Tossal Gros 58 - ELS NOSTRES MASOS. El mas d'En Torres

ELS NOSTRES MASOS

El mas d'En Torres

Rocher

�s el Mas m�s al nord del nostre terme. Per accedir-hi hem d'anar per la carretera de T�rig i, una vegada passat el km.8, agarrarem el primer entrador a m� dreta. Just enfront -�s el mateix cam�- del Mas Nou de T�rig. L'acc�s �s prou bou ja que per ell passen vehicles di�riament. Part de les terres del Mas les du Jose, l'home de M� Carmen Montull, el qual va ser qui em va posar en contacte amb un dels actuals propietaris, conseguint-me una cita per a les quatre de la vesprada.

Sempre havia pensat visitar este Mas puix la meua �via Centa m'explicava que un germ� seu (T�fol) hi havia estat de mitger i, aleshores, era un dels millors masos del poble.

En arribar ja m'esperava Francisco Pitarch Miralles (73 anys) que, amb el seu germ� Gabriel, �s l'actual propietari. Estava tamb� el gendre de Gabriel, per� no va voler intervindre en la conversa.

58mas11.jpg (21176 bytes)

Francisco Pitarch Miralles

Francisco, que de seguida es va mostrar com un home afable, obert i xerrador, em va proposar de donar-me una visi� de qu� era el Mas quan estava al bo del millor... "mira, si vols jo t'explicar� com era la vida di�ria al Mas i com va arribar la meua fam�lia ac�. El van comprar els nostres pares, Francisco Pitarch Puig i Mercedes Miralles Barreda, als Sanchos de Sant Mateu per 18.000 (divuit mil) duros; la veritat �s que no en tenien cap i van haver d'emprar-los tots. Als tres anys d'haver-lo comprat ja vam deixar el barranc de Lozano (Morella) on viv�em i vam vindre cap ac�. Jo tenia 17 anys i el meu germ� 9, que encara va anar a l'escola del Mas d'En Ramona. El Mas d'En Torres estava molt abandonat, el tio T�fol no portava m�s que un trosset i la resta estava repartida entre quinze mitgers m�s de les Coves. De tres parts una estava erma i vam comen�ar a traure terreny i fer paret. Al costat hi havia un bosc de carrasques prou gran que vam convertir en un bancal. Recordo que port�vem la pedra en un carro catxet, de quatre rodes, tot de fusta (un carro pedrer), dels voltants. No res, que va ser un treball molt dur tornar tot a��.

Ara t'explicar� els costums que ten�em un dia qualsevol. Ens al��vem a punta de dia, faena sempre en ten�em, a birbar o tornar una solsida, el que f�ra, i, quan era hora, tots a esmorzar un trosset de pernil o una talladeta i, de seguida, a tornar a treballar fins l'hora de dinar, que solia ser les 12 de migdia, hora de sol. Mercedes, ma mare, feia un paell� de s�mola o sopes bollides, que devor�vem nosaltres i els cinc o sis treballadors que ten�em llogats. Torn�vem a treballar fins que es ponia el sol. Una vegada a casa, arregl�vem els matxos i el ramat. Sop�vem i -vora el foc- a fer llata, apanyar un cab�s, unes espardenyes, el que f�ra. Jo (el major) anava a tirar palla als matxos i ho feia una altra vegada abans d'anar a dormir.

La nostra alimentaci� consistia en les collites i la matan�a (de bou, cabres o bac�), que es repartia en el transcurs de l'any. Ten�em terra de pa, pan�s i pataques, un ramat d'ovelles, un altre de cabres, de burres, �g�es i matxos uns set o vuit. Les raberes eren nostres i ten�em un pastor que ja cobrava un duro al dia. Quan seg�vem, fic�vem les garbes (els mitgers) de dos en dos i l'amo n'escollia una, sempre de la mateixa m�. Recordo ac� a l'era quan bat�em i que una vegada fet el munt� del gra l'entr�vem tot al muscle cap a la casa en lloc de fer-lo amb el carro. Eren costums que ara no ho far�em aixina. Per� hi havia una dita que deia: lo sac ben gran, ben ple, carregar-lo ben alt i en ser a casa ben amunt. Si no fas a��, en esta casa, no eres home. Tamb�, pel que fa al pan�s, feien dos muntons i l'amo agarrava el que volia. Respecte a vinya ten�em macameu, vernassa, morrastrell... tr�iem uns 600 o 700 c�nters (dec�litres) de vi. El pic�vem amb els peus, bollia vuit dies, el tr�iem, el prens�vem i, en b�tes, a la bodega. Com en ten�em tant, el ven�em. Qu� vols saber?..que d'on tr�iem l'aigua?. Puix mira, hi ha un pou a 400 metres del Mas, entre dos roques, a uns dos metres de fond�ria. Amb argadells i c�nters an�vem a per aigua tots els dies. M�s endavant, el dia que me'n vaig anar a servir, van comen�ar a fer la cisterna de casa. Pel que fa als animals, els abeur�vem a la Bassablanca."

Francisco parlava i parlava, els seus ulls brill�ven quan comentava i recordava el Mas tal i com era. Per completar els records, les seues viv�ncies, vam entrar dins de casa i em va mostrar eixa entrada que ell va empedrar, el corral, el menjador, la cuina amb un fumeral de boca ampla, les habitacions... Ja no �s el que era i a Francisco se li entelaven els ulls. Vaig vore v�ries arcades, tant per fora com per dins, a la casa del Mas, cosa que no he vist en la majoria de masos que he visitat. Diuen que trobar arcs indica que la construcci� �s prou antiga. Francisco no em va saber aclarir aix�, desconeixia la data de construcci� aixina com l'orige del nom. S�n coses que ja ha esborrat el temps.

58mas12.jpg (19209 bytes)