enterrament es converteix en una gran demostraci antifeixista.

Es constitueix la "Comissi dels nou"
per tal de negociar amb el govern la legalitzaci dels partits i les garanties
per unes eleccions lliures.

Conferncia de premsa a Madrid: Carrillo, Marchais,
Berlinguer.

3 de maig: el PSUC es legalitzat, unes setmanes desprs
del PCE. Treball dirigit per Joan Busquets, s'edita setmanalment i es torna a vendre
als quioscos.

Grans mtings durant la campanya electoral,
entre els quals destaquen els del PSUC a un cmping de Gav i al Parc
de la Ciutadella amb ms de 200.000 persones.

Juny: primeres eleccions des de 1936. El PSUC obt
ms de 564.000 vots. Es el segon partit ms votat a Catalunya. Obt
vuit diputats.

Tamb sn elegits dotze senadors de
l'Entesa dels Catalans, encapalats per Josep Benet, amb el suport de comunistes,
socialistes, republicans i independents de l'Assemblea de Catalunya.

s forma un govern de la UCD.

11 de setembre: gran manifestaci unitria,
amb un mili de catalans de catalans al Passeig de Grcia.

Es celebr per primer cop la Festa del Treball,
al recinte de Montjuc.

Restabliment de la Generalitat Provisional. Es forma
un Govern d'unitat presidit per J. Tarradellas, amb presncia de dos consellers
del PSUC: Antoni Gutierrez Dias i Ramon Espasa.

IV Congrs del PSUC a Barcelona. Hi participen
1.217 delegats. S'aprova un programa centrat en la lluita pel socialisme i la llibertat
i en la consolidaci de la democrcia i l'Autonomia de Catalunya.
Gregori Lopez Raimundo es elegit President i Antoni Gutierrez Secretari General.

Acords de la Moncloa.

1978

Primeres eleccions sindicals lliures. A Catalunya
el 67% dels delegats dels treballadors als Comit d'Empresa sn de
CC.OO.

IX Congrs del PCE. La discussi sobre
la transici a la democrcia es trasllada a un debat sobre la permanncia
de la referncia de la referncia leninista del Partit, que finalment
es definit com "marxista, revolucionari, democrtic". S: Carrillo
es escollit per ltima vegada Secretari General.

Barcelona acull a 30.000 persones en un Mting
a la plaa Monumental de Braus en que intervenen Berlinguer, Gregori Lopez
Raimundo, Antoni Gutierrez Daz, S. Carrillo i Dolores Ibrruri.

I&ordf; Congres de la CONC, es escollit J.L. Lopz
Bulla.

6 de desembre s'aprova la Constituci Espanyola
en Referndum.

Congrs Constitutiu del PSC-PSOE per fusi
del PSC (Congres), FC del PSOE i PSC (Reagrupament).

1979

Segones eleccions generals. El PSUC torna a obtenir
vuit diputats. Els socialistes trenquen l'Entesa dels Catalans. Es elegit el senador
Josep Benet amb el suport del PSUC.

Es forma un nou govern de la UCD.

Eleccions municipals. El PSUC obt l'alcaldia
a 34 ciutats i pobles (Sabadell, Cornell, Badalona, Santa Coloma...) i 536
regidors.

Aprovaci en Referndum de l'Estatut
d'Autonomia, en la redacci del qual hi han participat representants del
PSUC.

CCOO refusa l'acord-marc entre la CEOE i la UGT.

1980

Vaga general d'Universitats contra el projecte de
Llei d'Autonomia Universitria (LAU)

Eleccions al Parlament de Catalunya. Forta abstenci.
Sn elegits vint-i-cinc diputats del PSUC. Es forma un govern minoritari
de la Generalitat presidit per J. Pujol.

Acte d'homenatge als militants del PSUC morts per
la llibertat,

II Congrs de la CONC- s`hi aprova la incorporaci
d'USO de Catalunya i propugna la unitat sindical amb UGT.

En les eleccions sindicals a Catalunya, CCOO obt
el 40% dels delegats a comits d'empresa, pel 30% de la UGT.

Mor Alfons Comn.

Vot de censura al president Surez promogut
per socialistes i comunistes.

1981

V Congrs del PSUC. L'anlisi de la
transici s traslladada a un debat sobre la referncia eurocomunista,
que s ratificada en l'informe poltic i eliminada en les tesis programtiques.
Lpez Raimundo i Gutierrez Diaz no es presenten a la reelecci. Sn
elegits Francesc Frutos Secretari General i Pere Ardiaca President del partit. Aquest
ltim ser destitut mesos desprs pel Comit Central.

Andreu Claret, nou director de Treball.

23 de febrer. Cop d'estat fallit.

12 de mar, a les 12 hores, a tot l'Estat,
un minut de silenci contra el terrorisme i per la democrcia.

X Congrs del PCE. Santiago Carrillo s
reelegit Secretari General.

Acord UCD-PSOE sobre les autonomies. Partits que sumen
el 63% de la representaci parlamentria estan en contra de la LOAPA.

Conferncia Nacional del PSUC, en la qual es
retorna, en un ambient tens, el terme eurocomunisme a les tesis programtiques.

El CC expulsa dotze membres Es produeix una escissi
del PSUC i es formar el PCC.

1982

VI Congrs del PSUC. Gregori Lopez Raimundo
i Antoni Gutierrez Diaz sn elegits President i Secretari General respectivament.

Joan Sanjuan, nou director de Treball

El govern de la UCD firma el tractat adhesi
d'Espanya a la OTAN.

Judici contra els militars colpistes del 23 F.

Mor Rafael Vidiella.

Eleccions generals, el PSOE obt majoria absoluta.
Gran part del vot comunista El vot del PSUC passa al PSOE o a l'abstenci.
El PSUC obt a l'entorn del 160.000 vots i el PCC uns 45.000.

1983

Eleccions municipals, en les quals el PSOE torna a
obtenir la majoria. El PSUC recupera vots respecte a les eleccions generals, per
en perd respecte a les municipals de 1979.

S'aprova el decret de reconversi siderrgica.

TVE3 comena a emetre.

Els GAL cometen el seu primer atemptat.

1984

Escissi al PCE. Es constitueix el PCPE.

Eleccions al Parlament de Catalunya. CiU obt
majoria absoluta. El PSUC obt nicament sis diputats.

Jordi Guillot director de Trabell.

Comencen els trmits de l'afer Banca Catalana.

Felipe Gonzlez defensa al Congrs de
diputats la permanncia d'Espanya a la OTAN.

1985

A sollicitud del PSUC, el Consell de la Generalitat
trasllada a Barcelona les cendres de Joan Comorera.

Aord per l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea.

VII Congrs del PSUC. Gregori Lopez Raimundo
deixa la presidncia del partit. Antoni Gutierrez Diaz, secretari general.
S'aprova una renovaci en el si del partit, expressada en l'elkecci
d'una secretaria politica i l'obertura a possibles coalicions electorals amb d'altres
forces d'esquerra.

Vaga general en contra del projecte de llei que retalla
dels pensions, convocada per COO entre d'altres organitzacions socials i sindicals.
L'abast de la convocatria es convert en una fita histrica.

Gorbatxov s nomenat secretari general del
PCUS.

1986

Referndum de l'OTAN. A Catalunya guanya el
NO i a Espanya el SI.

Eleccions generals. El PSOE obt majoria absoluta.
El PSUC es presenta en coalici amb l'Entesa de Nacionalistes d'Esquerra
i independents. Els resultats (123.000 vots) sn per sota dels previstos,
la secretaria poltica dimiteix. Rafael Rib s escollit secretari
general.

23 de juliol. 50 aniversari de la fundaci
del PSUC.

Desembre: IX Conferncia Nacional del PSUC.
S'aprova avanar cap a un projecte nacional d'esquerres, que mesos ms
tard es concretaria en la Federaci Iniciativa per Catalunya.

1987

23 de febrer. Fundaci d'Iniciativa per Catalunya,
federaci formada pel PSUC, PCC, ENE i independents.

CCOO guanya les eleccions sindicals.

Dies 4 i 5 d'abril. I Jornada Nacional d'Iniciativa
per Catalunya. S'hi aproven les tesis sobre els segents eixos: lluita per
transformar la societat; afavoriment de la participaci ciutadana; defensa
dels drets humans; defensa activa de la pau; desenvolupament de l'autogovern encaminat
a aconseguir majors quotes d'autodeterminaci,.

10 de juny, Eleccions municipals i al parlament europeu.
IC supera el resultat obtingut per les forces de la federaci a anteriors
conteses.

19 de juny: atemptat d'ETA a Hipercor.

4 de juliol. II Jornada Nacional d'Iniciativa.

14 de novembre. III Jornada Nacional d'Iniciativa.
Es defineixen les lnies-marc del programa d'Iniciativa per a les properes
eleccions autonmiques.

28 de desembre: El PSUC cedeix el seu Arxiu Histric
a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

1988

4 de gener. Mor Soler Barber.

24 de gener X Conferncia Nacional del PSUC.
Es debaten i aproven les aportacions als documents del XII Congrs del PCE.

12 de mar: IV Jornada Nacional d'Iniciativa.
Es concreta el programa electoral per les eleccions autonmiques.

29 de maig, Eleccions al Parlament de Catalunya. IC
obt 209.000 vots.

El Comit Executiu del PSUC crea una comissi
d'unitat per tal d'avanar cap a la unitat orgnica amb les diferents
organitzacions comunistes (PCC, PTC-UC, OCBR).

14 de desembre. Vaga general.

Dies 16, 17 i 18 de desembre de 1988. VIII Congrs
del PSUC. Rib s confirmat Secretari General . El CC es renova en
un 56% i la secretaria poltica en un 50%.

1989

23 de Juny, per manca de sintonia el PCC abandona
IC, a les Eleccions Generals IC es queda amb 136.000 vots.

Congrs d'unitat comunista: Sectors del PCC,
del PT-UC i de OCBR s'integren al PSUC.

Desembre: Cau el mur de Berln.

1990

Gener: Conferencia Nacional del PSUC que acorda projectar
l'acci pblica del PSUC a travs d'IC.

I Assemblea Nacional d'IC, aprovaci del Manifest
d'IC.

La direcci comena a obstruir el funcionament
regular del PSUC.

1991

22 de mar: Comit Central del PSUC:
decideix incorporar automticament tots els militants a IC, el establiment
d'una cuota nica PSUC-IC i el trasps de locals i la Festa del Treball
a IC.

Agost: cop d'Estat a l'URSS, desfenestrament de M.
Gorbatxov.

Dissoluci de Iugoslvia, inici de guerra
als Balcans.

Eleccions municipals.

1992

II Assemblea Nacional d'IC. S'aprova el Manifest-Programa
i un Document de Principis.

Eleccions autonmiques encapalades
per Rafael Rib. IC es queda amb 171.000 vots.

1993

Mar: es celebr la III&ordf; Assemblea
Nacional de IC. Desprs de una forta discussi interna, Rib
assegura haver ents el missatge de enfortir el discurs social i millorar
les relacions amb IC. Es escollit de nou per unanimitat President d'IC.

Eleccions Generals tamb encapalades
per Rafael Rib. IC es queda amb 187.000 vots.

1994

Eleccions Europees

1995

Es deixa de celebrar la Festa del Treball (traspassada
a IC) per falta de participaci i recursos. Mentre la Fiesta del
PCE a Madrid registra records d'assistncia i es converteix en punt de referncia
poltica indiscutible.

El sector majoritari d'IC rebutja incorporar a IC
el PCC i els Verds. A canvi els ofereix participar en una coalici electoral
per mantenir a dins d'IC l'actual majoria. Apareix la coalici IC-Els Verds,
que inclou al PCC i als independents.

Eleccions Autonmiques tamb encapalades
per Rafael Rib, IC aconsegueix arribar als 312.000 vots, amb l'ampliaci
d'IC a una coalici. Desprs aquesta quedar congelada en el
seu funcionament intern al igual que el PSUC.

Eleccions Municipals, IC obt 9 alcaldes i
373 regidors.

1996

Mar: Eleccions Generals, IC es queda en 297.000
vots tot i la forta estirada de IU i la greu crisi del PSOE. Victoria del PP, Aznar
arriba a la Presidncia del Govern de l'Estat.

Novembre: IV Assemblea de IC:, per primera vegada
apareix una oposici alternativa a Rafael Rib al si d'IC. El Collectiu
Roig, Verd i Violeta impulsat amb el "Manifest pel PSUC"
assoleix a pesar dels diversos obstacles formals en l'elecci de delegats
un resultat final de 33%. Aquest resultat es produeix malgrat que dels 748 votants,
mes de 100 eren directament procedents de l'anterior CPN (no escollits a les organitzacions
de base). Per primera vegada tamb es presenta un candidat alternatiu a la
Presidncia d'IC (el company Ramon Luque).

Desembre: desprs d'una forta difusi
del "Manifest pel PSUC", la direcci intenta convocar
el IX Congrs del PSUC sense documents i sense procs de discussi,
pel 15 i 16 de mar, amb l'intenci de procedir a la seva dissoluci.

1997

Febrer: es convoca per el 10 de maig el IX Congrs
del PSUC. Les organitzacions escolliran poc ms de 300 delegats, per contra
ms de 150 persones que hi participaran directament com membres de l'anterior
Comit Central. Tot i aix la direcci es veu obligada a presentar
documents poltics i a acceptar el termini mnim de discussi
que estableixen els estatuts del PSUC.

El "Manifest pel PSUC"
davant les notables deficincies del document de Rafael Rib (mes
curt que els canvis d'Estatuts que es proposen) presenta un document poltic
alternatiu.

Maig: Es celebra el IX Congres del PSUC. La "majoria"
practicament empata amb "el manifest" pero imposa una major paralitzaci
al PSUC, amb els vots del delegats procedents del CC anterior. Nomes el CC podr
admetre nous afiliats i es reunir un cop l'any. Dies abans el PCC celebra
el seu Congres y propossa iniciar un procs d'unitat comunista.

Juny: Manifest pel PSUC
en Assemblea Constituent es reclama l'organitzacio viva del PSUC i s'estructura
organicament per mantenir el PSUC, afiliar nous militants i intervenir politicament
dins i fora de IC. S'inicia la publicaci del "El manifest".
