LA NOSTRA TOPONÍMIA

Joan Villaplana i Villalonga

Continuem en el present article amb la nostra toponímia i intentarem desvetllar allò que guarden en el seu fons les paraules, i amb quines intencions van ser ficades com a noms dels nostres indrets. Així tenim els següents topònims:

CABANETA (la...).- aquest nom és el diminutiu de cabana, així com Cabanes n’és el plural, i fa referència a la construcció rústica de pedra i/o fusta a manera de caseta, per sotaplujar-s’hi transitòriament, o per guardar eines de treball. Prové aquest nom del llatí capana.

CAGUELA (la...).- els valencians diem cagarrita al bocí petit d’excrement, especialment el de forma rodonenca o cilíndrica produït per bèsties petites. Doncs bé, la cagarrita d’ovella es diu caguela, així com la de cabra es diu cagolla.

CALDERONA (la...).- la paraula calderona serveix per anomenar la caldera petita. També pot provenir el nom de l’abundància en la zona del pardal calderó o calderer, pardal negre, de vegades amb pit blau, que menja cucs. Prové del llatí caldaria.

CAMPÀS (el...).- fa referència a camp gran, i és el nomque se sol donar als tancats grans de terra, moltes vegades utilitzats per a pastura, i que tenen la particularitat de pertànyer a diferents amos. Prové del llatí campu.

CANTALLOPS.- nom compost per l’imperatiu canta i el substantiu llops, fent referència a llocs on lliurement viu el llop. Es un topònim que com a nom de lloc, poble, partida, barranc o masada ve documentat des de l’any 804 amb el nom de cantalupis, i als diferents indrets de les nostres contrades. També apareix com a cognom.

CANEMARES.- un canemar és un camp de bon rec que antigament es destinava a la plantació del cànem, i on ara es planten hortalisses o està abandonat. També hem oït aquest topònim amb la versió castellana, i així tenim que alguns diuen "cañamares", i tal vegada eixa coexistència dels dos mots vius a la parla dels covarxins, ens dóna aquest híbrid de topònim "canemares", que en l’arrel és valencià "canemar", però que el plural valencià és amb una "s" i faria "canemars", però fem el plural amb "es" (plural castellà) i diem "canemares".

CAP DEL PLA (el...).- cal interpretar aquest topònim com a la part més alta del pla, lloc per on s’ix o entra al pla, i en el nostre cas cap al sud. A partir d’aquest cap ja comença un altre tipus de terreny, més accidentat, ja no és el pla o vall principal.

CARBÓ (Mas de...).- derivat del llatí carbo-carbonis, vol dir carbonera, o lloc on es fa el carbonet. Es un topònim molt viu a molts indrets, apareixent molt sovint en els Alps italians (Bérgamo - Carbunil).

CARRERÓ (mas de...).- carreró és un diminutiu de carrer, que sovint vol dir camí estret entre dues parets o entre matissar. Prové de carrera, el qual a la vegada ve del llatí vulgar carraria, que vol dir camí de carros. També vol dir camí ramader que sol seguir el bestiar que puja a muntanya o en baixa.

CLAPISSA (la...).- vol dir paratge de roques i pedreny, produït generalment per l’acció corrosiva de les pluges i geleres, també es diu clapissa al badall horitzontal i pedregós entre roques planes. Deriva del mot claper, amb el sufix issa. Aquesta paraula és també provençal.

COLOMA (mas de la/Na...).- antigament es coneixia com a coloma tant el mascle com la femella del colom. Aquesta paraula prové del llatí columba, però els seus significats van des del "puig dels coloms" o lloc on es solen posar aquestos animals, com al fet de tenir-hi un colomar en aquell lloc. Una altra possible accepció, que no estaria tan descabellada i jo crec és l’encertada, donada la procedència d’una gran quantitat de topònims de les nostres masies l’origen dels quals és simplement el nom dels seus primers o més significatius propietaris, que fos Na Coloma o la Coloma el nom de la seua primera propietària, ja que Coloma també és un nom de dona, la festa de la qual es celebra el 31 de desembre (santa Coloma). Aquest nom ha donat lloc a molts noms de poble.

COLOMER (el...).- deriva de la paraula colom i sempre vol dir colomar o torre de coloms. Deriva del llatí columbare.

CORONETA (la...).- és diminutiu de corona i deu haver-se donat aquest nom perquè al capdamunt del turó hi ha una construcció fortificada (possiblement íbera ) de forma troncocònica, feta amb grans maons de pedra, i que té certa forma de corona.

COVETA (la...).- és diminutiu de cova, que vol dir buida, de la mateixa procedència que el nom del nostre poble, de fet és una petita vall interior entre muntanyes. També pot ser possible que en aquell lloc pogués existir una petita cova.

CUBELES.- o cubelles, són duplicats del nom comú cubell, derivat del nom llatí cupus i també cupa, i amb el significat toponímic de cup per a trepitjar raïm o tina i que passa fàcilment a nomenar-se així al petit edifici campestre on hi ha cups per a la verema, o siga on hi ha trulls.

QUIRICÓ (el...).- Quirico (sense accent) és la traducció al castellà del nom valencià Quirze, però el nostre topònim duu accent. Encara i així si derivara del nom de persona, derivaria del llatí Quirici, nom de home. Però existeix el nom de planta quiricau, l’acabament de la qual en "au" es sol dir en "ó" i accentuada, i això sonaria com el nom de la nostra partida .El quiricau també es coneix com a porrassa, que és semblant al porro feréstec, però de flor blanca, i es diria així la partida per l’abundància d’aquesta planta en aqueix indret.

Fins la propera

Publicat al nº 58 (pàgina 34) del periòdic local "Tossal Gros" de les Coves de Vinromà

This page hosted by Get your own Free Homepage