ELS NOSTRES MASOS

El Pla de la Mata

Rocher

Ja feia dies que havia parlat amb Anadina, la perruquera de la pla�a, per tal que m'informara sobre el seu Mas, el Pla de la Mata. Finalment vam quedar un dia que aniria i els seus pares m'explicarien "el que fa�a falta".

El Pla de la Mata

Jard� del mas

Este Mas es troba molt prop del poble, una vegada passat l'Hostal del Blanco i cap Alboc�sser, el trobarem a m� dreta,enfront de les granges del Serro. All� viuen M� Rosa Roca Mart� (de 57 anys), el seu home Jaime Marz� Ferreres (de 59 anys) i la seua filla Anadina. Otilio -l'altre fill- viu al poble, encara que cada dia s'allarga pel Mas.

Jaime i M� Rosa

Va ser M� Rosa qui em va informar sobre l'orige del Mas, ja que ve de la seua fam�lia. El seu home �s de la Caseta de Blai. Aixina que m'explicava M� Rosa que... "el meu avi Joaqu�n el va comprar al tio Carmona quan a�� era encara una caseta de camp. Ell era de la Serra i estava casat all�. Van vendre tot el que all� tenien i van vindre al poble de les Coves. En comprar esta finca, que era tot malea, van haver d'arrabassar-la tota, van fer un pou -que encara ens abasteix d'aigua- una s�nia i la casa.

Mon pare (Eduardo Roca Barreda), que ja va n�ixer a la Serra, va continuar treballant la finca, encara que viv�em al poble. Jo vaig n�ixer a les Coves, i va ser despr�s de la guerra quan vam vindre a viure ac� al Mas. Aixina que els �nics que s�n realment d'ac�, perque al Mas han nascut, s�n els meus fills Otilio i Anadina.

1988: Anadina i Otilio

Per� bueno. Com t'anava dient, jo tenia 4 o 6 anys quan vam vindre ac�. Anava a peu a l'escola del poble acompanyada dels de l'Hostal del Blanco, els de la Caseta Granell, del Mol� la Cava, del Mas les Monges, dels de la Mata... �rem un bon grapat. Al poble, din�vem a casa de parents o d'alg� que coneix�em, i -despr�s de l'escola- torn�vem tots junts. Arrib�vem de nit i de vegades amb fred, pluja..., si feia mal oratge ens deixaven eixir un quart abans i caminant per la carretera, que aleshores no estava asfaltada, cadasc� a sa casa."

Veig que es troben b� ac� al Mas...

"La veritat �s que s�. Est� molt ben comunicat i prop del poble, tenim tel�fon de fa m�s de 15 anys, aigua corrent del pou de Cambrils, llum (fa m�s de 30 anys)... tenim horta, m�s que res bajoques, tomates, etc. i unes cent ovelles. No ens podem queixar."

Ramat de Jaime

Jaime tamb� diu que preferix viure ac� que al poble... "nom�s ix el sol ja et toca i esta tranquil.litat..."

M� Rosa em va comentar que els seus fills estan molt a gust al Mas, que Otilio ve cada dia, que viure ac� potser que no, per� que com est� tant prop no fa falta. D'Anadina diu el mateix. Ella viu al Mas i -quan torna de treballar- es posa a llegir o a passejar pels voltants. Tamb� li agrada molt.

Despr�s de la xerradeta van vindre les fotos, i entre les que vaig tirar i les que em van deixar il.lustrarem esta xicoteta xerrada que vam mantindre al Pla de la Mata.

Soledad Mart� Castellet i Eduardo Roca Barreda

19 d'Abril de 1964.

Eduardo, M� Rosa, Jaime i Soledad.

El xiquet: Eduardito

Publicat al n� 58 (p�gina 16) del peri�dic local "Tossal Gros" de les Coves de Vinrom�

a l'autor: Vicent Rocher

This page hosted by Get your own Free Homepage