OPINIÓ

De preus i collites

Carles Girona

És normal sentir dir que l'agricultor està predestinat a plorar sempre: quan no hi ha collita, perquè no n'hi ha, i quan plou i els arbres estan carregats, perquè no es paga. Però, darrera d'aquest tòpic s'amaguen unes raons de pes que venen determinades per l'evolució del sector agrari en els últims anys. Dels tres sectors de l'economia, agricultura, indústria i serveis, es el primer el que té una major relevància a nivell mundial en quant a gent ocupada. Aquest volum de treballadors de la terra es concentra majoritàriament als països menys desenvolupats. I es que els processos d'industrialització comporten com a resultat final un procés de desagrarització. Durant aquest procés el sector agrari compleix, entre altres, les següents funcions:

-Ajuda a financiar als altres sectors. L'estalvi agrari i les divises obtingudes amb l'exportació d'aliments són les fonts.

-Transfereix mà d'obra cap a la indústria i serveis.

-Assegura l'aprovisionament alimentari augmentant i diversificant els productes. El cas espanyol no es una excepció i també a passat per aquest procés. S'ha passat d'un problema d'abastament (abans dels seixanta) a un d'excés d'oferta (en els últims anys i actualment) i tot en un marc on ha disminuït el nombre de llauradors notablement: a la meitat dels seixanta de cada 100 habitants 15 eren agricultors; actualment els camperols i els assalariats de la terra no arriben al mil.lià de persones. A primer cop d'ull pot resultar contradictori un excés d'oferta d'aliments quan els treballadors de la terra han disminuït tant, i tant depressa. L'explicació es centra en els espectaculars guanys en productivitat agrària.

-La introducció de tècniques quimico-biològiques (guanos, pinsos i tot tipus de fertilitzants...) han provocat un notable augment del rendiment de les terres.

-La introducció de tecnologies mecàniques (tractors i tot tipus de maquinaria) han facilitat la substitució de mà d'obra. Aquests guanys en productivitat han anat acompanyats d'un estancament del consum alimentari, fet que ha provocat l'excés d'oferta esmentat i, conseqüentment, ha frenat un possible creixement dels preus agraris. Aquest deteriorament relatiu dels preus, i, malgrat les subvencions, fan que els agricultors tinguin uns importants problemes de rendes.

Aquestes són, entre d'altres, les raons fonamentals de perquè no es paguen les collites i ja pot ploure aigua a cantes que el llaurador, malauradament, està predestinat a plorar tota la vida.

Publicat al nº 58 (pàgina 42) del periòdic local "Tossal Gros" de les Coves de Vinromà

This page hosted by Get your own Free Homepage